Prince Maximilian of Baden
http://dbpedia.org/resource/Prince_Maximilian_of_Baden an entity of type: Thing
الأمير ماكس من بادن (بالألمانية: Prinz Max von Baden) أمير ألماني من عائلة نبيلة من أقصى غرب ألمانيا (10 يوليو 1867-6 نوفمبر 1929). تولى منصب المستشار في الإمبراطورية الألمانية من 3 أكتوبر إلى 9 نوفمبر 1918.
rdf:langString
Ο Μαξιμιλιανός, γερμ. Maximilian (10 Ιουλίου 1867 - 6 Νοεμβρίου 1929) από τον Οίκο του Τσέρινγκεν ήταν πρίγκιπας, μετά τιτουλάριος μέγας δούκας («μάργραβος») του Μπάντεν (1928-1929). Έγινε καγκελάριος και πρωθυπουργός της Πρωσίας (1918).
rdf:langString
Princo Max von Baden, esperante Maksimiliano de Badeno (naskiĝis en Baden la 10-an de julio 1867; mortis la 6-an de novembro 1929 en Salem apud Überlingen) estis la lasta kronprinco de la grandduklando Badeno. En la oktobro kaj novembro de 1918 ĉirkaŭ unu monaton li estis ankaŭ la lasta regna kanceliero de la Germana Imperiestra Regno. Li propraaŭtoritate deklaris la 9-an de novembro ke Imperiestro Vilhelmo la 2-a eksiĝos.
rdf:langString
El príncipe Maximiliano de Baden (Baden-Baden, 10 de julio de 1867 - Constanza, 6 de noviembre de 1929) fue canciller del Imperio alemán desde el 3 de octubre de 1918 hasta el 9 de noviembre de 1918, cuando se proclamó la república. Fue primo y el heredero del gran duque Federico II de Baden, y sucesor de Federico como jefe de la Casa Gran Ducal en 1928.[cita requerida] Estuvo casado con María Luisa de Hannover y Cumberland, princesa real de Gran Bretaña e Irlanda y duquesa de Brunswick-Luneburgo.
rdf:langString
Pangeran Maximilian dari Baden (bahasa Jerman: Maximilian von Baden; 10 Juli 1867 – 6 November 1929) adalah sepupu dan pewaris Adipati Agung , dan pengganti Friedrich sebagai kepala Wangsa Kadipaten Agung pada 1928. Ia menikah dengan Marie Louise dari Hannover dan Cumberland, puteri tertua . Tercatat sebagai tokoh liberal sebelum dan selama Perang Dunia I, Maximilian diangkat sebagai Kanselir Jerman pada Oktober 1918, untuk merundingkan gencatan senjata dengan Sekutu selama hari-hari terakhir perang.
* l
*
* s
rdf:langString
Maximilian, Margrave of Baden (Maximilian Alexander Friedrich Wilhelm; 10 July 1867 – 6 November 1929), also known as Max von Baden, was a German prince, general, and politician. He was heir presumptive to the throne of the Grand Duchy of Baden, and in October and November 1918 briefly served as the last chancellor of the German Empire and minister-president of Prussia. He sued for peace on Germany's behalf at the end of World War I based on U.S. President Woodrow Wilson's Fourteen Points, which included immediately transforming the government into a parliamentary system, by handing over the office of chancellor to SPD Chairman Friedrich Ebert and unilaterally proclaiming the abdication of Emperor Wilhelm II. Both events took place on 9 November 1918, the beginning of the Weimar Republic.
rdf:langString
Il principe Maximilian von Baden, noto anche come Max di Baden (Baden-Baden, 10 luglio 1867 – Salem, 6 novembre 1929), è stato un politico tedesco. Fu l'ultimo Cancelliere dell'Impero Tedesco, dal 3 ottobre al 9 novembre 1918.
rdf:langString
막시밀리안 알렉산더 프리드리히 빌헬름 폰 바덴 대공자(독일어: Prinz Maximilian Alexander Friedrich Wilhelm von Baden, 1867년 7월 10일 ~ 1929년 11월 6일)은 독일의 귀족이자 정치인이다. 바덴 대공국의 대공자였으며 1918년 짧은 기간동안 독일 제국의 제국수상직에 재임하면서 제1차 세계 대전 종전을 책임졌다.
