Politics of the European Union

http://dbpedia.org/resource/Politics_of_the_European_Union

Das politische System der Europäischen Union ist vergleichbar mit den politischen Systemen vieler demokratischer, föderaler Staaten. Als formell supranationaler Zusammenschluss souveräner Staaten stellt die Europäische Union jedoch ein politisches Gebilde eigener Prägung dar, das es in dieser Form zuvor noch niemals gegeben hat. Bereits in der Entstehungsphase des europäischen Einigungsprojekts nach dem Zweiten Weltkrieg waren die bis heute fortwirkenden konzeptionellen Unterschiede zwischen den Modellen eines europäischen Bundesstaats einerseits und eines losen Staatenbunds andererseits angelegt. In diesem Spannungsfeld von Zielvorstellungen hat sich das derzeit bestehende Institutionengefüge herausgebildet, das in Deutschland üblicherweise mit dem Begriff Staatenverbund bezeichnet wird. rdf:langString
Европейский союз является уникальным образованием, обладающим элементами , надгосударственности и многопартийной парламентской демократии. Такие вопросы, как внешнеполитические дела, в настоящее время решаются совместно государствами-членами. rdf:langString
歐盟在性質上接近邦聯,在許多方面均擁有立法權。但歐洲和大部分國家不同的是,歐盟並未全面強制實施共同外交政策、國防政策和直接課稅。但在部分領域,歐盟法要高於會員國的國內法。歐洲機構也融合了政府間主義和超國家主義的要素。歐洲議會雖然每五年舉行一次直接選舉,但在歐盟並不存在一個跨國家的政黨,相反在意識形態上相近的各政黨會在歐洲議會內組織政黨聯盟。目前以歐洲社會黨和歐洲人民黨規模最大。歐盟內也始終存在反對歐洲懷疑主義的聲音,特別是在北歐(其中又以英國最強)較強。 rdf:langString
Політика Європейського Союзу відрізняються від інших організацій і держав у зв'язку з унікальним устроєм Європейського Союзу. ЄС має певні ознаки конфедерації, в якій органи окремих автономних територій отримали право ухвалювати закони. Водночас ЄС на відміну від більшості держав не контролює закордонну, оборонну й податкову політику, хоча й установлює певні обмеження на ПДВ. Ці галузі повністю перебувають у руках країн-членів Європейського Союзу. rdf:langString
تختلف سياسة الاتحاد الأوروبي عن سياسة المنظمات والدول الأخرى، وذلك بسبب الطبيعة الفريدة للاتحاد الأوروبي. فهو يشبه الاتحاد الكونفدرالي، وفيه تُقسم العديد من مجالات السياسة إلى مؤسسات مشتركة قادرة على سن القوانين؛ ومع ذلك، لا يتحكم الاتحاد الأوروبي، على عكس معظم الدول، في السياسة الخارجية أو السياسة الدفاعية أو غالبية سياسات الضرائب المباشرة (يحد الاتحاد الأوروبي من مستوى التباين المسموح به لضريبة القيمة المضافة). وتخضع هذه المجالات في المقام الأول لسيطرة الدول الأعضاء في الاتحاد الأوروبي، على الرغم من حدوث قدر معين من التعاون والتنسيق المنظم في هذه المجالات. ولكي يتخذ الاتحاد الأوروبي إجراءات جوهرية في هذه المجالات، يجب على جميع الدول الأعضاء إعطاء موافقتها. وإن قوانين الاتحاد الأوروبي التي تلغي القوانين الوطنية أكثر عددًا منها في الاتحادات التاريخية؛ ومع ذلك، فإن الاتحاد الأوروبي محظور من rdf:langString
La política de la Unió Europea o política comunitària es perfila de manera essencialment diferent de la d'altres entitats governatives, a causa de la naturalesa única de la mateixa Unió Europea. És premissa fonamental per comprendre-la ser conscient de la base històrica, jurídica i política en què es fonamenta aquesta peculiar entitat. Com que la Unió no és en cap cas un estat sobirà, segons els paràmetres del dret internacional o de la filosofia política contemporània, tampoc no es poden assimilar els factors que determinen l'exercici del poder comunitari, ni els mecanismes a través dels quals aquest es desplega, ni els vectors en els quals es conforma i encarrila, ni els agents que el tenen o l'apliquen. rdf:langString
