Pharmacology

rdf:langString Farmacologia

rdf:langString La farmacologia (del grec, pharmacon (φάρμακον), fàrmac, i logos (λόγος), ciència) és la ciència que estudia l'origen, les accions i les propietats que les substàncies químiques exerceixen sobre els organismes vius. Forma part del conjunt de ciències farmacèutiques. En un sentit més estricte es considera la farmacologia com l'estudi dels fàrmacs, tant aquells que tinguin efectes beneficiosos o bé tòxics. També es pot parlar de farmacologia com l'estudi unificat de les propietats de les substàncies químiques i dels organismes vivents i de tots els aspectes de les seves interaccions, orientat cap al tractament, diagnòstic i prevenció de les malalties. Es parla de medicament com qualsevol molècula artificial, natural o endògena (de dins del cos) que exerceixi un efecte bioquímic o fisiològic sobre la cèl·lula, el teixit, l’òrgan o l’organisme. De vegades la paraula fàrmac s’utilitza com a terme per englobar aquestes espècies bioactives endògenes i exògenes. Més concretament, és l'estudi de les interaccions que es produeixen entre un organisme viu i els productes químics que afecten la funció bioquímica normal o anormal. Si les substàncies tenen propietats medicinals, es consideren medicaments. Es considera una aplicació química que incorpora la biologia molecular, fisiologia, biologia cel·lular i bioquímica. Encara que la farmacologia destaca sobre les altres ciències farmacèutiques, no és pas més important que les altres (Química farmacèutica, farmacognòsia, botànica farmacèutica, fitoquímica.). En la farmacologia es poden distingir dos enfocaments, la farmacologia bàsica i la farmacologia clínica. La farmacologia bàsica recull l'estudi de la naturalesa dels fàrmacs farmacognòsia, l'estudi del qual un organisme fa amb els fàrmacs (farmacocinètica), l'estudi del qual els fàrmacs fan sobre l'organisme (farmacodinàmia) i la racionalitat d'aplicar un fàrmac al tractament d'una malaltia (farmacoteràpia). La farmacologia clínica recull les observacions fruit de l'aplicació dels fàrmacs als humans sans i malalts. La seva metodologia emprada és l'assaig clínic i l'estudi del procés del tractament és la farmacovigilància. Els farmacòlegs estableixen la classificació terapèutica dels medicaments, és a dir, el benefici relatiu que proporcionen davant la seva toxicitat a dosis diferents. Això ajuda a definir la dosi d'un fàrmac que més beneficiarà a un malalt. També estudien com afecten les distintes situacions davant els mecanismes d'acció, l'excreció del fàrmac, la biodisponibilitat, l'absorció pels mateixos teixits i el seu metabolisme. Farmacologia no és sinònim de farmàcia i sovint es confonen els dos termes. La farmacologia, una , s’ocupa de la investigació, el descobriment i la caracterització de productes químics que mostren efectes biològics, i l’aclariment de la funció cel·lular i de l’organisme en relació amb aquests productes químics. En canvi, la farmàcia, una professió de serveis sanitaris, es preocupa per l’aplicació dels principis apresos de la farmacologia en els seus entorns clínics; sigui en una funció dispensadora o assistencial. En qualsevol dels dos camps, el contrast principal entre tots dos és la seva distinció entre l’atenció directa al pacient, la pràctica de farmàcia i el camp de la investigació orientada a la ciència, impulsat per la farmacologia.