rdf:langString
プリンツ・マクシミリアン・アレクサンダー・フリードリッヒ・ヴィルヘルム・フォン・バーデン （ドイツ語: Prinz Maximilian Alexander Friedrich Wilhelm von Baden, 1867年7月10日 - 1929年11月6日）は、バーデン及びドイツの公族、軍人、政治家。バーデン大公家家長。マックス・フォン・バーデン（ドイツ語: Max von Baden）の短縮形の名で知られる。最後のバーデン大公フリードリヒ2世の従弟にあたる。
rdf:langString
Maximiliaan Alexander Frederik Willem (Max) van Baden, Duits Maximilian Alexander Friedrich Wilhelm (Max) Prinz von Baden, (Baden-Baden, 10 juli 1867 - Salem bij Konstanz, 6 november 1929), prins van Baden, was erfgroothertog van Baden, generaal en de laatste rijkskanselier van het Duitse Keizerrijk.
rdf:langString
Max von Baden, Maksymilian Badeński, właściwie Maximilian Alexander Friedrich Wilhelm von Baden (ur. 10 lipca 1867 w Baden-Baden, zm. 6 listopada 1929 w Salem) – niemiecki polityk, książę, kuzyn i spadkobierca Fryderyka II Badeńskiego, wielkiego księcia Badenii. Przez krótki okres w 1918 roku pełnił funkcję kanclerza Cesarstwa Niemieckiego i premiera Prus.
rdf:langString
Максимилиан Александр Фридрих Вильгельм Баденский (нем. Maximilian Alexander Friedrich Wilhelm Prinz von Baden; 10 июля 1867[…], Баден-Баден — 6 ноября 1929[…], Залем) — баденский принц из династии Церингенов, немецкий политик и военный деятель, последний канцлер Германской империи (с 3 октября по 9 ноября 1918 года). Объявил об отречении Вильгельма II и покинул свой пост, передав полномочия Фридриху Эберту. Его именем назван дворец принца Макса в Карлсруэ.
rdf:langString
巴登亲王馬克西米連（德語：Prinz Maximilian von Baden，1867年7月10日－1929年11月6日），全名馬克西米連·亚历山大·弗里德里希·威廉（德語：Maximilian Alexander Friedrich Wilhelm），巴登大公弗里德里希二世的堂弟和继承人。1928年弗里德里希二世去世后成为巴登大公家族族长。1918年10月3日至11月9日任德意志帝国第八任宰相。
rdf:langString
Максиміліан Александр Фрідріх Вільгельм Баденський (нім. Maximilian Alexander Friedrich Wilhelm Prinz von Baden; 10 липня 1867 — 6 листопада 1929) — баденський принц з династії Церінгенів, німецький політичний і військовий діяч, останній канцлер Німецької імперії (з 3 жовтня до 9 листопада 1918 року). Оголосив про зречення Вільгельма II і залишив свою посаду, передавши повноваження Фрідріху Еберту. Його ім'ям названо палац принца Макса в Карлсруе.
rdf:langString
Maximilià de Baden (Baden-Baden, 10 de juliol de 1867 - 6 de novembre 1929), gran duc de Baden, va ser l'últim canceller imperial d'Alemanya i cap de la casa del Gran Ducat de Baden. Nascut el 1867 a la capital del gran ducat de Baden, Karlsruhe, era fill del príncep Lluís Guillem de Baden i de la princesa Maria Romanovsky, net del gran duc i de la princesa per part de pare, mentre que per part de mare ho era del duc i de la gran duquessa . Era besnet del tsar Pau I de Rússia i del rei Gustau IV Adolf de Suècia.
rdf:langString
Maxmilián Alexander Friedrich Wilhelm princ a markrabě Badenský (znám také jako Max von Baden) (10. červenec 1867 – 6. listopad 1929) byl posledním kancléřem Německé říše v roce 1918 a posledním následníkem trůnu Bádenského velkovévodství.
