Partition of Belgium

http://dbpedia.org/resource/Partition_of_Belgium an entity of type: Thing

تقسيم بلجيكا هو موقف افتراضي تمت مناقشته من قبل كل من وسائل الإعلام البلجيكية والدولية التي تتصور تقسيم البلاد حسب التقسيمات اللغوية، مع كل من المجتمع الفلمنكي (فلاندرز) والجماعة الناطقة بالفرنسية (والونيا) تصبح دولتين مستقلتين. بدلاً من ذلك، من المفترض أن ينضم فلاندرز إلى هولندا (حركة هولندا الكبرى) وأن ينضم والونيا إلى فرنسا (حركة الراتشيين). تتمتع كلتا الطائفتين حاليًا بدرجة كبيرة من الحكم الذاتي داخل الاتحاد البلجيكي. تعقيد أسئلة التقسيم هي الحالة في بلجيكا المقسمة في بروكسل - حاليًا منطقة ثنائية اللغة مستقلة بذاتها - والأقلية الناطقة باللغة الألمانية. rdf:langString
벨기에의 분할(Partition of Belgium)은 프랑스어계열의 왈롱과 네덜란드어계의 플랑드르가 분리하려 독립국이 되거나 언어, 민족적으로 비슷한 이웃나라와 합치려는 운동이다. rdf:langString
La partició de Bèlgica o dissolució de l'estat belga, consisteix en la separació de les regions de Flandes, de parla neerlandesa, i Valònia, de parla francesa. La tensió entre les dues comunitats ha sorgit arran profunds conflictes culturals i econòmics, ja que la primera regió és més propera als Països Baixos i la segona a França. Actualment l'ultradretà Vlaams Belang (Interès Flamenc) i la conservadora Nieuw-Vlaamse Alliantie (N-VA, Nova Aliança Flamenca), donen suport la independència de Flandes. rdf:langString
Rozdělení Belgie je hypotetická situace, o které diskutuje belgická politická scéna od 60. let 20. století. Řada politických sil v Belgii usiluje o rozdělení země podle jazykové hranice, s tím, že by vznikly nejspíše dva nové nezávislé státy, nizozemsky (hovorově: vlámsky) mluvící Flandry (čili Vlámsko) a francouzsky mluvící Valonsko. Tyto jednotky fungují již dnes velmi autonomně v rámci belgické federace. Alternativně se předpokládá, že Vlámsko by se mohlo připojit k Nizozemsku a Valonsko k Francii nebo Lucembursku. Nejasný je ovšem případný osud dvoujazyčného hlavního města Bruselu ležícího ve vlámské části země a území s německy mluvící komunitou. Někteří političtí pozorovatelé tvrdí, že možné rozdělení Belgie by bylo ranou pro model Evropské unie, postavené na ideji postupné integrace rdf:langString
La partición de Bélgica o disolución del Estado belga consiste en la separación de las regiones de Flandes —de habla neerlandesa— y Valonia —de habla francesa—. La tensión entre las dos comunidades ha surgido a raíz de profundos conflictos culturales y económicos, puesto que la primera región es más cercana a los Países Bajos y la segunda a Francia. Actualmente, tanto el ultraderechista Vlaams Belang ('Interés flamenco') como la conservadora Nieuw-Vlaamse Alliantie (N-VA, 'Nueva Alianza flamenca') apoyan el separatismo de Flandes. rdf:langString
The partition of Belgium is a hypothetical situation, which has been discussed by both Belgian and international media, envisioning a split of Belgium along linguistic divisions, with the Flemish Community (Flanders) and the French-speaking Community (Wallonia) becoming independent states. Alternatively, it is hypothesized that Flanders could join the Netherlands (Greater Netherlands movement) and Wallonia could join France (Rattachist movement) or Luxembourg. Both communities have a large degree of autonomy within the Belgian federation. rdf:langString
Pemisahan Belgia merupakan situasi hipotetikal yang didiskusikan oleh media-media Belgia dan internasional. Mereka membayangkan pemisahan Belgia berdasarkan perbedaan linguistik antara Komunitas Flandria (Flandria) dan Komunitas Prancis di Belgia (Walonia). Skenarionya adalah masing-masing komunitas dibayangkan menjadi negara merdeka atau bergabung ke Belanda dan Prancis. Kedua komunitas tersebut telah mendapatkan tingkat otonomi yang besar di dalam federasi Belgia. rdf:langString
De splitsing van België is een politiek project dat de opheffing van de Belgische federatie beoogt en daarbij zelfstandigheid verleent aan de verschillende Belgische deelstaten. Dat kan op vele manieren maar met één zekerheid: Vlaanderen en Wallonië worden onafhankelijke staten. Alleen de grootneerlandistische stroming pleit voor een hereniging van Vlaanderen met Nederland, en de rattachistische beweging voor een Waals-Franse hereniging. Voor het probleem-Brussel bestaan er verschillende opties: Ook het lot van de Duitstalige Gemeenschap is bij een splitsing van België onzeker. rdf:langString
