Pharmakos

http://dbpedia.org/resource/Pharmakos an entity of type: Abstraction100002137

El pharmakós (en grec: φαρμακός) era el nom d'un ritual de la religió de l'antiga Grècia que podia consistir en el sacrifici d'una víctima expiatòria o en l'exili, totes dues opcions amb finalitats purificadores d'un grup social. rdf:langString
Farmakos (řecky: φαρμακός, množné číslo farmakoi; latinsky: pharmakos) byl ve starověkém Řecku člověk, určený k magickému očištění obce. rdf:langString
فارماكوس في الديانة الاغريقية القديمة هو كبش فداء بشري (عبد أو مجرم أو شخص عاجز). كان هذا الشخص يختار ويطرد من المجتمع في اوقات الأزمات (مجاعة أو احتلال أو طاعون) عند الحاجة للتطهر والغفران. في اليوم الأول من احتفال أبولو في اثينا يقاد اثنان من الفارماكوس للتضحية (يحرقان أو يرميان من منحدر) والتر بوركرت كتب ان البشر كانوا يضحون ويقتلون أو يطردون بعد تسمينهم وحسب بعض المصادر يرش رمادهم للبحر وهذا للتطهير كلمة فارماكوس أصبحت تعني دواء أو سم وحتى ساحر أو مشعوذ. ومن هذه الكلمة اتت كلمة فارماكولوجيا علم الأدوية rdf:langString
Mit Pharmakos (φαρμακός pharmakós) wurde im antiken Griechenland ein menschliches Opfer bezeichnet, das für Reinigungsrituale vorgesehen war. rdf:langString
A pharmakós (Greek: φαρμακός, plural pharmakoi) in Ancient Greek religion was the ritualistic sacrifice or exile of a human scapegoat or victim. rdf:langString
Um pharmakós (em grego: φαρμακός, plural pharmakoi) na antiga religião grega era o sacrifício ritual, ou o exílio de uma pessoa tornada um bode expiatório. rdf:langString
Фармак (др.-греч. φαρμακός) — в древнегреческой религии — ритуальная жертва или изгнанник. rdf:langString
Фармаки (грец. Pharmakoi) — люди, що їх символічно приносили в жертву. Фармаків заквічували гірляндами, били гілками і під звуки флейт виганяли з міста або кидали в море і негайно рятували. Цей обряд прийшов на зміну справжнім людським , що відбувалися в давніші часи. rdf:langString
El pharmakos (en griego, φαρμακός) es un rito de purificación que se empleaba con frecuencia en la Antigua Grecia. Para combatir una calamidad, una persona era escogida y arrastrada fuera de la ciudad, y a veces se la mataba. Esta víctima sacrificial, inocente en sí misma, era considerada un chivo expiatorio, cargada con todos los males de la ciudad. Su expulsión debía permitir purgar la ciudad del mal que la aquejaba, de donde la ambigüedad del término, que podía significar tanto «remedio» como «veneno». rdf:langString
Pharmakos (antzinako grezieraz: φαρμακός) Antzinako Grezian asko erabiltzen zen errito bat da. Zorigaitz bati aurre egiteko, pertsona bat aukeratu eta hiritik kanpora eramaten zuten, eta batzuetan hil egiten zuten. Biktima sakrifikatu hura, berez errugabea zena, hiriko gaitz guztiez zamaturiko kopla-burukotzat jotzen zuten. Bere kanporaketaren bidez, hiria jasaten zuen gaitzetik garbitzea ahalbidetzen zen. Hortik dator hitzaren anbiguotasuna, "erremedio" zein "pozoi" esan nahi izan zezakeen. rdf:langString