La política de la Unión Europea se perfila de manera esencialmente distinta a la propia de otras entidades gobernativas, debido a la naturaleza única de la Unión. Es premisa fundamental para la base histórica, jurídica y política en que se fundamenta entidad. Dado que la Unión no es en caso alguno un Estado soberano,​ según los parámetros del Derecho internacional o de la filosofía política contemporánea, no pueden tampoco asimilarse los factores que determinan el ejercicio del poder comunitario, ni los mecanismos a través de los cuales este se despliega, ni los vectores en los que se conforma y encauza, ni los agentes que lo detentan o lo aplican. El sistema de gobierno por el que se rige la Unión y que ordena y enmarca el ejercicio legal de sus poderes y competencias es de tipo comunitar rdf:langString
The political structure of the European Union (EU) is similar to a confederation, where many policy areas are federalised into common institutions capable of making law; the competences to control foreign policy, defence policy or the majority of direct taxation policies are mostly reserved for the twenty-seven state governments (the Union does limit the level of variation allowed for VAT). These areas are primarily under the control of the EU's member states although a certain amount of structured co-operation and coordination takes place in these areas. For the EU to take substantial actions in these areas, all Member States must give their consent. Union laws that override State laws are more numerous than in historical confederations; however the EU is legally restricted from making la rdf:langString
La politique de l'Union européenne (UE) se dessine distinctement des systèmes politiques nationaux. En tant que fusion supranationale d'États souverains, elle représente, à l'égard du domaine politique, une innovation historique étant à la fois intergouvernementale, supranationale et une démocratie parlementaire multipartiste. Le Tribunal constitutionnel fédéral allemand a, pour la désigner, utilisé le néologisme staatenverbund. rdf:langString
欧州連合の政治では、その独特の性質のためにほかの国際機関や国家とは異なる様態をもつ欧州連合の政策の決定や執行について概説する。欧州連合は国家連合に近いもので、多くの政策分野が法令を作ることができる機関の管轄のもとに置かれている。ただ欧州連合はたいていの国家とは異なり、外交政策、防衛政策、直接課税については全面的には押さえていない。一定の範囲までは協力の枠組みがあるものの、このような分野については加盟国が司っている。欧州連合の法は加盟国の国内法に優越し、その政策分野は過去の国家連合に比べると多岐にわたるものである。ところが欧州連合は補完性原理を基本としており、負託された権限を超えたり、加盟国や地方において行なうほうが適切であったりするような法令を立てることは制限されている。 欧州連合の機関には政府間主義と超国家主義の要素が混在している。基本条約では、欧州連合は間接民主制に基づくものとうたわれ、欧州議会の選出では直接選挙が実施されている。欧州議会は理事会とともに、欧州連合における立法機関を形成している。法令は欧州議会と理事会が任命し、両者に対して説明責任を負っている欧州委員会が提案している。 rdf:langString
O governo da União Europeia tem sido sempre colocado entre o modelo de conferência inter-governamental, em que os estados mantenham todos os seus privilégios e um modelo supranacional em que uma parte da soberania dos Estados é delegada para a União. rdf:langString
rdf:langString Politics of the European Union
rdf:langString سياسة الاتحاد الأوروبي
rdf:langString Política de la Unió Europea
rdf:langString Politisches System der Europäischen Union
rdf:langString Política de la Unión Europea
rdf:langString Politique de l'Union européenne
rdf:langString 欧州連合の政治
rdf:langString Política da União Europeia
rdf:langString Политика Европейского союза
rdf:langString 歐盟政治
rdf:langString Політичний устрій Європейського Союзу
xsd:integer 1312292
xsd:integer 1105455989
rdf:langString right
rdf:langString right
rdf:langString - Article 10 of the Treaty on European Union
rdf:langString Article 10
xsd:integer 400
