Panticapaeum

rdf:langString Panticapea

rdf:langString Panticapea (en llatí Panticapeum, en grec antic Παντικάπαιον o Παντικαπαία) era una important ciutat grega de Bòsfor Cimmeri proper a l'entrada del Palus Maeotis (Mar d'Azov), a la desembocadura del riu Tanais. El seu nom derivaria del riu segons Esteve de Bizanci, però això sembla un error, ja que aquest riu (esmentat per Heròdot) no era a la mateixa zona i la ciutat no era a la vora de cap riu. Segons Flavi Arrià era a 60 estadis del lloc on el riu arribava al mar. Bizantí diu que segons la tradició la ciutat la va fundar un fill d', que va rebre el districte del rei escita , però se sap que en realitat era una colònia de Milet, una de les primeres fundades a la zona segons Estrabó, sense data de fundació coneguda però que probablement estigué entre el 541 aC i el 481 aC. Ammià Marcel·lí l'anomena la mare de totes les ciutats milèsies al Bòsfor. Els grecs relacionaven el nom de la ciutat amb el deu Pan, la figura del qual i la de Sàtir apareixen a les seves monedes, però el nom probablement era escita adaptat a la forma grega. Panticapea va ser la capital dels reis del Bòsfor Cimmeri. El seu port era Teodòsia o Theudosia. