Patrician (post-Roman Europe)

http://dbpedia.org/resource/Patrician_(post-Roman_Europe) an entity of type: WikicatSocialClasses

Patricien (latin : patricius, grec : πατρίκιος) était le terme utilisé pour désigner les membres de la classe supérieure établie de longue date dans la Rome antique. Par analogie, la classe supérieure socialement relativement fermée est appelée patriciat dans de nombreuses villes médiévales et modernes. La règle aristocratique du patriciat bourgeois s'appelle l'aristocratie urbaine. rdf:langString
Patrizio è un titolo nobiliare di antica origine, tipicamente italiano, in uso presso alcuni comuni medievali e presso le repubbliche aristocratiche. rdf:langString
Het patriciaat is de groep van families die vanouds de bestuurders in een samenleving leveren. Iedere samenleving kent patriciërs, in het oude Rome waren zij gerechtigd om zitting te nemen in de Senaat. rdf:langString
Patrycjat (z łac.) – najbogatsza warstwa mieszczan w okresie od XII do XVIII wieku, sprawująca w miastach władzę ekonomiczną i polityczną, członkowie rady miejskiej, najbogatsi kupcy, bogaci rzemieślnicy, bankierzy, właściciele gruntów miejskich. rdf:langString
貴族(德語:Patrizier、義大利語:Patrizio、拉丁語:Patricius),指神聖羅馬帝國與瑞士聯邦內一眾城邦的貴族,其中神聖羅馬帝國的城邦分布今日的意大利和德國(當時的帝國自由城市)。此等貴族在歐洲諸語言的稱呼繼承了古羅馬貴族的稱呼,但歷史淵源不同。 rdf:langString
Patriciat urbà o oligarquia urbana són denominacions historiogràfiques per al grup social que es va constituir com a classe dominant a les ciutats medievals d'Europa Occidental, especialment a partir de la baixa edat mitjana, quan l'establiment de les rutes del comerç a llarga distància i les fires va enriquir als mercaders i l'auge de la producció artesanal va elevar la condició social dels mestres de certs gremis. En segon lloc, l'ascens social de la burgesia es va sumar una transformació de la societat estamental: la ruralització de la noblesa, pròpia de l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana, va donar pas a una nova atracció que per a moltes famílies nobles (especialment de la baixa noblesa) exercia la política municipal, als càrrecs públics aspiraven. rdf:langString
Ένας από τους σπουδαίους τίτλους στη Βυζαντινή Αυτοκρατορία ήταν και αυτός του Πατρικίου. Ο τίτλος του Πατρικίου εισήχθηκε στο Βυζάντιο από τον Μέγα Κωνσταντίνο που όμως σε αντιδιαστολή μ΄ εκείνο του Πατρικίου της Ρώμης που αφορούσε αρχικά γένος, και στη συνέχεια εξελίχθηκε σε κληρονομικό τίτλο, αυτός του Βυζαντίου δεν ήταν κληρονομικός. Ο Βυζαντινός αυτός τίτλος αποδιδόταν με επίσημη ειδική τελετή στη Κωνσταντινούπολη και κυρίως σε πρόσωπα που είχαν συμβάλει επιτυχώς σε υπηρεσίες των Ανακτόρων, της Συγκλήτου και γενικά στη Βυζαντινή Διοίκηση. rdf:langString
Patrizier (lateinisch patricius, Griechisch: πατρίκιος) war die Bezeichnung für Angehörige des römisch-antiken Patriziats, der alteingesessenen und senatsfähigen Oberschicht im antiken Rom. Dieser Begriff wurde seit Anfang des 16. Jahrhunderts auch für die sozial relativ abgeschlossene Oberschicht in vielen mittelalterlichen und frühneuzeitlichen Städten übernommen, die sich vor allem im 13. bis 15. Jahrhundert gebildet hatte. Dieses spätmittelalterliche und frühneuzeitliche Patriziat wird hier behandelt. rdf:langString
