Pope Urban IV

rdf:langString Papa Urbà IV

rdf:langString Urbà IV (nom de bateig Jacques Pantaléon de Court-Palais) (Troyes, 1195 - Perusa, 2 de desembre de 1264) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1261 al 1264. Fill d'un sabater francès, després d'estudiar teologia i lleis a París inicia la seva carrera a l'Església en 1238 com a canonge a la ciutat de Lió per ocupar en 1241 el lloc d'arxidiaca a la catedral de Sant Lambert de Lieja. Posteriorment, en 1243 es converteix en legat papal fins que en 1253 és elegit bisbe de Verdun, títol que ocuparà fins a l'any 1255 en què és nomenat Patriarca de Jerusalem. Quan el 25 de maig de 1261 mor el papa Alexandre IV, Jacques Pantaléon en la seva qualitat de Patriarca de Jerusalem es troba a Viterbo, on resideix el Col·legi cardenalici, buscant ajuda contra el setge que sofreix Jerusalem per part d'un exèrcit musulmà. Reunit el conclave a l'esmentada ciutat, compost per tan sols vuit cardenals, i després de més de tres mesos de deliberacions és elegit papa el 29 d'agost del 1261 i consagrat el 4 de setembre del 1261. Immediatament després de la seva elecció amplia el Col·legi Cardenalici amb el nomenament de catorze nous cardenals, francesos majoritàriament. Aquest acte, que es podria qualificar de nepotisme, ja que els elegits van ser parents dels cardenals que els havien elegit, és l'origen de l'existència d'una facció francesa al si del Col·legi Cardenalici. Durant seu pontificat, i a causa del seu enfrontament entre güelfs i gibel·lins, mai no va residir en Roma, repartint la seva estança entre les ciutats de Viterbo, Orvieto i Perusa. En l'aspecte doctrinal, el pontificat d'Urbà IV es distingeix per la instauració l'any 1264 de la festa del Corpus Christi mitjançant la butlla Transiturus de hoc mundo en la qual condemnava l'heretgia de sobre la transsubstanciació eucarística. Així mateix, va prohibir, encara que sense cap conseqüència pràctica, la traducció i l'estudi dels escrits d'Aristòtil. En la seva política terrenal, figurava com a objectiu prioritari impedir l'expansió gibel·lina a Itàlia pel que va conspirar per expulsar de Sicília els partidaris de l'emperador alemany, al cap del qual es trobava el seu fill Manfred. Per a això, va oferir al rei Lluís IX de França el tron de Sicília perquè l'ocupés un dels seus fills. Davant del rebuig del rei, realitza l'oferiment al germà de Lluís, Carles d'Anjou. Tanmateix les negociacions van fracassar a causa sobretot de la intervenció del rei Pere III d'Aragó que a més de ser gendre de Manfred, era contrari a un augment de poder de la corona francesa en terres italianes. Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Jerusalem Campaniae (Jerusalem a Campània), que fa referència al seu naixement a la Xampanya i al fet que abans de ser elegit pontífex va ser patriarca de Jerusalem.