Pietas
http://dbpedia.org/resource/Pietas an entity of type: WikicatAncientRomanVirtues
Pietas, euskaraz "betebehar", " jainkozaletasun", "erlijio portaera", "zintzotasun", " debozio" edo "pietate" (hitza hori latinezko mailegu bat da), erromatarren bertute nagusienetariko bat izan zen. Eneasen bertute bereizgarria; honek Eneidan askotan pius ("jainkozale") epitetoa zuen. Bere izaera sakratua nabarmentzeko Pietas bilakatu zen, erromatar txanponetan agertzen zen jainkosa. Bere greziar baliokidea (εὐσέβεια) izan zen.
rdf:langString
Pietas, yang diterjemahkan menjadi "tugas", "relijiusitas" atau "perilaku agama", "loyalitas", dan "devosi" adalah salah satu nilai utama dalam masyarakat Romawi kuno. Kata tersebut merupakan nilai dari pahlawan Aeneas, yang sering kali diberikan epitet adjektival pius ("relijius") pada sepanjang epik Virgil Aeneid. Alam keramat pietas was ditubuhkan oleh personifikasi ilahi Pietas, seorang dewi yang sering muncul apda koin-koin Romawi. Sinonim bahasa Yunani-nya adalah (εὐσέβεια).
rdf:langString
Pietas era, nel complesso della Religione romana, la personificazione del sentimento romano della pietas, perciò divinità preposta al compimento del proprio dovere nei confronti dello Stato, delle divinità e della famiglia, i cui attributi erano dei bambini o una cicogna.
rdf:langString
( 기독교 예술의 주제에 대해서는 피에타 문서를 참고하십시오.) 피에타스 (Pietas)는 "의무" 또는 "종교성", 로 번역되며, 또는"종교적인 행위", "충성", "헌신", 또는"효"로 번역된다. 그것은 고대 로마인들 가운데서 주된 덕들 가운데 하나였다.로마의 창립 영웅인 아이네이아스의 주된 덕목이었다. 베르길리우스의 작품 아이네이스에서 형용사 경건(pius "religious" )을 붙여졌다. 이말은 로마의 동전 그림 여신들에게 신적 성품으로 경건이 새겨지게 되었다. 그리스어는 동일한 의미로 유세비아(eusebeia, εὐσέβεια)이다. 마르쿠스 툴리우스 키케로는 경건이라는 단어를 국가나 부모 또는 친척들에게 의무를 하도록 훈계하는 덕으로 정의한다.
rdf:langString
Piedade (em latim: Pietas) era uma das virtudes da Roma Antiga, junto com "gravitas" e (dignitas). Piedade é normalmente traduzida como "dever" ou "devoção," e simultaneamente sugere um dever para com as divindades e com a família — particularmente com o pai (que se estende a um dever para com a comunidade e com o estado por via da analogia entre família e estado, convencional no mundo antigo — veja-se o Críton de Platão). Eneias, o herói de Virgílio, encarna esta virtude e é particularmente emblemático no livro II da Eneida quando foge de Troia carregando o pai, que leva os deuses do lar, às suas costas.
rdf:langString
Pietas – rzymska personifikacja przywiązania, pobożności i sumienności. Łączona z legendą o Caritas Romana. Jej atrybutami były róg obfitości oraz bocian. Na rewersach monet przedstawiano ją zazwyczaj jako matronę palącą kadzidło na ołtarzu, często w towarzystwie dzieci. Posiadała swoją świątynię na , wzniesioną około 191 p.n.e.
rdf:langString
Pietas är fromhetens och trohetens gudinna i romersk mytologi som också vakar över barnens tillbörliga vördnad för sina föräldrar. I Rom vid Forum Holitorium byggdes enligt sagan ett tempel åt Pietas på en plats där det påstods att en i strängt fängelse inspärrad förbrytare hade fått sin hunger stillad därigenom att hans dotter, en ung hustru, som tillåtits besöka honom, matat honom med sin egen mjölk. I verkligheten var templet uppfört till minne av en ung officer, som i en strid räddade sin faders liv. Även ett annat tempel åt Pietas vid Circus Flaminius på Marsfältet omtalas – Pietastemplet.
