Pope Clement IV

rdf:langString Papa Climent IV

rdf:langString Climent IV - de nom seglar Guy de Foulques i conegut com a Guy el Gras - (Sant Geli, ? - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou Papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268. Militar i secretari del rei Lluís IX de França, a la mort de la seva esposa va ingressar en un monestir franciscà d'on, en 1256, va ser reclamat per ocupar el bisbat de Puy, càrrec que va ocupar fins que en 1259 va ser nomenat arquebisbe de Narbona per, finalment, convertir-se el 1261 en el primer cardenal nomenat pel papa Urbà IV. A la mort d'Urbà IV, el conclave cardenalici reunit a Perusa, reclama la presència del futur Climent IV que es trobava en terres franceses després de la seva tornada d'una missió desenvolupada a Anglaterra com a legat papal. En arribar al conclave se li informa que ha estat elegit, per unanimitat, papa; sent consagrat el 15 de febrer de 1265. El fet més significatiu durant el seu pontificat va ser l'enfrontament que va desencadenar la desaparició de la dinastia dels Hohenstaufen, casa que havia subministrat els emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic des de 1138. En efecte, seguint la política dels seus predecessors amb la finalitat de frenar Manfred, fill del mort emperador Frederic II, va mantenir l'oferiment de la corona de Sicília a Carles d'Anjou, germà del rei francès Lluís IX. Climent IV va començar llavors la predicació d'una Croada siciliana que va culminar amb l'organització d'un exèrcit que va derrotar i va donar mort a Manfred en la Batalla de Benevent (1266). Només quedava un membre de la dinastia, Conradí de Suàbia, nebot de Manfred i fill de Conrad IV qui intentant recuperar la corona de Sicília s'enfronta en 1267 a Carles d'Anjou en la Batalla de Tagliacozzo sent fet presoner i executat a Nàpols. Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Draco depresus (El drac perdut o vençut), citació, que fa referència al fet que al seu escut d'armes apareix una àguila empresonant entre les seves grapes un drac.