A divisão ou partição da Bélgica ou a dissolução do Estado belga, por meio da separação da população de língua neerlandesa da região de Flandres e Bruxelas da população de língua francesa da região de Valônia e Bruxelas, concedendo-lhes ou a independência ou adesão respectivas para Países Baixos e França, está atualmente sendo discutida na imprensa belga e internacional. O conceito baseia-se nas tensões étnicas e socioeconômicas de longa data entre as duas comunidades, bem como a continuidade geográfica e cultural da Valônia com a França e de Flandres, com a Holanda. rdf:langString
rdf:langString تقسيم بلجيكا
rdf:langString Partició de Bèlgica
rdf:langString Rozdělení Belgie
rdf:langString Partición de Bélgica
rdf:langString Pemisahan Belgia
rdf:langString 벨기에의 분할
rdf:langString Partition of Belgium
rdf:langString Splitsing van België
rdf:langString Partição da Bélgica
xsd:integer 13452960
xsd:integer 1120462483
rdf:langString Rozdělení Belgie je hypotetická situace, o které diskutuje belgická politická scéna od 60. let 20. století. Řada politických sil v Belgii usiluje o rozdělení země podle jazykové hranice, s tím, že by vznikly nejspíše dva nové nezávislé státy, nizozemsky (hovorově: vlámsky) mluvící Flandry (čili Vlámsko) a francouzsky mluvící Valonsko. Tyto jednotky fungují již dnes velmi autonomně v rámci belgické federace. Alternativně se předpokládá, že Vlámsko by se mohlo připojit k Nizozemsku a Valonsko k Francii nebo Lucembursku. Nejasný je ovšem případný osud dvoujazyčného hlavního města Bruselu ležícího ve vlámské části země a území s německy mluvící komunitou. Někteří političtí pozorovatelé tvrdí, že možné rozdělení Belgie by bylo ranou pro model Evropské unie, postavené na ideji postupné integrace a spolupráce. Jiní tvrdí, že by z rozdělení plynula pro EU výhoda - možnost učinit Brusel "evropským federálním územím", tedy hlavním městem EU.
rdf:langString La partició de Bèlgica o dissolució de l'estat belga, consisteix en la separació de les regions de Flandes, de parla neerlandesa, i Valònia, de parla francesa. La tensió entre les dues comunitats ha sorgit arran profunds conflictes culturals i econòmics, ja que la primera regió és més propera als Països Baixos i la segona a França. Segons estimacions, el 60% de la població belga parla neerlandès (anomenat col·loquialment flamenc), mentre que el 40% parla francès. La majoria dels 6,23 milions de parlants de neerlandès viuen a la regió septentrional de Flandes, mentre que els 3,32 milions de francoparlants es concentren al sud, a la regió de Valònia. La Regió de Brussel·les-Capital, és oficialment bilingüe, però, el 85% de la població parla francès. A més, 73 mil persones de l'est de Valònia formen part de la petita comunitat de parla alemanya. Gràcies al poder polític i econòmic de l'aristocràcia francesa, el francès es va convertir en llengua oficial de tota Bèlgica el 1898. Tot i la forta reacció de Flandes, el neerlandès no va ser declarat oficial a aquesta regió fins a 1921. A això es va sumar l'afrancesament de Brussel·les, ciutat on fins a 1950 el neerlandès va ser la llengua majoritària, i que avui només és parlada pel 15% de la població. D'altra banda, si bé la regió francesa acaparà el creixement econòmic durant el segle xix, la indústria valona va entrar en decadència al mateix temps que la de Flandes va créixer ràpidament durant el segle xx, i va donar lloc a una excessiva dependència del sud respecte al nord. Actualment l'ultradretà Vlaams Belang (Interès Flamenc) i la conservadora Nieuw-Vlaamse Alliantie (N-VA, Nova Aliança Flamenca), donen suport la independència de Flandes. En principi la independència no és quelcom de previst en els tractats de la Unió Europea i representants de la Comissió Europea han afirmat que quan una part d'un Estat membre s'independitza però desitja romandre a la UE, aquesta hauria de tornar a sol·licitar el seu ingrés per unir-s'hi com si es tractés d'un nou país que vol incorporar-se des del principi (existint la possibilitat que l'Estat del qual prové pogués votar en contra de la seva adhesió). No obstant això altres analistes legals opinen que els Estats resultants de la secessió o dissolució d'un estat membre podrien continuar sent Estats membres de la Unió Europea. El 2012 es va presentar una Iniciativa Ciutadana Europea que sol·licitava a la Unió Europea legislar sobre això. Donada l'heterogeneïtat cultural de la població belga i les seves similituds respectives amb els països limítrofs, des d'alguns cercles conservadors s'ha proposat la dissolució de l'estat belga i la seva integració en els països limítrofs: Flandes als Països Baixos, Valònia a França i la comunitat germanòfona de l'est de Valònia a Alemanya. També es proposa que en aquest cas la ciutat de Brussel·les es convertís en un subjecte federal administrat de manera directa per la Unió Europea que fes de capital de la Unió.