rdf:langString تختلف سياسة الاتحاد الأوروبي عن سياسة المنظمات والدول الأخرى، وذلك بسبب الطبيعة الفريدة للاتحاد الأوروبي. فهو يشبه الاتحاد الكونفدرالي، وفيه تُقسم العديد من مجالات السياسة إلى مؤسسات مشتركة قادرة على سن القوانين؛ ومع ذلك، لا يتحكم الاتحاد الأوروبي، على عكس معظم الدول، في السياسة الخارجية أو السياسة الدفاعية أو غالبية سياسات الضرائب المباشرة (يحد الاتحاد الأوروبي من مستوى التباين المسموح به لضريبة القيمة المضافة). وتخضع هذه المجالات في المقام الأول لسيطرة الدول الأعضاء في الاتحاد الأوروبي، على الرغم من حدوث قدر معين من التعاون والتنسيق المنظم في هذه المجالات. ولكي يتخذ الاتحاد الأوروبي إجراءات جوهرية في هذه المجالات، يجب على جميع الدول الأعضاء إعطاء موافقتها. وإن قوانين الاتحاد الأوروبي التي تلغي القوانين الوطنية أكثر عددًا منها في الاتحادات التاريخية؛ ومع ذلك، فإن الاتحاد الأوروبي محظور من سن القوانين خارج نطاق صلاحياته أو عندما لا يكون من المناسب القيام بذلك على المستوى الوطني أو المحلي (تفريع السلطة) عند العمل خارج اختصاصاته الحصرية. ولا ينطبق مبدأ تفريع السلطة على مجالات الاختصاص الحصري. تمزج المؤسسات المشتركة بين مظاهر النزعة الحكومية والفوق وطنية (على غرار الفيدرالية) للاتحاد الأوروبي. وتعلن معاهدات الاتحاد الأوروبي أن الاتحاد الأوروبي يقوم على أساس التمثيل الديمقراطي، وتجري انتخابات مباشرة للبرلمان الأوروبي. ويشكل البرلمان، مع المجلس، الذراع التشريعية للاتحاد الأوروبي. يتألف المجلس من الحكومات الوطنية، وبالتالي يمثل الطبيعة الحكومية للاتحاد الأوروبي. وتقترح المفوضية الأوروبية القوانين التي تُقر من قبل البرلمان والمجلس، وهي خاضعة للمساءلة على الرغم من أنها تتمتع بصلاحيات تنفيذية قليلة جدًا. على الرغم من عقد الانتخابات المباشرة كل خمس سنوات، لا توجد أحزاب سياسية متماسكة بالمعنى الوطني. بدلاً من ذلك، توجد تحالفات بين الأحزاب المرتبطة أيديولوجياً، تتشارك مقاعدها وتصويتها معاً في البرلمان. وإن أكبر حزبين هما حزب الشعب الأوروبي (يمين الوسط) وحزب الاشتراكيين الأوروبيين (يسار الوسط)، مع تشكيل الحزب الأول أكبر مجموعة في البرلمان منذ عام 1999. بالإضافة إلى وجود خطوط تقسيم يمين ويسار في السياسة الأوروبية، هناك أيضًا انقسامات بين المؤيدين والمعارضين للتكامل الأوروبي (الموالية الأوروبية والشكوكية الأوروبية)، ما يشكل الطبيعة المتغيرة باستمرار للاتحاد الأوروبي، الذي يتبنى معاهدات الإصلاح المتعاقبة. تعد الشكوكية الأوروبية أقوى في شمال أوروبا، وخاصة في المملكة المتحدة، وبعض الدول الأعضاء الأقل اندماجًا من غيرها (التي تفضل عدم المشاركة).
rdf:langString La política de la Unió Europea o política comunitària es perfila de manera essencialment diferent de la d'altres entitats governatives, a causa de la naturalesa única de la mateixa Unió Europea. És premissa fonamental per comprendre-la ser conscient de la base històrica, jurídica i política en què es fonamenta aquesta peculiar entitat. Com que la Unió no és en cap cas un estat sobirà, segons els paràmetres del dret internacional o de la filosofia política contemporània, tampoc no es poden assimilar els factors que determinen l'exercici del poder comunitari, ni els mecanismes a través dels quals aquest es desplega, ni els vectors en els quals es conforma i encarrila, ni els agents que el tenen o l'apliquen. La Unió Europea és una comunitat política de dret que es governa en règim de democràcia representativa i es constitueix jurídicament en organització internacional i amb personalitat jurídica pròpia diferent de la dels estats que la componen. Els seus poders i competències es troben delimitats en els tractats que la fonamenten jurídicament i conformen la seva , i s'exerceixen per mitjà d'un de gestió. El sistema de govern pel qual es regeix la Unió i que ordena i emmarca l'exercici legal dels seus poders i competències és indubtablement de tipus , però les seves particularitats i l'avançat grau de desenvolupament que ha experimentat en la història d'aquesta especial organització política que és la Unió Europea el fan especialment complex i sofisticat. La Unió ha anat desenvolupant des