rdf:langString
Maximilian Alexander Friedrich Wilhelm Prinz und Markgraf von Baden (kurz: Max von Baden; * 10. Juli 1867 in Baden-Baden; † 6. November 1929 in Konstanz) war 1918 der letzte Reichskanzler des Deutschen Kaiserreichs und der letzte Thronfolger des Großherzogtums Baden. Zur Zeit der Weimarer Republik spielte Max von Baden keine staatspolitische Rolle mehr. Bis zu seinem Tod im Jahr 1929 widmete er sich vor allem der von ihm 1920 mitgegründeten und bis heute bestehenden Reformschule Schloss Salem.
rdf:langString
Maximilian, Badengo margravea (Maximilian Alexander Friedrich Wilhelm; Baden-Baden, 1867ko uztailaren 10a - Salem, 1929ko azaroaren 6a) alemaniar printze, jeneral eta politikaria izan zen. Alemaniar Inperioko kantzilerra izan zen 1918an. semea eta Badengo Dukerri Handiko printze oinordekoa izan zen. Ikasketak amaitu ondoren, prusiar armadan sartu zen. Lehen Mundu Gerran, gerrako presoen alde lan egin zuen.
rdf:langString
Maximilien de Bade (en allemand : Maximilian von Baden) ou Max de Bade (en allemand : Max von Baden), prince héritier de Bade et homme d'État, est né Maximilian Alexander Friedrich Wilhelm le 10 juillet 1867 à Baden-Baden et mort le 6 novembre 1929 à Salem. Membre de la Maison de Zähringen, la mort de son cousin germain, le prince Louis puis celle de son père en 1897 le font grand-duc héritier de Bade à l'avénement du grand-duc Frédéric II en 1907 puis, la monarchie ayant été abolie en 1918, le prétendant au trône à partir du décès de l'ex-grand-duc en 1928 jusqu'à son décès en 1929. C'est également un militaire et un homme politique allemand, qui a notamment exercé la fonction de chancelier de l'Empire allemand en octobre et novembre 1918.
rdf:langString
Maximiliano Alexandre Frederico Guilherme Príncipe de Baden (em alemão: Maximilian Alexander Friedrich Wilhelm Prinz von Baden), mais conhecido como Max von Baden (Baden-Baden, 10 de julho de 1867 — Salem, 6 de novembro de 1929), foi um político alemão.
rdf:langString
Max, egentligen Maximilian Alexander Fredrik Vilhelm, prins av Baden, född 10 juli 1867 i Baden-Baden, död 6 november 1929 i Konstanz, till 1918 arvstorhertig av Baden, var en tysk politiker som var Tysklands rikskansler från den 3 oktober till den 9 november 1918.
rdf:langString
rdf:langString
ماكس فون بادن
rdf:langString
Maximilià de Baden
rdf:langString
Maxmilián Bádenský
rdf:langString
Max von Baden
rdf:langString
Μαξιμιλιανός του Μπάντεν (1867-1929)
rdf:langString
Max von Baden
rdf:langString
Maximiliano de Baden
rdf:langString
Max Badengoa
rdf:langString
Maximilian dari Baden
rdf:langString
Massimiliano di Baden
rdf:langString
Max de Bade
rdf:langString
マクシミリアン・フォン・バーデン
rdf:langString
막시밀리안 폰 바덴 대공자
rdf:langString
Max van Baden
rdf:langString
Prince Maximilian of Baden
rdf:langString
Max von Baden
rdf:langString
Maximiliano de Baden
rdf:langString
Максимилиан Баденский
rdf:langString
Max av Baden
rdf:langString
Максиміліан Баденський
rdf:langString
馬克西米連·馮·巴登
xsd:integer
52392
xsd:integer
1121142266
xsd:gMonthDay
--10-03
rdf:langString
Max von Baden in 1914
rdf:langString
Maximilian Alexander Friedrich Wilhelm
xsd:integer
1900
rdf:langString
xsd:gMonthDay
--08-08
--10-03
rdf:langString
الأمير ماكس من بادن (بالألمانية: Prinz Max von Baden) أمير ألماني من عائلة نبيلة من أقصى غرب ألمانيا (10 يوليو 1867-6 نوفمبر 1929). تولى منصب المستشار في الإمبراطورية الألمانية من 3 أكتوبر إلى 9 نوفمبر 1918.
