Patois

http://dbpedia.org/resource/Patois an entity of type: Language

Patois ist das französische Wort für Dialekt oder Mundart. In der Praxis wird es in verschiedenen Bedeutungen verwendet. rdf:langString
Patois frantses hiztunek, frantsesa ez den Frantziako estatuko hizkuntzak eta frantsesaren dialektoak izendatzeko erabiltzen duten mesprezuzko hitza da. Belgikan, Frantzian, Italian eta Suitzan hizkuntza gutxituak mesprezuz izendatzeko erabiltzen dute, eta oso gutxitan Kanadan. Normalean hizkuntza hauek erromantzeak dira, hau da oïl hizkuntzak, okzitaniera, frankoprovenzera, katalana eta . Inoiz edo behin bretainiera edo euskara izendatzeko ere erabili dute. Bere gutxiespen-zentzua dela eta, hizkuntzalariek ez dute hitza erabili, eskualdeko hizkuntzak edo aldaerak. rdf:langString
パトワ(仏: Patois)は、言語学における公式の定義ではないが、ある地域(特にヨーロッパのフランス語圏)の標準語や有力言語に対する方言や少数言語全般を指す用語である。日本語では俚言(田舎言葉)と訳される。 rdf:langString
Pur senza una formale definizione linguistica, il termine patois (pronuncia /pa'twa/) è usato per descrivere una lingua considerata non regolare. Deriva dal francese antico patoier, che significa gesticolare, da patte (= zampa) · . rdf:langString
Een patois is een taalvariant die substandaard is, een variant dus die niet aan de normen van de standaardtaal voldoet. De term is ontleend aan het Frans. rdf:langString
För det jamaicanska kreolspråket se Patwa Patois är den franska benämningen för mindre lokala språk och dialekter som avviker från ett standardspråk. 1. * Traditionellt sett används termen framför allt för att beteckna de otaliga romanska språkvarianter som talas (eller talades) i Frankrike, till exempel frankoprovensalska och occitanska dialekter. 2. * Termen används ibland även som antonym till standardfranskan och inbegriper då såväl det språkliga isolatet baskiska som det keltiska språket bretonska och även andra mindre språk och dialekter inom den franska staten, så som kreolspråk i de forna kolonierna. I denna mening skulle man kunna säga att termerna ”franska – patois” i stort motsvarar motsättningen "Paris – province" (Paris gentemot övriga Frankrike). rdf:langString
El patuès o patués (del francès patois) és un terme que tot i no tenir una definició formal en el camp de la lingüística encara s'utilitza en algunes llengües per a descriure una llengua o un dialecte que no té una literatura gaire desenvolupada i que, sense ser argot, es parla sobretot a l'àmbit familiar o entre amics, çò és una llengua subordinada. Segons el context, pot fer referència a pidgin, crioll, llengües o dialectes. En el cas de les parles de transició entre el català i l'aragonès s'utilitza a la Vall de l'Éssera per a referir-se al benasquès. A França i a altres regions francòfones (per exemple, al Valais suís) s'anomena patois gairebé totes les llengües que s'hi parlen (català, occità, etc.) tret del francès, en to condescendent o despectiu. De fet, el crioll pot ser qualifica rdf:langString
Ne konfuzenda kun la kreola lingvo en Trinidado kaj Tobago, bazita sur la franca lingvo (ankaŭ nomata la ), denaska nomo Kreyol, Kwéyòl, surloke nomata Patois, foje skribita en tiu kunteksto patwah , precipe en referenco al la jamajka-kreola lingvo. rdf:langString
Un patois (en francés, pronunciado [patwa]) es una variedad lingüística esencialmente oral, hablada en un ámbito geográfico limitado, que puede reducirse a una localidad o a un conjunto de localidades, generalmente rurales. Es un sistema lingüístico reducido, sin estatus cultural o social estable, que depende de un dialecto del que se distingue por numerosos rasgos fonológicos, morfosintácticos y lexicales.​ La jerarquización entre lenguas, dialectos y patois corresponde más a la sociolingüística que a la lingüística descriptiva, dado que cualquier variedad lingüístisca, cualquier patois, es un sistema lingüístico en sí, y por lo tanto una lengua, sin que por ello dos patois vecinos constituyan dos lenguas distintas. Los dialectólogos prefieren llamar «dialecto» a las variedades geográfica rdf:langString
Patois (/ˈpætwɑː/, pl. same or /ˈpætwɑːz/) is speech or language that is considered nonstandard, although the term is not formally defined in linguistics. As such, patois can refer to pidgins, creoles, dialects or vernaculars, but not commonly to jargon or slang, which are vocabulary-based forms of cant. rdf:langString