Patriciado urbano u oligarquía urbana son denominaciones historiográficas​ para el grupo social que se constituyó como clase dominante en las ciudades medievales de Europa Occidental, especialmente a partir de la Plena Edad Media, cuando el establecimiento de las rutas del y las ferias enriqueció a los mercaderes y el auge de la producción artesanal elevó la condición social de los maestros de ciertos gremios. En segundo lugar, al ascenso social de la burguesía se sumó una transformación de la sociedad estamental: la ruralización de la nobleza, propia de la Antigüedad Tardía y la Alta Edad Media, dio paso a una nueva atracción que para muchas familias nobles (especialmente de la baja nobleza) ejercía la política municipal, a cuyos cargos públicos aspiraban. rdf:langString
Patricianship, the quality of belonging to a patriciate, began in the ancient world, where cities such as Ancient Rome had a social class of patrician families, whose members were initially the only people allowed to exercise many political functions. In the rise of European towns in the 12th and 13th century, the patriciate, a limited group of families with a special constitutional position, in Henri Pirenne's view, was the motive force. In 19th century Central Europe, the term had become synonymous with the upper Bourgeoisie and cannot be interchanged with the medieval patriciate in Central Europe. In German-speaking parts of Europe as well as in the maritime republics of the Italian Peninsula, the patricians were as a matter of fact the ruling body of the medieval town. Particularly in rdf:langString
Патрициат (нем. Patriziat) — наиболее богатая и влиятельная часть жителей средневековых городов Западной Европы. Этот термин появился в Германии в XVI веке по аналогии с патрициями Древнего Рима. По социальному статусу патриции приравнивались к феодальной дворянской аристократии (нем. Adel, Adelstand), но с ней никогда не смешивались. Уже с XIII века патрициат должен был считаться с ремесленными цехами, которые после упорной, подчас кровавой борьбы завоевали себе голос в деле администрации и правосудия. rdf:langString
rdf:langString Patriciat urbà
rdf:langString Patrizier
rdf:langString Πατρίκιος (τίτλος)
rdf:langString Patriciado urbano
rdf:langString Patricien (Moyen Âge et Temps modernes)
rdf:langString Patrizio (titolo)
rdf:langString Patriciaat
rdf:langString Patrician (post-Roman Europe)
rdf:langString Patrycjat (średniowiecze i nowożytność)
rdf:langString Патрициат (Средние века)
rdf:langString 貴族 (神聖羅馬帝國與瑞士聯邦)
xsd:integer 1401578
xsd:integer 1100046933
rdf:langString January 2015
rdf:langString In Italy, too?
rdf:langString Patriciat urbà o oligarquia urbana són denominacions historiogràfiques per al grup social que es va constituir com a classe dominant a les ciutats medievals d'Europa Occidental, especialment a partir de la baixa edat mitjana, quan l'establiment de les rutes del comerç a llarga distància i les fires va enriquir als mercaders i l'auge de la producció artesanal va elevar la condició social dels mestres de certs gremis. En segon lloc, l'ascens social de la burgesia es va sumar una transformació de la societat estamental: la ruralització de la noblesa, pròpia de l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana, va donar pas a una nova atracció que per a moltes famílies nobles (especialment de la baixa noblesa) exercia la política municipal, als càrrecs públics aspiraven. Finalment, la possibilitat d'ennobliment dels alts burgesos (especialment a partir de la consciència que prenen les monarquies feudals que per enfortir-se a si mateixes, el suport social d'aquest grup els és enormement útil), va possibilitar en alguns casos una veritable barreja de llinatges antics i nous, i en tot cas, va obligar