Polynesian navigation
http://dbpedia.org/resource/Polynesian_navigation an entity of type: Thing
ウェイファインディング（Wayfinding) は一般にポリネシア航法とも呼ばれ、広義にはオセアニア諸地域で用いられているGPS、六分儀、羅針盤、海図、クロノメーターなどの機器を用いない航海術のことである。狭義には、1980年にハワイ在住のナイノア・トンプソンが考案・命名した航法技術のことである。スターナヴィゲーションとも呼ばれることもある。 ポリネシア、ミクロネシアの先住民たちは極めて広大な海域に点在する島々で生活していたため、航海カヌーによる遠洋航海を行う必要があったが、その際には陸地が一切見えなくなることも多かった。そこで彼らは天体観測、海流や波浪の観測、生物相の観察、風向の観測などから自らの現在位置と方向を推測する航法技術を発達させた。これが広義の「スター・ナヴィゲーション」である。
rdf:langString
La navegació polinèsia és un sistema de navegació utilitzat pels polinesis per a fer llargs viatges de milers de quilòmetres a mar obert. Navegaven des de petites illes habitades usant només els seus sentits i el seu coneixement de la tradició oral de navegació après sovint en forma de cançó. Amb la finalitat de localitzar direccions en diversos moments del dia i l'any, els navegants en l'est de la Polinèsia memoritzaven fets importants: el moviment d'estels específics, i d'on sortien i es ponien en l'horitzó de l'oceà; el clima; el temps de viatge; les espècies de fauna silvestre (que es reuneixen en indrets particulars), les direccions de les ones en l'oceà i com la tripulació en sent el moviment; els colors del mar i del cel, especialment els grups de núvols que marcaven la ubicació d'a
rdf:langString
Navegación polinesia es un sistema de navegación milenario usado por los polinesios para hacer largos viajes a través de miles de kilómetros de mar abierto en el océano Pacífico. Los polinesios entraron en contacto con casi todas las islas del vasto Triángulo Polinésico, utilizando canoas con batanga o canoas de doble casco (véase Canoa polinesia). Las canoas de doble casco eran dos grandes cascos, de igual longitud, amarrados uno al lado del otro. El espacio entre las canoas paralelas permitía almacenar alimentos, materiales de caza y redes de pescar cuando se embarcaban en viajes largos.Los navegantes polinesios utilizaban técnicas de orientación (wayfinding), tales como la navegación por estrellas y la observación de las aves, el oleaje y patrones de viento, y se basaban en un amplio c
rdf:langString
Polynesian navigation or Polynesian wayfinding was used for thousands of years to enable long voyages across thousands of kilometers of the open Pacific Ocean. Polynesians made contact with nearly every island within the vast Polynesian Triangle, using outrigger canoes or double-hulled canoes. The double-hulled canoes were two large hulls, equal in length, and lashed side by side. The space between the paralleled canoes allowed for storage of food, hunting materials, and nets when embarking on long voyages. Polynesian navigators used wayfinding techniques such as the navigation by the stars, and observations of birds, ocean swells, and wind patterns, and relied on a large body of knowledge from oral tradition.
rdf:langString
Navigasi Polinesia tradisional digunakan selama ribuan tahun di dalam perjalanan panjang yang melintasi ribuan mil dari Samudra Pasifik terbuka. Para navigator melakukan perjalanan ke pulau-pulau kecil yang berpenghuni dengan menggunakan teknik-teknik dan pengetahuan yang diturunkan dengan tradisi lisan dari seorang guru kepada muridnya, yang sering kali dalam bentuk lagu. Umumnya setiap pulau mempertahankan asosiasi para navigator dengan status yang sangat tinggi; di mana pada saat kelaparan atau ketika kesulitan mereka bertahan dengan cara berdagang atau mengevakuasi orang-orang ke pulau tetangga. Pada tahun 2014, metode navigasi tradisional ini masih diajarkan di di di .