Le terme de patois est utilisé en Belgique, France, Italie et Suisse pour désigner indifféremment toute langue minoritaire ou dialecte local, dans certains contextes et parfois avec une connotation dépréciative. Le mot est rarement utilisé au Canada. Le terme est également utilisé en Jamaïque et au Costa Rica où il s'applique à la langue anglaise des Caraïbes. rdf:langString
Patoá (do francês patois) é uma palavra de origem francesa que designa o falar essencialmente oral, praticado em uma localidade ou grupo de localidades, principalmente rurais. Segundo o TLFi, designa um sistema linguístico restrito, funcionando em um ponto determinado ou num espaço geográfico reduzido, sem estatuto cultural ou social estável, distinguindo-se do dialeto, do qual se destaca por numerosos traços fonológicos, morfossintáticos e lexicais. Historicamente, a palavra foi usada em sentido pejorativo - para desqualificar uma língua sem literatura e rebaixá-la à categoria de dialeto ou algo similar. rdf:langString
Патуа́ (фр. patois — наречие) — диалект или язык, который считается нестандартным в рамках определённой лингвистической системы. Этот термин в лингвистике формально не определён. Наравне с ним используется термин «вернакуляр». Жаргоны и сленги этим словом не называют, поскольку те не составляют целостную языковую систему, используя только отдельные специальные слова. rdf:langString
rdf:langString Patuès
rdf:langString Patois (französische Sprache)
rdf:langString Patois
rdf:langString Patois
rdf:langString Patois
rdf:langString Patois
rdf:langString Patois
rdf:langString Patois
rdf:langString パトワ
rdf:langString Patois
rdf:langString Patoá
rdf:langString Патуа
rdf:langString Patois
xsd:integer 153750
xsd:integer 1113562625
rdf:langString El patuès o patués (del francès patois) és un terme que tot i no tenir una definició formal en el camp de la lingüística encara s'utilitza en algunes llengües per a descriure una llengua o un dialecte que no té una literatura gaire desenvolupada i que, sense ser argot, es parla sobretot a l'àmbit familiar o entre amics, çò és una llengua subordinada. Segons el context, pot fer referència a pidgin, crioll, llengües o dialectes. En el cas de les parles de transició entre el català i l'aragonès s'utilitza a la Vall de l'Éssera per a referir-se al benasquès. A França i a altres regions francòfones (per exemple, al Valais suís) s'anomena patois gairebé totes les llengües que s'hi parlen (català, occità, etc.) tret del francès, en to condescendent o despectiu. De fet, el crioll pot ser qualificat a França de "patuès negrer". Al Carib, en territoris anglòfons com Jamaica o Trinidad patois tal qual s'empra per a designar el crioll de base lexical anglesa o el de base lexical francesa. No s'ha de confondre el patuès amb el patuet, el català parlat a Algèria durant l'administració francesa pels immigrants catalans menorquins, valencians o rossellonesos.
rdf:langString Ne konfuzenda kun la kreola lingvo en Trinidado kaj Tobago, bazita sur la franca lingvo (ankaŭ nomata la ), denaska nomo Kreyol, Kwéyòl, surloke nomata Patois, foje skribita en tiu kunteksto patwah , precipe en referenco al la jamajka-kreola lingvo. Patois (/ˈpætwɑː/) estas ajna lingvo kiu estas konsiderita nenorma, kvankam la esprimo ne estas formale difinita en lingvistiko. Ĝi povas rilati al piĝinoj, kreolaj lingvoj, dialektoj, kaj aliaj formoj de indiĝena aŭ loka parolado, sed ne ofte al ĵargono aŭ slango, kiuj estas vortproviz-bazitaj formoj de . Klasaj barieroj estas enkonstruitaj en perspektivo, desegnita inter tiuj kiuj parolas dialekton kaj tiujn kiuj parolas la norman aŭ dominan lingvon uzitan en literaturo kaj parolado, t.e., "acrolect".
rdf:langString Patois ist das französische Wort für Dialekt oder Mundart. In der Praxis wird es in verschiedenen Bedeutungen verwendet.
rdf:langString Patois frantses hiztunek, frantsesa ez den Frantziako estatuko hizkuntzak eta frantsesaren dialektoak izendatzeko erabiltzen duten mesprezuzko hitza da. Belgikan, Frantzian, Italian eta Suitzan hizkuntza gutxituak mesprezuz izendatzeko erabiltzen dute, eta oso gutxitan Kanadan. Normalean hizkuntza hauek erromantzeak dira, hau da oïl hizkuntzak, okzitaniera, frankoprovenzera, katalana eta . Inoiz edo behin bretainiera edo euskara izendatzeko ere erabili dute. Bere gutxiespen-zentzua dela eta, hizkuntzalariek ez dute hitza erabili, eskualdeko hizkuntzak edo aldaerak.