Le pharmakós (en grec ancien φαρμακός, « celui qu'on immole en expiation des fautes d'un autre ») est la victime expiatoire dans un rite de purification largement utilisé dans les sociétés primitives et dans la Grèce antique. Le mot a fini par prendre en grec, à l'époque classique, la signification de malfaiteur. Afin de combattre une calamité ou de chasser une force mauvaise et menaçante, une personne, parfois revêtue de vêtements sacrés, ou un animal était choisi et traîné hors de la cité, où il était parfois mis à mort. Cette victime sacrificielle, innocente en elle-même, était censée, comme le bouc émissaire hébreu, se charger de tous les maux de la cité. Son expulsion devait permettre de purger la cité du mal qui la touchait, d'où l'ambiguïté du terme grec qui, au neutre (φάρμακον, ph rdf:langString
Pharmakos (greco φαρμακός) era il nome di un rituale largamente diffuso nelle città greche, simile a quello del capro espiatorio, che mirava ad ottenere una purificazione mediante l'espulsione dalla città di un individuo chiamato pharmakos (qualcosa come "il maledetto"). Ne parla, per esempio, il poeta Callimaco (fr. 90 Pf.): egli dice che un uomo scelto per la sua bruttezza veniva nutrito a spese della città, poi, un giorno stabilito, era scacciato a frustate; in altri luoghi ogni anno uno sventurato veniva "comprato" e nutrito a spese pubbliche, poi lo si espelleva a sassate dalla città. rdf:langString
Pharmacos (Grieks: φαρμακος) waren mensen uit het Oude Griekenland die fungeerden als zondebokken. Ze zijn vooral bekend uit Athene. Ze werden gedurende een geruime tijd door de staat onderhouden, maar wanneer de polis door een ramp (bijvoorbeeld een epidemie zoals de pest) werd getroffen, werden ze geofferd om voorspoed af te dwingen. Over de personen van deze groep bestaan meerdere visies. Sommige bronnen beweren dat het mensen waren die als een gevaar voor de maatschappij beschouwd werden, die onrust stookten en dat het meestal de lelijksten, zieksten en zwaksten van de polis waren. Andere visies beweren dat het mensen waren die door hun status als Pharmacos een plaatselijke held werden en door de bevolking op handen werden gedragen. rdf:langString
rdf:langString فارماكوس
rdf:langString Pharmakos
rdf:langString Farmakos
rdf:langString Pharmakos
rdf:langString Pharmakos
rdf:langString Pharmacos
rdf:langString Pharmakos
rdf:langString Pharmakos
rdf:langString Pharmakos
rdf:langString Pharmacos
rdf:langString Pharmakós
rdf:langString Фармак
rdf:langString Фармаки
xsd:integer 2725670
xsd:integer 1042289882
rdf:langString El pharmakós (en grec: φαρμακός) era el nom d'un ritual de la religió de l'antiga Grècia que podia consistir en el sacrifici d'una víctima expiatòria o en l'exili, totes dues opcions amb finalitats purificadores d'un grup social.
rdf:langString Farmakos (řecky: φαρμακός, množné číslo farmakoi; latinsky: pharmakos) byl ve starověkém Řecku člověk, určený k magickému očištění obce.
rdf:langString فارماكوس في الديانة الاغريقية القديمة هو كبش فداء بشري (عبد أو مجرم أو شخص عاجز). كان هذا الشخص يختار ويطرد من المجتمع في اوقات الأزمات (مجاعة أو احتلال أو طاعون) عند الحاجة للتطهر والغفران. في اليوم الأول من احتفال أبولو في اثينا يقاد اثنان من الفارماكوس للتضحية (يحرقان أو يرميان من منحدر) والتر بوركرت كتب ان البشر كانوا يضحون ويقتلون أو يطردون بعد تسمينهم وحسب بعض المصادر يرش رمادهم للبحر وهذا للتطهير كلمة فارماكوس أصبحت تعني دواء أو سم وحتى ساحر أو مشعوذ. ومن هذه الكلمة اتت كلمة فارماكولوجيا علم الأدوية
rdf:langString Mit Pharmakos (φαρμακός pharmakós) wurde im antiken Griechenland ein menschliches Opfer bezeichnet, das für Reinigungsrituale vorgesehen war.