rdf:langString
Pietas era una de les principals virtuts de l'antiga Roma que ha estat traduïda de formes diverses com 'haver de', 'religiositat' o 'capteniment religiós', 'lleialtat', 'devoció' o 'pietat filial'. Era la virtut distintiva de l'heroi fundador Enees, a qui sovint se li dona l'epítet adjectivat pius en l'Eneida de Virgili. La naturalesa sagrada de la pietas fou encarnada per la seua personificació divina, Pietas, una dea sovint representada en monedes romanes. L'equivalent grec n'és eusebeia.
rdf:langString
Pietas era una de las principales virtudes de la Antigua Roma que ha sido traducida de formas diversas como "deber", "religiosidad" o "comportamiento religioso", "lealtad", "devoción" o "piedad filial". Fue la virtud distintiva del héroe fundador Eneas, al que a menudo se le da el epíteto adjetivado pius en la Eneida de Virgilio. La naturaleza sagrada de pietas fue encarnada por su personificación divina, , una diosa a menudo representada en las monedas romanas. El equivalente griego es .
rdf:langString
Pietas (Classical Latin: [ˈpiɛt̪aːs̠]), translated variously as "duty", "religiosity" or "religious behavior", "loyalty", "devotion", or "filial piety" (English "piety" derives from the Latin), was one of the chief virtues among the ancient Romans. It was the distinguishing virtue of the founding hero Aeneas, who is often given the adjectival epithet pius ("religious") throughout Virgil's epic Aeneid. The sacred nature of pietas was embodied by the divine personification Pietas, a goddess often pictured on Roman coins. The Greek equivalent is eusebeia (εὐσέβεια).
rdf:langString
La pietas est une des vertus romaines, appartenant au mos majorum. Elle est habituellement traduite comme le « devoir » ou la « dévotion », et elle suggère simultanément le devoir aux dieux et le devoir à la famille – en particulier au père (auquel est ajouté le devoir à la communauté et le devoir envers l’État par l'analogie entre la famille et l’État, conventionnel dans le monde antique). Sous l'empire, le surnom de « Pius » (pieux) fut souvent associé au nom des empereurs, en particulier à partir du IIe siècle et d'Antonin le Pieux.
rdf:langString
Pietas was een personificatie van de liefde tot de mensen en van de romeinse deugd Pietas, de staat en de eerbied voor de goden (vroomheid). Ze behoorde tot de di Indigetes. Pietas bevat 3 elementen: Geloof in de Goden, trouw aan het vaderland en respect voor je ouders. Eerst had zij te Rome slechts een klein heiligdom, maar in het jaar 151 v.Chr. werd haar op het forum Holitorium een tempel opgericht, toen een dochter haar tot de hongerdood veroordeelde vader had gered door hem met de melk van haar eigen borsten te voeden.
rdf:langString
Пиетас (лат. Pietas) — одна из основ морали Древнего Рима, которая представляла собой добродетель, предполагающую целый ряд аспектов — в первую очередь таких как благочестие, уважительное отношение и привязанность к богам, стране, родителям и предкам. Классическими примерами этой добродетели в древнеримском обществе являлись Эней, который с риском для жизни вынес престарелого отца Анхиса из пылающей Трои, а также римлянка, спасшая родителя от голодной смерти в тюрьме своим грудным молоком.