rdf:langString
Maximilià de Baden (Baden-Baden, 10 de juliol de 1867 - 6 de novembre 1929), gran duc de Baden, va ser l'últim canceller imperial d'Alemanya i cap de la casa del Gran Ducat de Baden. Nascut el 1867 a la capital del gran ducat de Baden, Karlsruhe, era fill del príncep Lluís Guillem de Baden i de la princesa Maria Romanovsky, net del gran duc i de la princesa per part de pare, mentre que per part de mare ho era del duc i de la gran duquessa . Era besnet del tsar Pau I de Rússia i del rei Gustau IV Adolf de Suècia. Amb una llarga tradició liberal a l'esquena i casat amb una princesa anglesa, fou designat pel kàiser Guillem II de Prússia com l'home que havia de buscar la signatura de l'armistici amb els aliats. Nomenat canceller de l'Imperi el mes d'octubre de 1918 enmig d'una situació de plena retirada militar i d'efervensència revolucionària a l'interior poc va poder fer per signar un armistici honrós per Alemanya. L'acceptació del govern imperial anava incorporat de la necessitat d'incorporar al Govern membres del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD). Malgrat tot, els esforços del govern del príncep Max per aconseguir un armistici es veieren interromputs per l'esclat de la revolució dels mariners a Kiel i la subseqüent revolta de guarnicions als ports. El canceller plantejà al kàiser la necessitat d'abdicar però aquest s'hi negà completament. Pocs dies després Max de Baden anunciava sense el consentiment del kàiser l'adbicació de l'emperador com a kàiser d'Alemanya i rei de Prússia, en un període de tres dies tots els sobirans d'Alemanya abdicaren un a un. Ho feren de la següent forma:
* SM el kàiser d'Alemanya i rei de Prússia, Guillem II de Prússia. (8 - Novembre).
* SM el rei de Baviera, Lluís III de Baviera.
* SAGD el gran duc de Baden, Frederic II de Baden.
* SAGD el gran duc de Hessen-Darmstadt, Ernest Lluís IV de Hessen-Darmstadt.
* SAR el duc de Brunsvic, Ernest August de Hannover.
* SAGD el gran de Saxònia-Weimar-Eisenach, Guillem Ernest I de Saxònia-Weimar-Eisenach. (9 - Novembre).
* SAR el duc de Saxònia-Meiningen, Bernat III de Saxònia-Meiningen. (10 - Novembre).
* SAR el duc de Saxònia-Coburg Gotha, Carles Eduard del Regne Unit
* SAGD el gran duc d'Oldenburg, Frederic August II d'Oldenburg. (11 - Novembre).
* SAR el príncep de Reuss-Greiz, . Línia vella.
* SAR el príncep de Reuss-Gera, . Línia jove.
* SAR el duc d'Anhalt, . (12 - Novembre).
* SM el rei de Saxònia, Frederic August III de Saxònia. (13 - Novembre).
* SAR el duc de Saxònia-Altenburg, Ernest II de Saxònia-Altenburg.
* SAR el príncep de Waldeck und Pyrmont .
* SAGD el gran duc de Mecklenburg-Schwerin, Frederic Francesc IV de Mecklenburg-Schwerin. (14 de novembre). També pel territori de Mecklenburg-Strelitz.
* SAR el príncep de Schaumburg-Lippe, . (16 - Novembre).
* SAR el duc de Lippe, .
* SAR el príncep de Schwarzburg-Rudolstadt, . (23 de novembre). Inclou el territori de Schwarzburg-Sondershausen.