rdf:langString Pharmakos (antzinako grezieraz: φαρμακός) Antzinako Grezian asko erabiltzen zen errito bat da. Zorigaitz bati aurre egiteko, pertsona bat aukeratu eta hiritik kanpora eramaten zuten, eta batzuetan hil egiten zuten. Biktima sakrifikatu hura, berez errugabea zena, hiriko gaitz guztiez zamaturiko kopla-burukotzat jotzen zuten. Bere kanporaketaren bidez, hiria jasaten zuen gaitzetik garbitzea ahalbidetzen zen. Hortik dator hitzaren anbiguotasuna, "erremedio" zein "pozoi" esan nahi izan zezakeen. Zenbait filosofo modernok aztertu dute pharmakosa. Jacques Derridak La pharmacie de Platon liburuan terminoaren kontrako esanahiak aztertu ditu. erabili izan du La violence et le sacrén sakrifikatu daitekeen kopla-burukoaren teoriaren oinarrietako bat bezala.
rdf:langString Le pharmakós (en grec ancien φαρμακός, « celui qu'on immole en expiation des fautes d'un autre ») est la victime expiatoire dans un rite de purification largement utilisé dans les sociétés primitives et dans la Grèce antique. Le mot a fini par prendre en grec, à l'époque classique, la signification de malfaiteur. Afin de combattre une calamité ou de chasser une force mauvaise et menaçante, une personne, parfois revêtue de vêtements sacrés, ou un animal était choisi et traîné hors de la cité, où il était parfois mis à mort. Cette victime sacrificielle, innocente en elle-même, était censée, comme le bouc émissaire hébreu, se charger de tous les maux de la cité. Son expulsion devait permettre de purger la cité du mal qui la touchait, d'où l'ambiguïté du terme grec qui, au neutre (φάρμακον, phármakon), pouvait signifier aussi bien « remède », « drogue », « philtre », que « poison » ou « venin ».
rdf:langString El pharmakos (en griego, φαρμακός) es un rito de purificación que se empleaba con frecuencia en la Antigua Grecia. Para combatir una calamidad, una persona era escogida y arrastrada fuera de la ciudad, y a veces se la mataba. Esta víctima sacrificial, inocente en sí misma, era considerada un chivo expiatorio, cargada con todos los males de la ciudad. Su expulsión debía permitir purgar la ciudad del mal que la aquejaba, de donde la ambigüedad del término, que podía significar tanto «remedio» como «veneno». El pharmakos ha sido objeto de estudio por parte de varios filósofos modernos. Jacques Derrida ha analizado en La pharmacie de Platon los significados opuestos del término. René Girard lo ha empleado como uno de los fundamentos de su teoría del chivo expiatorio en La violence et le sacré. En la obra Mitos Griegos I el escritor Robert Graves postula la posibilidad que el rito del phármaco emplumado, que era una persona que iba con un atuendo de perdiz y a la cual hacían saltar desde lo alto de un risco, pudiera ser el origen del mito de Ícaro junto con un ritual análogo de un baile cretense sobre la pintura de una pista trazada en el suelo con forma laberíntica. ​
rdf:langString A pharmakós (Greek: φαρμακός, plural pharmakoi) in Ancient Greek religion was the ritualistic sacrifice or exile of a human scapegoat or victim.