dels seus orígens un sistema polític i jurídic, el comunitari europeu, que és únic al món. Aquest sistema es condueix per mecanismes i procediments de funcionament intern complexos que han sigut objecte d'una delicada evolució històrica, fins a conformar actualment un sistema inèdit de govern transnacional difícilment homologable. Convivint i integrant tensions i elements amb altres més propers al clàssic de relacions internacionals, la Unió els ha anat incorporant a un entramat jurídic-polític fortament institucional i estructurat al servei d'una dinàmica d'integració regional molt accentuada. La dinàmica cap a un federalisme multinacional és acusada a la Unió Europea, però molt discutida i igualment contrastada en la pràctica per l'intergovernamentalisme dominant en certes àrees de la seva política. Així doncs, la política de la Unió europea és diferent de la d'altres organitzacions i estats a causa de la naturalesa única de la mateixa Unió. En nombroses àrees d'actuació, les institucions comunes tenen capacitat legislativa a nivell continental, però la Unió no té, a diferència dels estats, un control absolut sobre, per exemple, la política estrangera, els afers de defensa o els impostos directes. Aquestes i altres àrees importants es troben encara en gran manera sota el control dels estats membres, malgrat el creixent grau de coordinació institucionalitzada que es duu a terme en cada vegada més àmbits i de l'expansió de les seves polítiques. La legislació comunitària gaudeix de primacia sobre les lleis nacionals i s'aplica directament als estats i als ciutadans i particulars d'Europa. El domini polític efectiu i les competències atribuïdes a la Unió pels estats són més importants que en moltes confederacions històriques (una sola política monetària, un mercat interior sense fronteres, un espai judicial i de seguretat compartit, etc.). Tanmateix, aquestes competències són exercides per la Unió gràcies a l'atribució o transferència irrevocable que amb aquesta finalitat li han donat els estats a través dels tractats constitutius, i no sobre la base d'una sobirania pròpia. El poder comunitari és exercit per mitjà d'un marc institucional comú compost per les institucions, òrgans i organismes de la Unió. El Parlament Europeu i el Consell exerceixen la potestat legislativa, mentre que a la Comissió Europea li correspon l'aplicació de les lleis, la gestió de les polítiques comunes i l'execució del pressupost; un Tribunal de Justícia per tota la Unió és l'intèrpret suprem del dret comunitari i el garant últim de la seva aplicació per la via judicial. El Consell Europeu, amb el seu president al capdavant, acompleix les funcions d'impuls polític i moderació institucional que orienten l'acció comunitària en el seu conjunt.
rdf:langString Das politische System der Europäischen Union ist vergleichbar mit den politischen Systemen vieler demokratischer, föderaler Staaten. Als formell supranationaler Zusammenschluss souveräner Staaten stellt die Europäische Union jedoch ein politisches Gebilde eigener Prägung dar, das es in dieser Form zuvor noch niemals gegeben hat. Bereits in der Entstehungsphase des europäischen Einigungsprojekts nach dem Zweiten Weltkrieg waren die bis heute fortwirkenden konzeptionellen Unterschiede zwischen den Modellen eines europäischen Bundesstaats einerseits und eines losen Staatenbunds andererseits angelegt. In diesem Spannungsfeld von Zielvorstellungen hat sich das derzeit bestehende Institutionengefüge herausgebildet, das in Deutschland üblicherweise mit dem Begriff Staatenverbund bezeichnet wird.