rdf:langString تقسيم بلجيكا هو موقف افتراضي تمت مناقشته من قبل كل من وسائل الإعلام البلجيكية والدولية التي تتصور تقسيم البلاد حسب التقسيمات اللغوية، مع كل من المجتمع الفلمنكي (فلاندرز) والجماعة الناطقة بالفرنسية (والونيا) تصبح دولتين مستقلتين. بدلاً من ذلك، من المفترض أن ينضم فلاندرز إلى هولندا (حركة هولندا الكبرى) وأن ينضم والونيا إلى فرنسا (حركة الراتشيين). تتمتع كلتا الطائفتين حاليًا بدرجة كبيرة من الحكم الذاتي داخل الاتحاد البلجيكي. تعقيد أسئلة التقسيم هي الحالة في بلجيكا المقسمة في بروكسل - حاليًا منطقة ثنائية اللغة مستقلة بذاتها - والأقلية الناطقة باللغة الألمانية.
rdf:langString La partición de Bélgica o disolución del Estado belga consiste en la separación de las regiones de Flandes —de habla neerlandesa— y Valonia —de habla francesa—. La tensión entre las dos comunidades ha surgido a raíz de profundos conflictos culturales y económicos, puesto que la primera región es más cercana a los Países Bajos y la segunda a Francia. Según estimaciones, el 60% de la población belga habla neerlandés, llamado coloquialmente flamenco, mientras que el 40% habla francés. La mayoría de los 6,23 millones de hablantes de neerlandés viven en la septentrional región de Flandes, mientras que los 3,32 millones de francoparlantes se concentran en el sur, en la región de Valonia. La Región de Bruselas-Capital es oficialmente bilingüe; sin embargo, el 85% de su población habla francés. Además, 73 000 personas del este de Valonia forman parte de la pequeña comunidad de habla alemana. Gracias al poder político y económico de la aristocracia francesa, el francés se convirtió en lengua oficial de toda Bélgica en 1898. A pesar de la fuerte reacción de Flandes, el neerlandés no fue declarado oficial en esta región hasta 1921. A esto se sumó el afrancesamiento de Bruselas, ciudad donde hasta 1950 el neerlandés fue la lengua mayoritaria, y que hoy solo es hablada por el 15% de la población. Por otra parte, si bien la región francesa jalonó el crecimiento económico durante el siglo XIX, la industria valona entró en decadencia al mismo tiempo que la de Flandes creció rápidamente a lo largo del siglo XX y dio lugar a una excesiva dependencia del sur respecto al norte. Actualmente, tanto el ultraderechista Vlaams Belang ('Interés flamenco') como la conservadora Nieuw-Vlaamse Alliantie (N-VA, 'Nueva Alianza flamenca') apoyan el separatismo de Flandes. En principio, la independencia no es algo contemplado en los tratados de la Unión Europea​​ y representantes de la Comisión Europea han afirmado que cuando una parte de un Estado miembro se independiza y desea permanecer en la UE, esta tendría que volver a solicitar su ingreso para unirse como si se tratara de un nuevo país incorporándose desde el principio (por lo que el Estado del que proviene podría votar en contra de su adhesión).​​​​ Aunque existen analistas legales que opinan que el territorio resultante de la secesión, de un país comunitario, podría continuar siendo un Estado miembro de la Unión Europea,​​ la comisión europea ha aseverado que la retirada de una parte de un estado miembro dejaría a ese territorio fuera de la Unión Europea; por lo que su ingreso deberá ser aprobado por unanimidad de sus estados miembros.​​ En 2012 se presentó una Iniciativa Ciudadana Europea que solicitaba a la Unión Europea legislar para que un territorio escindido de un estado miembro puede ingresar automáticamente en la organización supranacional.​Dicha iniciativa fue finalmente denegada.​ Respecto a esta circunstancia, y dada la heterogeneidad cultural de la población belga y sus similitudes respectivas con los países limítrofes, desde algunos círculos conservadores se ha propuesto la disolución del estado belga y su integración a los países limítrofes: Flandes a los Países Bajos, Valonia a Francia y la comunidad germanófona del este de Valonia a Alemania. También se ha sugerido que, en tal caso, la ciudad de Bruselas se convirtiera en un sujeto federal administrado de forma directa por la Unión Europea que hiciera las veces de capital de la unión. [cita requerida]
rdf:langString The partition of Belgium is a hypothetical situation, which has been discussed by both Belgian and international media, envisioning a split of Belgium along linguistic divisions, with the Flemish Community (Flanders) and the French-speaking Community (Wallonia) becoming independent states. Alternatively, it is hypothesized that Flanders could join the Netherlands (Greater Netherlands movement) and Wallonia could join France (Rattachist movement) or Luxembourg. Both communities have a large degree of autonomy within the Belgian federation. Complicating questions of partition are the status in a partitioned Belgium of Brussels (an autonomous bilingual region, geographically located in the Flemish half of the country) and the minority German-speaking Community.
