Quebec nationalism
http://dbpedia.org/resource/Quebec_nationalism an entity of type: PopulatedPlace
قومية كيبك أو قومية سكان كيبك تؤكد على أن سكان كيبك الناطقون بالفرنسية يشكلون أمة بحد ذاتها، وتؤكد على دعم وحدتهم.
rdf:langString
Quebeceko nazionalismoa Quebec nazio berezia dela eta autodeterminazio eskubidea duela aldarrikatzen duen ideologia politikoa da, Kanada barruan autogobernu maila handiagoa eskuratzeko edo Kanadatik bereizteko estatu berri bat sortuz. Nazionalismo honen funtsa Quebeceko berezko hizkuntzan eta kulturan datza. Quebeceko herritarrak frankofonoak dira nagusiki, Kanadako gainontzeko lurraldekoak anglofonoak diren bitartean. Kultura erlijiosoari dagokionez quebecetarrak katolikoak dira, eta Kanadako gainontzeko biztanleak protestanteak.
rdf:langString
Tot i pertànyer a la confederació canadenca, el nacionalisme quebequès va seguir latent en una regió amb una cultura i idioma diferents a la resta del Canadà. Tot i que en la primera meitat del segle xx el nacionalisme quebequès es pot considerar com un moviment feble, les eleccions de 1962 van significar un clar triomf per als partidaris d'una major autonomia en el si de la confederació, tendència que es va anar consolidant posteriorment.
rdf:langString
El nacionalismo quebequés (en francés, nationalisme québécois) es un planteamiento político que busca, si no directamente la independencia, sí un mayor autogobierno para la provincia canadiense de Quebec (del francés: Québec).
rdf:langString
Quebec nationalism or Québécois nationalism is a feeling and a political doctrine that prioritizes cultural belonging to, the defence of the interests of, and the recognition of the political legitimacy of the Québécois nation. It has been a movement and a central issue in Quebec politics since the beginning of the 19th century. Québécois nationalism has seen several political, ideological and partisan variations and incarnations over the years. Quebec nationalism was first known as "French Canadian nationalism". The term was replaced by "Québécois nationalism" during the Quiet Revolution.
rdf:langString
Le nationalisme québécois est un sentiment et une doctrine politique qui accorde la priorité à l'appartenance culturelle, la défense des intérêts et à la reconnaissance de la légitimité politique de la nation québécoise. Mouvement de pensée et enjeu central de la politique au Québec depuis le début du XIXe siècle, le nationalisme québécois s'est transformé et a connu plusieurs déclinaisons politiques, idéologiques et partisanes.
rdf:langString
Apesar de pertencer à confederação canadense, o nacionalismo do Quebec continuou latente em uma região com uma cultura e língua diferentes ao resto do Canadá. Ainda que na primeira metade do século XX, o nacionalismo do Quebec pode considerar-se como um movimento fraco, as eleições de 1962 significaram uma clara vitória para os partidários de uma maior autonomia no seio da confederação, tendência que se firmou posteriormente. Em outubro de 1985, Levesque se demitiu como presidente do e foi eleito para sucedê-lo como primeiro-ministro da província.
rdf:langString
rdf:langString
Quebec nationalism
rdf:langString
قومية كيبيك
rdf:langString
Nacionalisme quebequès
rdf:langString
Nacionalismo quebequés
rdf:langString
Quebeceko nazionalismo
rdf:langString
Nationalisme québécois
rdf:langString
Nacionalismo do Quebec
xsd:integer
376890
xsd:integer
1123292986
rdf:langString
Tot i pertànyer a la confederació canadenca, el nacionalisme quebequès va seguir latent en una regió amb una cultura i idioma diferents a la resta del Canadà. Tot i que en la primera meitat del segle xx el nacionalisme quebequès es pot considerar com un moviment feble, les eleccions de 1962 van significar un clar triomf per als partidaris d'una major autonomia en el si de la confederació, tendència que es va anar consolidant posteriorment. D'altra banda els grups independentistes que van destacar en la dècada de 1960 no van aconseguir consolidar-se plenament, encara que van rebre un notable impuls després de la visita de Charles de Gaulle a Quebec (juliol-agost de 1967). L'activitat dels independentistes va derivar llavors en accions armades, com el segrest i assassinat del ministre de Treball i vice-premier Pierre Laporte (octubre de 1970), realitzat pel Front d'Alliberament del Quebec (Front de Libération du Quebec, FLQ). Aquest mateix any, el Govern federal del Canadà va acceptar a l'idioma francès com a llengua cooficial per frenar el corrent nacionalista. A les eleccions de 1973, guanyades pel Partit Liberal del Quebec (Parti libéral du Quebec, PLQ), l'acabat de crear Partit Quebequès (Parti Québécois, PQ) aconseguí el 30% dels vots, i venceria posteriorment en les eleccions de novembre de 1976. El seu líder, René Lévesque, va ser elegit primer ministre de la província, en la qual es va imposar una política d'accentuat autonomisme. No obstant això, la seva política de "estat lliure associat", portada a referèndum al Quebec el maig de 1980, va ser derrotada, cosa que no va ser obstacle per al seu triomf en les eleccions d'abril de 1981, si bé la seva política posterior es va caracteritzar per la prioritat que se li va donar a les qüestions econòmiques pel que fa a la reivindicació nacionalista. Això va fer que en el congrés extraordinari del Partit Quebequès, celebrat el gener de 1985, un sector independentista es van escindir del partit i creés l'Agrupació Democràtica per la Independència (Rassemblement démocratique pour l'indépendance, RDI). A l'octubre de 1985, Levesque va dimitir com a president del Partit Quebequès i Pierre Marc Johnson va ser elegit per succeir-lo com a tal com a primer ministre de la província. Després de ser adoptada per una àmplia majoria de 266 vots contra 16, el 27 de novembre de 2006, la Cambra dels Comuns, va aprovar una resolució que reconeix a Quebec com "una nació" dins d'"un Canadà unit", un gest sobre tot simbòlic, que no obstant suscita inquietuds per la unitat del país. El ministre d'afers intergovernamentals, Michael Chong, va renunciar el mateix dia al seu càrrec en protesta per la resolució proposada pel primer ministre. El Govern Central del Canadà reconeix la Declaració d'independència de Kosovo el 17 de febrer de 2008, però manté la seva posició anti-independència del Quebec.