rdf:langString
rdf:langString
Pietas
rdf:langString
Pietas
rdf:langString
Pietas
rdf:langString
Pietas
rdf:langString
Pietas (Rome antique)
rdf:langString
Pietas
rdf:langString
Pietas (divinità)
rdf:langString
피에타스
rdf:langString
Pietas
rdf:langString
Pietas
rdf:langString
Piedade (virtude)
rdf:langString
Pietas
rdf:langString
Пиетас
xsd:integer
85584
xsd:integer
1111861850
rdf:langString
Pietas era una de les principals virtuts de l'antiga Roma que ha estat traduïda de formes diverses com 'haver de', 'religiositat' o 'capteniment religiós', 'lleialtat', 'devoció' o 'pietat filial'. Era la virtut distintiva de l'heroi fundador Enees, a qui sovint se li dona l'epítet adjectivat pius en l'Eneida de Virgili. La naturalesa sagrada de la pietas fou encarnada per la seua personificació divina, Pietas, una dea sovint representada en monedes romanes. L'equivalent grec n'és eusebeia. Ciceró definí la pietas com la virtut "que ens exhorta a complir el nostre deure amb el nostre país o amb els nostres pares o altres parents". La persona que tenia pietas "efectuava els seus deures envers la divinitat i els éssers humans, plenament i en tots els seus aspectes", segons ho descriu l'estudiós dels clàssics del s. XIX, Georg Wissowa. La pietas erga parentes ('pietas cap als pares') fou un dels aspectes més importants que demostren virtut. Pius com a cognom sorgí com a forma d'indicar a una persona que era especialment "pietosa" en aquest sentit: anunciar la pietas d'una persona en la nomenclatura oficial sembla una innovació de la República tardana, quan Quint Cecili Metel Pius clamava perquè son pare, Numídic, tornés de l'exili. La Pietas també s'estengué cap als avantpassats, i fou un dels principis bàsics de la tradició romana, amb què es tenia cura dels morts. També hi havia la pietas a la pàtria (pietas erga Patriam). La Pietas com a virtut era dins de la persona, a diferència d'una virtut o do com la victòria, que era donada pels déus. La Pietas permetia a una persona reconéixer l'origen diví dels beneficis obtinguts. Els romans es creien els més pietosos dels humans i per això eren ajudats pels déus. També convidaven els déus dels enemics vençuts a venir a Roma a ser honorats. És l'Evocatio: els déus dels vençuts els abandonen i així són menys protegits i auxiliats.
rdf:langString
Pietas, euskaraz "betebehar", " jainkozaletasun", "erlijio portaera", "zintzotasun", " debozio" edo "pietate" (hitza hori latinezko mailegu bat da), erromatarren bertute nagusienetariko bat izan zen. Eneasen bertute bereizgarria; honek Eneidan askotan pius ("jainkozale") epitetoa zuen. Bere izaera sakratua nabarmentzeko Pietas bilakatu zen, erromatar txanponetan agertzen zen jainkosa. Bere greziar baliokidea (εὐσέβεια) izan zen.
rdf:langString
Pietas era una de las principales virtudes de la Antigua Roma que ha sido traducida de formas diversas como "deber", "religiosidad" o "comportamiento religioso", "lealtad", "devoción" o "piedad filial". Fue la virtud distintiva del héroe fundador Eneas, al que a menudo se le da el epíteto adjetivado pius en la Eneida de Virgilio. La naturaleza sagrada de pietas fue encarnada por su personificación divina, , una diosa a menudo representada en las monedas romanas. El equivalente griego es . Cicerón definió pietas como la virtud "que nos exhorta a cumplir con nuestro deber en nuestro país o con nuestros padres u otros parientes de sangre". El hombre que poseía pietas "realizaba todos sus deberes para con la divinidad y para con los seres humanos, plenamente y en todos sus aspectos", según lo describió el estudioso de los clásicos del siglo XIX, Georg Wissowa. La pietas erga parentes ("pietas hacia nuestros padres") fue uno de los aspectos más importantes de los que demuestran virtud. Pío como un cognomen surgió como forma de indicar a una persona que era especialmente "piadosa" en este sentido: anunciar la pietas de una persona a través de la nomenclatura oficial parece haber sido una innovación de la República tardía, cuando Quinto Cecilio Metelo Pío clamaba sus esfuerzos para que su padre, Numídico, volviera del exilio. La Pietas también se extendió hacia los "padres" en el sentido de "antepasados", y fue uno de los principios básicos de la tradición romana, según lo expresado en el cuidado de sus muertos. También existía la pietas a la patria (pietas erga Patriam). La pietas como virtud residía dentro de la persona, a diferencia de una virtud o don como la Victoria, que era dada por los dioses. La Pietas, sin embargo, permitía a una persona reconocer el origen divino de los beneficios obtenidos. Los romanos se creían los más piadosos de los humanos y era por eso por lo que eran ayudados por los dioses. También invitaban a los dioses de los enemigos vencidos a venir a Roma para ser honrados. Es la Evocatio. Por tanto, los dioses de los vencidos dejan a estos últimos que entonces llegan a estar incluso menos protegidos y auxiliados.