a la redefinició del sistema polític per tenir en compte la veu i el vot de les ciutats en les naixents institucions parlamentàries (Corts en els regnes cristians de la Península Ibèrica, Estats Generals a França, Parlament a Anglaterra), que proporcionaven al patriciat urbà el mecanisme idoni d'expressió dels seus interessos amb un estatus paral·lel, encara que no igual, al dels braços eclesiàstic i alt nobiliari. Un altre mecanisme d'ascens social va ser el que permetia la Universitat medieval a través de les professions liberals, el clergat i la naixent burocràcia (els lletrats i el que en l'Antic Règim es denominarà «noblesse de robe»). En altres casos (com a Itàlia i Alemanya), no va ser l'evolució cap a l'estat nacional, sinó l'èxit de l'atomització política en ciutats estat (que també era un resultat del fracàs mutu del Papa i Emperador en la seva competència per convertir-se en poders universals) cosa que va permetre l'enaltiment de famílies com els Mèdici a Florència i les que van formar l'aristocràcia de la Sereníssima República de Venècia i de les ciutats hanseàtiques. En qualsevol dels casos, la supervivència de la ciutat depenia la seva constitució com un veritable senyoriu col·lectiu sobre el camp circumdant («alfoz» o «comunidad de villa i terra» a Castella, «contados» a Itàlia). La relació que tant el grup social del patriciat urbà, com la mateixa ciutat, va tenir amb el desenvolupament i crisi de la manera de producció feudal i la seva transició al capitalisme és un assumpte clau i polèmic per a la història medieval i moderna.
rdf:langString Ένας από τους σπουδαίους τίτλους στη Βυζαντινή Αυτοκρατορία ήταν και αυτός του Πατρικίου. Ο τίτλος του Πατρικίου εισήχθηκε στο Βυζάντιο από τον Μέγα Κωνσταντίνο που όμως σε αντιδιαστολή μ΄ εκείνο του Πατρικίου της Ρώμης που αφορούσε αρχικά γένος, και στη συνέχεια εξελίχθηκε σε κληρονομικό τίτλο, αυτός του Βυζαντίου δεν ήταν κληρονομικός. Ο Βυζαντινός αυτός τίτλος αποδιδόταν με επίσημη ειδική τελετή στη Κωνσταντινούπολη και κυρίως σε πρόσωπα που είχαν συμβάλει επιτυχώς σε υπηρεσίες των Ανακτόρων, της Συγκλήτου και γενικά στη Βυζαντινή Διοίκηση. Ο τίτλος του Πατρικίου αποδόθηκε καταχρηστικά από τον Παπικό θρόνο στο Βασιλιά των Φράγκων τον 8ο αιώνα, εκ του οποίου γεγονότος και στη συνέχεια έφερε τον επίσημο τίτλο "Πατρίκιος των Ρωμαίων" (Patricius Romanorum), και τούτο προκειμένου έτσι να δηλωθεί η ευθύνη του για τη προστασία της Αγίας Έδρας και κατ΄ επέκταση της Ρώμης
rdf:langString Patrizier (lateinisch patricius, Griechisch: πατρίκιος) war die Bezeichnung für Angehörige des römisch-antiken Patriziats, der alteingesessenen und senatsfähigen Oberschicht im antiken Rom. Dieser Begriff wurde seit Anfang des 16. Jahrhunderts auch für die sozial relativ abgeschlossene Oberschicht in vielen mittelalterlichen und frühneuzeitlichen Städten übernommen, die sich vor allem im 13. bis 15. Jahrhundert gebildet hatte. Dieses spätmittelalterliche und frühneuzeitliche Patriziat wird hier behandelt. Die aristokratische Herrschaft des bürgerlichen Patriziats wird als Städtearistokratie bezeichnet.
rdf:langString Patricien (latin : patricius, grec : πατρίκιος) était le terme utilisé pour désigner les membres de la classe supérieure établie de longue date dans la Rome antique. Par analogie, la classe supérieure socialement relativement fermée est appelée patriciat dans de nombreuses villes médiévales et modernes. La règle aristocratique du patriciat bourgeois s'appelle l'aristocratie urbaine.