* SM el rei de Württemberg, Guillem II de Württemberg. (29 - Novembre). L'abdicació del rei de Württemberg posava fi a més de mil anys d'història de moltes de les monarquies alemanyes. Alhora, el príncep Max de Baden cedia la cancelleria al president de l'SPD, Friedrich Ebert. El príncep, que a partir d'aquell moment gaudí d'un enorme prestigi, tant a Alemanya com a la resta d'Europa es retirà a Karlsruhe on, a partir de 1928, i tan sols durant un any, exercí de cap de la casa gran ducal de Baden. El príncep es dedicà fortament a un innovador projecte educador encapçalat pel pedagog d'origen jueu . El projecte obrí un seguit de centres educatius l'estrella dels quals era el que es portava, i encara, a terme al castell de Salem, propietat de la família gran ducal. El projecte consisteix a educar en la disciplina del deure i en exterioritzar les potencialitats individual. El príncep protegí i finançà el projecte de Hahn que havia conegut durant la seva estada a la cancelleria. Entre altres alumnes, el projecte Hahn-Baden ha comptat amb la reina Sofia de Grècia, amb la princesa Irene de Grècia, amb el príncep Felip d'Edimburg i amb el príncep de Gal·les, Carles del Regne Unit. El projecte ha restat vinculat amb les famílies reials del Regne Unit, Grècia i Baden. El príncep es casà l'any 1901 amb la princesa , filla del duc Ernest August de Hannover i de la princesa Thyra de Dinamarca. La parella tingué dos fills:
* SAR la princesa nascuda a Karlsruhe el 1902 i morta el 1944 en un bombardeig americà sobre la ciutat de Frankfurt. Es casà amb el príncep .
* SAR el marcgravi , nascut a el 1904 i mort el 1963 d'una parada cardíaca mentre conduïa. Es casà amb la princesa Teodora de Grècia.
rdf:langString
Maxmilián Alexander Friedrich Wilhelm princ a markrabě Badenský (znám také jako Max von Baden) (10. červenec 1867 – 6. listopad 1929) byl posledním kancléřem Německé říše v roce 1918 a posledním následníkem trůnu Bádenského velkovévodství. Byl považován za poměrně liberálního bratrance císaře Viléma II., úřad kancléře převzal v závěrečné fázi první světové války 3. října 1918 od svého předchůdce Georga hraběte von Hertlinga a zastával jej asi pět týdnů do 9. listopadu. Protože porážka Německé říše ve válce již byla jistá, měl Max von Baden v rámci tzv. formálně zavést parlamentní systém vlády se zachováním monarchie. Poprvé v historii země také jmenoval do vládního kabinetu dva zástupce sociálních demokratů, kteří tvořili většinovou frakci v Říšském sněmu. To mělo vytvořit důvěru mezi obyvatelstvem i mezi válečnými odpůrci spojeneckých mocností za účelem dosažení snesitelných mírových podmínek pro Německo. Když Listopadová revoluce vyvolaná povstáním kielských námořníků zachvátila hlavní město Berlín 9. listopadu, chtěl čelit nepokojům a svévolně oznámil abdikaci císaře, kterou požadovaly USA po německé žádosti o příměří. Jeho pokus zachránit monarchii jako takovou selhal. Nedal se k dispozici jako regent a ihned poté, co předal úřad říšského kancléře Friedrichu Ebertovi, předsedovi SPD, Philipp Scheidemann provolal vznik „Německé republiky“. V době Výmarské republiky již Max von Baden nehrál žádnou roli ve státní politice. Až do své smrti v roce 1929 žil na svých statcích v Bádensku-Württembersku; v roce 1920 zde s Kurtem Hahnem založil výchovný ústav Salem, kde se při výchově používal princip „prožitkové terapie“: kromě denního cvičení a pobytu v přírodě, expedic a příprav na expedici také záchranná služba v horách a na pobřeží. (Hahn po nástupu nacistů emigroval do Skotska, kde v Gordonstounu založil British Salem School; jejími žáky byli i princ Philip, pozdější vévoda z Edinburghu a manžel britské královny Alžběty II, a jeho nejstarší syn princ Charles.)
