Pope Innocent IV

rdf:langString Innocenci IV

rdf:langString Innocenci IV (Gènova, 1195 - Nàpols, 7 de desembre de 1254) fou papa de Roma del 1243 al 1254. De nom Sinibaldo Fieschi, el que serà últim representant de la teocràcia pontifícia es va formar a Parma i Bolonya, sent professor de dret canònic en aquesta última ciutat. El 23 de setembre del 1227 va ser nomenat cardenal-rector de ; el 28 de juliol del 1228, vicecanceller de Roma, en 1235 bisbe d'Albenga i llegat al nord d'Itàlia i, finalment, escollit papa el 25 de juny del 1243 després de més d'any i mig amb la seu vacant per la mort de Celestí IV. En ocasió de la celebració del conclave que havia d'elegir-lo papa, Frederic II controlava tots els voltants de Roma, sent de facto qui dominava els Estats Pontificis. Amb aquesta situació va pretendre controlar l'elecció papal, a la qual cosa la majoria dels cardenals es va oposar. Elegit Innocenci IV, Frederic II va enviar emissaris per donar suport a la pau. Frederic II havia estat proscrit per Gregori IX i buscava tant sí com no un acord amb l'Església, però no renunciava al seu poder i influència en les decisions eclesiàstiques. Per la seva part, Innocenci era un home convençut que el poder de l'Església, i en concret de la figura papal, havia d'estar per sobre dels governants i els reis. En aquesta situació Innocenci va exigir a Frederic el reconeixement del mal que havia causat a l'Església. Finalment van arribar ambdues parts a un acord el 31 de març del 1244. En el qual es restituïa a l'Església les seves possessions, especialment els Estats pontificis, i s'alliberava els prelats favorables al Papa que mantenia presos l'emperador. Encara que havia firmat la pau amb ell gràcies a la mediació del rei de França, es va sentir incòmode a Itàlia per la presència de la milícia imperial i va decidir refugiar-se a Lió amb el suport dels genovesos. Va convocar el 3 de gener del 1245, tot just arribar a la ciutat, el Concili de Lió I malgrat l'oposició de l'emperador. Sentint-se fort, Innocenci va procedir a realitzar noves acusacions durant la celebració del concili contra l'emperador i va acabar excomunicant-lo el 17 de juliol per no organitzar una nova croada i va dictar la bula Agni sponsa nobilis per declarar el poder suprem de l'Església davant els governants. Frederic va organitzar tropes per a enfrontar-se al papat; Innocenci, per la seva part, va pretendre organitzar una croada contra el mateix emperador mobilitzant els prínceps alemanys. En aquest camí va pretendre l'elecció d'Enric Raspe i, encara que va ser proclamat emperador el 22 de maig del 1246, mai no va ser reconegut com tal. Alhora va provocar l'alçament contra l'emperador de moltes ciutats del nord d'Itàlia, obtenint la victòria les tropes papals el 26 de maig de 1249. Mort Frederic II en 1250, va continuar la seva lluita contra Conrad IV d'Alemanya, fill i successor d'aquest, proposant per als alemanys Guillem d'Holanda. Va recuperar el Regne de Sicília per al papat, oferint-lo successivament a Ricard de Cornualla, germà d'Enric III d'Anglaterra, al seu fill Edmund i a Carles d'Anjou. Tots el van rebutjar mentre Conrat IV i Manfred (bastard de Frederic II) controlaven per la força de les armes Nàpols i Sicília. A la mort de Conrad, la posició del seu fill Conradí era tan precària que negocià amb el papa. Per un tractat signat el setembre de 1254, Pulla va passar a ser propietat papal. El governant de Pulla, Manfred, va sospitar de la conducta del pontífex quan va visitar la seva nova terra, per la qual cosa va fugir amb els sarraïns, que el van ajudar a derrotar les tropes papals a Foggia el 2 de desembre de 1254. Innocenci, malalt, va morir a Nàpols el 7 de desembre, a conseqüència de l'efecte que la notícia de la derrota va tenir en la seva malgirbada salut. A més dels seus enfrontaments amb la dinastia Hohenstaufen, va intervenir en la política d'Anglaterra protegint Enric III; en la d'Àustria, Hongria i Portugal. Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com a Comes laurentius (el comte de Llorenç), citació que fa referència al títol nobiliari que ostentava en ser elegit pontífex, comte de Lavagna de Sant Llorenç. Com a papa el 15 de maig de 1252 promulgà la butlla Ad extirpanda, que autoritza l'ús de la tortura per la Inquisició per obtenir confessions dels heretges.