Paramara dynasty

rdf:langString Paramara

rdf:langString La dinastia Paramara (Paramāra) o dels Paramares fou una nissaga reial rajput que va governar Malwa i àrees circumdants a l'oest de l'Índia central entre els segles IX i XIV. La dinastia dels Paramares va ser establerta en algun moment avançat el segle IX o a tot estirar al principi del X. Les inscripcions més antigues dels Paramara són d'un governant del segle x, Siyaka, i van estar trobades al Gujarat i suggereixen que eren vassalls dels raixtrakutes de Manyakheta. Al voltant del 972, Siyaka va saquejar la capital raixtrakuta, Manyakheta, i va establir els Paramares com a poder sobirà. Al temps del seu successor Munja, la regió de Malwa en el modern esatt de Madhya Pradesh havia esdevingut el nucli del territori Paramara, amb Dhara (ara Dhar) com la seva capital. La dinastia va assolir el seu zenit sota el nebot de Munja, Bhoja, el regne de la qual es va estendre de Chitor al nord fins a Konkan al sud, i del riu Sabarmati a l'oest fins a Vidisha a l'est. El poder Paramara va ascendir o declinar diverses vegades arran de les seves lluites amb els Txalukies de Gujarat, els Txalukies de Kalyani, el Kalachuris de Tripuri i altres regnes veïns. Els darrers governants Paramara van traslladar la seva capital a Mandapa-Durga (ara Mandu) després que Dhara va ser saquejada diverses vegades pels seus enemics. Mahalakadeva, el darrer rei Paramara conegut, va ser derrotat i mort per les forces de Ala al-Din Muhàmmad Xah Khalji de Delhi el 1305 tot i que certa evidència epigràfica suggereix que el govern Paramara va continuar uns quants anys després de la seva mort. Malwa va gaudir d'un gran nivell cultural i prestigi polític sota els Paramares. La dinastia Paramaras fou coneguda pel seu patronatge a poetes i erudits, i Bhoja fou ell mateix un savi famós. La majoria dels reis Paramares foren Shaivites i van encarregar diversos temples dedicats a Xiva tot i que també patronitzaven savis jainistes.