rdf:langString
Pietas (Classical Latin: [ˈpiɛt̪aːs̠]), translated variously as "duty", "religiosity" or "religious behavior", "loyalty", "devotion", or "filial piety" (English "piety" derives from the Latin), was one of the chief virtues among the ancient Romans. It was the distinguishing virtue of the founding hero Aeneas, who is often given the adjectival epithet pius ("religious") throughout Virgil's epic Aeneid. The sacred nature of pietas was embodied by the divine personification Pietas, a goddess often pictured on Roman coins. The Greek equivalent is eusebeia (εὐσέβεια). Cicero defined pietas as the virtue "which admonishes us to do our duty to our country or our parents or other blood relations." The man who possessed pietas "performed all his duties towards the deity and his fellow human beings fully and in every respect," as the 19th-century classical scholar Georg Wissowa described it. Cicero suggests people should have awareness of our own honor, we must always attempt to raise the honor of others by our dignified praise, such praise, admiration and honored actions must be beyond all our own desires, as Cicero said, we must choose our actions and words with respect to our friends, colleagues, family or blood relations. Cicero describes youth in the pursuit of honour: “How they yearn for praise! What labours will they not undertake to stand fast among their peers! How will they remember those who have shown them kindness and how eager to repay it!”.
rdf:langString
La pietas est une des vertus romaines, appartenant au mos majorum. Elle est habituellement traduite comme le « devoir » ou la « dévotion », et elle suggère simultanément le devoir aux dieux et le devoir à la famille – en particulier au père (auquel est ajouté le devoir à la communauté et le devoir envers l’État par l'analogie entre la famille et l’État, conventionnel dans le monde antique). Le héros Énée (pius Aeneas) de Virgile incarne cette vertu, notamment quand il se sauve de Troie en portant son père sur son dos (Énéide, livre II). La pietas est, avec la uirtus, la clementia et la iustitia, l'une des quatre vertus impériales que reconnaît à Auguste l'inscription du bouclier d'or (clupeus aureus) placé en son honneur dans la Curia Iulia. Sous l'empire, le surnom de « Pius » (pieux) fut souvent associé au nom des empereurs, en particulier à partir du IIe siècle et d'Antonin le Pieux.
rdf:langString
Pietas, yang diterjemahkan menjadi "tugas", "relijiusitas" atau "perilaku agama", "loyalitas", dan "devosi" adalah salah satu nilai utama dalam masyarakat Romawi kuno. Kata tersebut merupakan nilai dari pahlawan Aeneas, yang sering kali diberikan epitet adjektival pius ("relijius") pada sepanjang epik Virgil Aeneid. Alam keramat pietas was ditubuhkan oleh personifikasi ilahi Pietas, seorang dewi yang sering muncul apda koin-koin Romawi. Sinonim bahasa Yunani-nya adalah (εὐσέβεια).
rdf:langString
Pietas era, nel complesso della Religione romana, la personificazione del sentimento romano della pietas, perciò divinità preposta al compimento del proprio dovere nei confronti dello Stato, delle divinità e della famiglia, i cui attributi erano dei bambini o una cicogna.
rdf:langString
( 기독교 예술의 주제에 대해서는 피에타 문서를 참고하십시오.) 피에타스 (Pietas)는 "의무" 또는 "종교성", 로 번역되며, 또는"종교적인 행위", "충성", "헌신", 또는"효"로 번역된다. 그것은 고대 로마인들 가운데서 주된 덕들 가운데 하나였다.로마의 창립 영웅인 아이네이아스의 주된 덕목이었다. 베르길리우스의 작품 아이네이스에서 형용사 경건(pius "religious" )을 붙여졌다. 이말은 로마의 동전 그림 여신들에게 신적 성품으로 경건이 새겨지게 되었다. 그리스어는 동일한 의미로 유세비아(eusebeia, εὐσέβεια)이다. 마르쿠스 툴리우스 키케로는 경건이라는 단어를 국가나 부모 또는 친척들에게 의무를 하도록 훈계하는 덕으로 정의한다.