rdf:langString Un patois (en francés, pronunciado [patwa]) es una variedad lingüística esencialmente oral, hablada en un ámbito geográfico limitado, que puede reducirse a una localidad o a un conjunto de localidades, generalmente rurales. Es un sistema lingüístico reducido, sin estatus cultural o social estable, que depende de un dialecto del que se distingue por numerosos rasgos fonológicos, morfosintácticos y lexicales.​ La jerarquización entre lenguas, dialectos y patois corresponde más a la sociolingüística que a la lingüística descriptiva, dado que cualquier variedad lingüístisca, cualquier patois, es un sistema lingüístico en sí, y por lo tanto una lengua, sin que por ello dos patois vecinos constituyan dos lenguas distintas. Los dialectólogos prefieren llamar «dialecto» a las variedades geográficas de un conjunto más extendido al que llaman «lengua», pudiendo cada dialecto dividirse a su vez en subvariedades.​ Estos patois son descendientes directos de variedades romances diferentes del francés estándar. El estatus del francés estándar como símbolo de la unidad de Francia, junto con la extensión de la alfabetización a través de la educación pública desde finales del siglo XIX, que solo se lleva a cabo en francés estándar, llevaron a una falta de prestigio de los diferentes patois regionales, que fueron relegados y progresivamente abandonados por la presión de la escolarización y del uso oficial que los descartaba. Debido a la situación de diglosia del patois respecto al francés estándar, el patois tenía un uso restringido reservado a las situaciones familiares y más informales, por lo que en la esfera pública carecían de estatus cultural o social. A finales del siglo XIX estas variedades se usaban ampliamente en Francia, y en la década de 1930 se estima que, tanto en lenguas de oíl como en lenguas de oc, Francia contaba unos 150 patois que tenían cada uno su propia «literatura», compuesta de poesías, sobre todo canciones, y que a veces aparecía en artículos o en crónicas de periódicos locales.​ Lingüísticamente, sin embargo, los patois provienen de variedades romances que en algún momento tuvieron la misma consideración que el francés parisino (en el que se basaría el francés estándar por razones puramente políticas). Los patois fueron sistemas lingüísticos estables, caracterizados por isoglosas fonológicas, morfosintácticas y léxicas claramente delimitadas.[cita requerida] Aunque en su última fase como lenguas amenazadas muchos patois exhibían los síntomas de una lengua que está siendo abandonada: simplificación morfológica, pérdida de léxico, etc. Etimológicamente, patois procedería del verbo del francés antiguo «patoyer», y ese a su vez de patte (pata), que significaba «hablar con las manos» o «gesticular para hacerse entender». Tradicionalmente, solía poseer una connotación claramente despectiva hacia las variedades lingüísticas de Francia, y se usaba para definir un habla poco inteligible, hasta grosera y vulgar.​ En la Encyclopédie de 1778, cuando el francés de París se erigió como modelo literario, se define el término patois como el lenguaje corrompido como el que se habla en casi todas las provincias [...] No se habla la lengua más que en la capital (Apud Certeau et alii, 1975:51). Así mismo, en el norte de los Alpes y en regiones alrededor de la ciudad de Lyon, así como en valles de Italia (valle de Aosta y 8 valles del Piamonte) y Suiza (Suiza romanda), se entiende localmente por patois una serie de dialectos regionales del francoprovenzal o arpitano.​ De este modo el término patois se ha utilizado para las lenguas de las Antillas basadas en una combinación de vocablos de muy distinto origen (francés, inglés, hindi, entre otros) con una gramática particular pero que son de uso habitual y extendido por la mayoría de la población local, más que las lenguas "oficiales" de cada país como sucede en Haití o Jamaica. En España existe la denominación "patués", derivada del francés "patois", para hacer referencia, generalmente de manera despectiva, al idioma aragonés, concretamente en su dialecto benasqués.
rdf:langString Patois (/ˈpætwɑː/, pl. same or /ˈpætwɑːz/) is speech or language that is considered nonstandard, although the term is not formally defined in linguistics. As such, patois can refer to pidgins, creoles, dialects or vernaculars, but not commonly to jargon or slang, which are vocabulary-based forms of cant. In colloquial usage of the term, especially in France, class distinctions are implied by the very meaning of the term, since in French, patois refers to any sociolect associated with uneducated rural classes, in contrast with the dominant prestige language (Standard French) spoken by the middle and high classes of cities or as used in literature and formal settings (the "acrolect").