rdf:langString Patriciado urbano u oligarquía urbana son denominaciones historiográficas​ para el grupo social que se constituyó como clase dominante en las ciudades medievales de Europa Occidental, especialmente a partir de la Plena Edad Media, cuando el establecimiento de las rutas del y las ferias enriqueció a los mercaderes y el auge de la producción artesanal elevó la condición social de los maestros de ciertos gremios. En segundo lugar, al ascenso social de la burguesía se sumó una transformación de la sociedad estamental: la ruralización de la nobleza, propia de la Antigüedad Tardía y la Alta Edad Media, dio paso a una nueva atracción que para muchas familias nobles (especialmente de la baja nobleza) ejercía la política municipal, a cuyos cargos públicos aspiraban. Por último, la posibilidad de ennoblecimiento de los altos burgueses (especialmente a partir de la conciencia que toman las monarquías feudales de que para fortalecerse a sí mismas, el apoyo social de este grupo les es enormemente útil), posibilitó en algunos casos una verdadera mezcla de linajes antiguos y nuevos, y en todo caso, obligó a la redefinición del sistema político para tener en cuenta la voz y el voto de las ciudades en las nacientes instituciones parlamentarias (Cortes en los reinos cristianos de la península ibérica, Estados Generales en Francia, Parlamento inglés), que proporcionaban al patriciado urbano el mecanismo idóneo de expresión de sus intereses con un estatus paralelo, aunque no igual, al de los brazos eclesiástico y altonobiliario. Otro mecanismo de ascenso social fue el que permitía la Universidad medieval a través de las profesiones liberales, el clero y la naciente burocracia (los letrados y lo que en el Antiguo Régimen se denominará noblesse de robe). En otros casos (como en Italia y Alemania), no fue la evolución hacia el estado nacional, sino el éxito de la atomización política en ciudades estado (que también era un resultado del fracaso mutuo de Papa y Emperador en su competencia por convertirse en poderes universales) lo que permitió el encumbramiento de familias como los Médici en Florencia y las que formaron la aristocracia de la Serenísima República de Venecia y de las ciudades hanseáticas. En cualquiera de los casos, la supervivencia de la ciudad dependía su constitución como un verdadero señorío colectivo sobre el campo circundante (alfoz o comunidad de villa y tierra en Castilla, contados en Italia). La relación que tanto el grupo social del patriciado urbano, como la propia ciudad, tuvo con el desarrollo y crisis del modo de producción feudal y su transición al capitalismo es un asunto clave y polémico para la historia medieval y la historia moderna.
rdf:langString Patricianship, the quality of belonging to a patriciate, began in the ancient world, where cities such as Ancient Rome had a social class of patrician families, whose members were initially the only people allowed to exercise many political functions. In the rise of European towns in the 12th and 13th century, the patriciate, a limited group of families with a special constitutional position, in Henri Pirenne's view, was the motive force. In 19th century Central Europe, the term had become synonymous with the upper Bourgeoisie and cannot be interchanged with the medieval patriciate in Central Europe. In German-speaking parts of Europe as well as in the maritime republics of the Italian Peninsula, the patricians were as a matter of fact the ruling body of the medieval town. Particularly in Italy, they were part of the nobility. With the establishment of the medieval towns, Italian city-states and maritime republics, the patriciate was a formally-defined social class of governing wealthy families. They were found in the Italian city-states and maritime republics, particularly in Venice, Genoa, Pisa and Amalfi. They were also found in many of the free imperial cities of the Holy Roman Empire, such as Nuremberg, Ravensburg, Augsburg, Konstanz, Lindau, Bern, Basel, Zurich and many more. As in Ancient Rome, patrician status could generally only be inherited. However, membership in the patriciate could be passed on through the female line. For example, if the union was approved by her parents, the husband of a patrician daughter was granted membership in the patrician society of the Imperial Free City of Lindau as a matter of right, on the same terms as the younger son of a patrician male (i.e., upon payment of a nominal fee), even if the husband was otherwise deemed socially ineligible. Accession to a patriciate through this mechanism was referred to as "erweibern." In any case, only male patricians could hold, or participate in elections for, most political offices. Often, as in Venice, non-patricians had almost no political rights. Lists were maintained of who had the status, of which the most famous is the Libro d'Oro (Golden Book) of the Venetian Republic. From the fall of the Hohenstaufen (1268), city-republics increasingly became principalities, like the Duchy of Milan and the Lordship of Verona. The smaller ones were swallowed up by monarchical states or sometimes other republics, like Pisa and Siena by Florence. Following these developments, any special role for the local patricians was restricted to municipal affairs. The few remaining patrician constitutions, notably those of Venice and Genoa, were swept away by the conquering French armies of the period after the French Revolution, although many patrician families remained socially and politically important, as some do to this day. In the modern era the term "patrician" is also used broadly for the higher bourgeoisie (not to be equated with aristocracy) in many countries; in some countries it vaguely refers to the non-noble upper class, especially before the 20th century.