rdf:langString
Piedade (em latim: Pietas) era uma das virtudes da Roma Antiga, junto com "gravitas" e (dignitas). Piedade é normalmente traduzida como "dever" ou "devoção," e simultaneamente sugere um dever para com as divindades e com a família — particularmente com o pai (que se estende a um dever para com a comunidade e com o estado por via da analogia entre família e estado, convencional no mundo antigo — veja-se o Críton de Platão). Eneias, o herói de Virgílio, encarna esta virtude e é particularmente emblemático no livro II da Eneida quando foge de Troia carregando o pai, que leva os deuses do lar, às suas costas.
rdf:langString
Pietas was een personificatie van de liefde tot de mensen en van de romeinse deugd Pietas, de staat en de eerbied voor de goden (vroomheid). Ze behoorde tot de di Indigetes. Pietas bevat 3 elementen: Geloof in de Goden, trouw aan het vaderland en respect voor je ouders. Eerst had zij te Rome slechts een klein heiligdom, maar in het jaar 151 v.Chr. werd haar op het forum Holitorium een tempel opgericht, toen een dochter haar tot de hongerdood veroordeelde vader had gered door hem met de melk van haar eigen borsten te voeden. Pietas werd voorgesteld als voor een altaar staand, met de linkerarm in de hoogte geheven, terwijl zij in de rechterhand een offerschaal houdt, ofwel strekt zij met een omsluierd achterhoofd haar beide handen uit, alsof zij tot de goden bidt. Om haar betrekking tot de vrome liefde van kinderen voor hun ouders aan te duiden staat een ibis of een ooievaar aan haar voeten. Deze godin stond vaak afgebeeld op de keerzijde van Romeinse munten met vrouwen van de keizerlijke familie aan de voorzijde, daar pietas een passende deugd was voor keizerlijke vrouwen (bv. Flavia Maximiana Theodora, rechts). De keizerlijke vrouwen staan soms zelfs op de munten met het uiterlijk van de godin (cf. infra).
rdf:langString
Pietas – rzymska personifikacja przywiązania, pobożności i sumienności. Łączona z legendą o Caritas Romana. Jej atrybutami były róg obfitości oraz bocian. Na rewersach monet przedstawiano ją zazwyczaj jako matronę palącą kadzidło na ołtarzu, często w towarzystwie dzieci. Posiadała swoją świątynię na , wzniesioną około 191 p.n.e.
rdf:langString
Pietas är fromhetens och trohetens gudinna i romersk mytologi som också vakar över barnens tillbörliga vördnad för sina föräldrar. I Rom vid Forum Holitorium byggdes enligt sagan ett tempel åt Pietas på en plats där det påstods att en i strängt fängelse inspärrad förbrytare hade fått sin hunger stillad därigenom att hans dotter, en ung hustru, som tillåtits besöka honom, matat honom med sin egen mjölk. I verkligheten var templet uppfört till minne av en ung officer, som i en strid räddade sin faders liv. Även ett annat tempel åt Pietas vid Circus Flaminius på Marsfältet omtalas – Pietastemplet.
rdf:langString
Пиетас (лат. Pietas) — одна из основ морали Древнего Рима, которая представляла собой добродетель, предполагающую целый ряд аспектов — в первую очередь таких как благочестие, уважительное отношение и привязанность к богам, стране, родителям и предкам. Классическими примерами этой добродетели в древнеримском обществе являлись Эней, который с риском для жизни вынес престарелого отца Анхиса из пылающей Трои, а также римлянка, спасшая родителя от голодной смерти в тюрьме своим грудным молоком. С приходом к власти Октавиана Августа особое отношение к пиетас стало частью императорского культа. Её представляли как едва ли не основную добродетель правителя. Пропагандирование пиетас имело не только моральное, но и экономическое значение. При античном уровне развития общества сильная власть отца семейства или господина, которой способствовали моральные нормы, входящие в пиетас, обеспечивала наиболее эффективное ведение хозяйства. Персонификацию пиетас в Древнем Риме воспринимали как богиню, изображения которой помещали на монеты, а ей самой строили храмы.
xsd:nonNegativeInteger
11110