rdf:langString
De Polynesische navigatie waarmee tussen ver van elkaar gelegen eilanden in het Polynesische gebied gevaren kon worden, werd uitgevoerd door niet alleen naar de sterren te kijken (astronavigatie) maar ook met herkenningspunten in de open oceaan. Men keek daarbij naar de deining en windpatronen en naar de routes van trekvogels. Het maakte tochten van duizenden kilometers mogelijk. Op deze manier kon in de periode van de 13e eeuw v.Chr. tot aan de 12e eeuw de hele Polynesische driehoek tussen Nieuw-Zeeland, Paaseiland en Hawaï bevolkt worden. De kennis werd mondeling doorgegeven en vaak door een kleine groep geheim gehouden.
rdf:langString
rdf:langString
Polynesian navigation
rdf:langString
Navegació polinèsia
rdf:langString
Navegación polinesia
rdf:langString
Navigasi Polinesia
rdf:langString
ウェイファインディング
rdf:langString
Polynesische navigatie
xsd:integer
10712487
xsd:integer
1123225169
rdf:langString
La navegació polinèsia és un sistema de navegació utilitzat pels polinesis per a fer llargs viatges de milers de quilòmetres a mar obert. Navegaven des de petites illes habitades usant només els seus sentits i el seu coneixement de la tradició oral de navegació après sovint en forma de cançó. Amb la finalitat de localitzar direccions en diversos moments del dia i l'any, els navegants en l'est de la Polinèsia memoritzaven fets importants: el moviment d'estels específics, i d'on sortien i es ponien en l'horitzó de l'oceà; el clima; el temps de viatge; les espècies de fauna silvestre (que es reuneixen en indrets particulars), les direccions de les ones en l'oceà i com la tripulació en sent el moviment; els colors del mar i del cel, especialment els grups de núvols que marcaven la ubicació d'alguna illa, i l'angle d'aproximació a un port.
rdf:langString
Navegación polinesia es un sistema de navegación milenario usado por los polinesios para hacer largos viajes a través de miles de kilómetros de mar abierto en el océano Pacífico. Los polinesios entraron en contacto con casi todas las islas del vasto Triángulo Polinésico, utilizando canoas con batanga o canoas de doble casco (véase Canoa polinesia). Las canoas de doble casco eran dos grandes cascos, de igual longitud, amarrados uno al lado del otro. El espacio entre las canoas paralelas permitía almacenar alimentos, materiales de caza y redes de pescar cuando se embarcaban en viajes largos.Los navegantes polinesios utilizaban técnicas de orientación (wayfinding), tales como la navegación por estrellas y la observación de las aves, el oleaje y patrones de viento, y se basaban en un amplio conjunto de conocimientos provenientes de la tradición oral. Navegaban desde pequeñas islas habitadas usando solo sus propios sentidos y técnicas de orientación y conocimientos transmitidos por tradición oral de maestro a aprendiz, a menudo en forma de canciones. Con el fin de localizar direcciones en varios momentos del día y el año, los navegantes en el este de la Polinesia memorizaban hechos importantes: el movimiento de estrellas específicas, y donde ellas salían y se ponían en el horizonte de los océanos; el clima; tiempos de viaje; especies de fauna silvestre (que se congregan en las posiciones particulares), las direcciones de las olas en el océano, y cómo la tripulación sentiría su movimiento, los colores del mar y del cielo, especialmente. Por lo general, cada isla mantenía un gremio de navegantes que gozaba de un estatus muy elevado; en tiempos de hambruna o dificultades, podían comerciar para obtener ayuda o evacuar a la gente a las islas vecinas. Para 2014, estos métodos tradicionales de navegación se siguen enseñando en la isla periférica polinesia de Taumako, en las Salomón, y en sociedades de viajeros de todo el Pacífico. Tanto las técnicas de orientación (wayfinding) como los métodos de construcción de las canoas con batanga se han mantenido como , pero en el renacimiento moderno de estas habilidades, se están escribiendo y publicando.