rdf:langString La política de la Unión Europea se perfila de manera esencialmente distinta a la propia de otras entidades gobernativas, debido a la naturaleza única de la Unión. Es premisa fundamental para la base histórica, jurídica y política en que se fundamenta entidad. Dado que la Unión no es en caso alguno un Estado soberano,​ según los parámetros del Derecho internacional o de la filosofía política contemporánea, no pueden tampoco asimilarse los factores que determinan el ejercicio del poder comunitario, ni los mecanismos a través de los cuales este se despliega, ni los vectores en los que se conforma y encauza, ni los agentes que lo detentan o lo aplican. El sistema de gobierno por el que se rige la Unión y que ordena y enmarca el ejercicio legal de sus poderes y competencias es de tipo comunitario, pero sus particularidades y el grado de desarrollo que ha experimentado esta organización política lo hacen especialmente complejo y sofisticado. El poder comunitario es ejercido por medio de un marco institucional común compuesto por las instituciones, órganos y organismos de la Unión.​ El Parlamento Europeo y el Consejo ejercen la potestad legislativa, mientras que a la Comisión Europea le corresponde la aplicación de las leyes, la gestión de las políticas comunes y la ejecución del presupuesto; un Tribunal de Justicia para toda la Unión es el intérprete supremo del Derecho comunitario y el garante último de su aplicación por la vía judicial. El Consejo Europeo, con su Presidente a la cabeza, desempeñan las funciones de impulso político y moderación institucional que orientan la acción comunitaria en conjunto​ Actualmente, el presidente del Consejo Europeo es el político belga Charles Michel, que asumió su mandato el 1 de diciembre de 2019. Mientras que la comisión actual está presidida por Ursula von der Leyen desde el 1 de noviembre de 2019. Uno de los rasgos diferenciadores de la Unión Europea frente a otras organizaciones internacionales es el alto grado de desarrollo de sus instituciones de gobierno.​ El gobierno de la Unión Europea siempre ha oscilado entre el modelo de conferencia intergubernamental, donde los estados conservan el conjunto de sus prerrogativas y el modelo supranacional donde una parte de la soberanía de los estados es delegada a la Unión. En el primer caso, las decisiones comunitarias son de hecho tratadas entre estados y deben adoptarse por unanimidad. Este modelo, cercano al principio de las organizaciones intergubernamentales clásicas, es defendido por la corriente euroescéptica. Según ellos, son los jefes de estado o de gobierno quienes tienen la legitimidad democrática para representar a los ciudadanos y son entonces las naciones quienes deben controlar las instituciones de la Unión.​ El segundo caso es el de la corriente eurófila, que estima que las instituciones deben representar directamente a los ciudadanos mediante un modelo de federalismo y elecciones directas. Para ellos, una Unión Europea federal resolvería muchos problemas relacionados con la soberanía, la legitimación democrática, la división de poderes comunitaria, el reparto de competencias, la fiscalidad y la aspiración a un modelo de bienestar común.​​ De este modo, el modelo de gobierno de la Unión es un modelo híbrido: por un lado está el Consejo de la Unión Europea, el cual es el representante de los estados, y en el que las decisiones no requieren unanimidad, y donde los votos de cada estado son ponderados por su peso demográfico; y por otro lado está el Parlamento Europeo, el cual es la única institución europea elegida por sufragio universal, es decir, es la única que representa a los ciudadanos.​ Así, la UE es una comunidad política de Derecho que se gobierna en régimen de democracia representativa​ y se constituye jurídicamente en organización internacional sujeto de Derecho y con personalidad jurídica propia distinta a la de los Estados que la componen. Sus poderes y competencias se encuentran delimitadas en los Tratados que ayudan jurídicamente y que conforman su constitución material,​ y se ejercen por medio del método comunitario de gestión.​ La Unión ha venido desarrollando desde sus orígenes un sistema político y jurídico, el comunitario europeo, que es único en el mundo.​ Este sistema se conduce por mecanismos y procedimiento de funcionamiento interno que han sido objeto de una evolución histórica, hasta conformar en la actualidad un sistema inédito de gobierno transnacional. Conviviendo e integrando tensiones y elementos supranacionales con otros más próximos al método intergubernamental clásico de relaciones internacionales, la Unión los ha venido incorporando a un entramado jurídico-político fuertemente institucional y estructurado al servicio de una dinámica de integración regional acentuada. La dinámica hacia un federalismo multinacional es acusada en la Unión Europea, pero muy discutida e igualmente contrastada en la práctica por el intergubernamentalismo dominante en ciertas áreas de su política.​ De acuerdo con el enunciado del artículo 3.1 del Tratado de la Unión, el marco institucional "tiene como finalidad promover sus valores, perseguir sus objetivos, defender sus intereses, los de sus ciudadanos y los de los estados miembros, así como garantizar la coherencia, eficacia y continuidad de sus políticas y acciones".