rdf:langString Patrizio è un titolo nobiliare di antica origine, tipicamente italiano, in uso presso alcuni comuni medievali e presso le repubbliche aristocratiche.
rdf:langString Het patriciaat is de groep van families die vanouds de bestuurders in een samenleving leveren. Iedere samenleving kent patriciërs, in het oude Rome waren zij gerechtigd om zitting te nemen in de Senaat.
rdf:langString Patrycjat (z łac.) – najbogatsza warstwa mieszczan w okresie od XII do XVIII wieku, sprawująca w miastach władzę ekonomiczną i polityczną, członkowie rady miejskiej, najbogatsi kupcy, bogaci rzemieślnicy, bankierzy, właściciele gruntów miejskich.
rdf:langString 貴族(德語:Patrizier、義大利語:Patrizio、拉丁語:Patricius),指神聖羅馬帝國與瑞士聯邦內一眾城邦的貴族,其中神聖羅馬帝國的城邦分布今日的意大利和德國(當時的帝國自由城市)。此等貴族在歐洲諸語言的稱呼繼承了古羅馬貴族的稱呼,但歷史淵源不同。
rdf:langString Патрициат (нем. Patriziat) — наиболее богатая и влиятельная часть жителей средневековых городов Западной Европы. Этот термин появился в Германии в XVI веке по аналогии с патрициями Древнего Рима. По социальному статусу патриции приравнивались к феодальной дворянской аристократии (нем. Adel, Adelstand), но с ней никогда не смешивались. Патрициат состоял из богатых земле- и домовладельцев, финансистов, купцов. Он возник в германских городах в XII и XIII веках из свободных местных родов, составивших могущественный правящий класс населения. Бюргерское право было первоначально связано с земельной собственностью в размере одной марки нетяглой земли (proprium non obligatum), обладание которой не стесняло личной свободы владельца; участки эти раздавал основатель города (король, епископ, аббат, граф и т. п.), но раздача эта (Leihe zu Weichbildrecht) не влекла за собой тех отношений, какие существовали обычно между сюзереном и ленником; участки поступали в полную, неотъемлемую собственность (Grundbesitz zu Weichbildrecht). Потомки старинных городских обывателей, между которыми была поделена вся земля торгового посада, с развитием городского самоуправления получили исключительное право на места в ратуше; от них-то и пошли могущественные патрицианские роды, захватившие первенствующую роль в городской жизни и замкнувшиеся в тесный сословный круг; огромные капиталы и обширная торговля упрочили их положение. Торговые старшины (Schultheisse) и их преемники, бургомистры (Bürgermeister), становятся исполнителями воли патрициата, который стремится расширить компетенцию городского совета и превратить его из органа власти местного сеньора в орган общинной власти. Все остальное население города составляло зависимый, бесправный класс (Schutzbürger, Hintersassen). Уже с XIII века патрициат должен был считаться с ремесленными цехами, которые после упорной, подчас кровавой борьбы завоевали себе голос в деле администрации и правосудия.
xsd:nonNegativeInteger 29861

data from the linked data cloud