rdf:langString
Maximilian Alexander Friedrich Wilhelm Prinz und Markgraf von Baden (kurz: Max von Baden; * 10. Juli 1867 in Baden-Baden; † 6. November 1929 in Konstanz) war 1918 der letzte Reichskanzler des Deutschen Kaiserreichs und der letzte Thronfolger des Großherzogtums Baden. Der als relativ liberal geltende Prinz, ein Cousin Kaiser Wilhelms II., übernahm das Amt des Reichskanzlers in der Schlussphase des Ersten Weltkriegs am 3. Oktober 1918 von seinem Vorgänger Georg Graf von Hertling und hatte es bis zum 9. November etwa fünf Wochen lang inne. Da die Kriegsniederlage des Deutschen Reiches bereits feststand, sollte Max von Baden im Zuge der sogenannten Oktoberreformen das parlamentarische Regierungssystem unter Beibehaltung der Monarchie formell einführen. Als Staatssekretäre berief er neben einigen bürgerlich-konservativen Parteipolitikern zum ersten Mal in der Geschichte des Reiches auch zwei Vertreter der im Reichstag die Mehrheitsfraktion bildenden Sozialdemokraten ins Regierungskabinett. Dies sollte sowohl Vertrauen bei der Bevölkerung als auch bei den Kriegsgegnern der alliierten Mächte schaffen, um erträgliche Friedensbedingungen für Deutschland zu erreichen. Als die durch den Kieler Matrosenaufstand ausgelöste Novemberrevolution am 9. November die Reichshauptstadt Berlin erfasste, wollte er Unruhen entgegenwirken. Er gab eigenmächtig die Abdankung des Kaisers bekannt, die nach der deutschen Bitte um Waffenstillstand von den USA gefordert worden war. Sein Versuch, die Monarchie als solche zu retten, scheiterte. Als Reichsverweser stellte er sich nicht zur Verfügung. Unmittelbar nachdem er das Amt des Reichskanzlers an Friedrich Ebert, den Vorsitzenden der Mehrheits-SPD, übergeben hatte, rief dessen Parteigenosse Philipp Scheidemann „die deutsche Republik“ aus. Zur Zeit der Weimarer Republik spielte Max von Baden keine staatspolitische Rolle mehr. Bis zu seinem Tod im Jahr 1929 widmete er sich vor allem der von ihm 1920 mitgegründeten und bis heute bestehenden Reformschule Schloss Salem.
rdf:langString
Ο Μαξιμιλιανός, γερμ. Maximilian (10 Ιουλίου 1867 - 6 Νοεμβρίου 1929) από τον Οίκο του Τσέρινγκεν ήταν πρίγκιπας, μετά τιτουλάριος μέγας δούκας («μάργραβος») του Μπάντεν (1928-1929). Έγινε καγκελάριος και πρωθυπουργός της Πρωσίας (1918).
rdf:langString
Princo Max von Baden, esperante Maksimiliano de Badeno (naskiĝis en Baden la 10-an de julio 1867; mortis la 6-an de novembro 1929 en Salem apud Überlingen) estis la lasta kronprinco de la grandduklando Badeno. En la oktobro kaj novembro de 1918 ĉirkaŭ unu monaton li estis ankaŭ la lasta regna kanceliero de la Germana Imperiestra Regno. Li propraaŭtoritate deklaris la 9-an de novembro ke Imperiestro Vilhelmo la 2-a eksiĝos.
rdf:langString
Maximilian, Badengo margravea (Maximilian Alexander Friedrich Wilhelm; Baden-Baden, 1867ko uztailaren 10a - Salem, 1929ko azaroaren 6a) alemaniar printze, jeneral eta politikaria izan zen. Alemaniar Inperioko kantzilerra izan zen 1918an. semea eta Badengo Dukerri Handiko printze oinordekoa izan zen. Ikasketak amaitu ondoren, prusiar armadan sartu zen. Lehen Mundu Gerran, gerrako presoen alde lan egin zuen. 1918ko urrian Gilen II.a Alemaniakoa enperadoreak Max Alemaniako kantziler izendatu zuen. Haren egitekoa aliatuei armistizioa eskatzea izan zen. 1918ko azaroaren 9an, kaiserraren abdikazioa iragarri zuen eta Friedrich Eberti eman zion Kantzelaritza.
rdf:langString
El príncipe Maximiliano de Baden (Baden-Baden, 10 de julio de 1867 - Constanza, 6 de noviembre de 1929) fue canciller del Imperio alemán desde el 3 de octubre de 1918 hasta el 9 de noviembre de 1918, cuando se proclamó la república. Fue primo y el heredero del gran duque Federico II de Baden, y sucesor de Federico como jefe de la Casa Gran Ducal en 1928.[cita requerida] Estuvo casado con María Luisa de Hannover y Cumberland, princesa real de Gran Bretaña e Irlanda y duquesa de Brunswick-Luneburgo.