rdf:langString Le terme de patois est utilisé en Belgique, France, Italie et Suisse pour désigner indifféremment toute langue minoritaire ou dialecte local, dans certains contextes et parfois avec une connotation dépréciative. Le mot est rarement utilisé au Canada. Le terme est également utilisé en Jamaïque et au Costa Rica où il s'applique à la langue anglaise des Caraïbes. Ce sont généralement des parlers romans, relevant de la langue d'oïl, de la langue d'oc, du francoprovençal ou encore des parlers gallo-italiques. Ce mot de patois est utilisé par les Français, surtout les Parisiens, pour désigner les langues alsacienne, bretonne, catalane, occitane, basque et corse, sans que leurs locuteurs spécifiques emploient ce terme péjoratif. Les Alsaciens utilisent le terme spécifique « dialecte » pour désigner leur langue et les Catalans de France les termes « roussillonnais » ou plus rarement « catalan septentrional » pour désigner le catalan parlé au nord des Pyrénées. L'abbé Grégoire a lutté contre tous les parlers de France autres que le français parisien : Les gouvernements ignorent ou ne sentent pas assez combien l'anéantissement des patois importe à l'expansion des lumières.
rdf:langString パトワ(仏: Patois)は、言語学における公式の定義ではないが、ある地域(特にヨーロッパのフランス語圏)の標準語や有力言語に対する方言や少数言語全般を指す用語である。日本語では俚言(田舎言葉)と訳される。
rdf:langString Pur senza una formale definizione linguistica, il termine patois (pronuncia /pa'twa/) è usato per descrivere una lingua considerata non regolare. Deriva dal francese antico patoier, che significa gesticolare, da patte (= zampa) · .
rdf:langString Een patois is een taalvariant die substandaard is, een variant dus die niet aan de normen van de standaardtaal voldoet. De term is ontleend aan het Frans.
rdf:langString Patoá (do francês patois) é uma palavra de origem francesa que designa o falar essencialmente oral, praticado em uma localidade ou grupo de localidades, principalmente rurais. Segundo o TLFi, designa um sistema linguístico restrito, funcionando em um ponto determinado ou num espaço geográfico reduzido, sem estatuto cultural ou social estável, distinguindo-se do dialeto, do qual se destaca por numerosos traços fonológicos, morfossintáticos e lexicais. Historicamente, a palavra foi usada em sentido pejorativo - para desqualificar uma língua sem literatura e rebaixá-la à categoria de dialeto ou algo similar. O termo não está muito bem estabelecido em linguística, podendo referir-se a pidgins, crioulos, dialetos e outras formas de linguagens nativas ou locais. Normalmente, sua definição não abrange os jargões e a gíria. Patoás podem ser considerados como falares em estado de desagregação, sob o impacto de uma língua padrão, como o falar de uma região ou de um grupo no interior de um domínio linguístico. Portanto, estão ligados a um componente geográfico mas também sociocultural. Se entendido como desvio de estrutura morfossintática da língua padrão, 'patoá' corresponde a dialeto.
rdf:langString Патуа́ (фр. patois — наречие) — диалект или язык, который считается нестандартным в рамках определённой лингвистической системы. Этот термин в лингвистике формально не определён. Наравне с ним используется термин «вернакуляр». Жаргоны и сленги этим словом не называют, поскольку те не составляют целостную языковую систему, используя только отдельные специальные слова. Довольно часто, особенно, во Франции, употребление термина «патуа» предполагает классовые различия. На патуа говорят необразованные сельские жители, а на доминирующем престижном языке (в случае Франции, на стандартном французском) – представители среднего и высшего класса, жители городов. В расширительном понимании может обозначать любой нестандартизированный вариант данного языка — диалект, креольский язык, пиджин. Например, на Ямайке патуа (Patwa, Patua, Patois) — это местный креольский язык на основе английского с включением элементов индийского, голландского и африканского происхождения.
rdf:langString För det jamaicanska kreolspråket se Patwa Patois är den franska benämningen för mindre lokala språk och dialekter som avviker från ett standardspråk. 1. * Traditionellt sett används termen framför allt för att beteckna de otaliga romanska språkvarianter som talas (eller talades) i Frankrike, till exempel frankoprovensalska och occitanska dialekter. 2. * Termen används ibland även som antonym till standardfranskan och inbegriper då såväl det språkliga isolatet baskiska som det keltiska språket bretonska och även andra mindre språk och dialekter inom den franska staten, så som kreolspråk i de forna kolonierna. I denna mening skulle man kunna säga att termerna ”franska – patois” i stort motsvarar motsättningen "Paris – province" (Paris gentemot övriga Frankrike).
xsd:nonNegativeInteger 6772

data from the linked data cloud