rdf:langString
Polynesian navigation or Polynesian wayfinding was used for thousands of years to enable long voyages across thousands of kilometers of the open Pacific Ocean. Polynesians made contact with nearly every island within the vast Polynesian Triangle, using outrigger canoes or double-hulled canoes. The double-hulled canoes were two large hulls, equal in length, and lashed side by side. The space between the paralleled canoes allowed for storage of food, hunting materials, and nets when embarking on long voyages. Polynesian navigators used wayfinding techniques such as the navigation by the stars, and observations of birds, ocean swells, and wind patterns, and relied on a large body of knowledge from oral tradition. Navigators travelled to small inhabited islands using wayfinding techniques and knowledge passed by oral tradition from master to apprentice, often in the form of song. Generally, each island maintained a guild of navigators who had very high status; in times of famine or difficulty, they could trade for aid or evacuate people to neighbouring islands. As of 2014, these traditional navigation methods are still taught in the Polynesian outlier of Taumako in the Solomons and by voyaging societies throughout the Pacific. Both wayfinding techniques and outrigger canoe construction methods have been kept as guild secrets, but in the modern revival of these skills, they are being recorded and published.
rdf:langString
Navigasi Polinesia tradisional digunakan selama ribuan tahun di dalam perjalanan panjang yang melintasi ribuan mil dari Samudra Pasifik terbuka. Para navigator melakukan perjalanan ke pulau-pulau kecil yang berpenghuni dengan menggunakan teknik-teknik dan pengetahuan yang diturunkan dengan tradisi lisan dari seorang guru kepada muridnya, yang sering kali dalam bentuk lagu. Umumnya setiap pulau mempertahankan asosiasi para navigator dengan status yang sangat tinggi; di mana pada saat kelaparan atau ketika kesulitan mereka bertahan dengan cara berdagang atau mengevakuasi orang-orang ke pulau tetangga. Pada tahun 2014, metode navigasi tradisional ini masih diajarkan di di di . Navigasi Polinesia menggunakan beberapa instrumen navigasi, dengan bentuk lawas dan berbeda dari alat logam mesin yang digunakan oleh para navigator Eropa (seperti , yaitu alat navigasi yang pertama kali diproduksi pada tahun 1730; , sekitar akhir abad ke-15; dan yang ditemukan pada tahun 1761). Namun, alat-alat ini sangat bergantung pada pengamatan dekat pada tanda laut, serta pengetahuan yang luas yang berasal dari tradisi lisan. Kedua teknik dan metode konstruksi kano cadik telah disimpan sebagai rahasia asosiasi, tetapi di zaman modern, teknik-teknik ini dicatat dan diterbitkan.
rdf:langString
ウェイファインディング（Wayfinding) は一般にポリネシア航法とも呼ばれ、広義にはオセアニア諸地域で用いられているGPS、六分儀、羅針盤、海図、クロノメーターなどの機器を用いない航海術のことである。狭義には、1980年にハワイ在住のナイノア・トンプソンが考案・命名した航法技術のことである。スターナヴィゲーションとも呼ばれることもある。 ポリネシア、ミクロネシアの先住民たちは極めて広大な海域に点在する島々で生活していたため、航海カヌーによる遠洋航海を行う必要があったが、その際には陸地が一切見えなくなることも多かった。そこで彼らは天体観測、海流や波浪の観測、生物相の観察、風向の観測などから自らの現在位置と方向を推測する航法技術を発達させた。これが広義の「スター・ナヴィゲーション」である。
rdf:langString
De Polynesische navigatie waarmee tussen ver van elkaar gelegen eilanden in het Polynesische gebied gevaren kon worden, werd uitgevoerd door niet alleen naar de sterren te kijken (astronavigatie) maar ook met herkenningspunten in de open oceaan. Men keek daarbij naar de deining en windpatronen en naar de routes van trekvogels. Het maakte tochten van duizenden kilometers mogelijk. Op deze manier kon in de periode van de 13e eeuw v.Chr. tot aan de 12e eeuw de hele Polynesische driehoek tussen Nieuw-Zeeland, Paaseiland en Hawaï bevolkt worden. De kennis werd mondeling doorgegeven en vaak door een kleine groep geheim gehouden. De tochten werden uitgevoerd met uitleggerkano's en kano's met een dubbele romp. Vooral de trek van de Marquesaseilanden naar Hawaï is bewonderenswaardig. Op deze lange reis heeft men waarschijnlijk de route van trekvogels gevolgd en meerdere pogingen gedaan om eerst steeds weer terug te keren en de herkenningspunten te onthouden.
xsd:nonNegativeInteger
55139