rdf:langString
Pangeran Maximilian dari Baden (bahasa Jerman: Maximilian von Baden; 10 Juli 1867 – 6 November 1929) adalah sepupu dan pewaris Adipati Agung , dan pengganti Friedrich sebagai kepala Wangsa Kadipaten Agung pada 1928. Ia menikah dengan Marie Louise dari Hannover dan Cumberland, puteri tertua . Tercatat sebagai tokoh liberal sebelum dan selama Perang Dunia I, Maximilian diangkat sebagai Kanselir Jerman pada Oktober 1918, untuk merundingkan gencatan senjata dengan Sekutu selama hari-hari terakhir perang.
* l
*
* s
rdf:langString
Maximilian, Margrave of Baden (Maximilian Alexander Friedrich Wilhelm; 10 July 1867 – 6 November 1929), also known as Max von Baden, was a German prince, general, and politician. He was heir presumptive to the throne of the Grand Duchy of Baden, and in October and November 1918 briefly served as the last chancellor of the German Empire and minister-president of Prussia. He sued for peace on Germany's behalf at the end of World War I based on U.S. President Woodrow Wilson's Fourteen Points, which included immediately transforming the government into a parliamentary system, by handing over the office of chancellor to SPD Chairman Friedrich Ebert and unilaterally proclaiming the abdication of Emperor Wilhelm II. Both events took place on 9 November 1918, the beginning of the Weimar Republic.
rdf:langString
Il principe Maximilian von Baden, noto anche come Max di Baden (Baden-Baden, 10 luglio 1867 – Salem, 6 novembre 1929), è stato un politico tedesco. Fu l'ultimo Cancelliere dell'Impero Tedesco, dal 3 ottobre al 9 novembre 1918.
rdf:langString
Maximilien de Bade (en allemand : Maximilian von Baden) ou Max de Bade (en allemand : Max von Baden), prince héritier de Bade et homme d'État, est né Maximilian Alexander Friedrich Wilhelm le 10 juillet 1867 à Baden-Baden et mort le 6 novembre 1929 à Salem. Membre de la Maison de Zähringen, la mort de son cousin germain, le prince Louis puis celle de son père en 1897 le font grand-duc héritier de Bade à l'avénement du grand-duc Frédéric II en 1907 puis, la monarchie ayant été abolie en 1918, le prétendant au trône à partir du décès de l'ex-grand-duc en 1928 jusqu'à son décès en 1929. C'est également un militaire et un homme politique allemand, qui a notamment exercé la fonction de chancelier de l'Empire allemand en octobre et novembre 1918. Il est à l’automne 1918 le premier chancelier impérial soutenu par une majorité parlementaire, mais transmet au bout de quelques semaines ses fonctions au dirigeant social-démocrate Friedrich Ebert après avoir proclamé de sa propre autorité l’abdication de l’empereur Guillaume II. Il est le dernier chancelier de l'Allemagne impériale.
rdf:langString
막시밀리안 알렉산더 프리드리히 빌헬름 폰 바덴 대공자(독일어: Prinz Maximilian Alexander Friedrich Wilhelm von Baden, 1867년 7월 10일 ~ 1929년 11월 6일)은 독일의 귀족이자 정치인이다. 바덴 대공국의 대공자였으며 1918년 짧은 기간동안 독일 제국의 제국수상직에 재임하면서 제1차 세계 대전 종전을 책임졌다.
rdf:langString
プリンツ・マクシミリアン・アレクサンダー・フリードリッヒ・ヴィルヘルム・フォン・バーデン （ドイツ語: Prinz Maximilian Alexander Friedrich Wilhelm von Baden, 1867年7月10日 - 1929年11月6日）は、バーデン及びドイツの公族、軍人、政治家。バーデン大公家家長。マックス・フォン・バーデン（ドイツ語: Max von Baden）の短縮形の名で知られる。最後のバーデン大公フリードリヒ2世の従弟にあたる。
rdf:langString
Maximiliaan Alexander Frederik Willem (Max) van Baden, Duits Maximilian Alexander Friedrich Wilhelm (Max) Prinz von Baden, (Baden-Baden, 10 juli 1867 - Salem bij Konstanz, 6 november 1929), prins van Baden, was erfgroothertog van Baden, generaal en de laatste rijkskanselier van het Duitse Keizerrijk.