rdf:langString Pemisahan Belgia merupakan situasi hipotetikal yang didiskusikan oleh media-media Belgia dan internasional. Mereka membayangkan pemisahan Belgia berdasarkan perbedaan linguistik antara Komunitas Flandria (Flandria) dan Komunitas Prancis di Belgia (Walonia). Skenarionya adalah masing-masing komunitas dibayangkan menjadi negara merdeka atau bergabung ke Belanda dan Prancis. Kedua komunitas tersebut telah mendapatkan tingkat otonomi yang besar di dalam federasi Belgia. Yang menjadi pertanyaan rumit dalam pemisahan tersebut adalah mengenai status Brussel dan Komunitas Berbahasa Jerman di Belgia. Brussel sendiri merupakan sebuah wilayah bilingual yang otonom dan Komunitas Berbahasa Jerman merupakan komunitas minoritas di Belgia.
rdf:langString 벨기에의 분할(Partition of Belgium)은 프랑스어계열의 왈롱과 네덜란드어계의 플랑드르가 분리하려 독립국이 되거나 언어, 민족적으로 비슷한 이웃나라와 합치려는 운동이다.
rdf:langString De splitsing van België is een politiek project dat de opheffing van de Belgische federatie beoogt en daarbij zelfstandigheid verleent aan de verschillende Belgische deelstaten. Dat kan op vele manieren maar met één zekerheid: Vlaanderen en Wallonië worden onafhankelijke staten. Alleen de grootneerlandistische stroming pleit voor een hereniging van Vlaanderen met Nederland, en de rattachistische beweging voor een Waals-Franse hereniging. Voor het probleem-Brussel bestaan er verschillende opties: * aanhechting bij Vlaanderen; * aanhechting bij Wallonië; * een condominium tussen Vlaanderen en Wallonië; * een onafhankelijke Brusselse staat; * Brussel als een 'Brussels D.C.' onder directe controle van de Europese overheid. Ook het lot van de Duitstalige Gemeenschap is bij een splitsing van België onzeker.
rdf:langString A divisão ou partição da Bélgica ou a dissolução do Estado belga, por meio da separação da população de língua neerlandesa da região de Flandres e Bruxelas da população de língua francesa da região de Valônia e Bruxelas, concedendo-lhes ou a independência ou adesão respectivas para Países Baixos e França, está atualmente sendo discutida na imprensa belga e internacional. O conceito baseia-se nas tensões étnicas e socioeconômicas de longa data entre as duas comunidades, bem como a continuidade geográfica e cultural da Valônia com a França e de Flandres, com a Holanda. Segundo estimativas, 59% da população belga fala holandês (chamado coloquialmente flamengo), enquanto 40% falam francês. A maioria dos 6,23 milhões de falantes do holandês vivem na região norte de Flandres, enquanto 3,32 milhões de francófonos estão concentrados no sul, na região de Valônia. A Região de Bruxelas-Capital é oficialmente bilíngue, no entanto, 85% da população fala francês. Além disso, 73 mil pessoas do leste da Valônia formam parte da pequena comunidade de língua alemã. Graças ao poder político e econômico da aristocracia francesa, o francês se tornou a língua oficial em toda a Bélgica em 1898. Apesar da forte reação de Flandres, o holandês não foi declarado oficial nesta região até 1921. A isso adiciona-se a influência francesa em Bruxelas, uma cidade onde, até 1950, o holandês era língua maioritária, que hoje é falada por apenas 15% da população. Além disso, embora a região francesa foi marcada pelo crescimento econômico durante o século XIX, a indústria valã entrou em declínio, enquanto que Flandres cresceu rapidamente durante o século XX e levou a dependência excessiva do sul ao norte.
xsd:nonNegativeInteger 117856

data from the linked data cloud