​ Es así que en numerosas áreas de actuación, las instituciones comunes tienen capacidad legislativa a nivel continental, pero la Unión no tiene, a diferencia de los estados, un control absoluto sobre, por ejemplo, la política extranjera, los asuntos de la defensa o sobre los impuestos directos. Estas y otras áreas importantes se encuentran aún en gran medida bajo el control de sus Estados miembros, a pesar del creciente grado de coordinación institucionalizada que se lleva a cabo en cada vez más ámbitos y de la expansión de sus políticas. La legislación comunitaria goza de primacía sobre las leyes nacionales y se aplica directamente a los Estados y a los ciudadanos y particulares de Europa.​ El dominio político efectivo y las competencias atribuidas a la Unión por los Estados son más importantes que en muchas de las confederaciones históricas (así, una sola política monetaria, un mercado interior sin fronteras, un espacio judicial y de seguridad compartido, etc...); sin embargo, dichas competencias son ejercidas por la Unión merced a la atribución o transferencia irrevocable que con ese fin le han dado los Estados a través de los Tratados constitutivos, y no sobre la base de una soberanía propia.​
rdf:langString La politique de l'Union européenne (UE) se dessine distinctement des systèmes politiques nationaux. En tant que fusion supranationale d'États souverains, elle représente, à l'égard du domaine politique, une innovation historique étant à la fois intergouvernementale, supranationale et une démocratie parlementaire multipartiste. Le Tribunal constitutionnel fédéral allemand a, pour la désigner, utilisé le néologisme staatenverbund. Dès la phase d’apparition du projet d'unification européenne, après la Seconde Guerre mondiale, les différentes conceptions, qui existent encore aujourd'hui, opposaient la notion d'un État issu de l'Union (les États-Unis d'Europe au sens de Winston Churchill) tandis que l'autre conception consistait plus en une confédération (l'Europe des patries au sens de de Gaulle). Dans cette contradiction s'est formée la structure institutionnelle actuelle, sur la base de compromis établis entre les États membres. Les institutions politiques les plus importantes sur le niveau européen sont la Commission européenne, le Conseil de l'Union européenne (aussi appelée le « Conseil des ministres »), le Parlement européen, la Cour de justice de l'Union européenne et le Conseil européen. La Commission est un organe indépendant qui est obligé d'œuvrer dans l'intérêt de toute l'Union et détient essentiellement le pouvoir exécutif. Le législatif est principalement détenu par le Conseil dans lequel des ministres des États membres sont rassemblés et représentent les intérêts de leurs gouvernements respectifs ; et par le Parlement européen qui est élu directement depuis 1979 et représente donc la population européenne. La jurisprudence à l'UE provient de la Cour de justice de l'Union européenne qui est politiquement indépendante. Enfin, le Conseil européen dans lequel, depuis 1969, les chefs d'État et de gouvernement des États membres se rencontrent lors de sommets réguliers – institués formellement depuis 1993 – et fixent et décident les lignes directrices de la politique de l'UE.
rdf:langString The political structure of the European Union (EU) is similar to a confederation, where many policy areas are federalised into common institutions capable of making law; the competences to control foreign policy, defence policy or the majority of direct taxation policies are mostly reserved for the twenty-seven state governments (the Union does limit the level of variation allowed for VAT). These areas are primarily under the control of the EU's member states although a certain amount of structured co-operation and coordination takes place in these areas. For the EU to take substantial actions in these areas, all Member States must give their consent. Union laws that override State laws are more numerous than in historical confederations; however the EU is legally restricted from making law outside its remit or where it is no more appropriate to do so at a state or local level (subsidiarity) when acting outside its exclusive competences. The principle of subsidiarity does not apply to areas of exclusive competence. The common institutions mix the intergovernmental and supranational (similar to federal) aspects of the EU. The EU treaties declare the Union to be based on representative democracy, and direct elections take place to the European Parliament. The Parliament, together with the Council, form the legislative arm of the EU. The council is composed of state governments, thus representing the intergovernmental nature of the EU. Laws are proposed by the European Commission which is appointed by and accountable to the Parliament and Council although it has very few executive powers. Although direct elections take place every five years, there are no cohesive political parties in the national sense. Instead, there are alliances of ideologically associated parties who sit and vote together in Parliament. The two largest parties are the European People's Party (centre-right, mostly Christian Democrat) and the Party of European Socialists (centre-left, mostly Social Democrat) with the former forming the largest group in Parliament since 1999. As well as there being left and right dividing lines in European politics, there are also divides between those for and against European integration (Pro-Europeanism and Euroscepticism) which shapes the continually changing nature of the EU which adopts successive reforming treaties. The latter was a significant political force in the United Kingdom in the decades and years before leaving the Union, and some member states are less integrated than others due to legal opt-outs.