rdf:langString
Max von Baden, Maksymilian Badeński, właściwie Maximilian Alexander Friedrich Wilhelm von Baden (ur. 10 lipca 1867 w Baden-Baden, zm. 6 listopada 1929 w Salem) – niemiecki polityk, książę, kuzyn i spadkobierca Fryderyka II Badeńskiego, wielkiego księcia Badenii. Przez krótki okres w 1918 roku pełnił funkcję kanclerza Cesarstwa Niemieckiego i premiera Prus.
rdf:langString
Maximiliano Alexandre Frederico Guilherme Príncipe de Baden (em alemão: Maximilian Alexander Friedrich Wilhelm Prinz von Baden), mais conhecido como Max von Baden (Baden-Baden, 10 de julho de 1867 — Salem, 6 de novembro de 1929), foi um político alemão. Herdeiro da família grã-ducal de Baden (era primo-irmão de Frederico II de Baden), Maximiliano ocupou o cargo de Reichskanzler (chanceler do Império Alemão), em 3 de outubro de 1918, após a derrota alemã na Primeira Guerra Mundial. Ele ofereceu paz ao presidente norte-americano Thomas Woodrow Wilson. Contudo, derrotado pelo movimento revolucionário, Maximiliano foi obrigado a renunciar, em 9 de novembro do mesmo ano.
rdf:langString
Max, egentligen Maximilian Alexander Fredrik Vilhelm, prins av Baden, född 10 juli 1867 i Baden-Baden, död 6 november 1929 i Konstanz, till 1918 arvstorhertig av Baden, var en tysk politiker som var Tysklands rikskansler från den 3 oktober till den 9 november 1918. Max var son till prins Wilhelm av Baden och Maria av Leuchtenberg. Han var vidare brorson till storhertig Fredrik I av Baden och kusin till Fredrik II av Baden samt till den svenska drottningen Victoria av Baden. Han var juris doktor och till 1899 i badensisk och preussisk militärtjänst. Han var 1907-1918 president i Badens Första kammare och blev i december 1914 general i kavalleriet. Under första världskriget deltog han i Röda korsets hjälpverksamhet för krigsfångarna.
rdf:langString
Максимилиан Александр Фридрих Вильгельм Баденский (нем. Maximilian Alexander Friedrich Wilhelm Prinz von Baden; 10 июля 1867[…], Баден-Баден — 6 ноября 1929[…], Залем) — баденский принц из династии Церингенов, немецкий политик и военный деятель, последний канцлер Германской империи (с 3 октября по 9 ноября 1918 года). Объявил об отречении Вильгельма II и покинул свой пост, передав полномочия Фридриху Эберту. Его именем назван дворец принца Макса в Карлсруэ.
rdf:langString
巴登亲王馬克西米連（德語：Prinz Maximilian von Baden，1867年7月10日－1929年11月6日），全名馬克西米連·亚历山大·弗里德里希·威廉（德語：Maximilian Alexander Friedrich Wilhelm），巴登大公弗里德里希二世的堂弟和继承人。1928年弗里德里希二世去世后成为巴登大公家族族长。1918年10月3日至11月9日任德意志帝国第八任宰相。
rdf:langString
Максиміліан Александр Фрідріх Вільгельм Баденський (нім. Maximilian Alexander Friedrich Wilhelm Prinz von Baden; 10 липня 1867 — 6 листопада 1929) — баденський принц з династії Церінгенів, німецький політичний і військовий діяч, останній канцлер Німецької імперії (з 3 жовтня до 9 листопада 1918 року). Оголосив про зречення Вільгельма II і залишив свою посаду, передавши повноваження Фрідріху Еберту. Його ім'ям названо палац принца Макса в Карлсруе.
xsd:nonNegativeInteger
29894