rdf:langString
قومية كيبك أو قومية سكان كيبك تؤكد على أن سكان كيبك الناطقون بالفرنسية يشكلون أمة بحد ذاتها، وتؤكد على دعم وحدتهم.
rdf:langString
El nacionalismo quebequés (en francés, nationalisme québécois) es un planteamiento político que busca, si no directamente la independencia, sí un mayor autogobierno para la provincia canadiense de Quebec (del francés: Québec). En Quebec el nacionalismo sigue latente porque la región tiene una cultura e idioma distintos al resto de Canadá. El motivo de esta tendencia nacionalista de los quebequeses es, en gran medida, que los franco-canadienses han mantenido diferencias con los anglo-canadienses durante siglos, desde las épocas coloniales cuando los primeros fueron conquistados por el Imperio Británico.
rdf:langString
Quebeceko nazionalismoa Quebec nazio berezia dela eta autodeterminazio eskubidea duela aldarrikatzen duen ideologia politikoa da, Kanada barruan autogobernu maila handiagoa eskuratzeko edo Kanadatik bereizteko estatu berri bat sortuz. Nazionalismo honen funtsa Quebeceko berezko hizkuntzan eta kulturan datza. Quebeceko herritarrak frankofonoak dira nagusiki, Kanadako gainontzeko lurraldekoak anglofonoak diren bitartean. Kultura erlijiosoari dagokionez quebecetarrak katolikoak dira, eta Kanadako gainontzeko biztanleak protestanteak.
rdf:langString
Quebec nationalism or Québécois nationalism is a feeling and a political doctrine that prioritizes cultural belonging to, the defence of the interests of, and the recognition of the political legitimacy of the Québécois nation. It has been a movement and a central issue in Quebec politics since the beginning of the 19th century. Québécois nationalism has seen several political, ideological and partisan variations and incarnations over the years. Quebec nationalism plays a central role in the political movement for the independence of Quebec. Several groups and political parties claim to be Québécois nationalists. The autonomist political parties, which do not want the sovereignty of Quebec but the expansion of its powers and the defence of its specificity within Canada, such as the Coalition Avenir Québec, also claim to be Québécois nationalists. Quebec nationalism was first known as "French Canadian nationalism". The term was replaced by "Québécois nationalism" during the Quiet Revolution.
rdf:langString
Le nationalisme québécois est un sentiment et une doctrine politique qui accorde la priorité à l'appartenance culturelle, la défense des intérêts et à la reconnaissance de la légitimité politique de la nation québécoise. Mouvement de pensée et enjeu central de la politique au Québec depuis le début du XIXe siècle, le nationalisme québécois s'est transformé et a connu plusieurs déclinaisons politiques, idéologiques et partisanes. Le nationalisme québécois est également l'idée centrale du mouvement pour l'indépendance du Québec. Plusieurs groupes et partis politiques se sont réclamés du nationalisme québécois. Les partis politiques dit autonomistes, qui ne souhaitent pas la souveraineté du Québec mais l'élargissement de ses compétences et la défense de sa spécificité au sein du Canada, tel que la Coalition avenir Québec, se réclament également du nationalisme québécois.
rdf:langString
Apesar de pertencer à confederação canadense, o nacionalismo do Quebec continuou latente em uma região com uma cultura e língua diferentes ao resto do Canadá. Ainda que na primeira metade do século XX, o nacionalismo do Quebec pode considerar-se como um movimento fraco, as eleições de 1962 significaram uma clara vitória para os partidários de uma maior autonomia no seio da confederação, tendência que se firmou posteriormente. Por outro lado, os grupos independentistas que se destacaram na década de 1960 não conseguiram se consolidar plenamente, mas receberam um notável impulso após a visita de Charles de Gaulle em Quebec (julho-agosto de 1967). A atividade dos separatistas resultou então em ações terroristas, como o sequestro e assassinato do Ministro do Trabalho e vice-primeiro-ministro (outubro de 1970), realizado pela (Front de Libération du Québec, FLQ). Nesse mesmo ano, o governo federal do Canadá aceitou o idioma francês como língua co-oficial para travar a corrente nacionalista. Nas eleições de 1973, vencidas pelo Partido Liberal de Quebec (Parti Libéral du Québec, PLQ), o recém-criado (Parti Québécois, PQ) conquistou 30% dos votos e venceria posteriormente nas eleições de novembro de 1976. O seu líder, René Lévesque, foi eleito primeiro-ministro da província, que se impôs uma política de acentuado autonomismo. Entretanto, a sua política de "estado livre associado", levada a referendo em Quebec em maio de 1980, foi derrotada, o que não foi obstáculo para o seu triunfo nas eleições de abril de 1981, se bem que a sua política posterior caracterizou-se pela prioridade que deu às questões econômicas em relação à reivindicação nacionalista. Isso fez com que no congresso extraordinário do partido Quebeque, realizado emjaneiro de 1985, uma região independentista se rescindira do partido e havia criado o (Rassemblement démocratique pour l'indépendance, RDI). Em outubro de 1985, Levesque se demitiu como presidente do e foi eleito para sucedê-lo como primeiro-ministro da província.
xsd:nonNegativeInteger
62836