rdf:langString 欧州連合の政治では、その独特の性質のためにほかの国際機関や国家とは異なる様態をもつ欧州連合の政策の決定や執行について概説する。欧州連合は国家連合に近いもので、多くの政策分野が法令を作ることができる機関の管轄のもとに置かれている。ただ欧州連合はたいていの国家とは異なり、外交政策、防衛政策、直接課税については全面的には押さえていない。一定の範囲までは協力の枠組みがあるものの、このような分野については加盟国が司っている。欧州連合の法は加盟国の国内法に優越し、その政策分野は過去の国家連合に比べると多岐にわたるものである。ところが欧州連合は補完性原理を基本としており、負託された権限を超えたり、加盟国や地方において行なうほうが適切であったりするような法令を立てることは制限されている。 欧州連合の機関には政府間主義と超国家主義の要素が混在している。基本条約では、欧州連合は間接民主制に基づくものとうたわれ、欧州議会の選出では直接選挙が実施されている。欧州議会は理事会とともに、欧州連合における立法機関を形成している。法令は欧州議会と理事会が任命し、両者に対して説明責任を負っている欧州委員会が提案している。 5年ごとに直接選挙が実施されているものの、国内においては欧州連合の政治における統一的な政党というものがない。そのかわりに欧州議会において行動をともにするイデオロギー的に近い政党による連合が存在する。なかでもとくに大きな政党が中道右派の欧州人民党と中道左派の欧州社会党で、前者は1999年から欧州議会において最大会派を形成している。ヨーロッパの政治において左派と右派を分ける線があるほかにも、基本条約の改定を繰り返してきたことで絶えずその性格を変えてきた欧州連合を形作る欧州統合に対して賛成する汎ヨーロッパ主義と反対する欧州懐疑主義といった分け方もある。後者は北欧、とくにイギリスなどで色濃く、加盟国の中には例外規定によってほかの加盟国と比べてもあまり統合が進んでいない国もある。
rdf:langString Европейский союз является уникальным образованием, обладающим элементами , надгосударственности и многопартийной парламентской демократии. Такие вопросы, как внешнеполитические дела, в настоящее время решаются совместно государствами-членами.
rdf:langString O governo da União Europeia tem sido sempre colocado entre o modelo de conferência inter-governamental, em que os estados mantenham todos os seus privilégios e um modelo supranacional em que uma parte da soberania dos Estados é delegada para a União. No primeiro caso, as decisões comunitárias são, de facto, tratadas entre os Estados e têm de ser tomadas por unanimidade. Este modelo, perto do princípio de organizações intergovernamentais clássicas, é defendido pelos eurocépticos. Segundo eles, são os chefes de Estado e de governo que têm legitimidade democrática para representar os cidadãos. Eles afirmam que as nações é que deveriam controlar as instituições da União Europeia. O segundo caso é o facto da actual eurofila. Eles salientam que as instituições deveriam representar os cidadãos diretamente. Para eles, com o alargamento da UE em 2004 e 2007, as modalidades do processo de tomada de decisões no âmbito das instituições deve ser adaptável, a fim de evitar qualquer risco de paralisia.
rdf:langString 歐盟在性質上接近邦聯,在許多方面均擁有立法權。但歐洲和大部分國家不同的是,歐盟並未全面強制實施共同外交政策、國防政策和直接課稅。但在部分領域,歐盟法要高於會員國的國內法。歐洲機構也融合了政府間主義和超國家主義的要素。歐洲議會雖然每五年舉行一次直接選舉,但在歐盟並不存在一個跨國家的政黨,相反在意識形態上相近的各政黨會在歐洲議會內組織政黨聯盟。目前以歐洲社會黨和歐洲人民黨規模最大。歐盟內也始終存在反對歐洲懷疑主義的聲音,特別是在北歐(其中又以英國最強)較強。
rdf:langString Політика Європейського Союзу відрізняються від інших організацій і держав у зв'язку з унікальним устроєм Європейського Союзу. ЄС має певні ознаки конфедерації, в якій органи окремих автономних територій отримали право ухвалювати закони. Водночас ЄС на відміну від більшості держав не контролює закордонну, оборонну й податкову політику, хоча й установлює певні обмеження на ПДВ. Ці галузі повністю перебувають у руках країн-членів Європейського Союзу.
xsd:nonNegativeInteger 31288

data from the linked data cloud