rdf:langString Pharmakos (greco φαρμακός) era il nome di un rituale largamente diffuso nelle città greche, simile a quello del capro espiatorio, che mirava ad ottenere una purificazione mediante l'espulsione dalla città di un individuo chiamato pharmakos (qualcosa come "il maledetto"). Ne parla, per esempio, il poeta Callimaco (fr. 90 Pf.): egli dice che un uomo scelto per la sua bruttezza veniva nutrito a spese della città, poi, un giorno stabilito, era scacciato a frustate; in altri luoghi ogni anno uno sventurato veniva "comprato" e nutrito a spese pubbliche, poi lo si espelleva a sassate dalla città. Ad Atene, durante le feste Targelie (greco θαργήλια), in onore di Apollo, venivano scelte due persone di aspetto ripugnante, un uomo e una donna, adornate con collane di fichi e infine scacciate fuori dalle mura. Sul significato del rito si è molto discusso; si è pensato che esso fosse un residuo di primitivi sacrifici umani; secondo altri sarebbe invece un rito legato alle pratiche agricole, posto in atto per allontanare dalle messi la sfortuna e le calamità naturali. In sostanza, si tratta di un rito simbolico destinato a placare l'angoscia per la contaminazione incombente sopra la comunità. Così il gruppo scarica la propria aggressività su un emarginato, scelto per la sua deformità come simbolo del male. Evidentemente egli non è colpevole di nulla, ma il suo compito è proprio quello di essere il rappresentante di ogni forma possibile di sventura: espellendolo, la città si libera di un essere tabù, un intoccabile, un perturbatore della pace, che assume su di sé le colpe e le maledizioni di tutti. Perciò il pharmakos è contemporaneamente il reietto e il salvatore, che con il suo sacrificio permette alla comunità di ritrovare la propria sicurezza e ne garantisce la pace. Walter Burkert e René Girard hanno fornito interpretazioni moderne notevoli del rito del pharmakos. Burkert mostra come le persone erano sacrificate o espulse dopo essere state ben nutrite e, secondo alcune fonti, le loro ceneri erano sparse nell'oceano. Era un rituale di purificazione, una forma di catarsi sociale. Il Pharmakos è un termine fondamentale anche nel decostruzionismo di Jacques Derrida. Nel suo famoso saggio "La farmacia di Platone" , Derrida decostruisce molti testi di Platone, come il Fedro, e rivela l'interconnessione tra la catena significante pharmakeia-pharmakon-pharmakeus e la notevole assenza della parola pharmakos. Così facendo, Derrida attacca il confine tra interno ed esterno, dichiarando che il fuori (pharmakos, parola mai usata da Platone) è sempre-già presente proprio all'interno (pharmakeia-pharmakon-pharmakeus). Si può dire che, come concetto, pharmakos è collegato ad altri termini di Derrida, come "traccia". Per alcuni studiosi al rito del pharmakos si ricollega la pratica dell'ostracismo, procedura con cui si esiliava da Atene un uomo politico importante, dopo una votazione in cui si scriveva il suo nome su pezzi di coccio. Però l'ostracismo era un episodio puntuale, contrariamente all'esecuzione o espulsione del pharmakos.
rdf:langString Pharmacos (Grieks: φαρμακος) waren mensen uit het Oude Griekenland die fungeerden als zondebokken. Ze zijn vooral bekend uit Athene. Ze werden gedurende een geruime tijd door de staat onderhouden, maar wanneer de polis door een ramp (bijvoorbeeld een epidemie zoals de pest) werd getroffen, werden ze geofferd om voorspoed af te dwingen. Over de personen van deze groep bestaan meerdere visies. Sommige bronnen beweren dat het mensen waren die als een gevaar voor de maatschappij beschouwd werden, die onrust stookten en dat het meestal de lelijksten, zieksten en zwaksten van de polis waren. Andere visies beweren dat het mensen waren die door hun status als Pharmacos een plaatselijke held werden en door de bevolking op handen werden gedragen. Wanneer een ramp aanbrak werd de zondebok de polis uitgezet of gedood, op die manier wilde men de zonden van de polis ongedaan maken. Ook werden er jaarlijks Pharmacos' gedood op de Thargelia, een feest ter ere van Apollo in Athene. Dit is vergelijkbaar met de bok (zondebok) die de Joden offeren op Jom Kipoer om hun zonden samen met de bok de wereld uit te helpen. Later verwijst de term Pharmacos ook naar tovenaars, magiërs en magische drankenbrouwers. Vandaar de benaming farmacie.
rdf:langString Um pharmakós (em grego: φαρμακός, plural pharmakoi) na antiga religião grega era o sacrifício ritual, ou o exílio de uma pessoa tornada um bode expiatório.
rdf:langString Фармак (др.-греч. φαρμακός) — в древнегреческой религии — ритуальная жертва или изгнанник.
rdf:langString Фармаки (грец. Pharmakoi) — люди, що їх символічно приносили в жертву. Фармаків заквічували гірляндами, били гілками і під звуки флейт виганяли з міста або кидали в море і негайно рятували. Цей обряд прийшов на зміну справжнім людським , що відбувалися в давніші часи.
xsd:nonNegativeInteger 7139

data from the linked data cloud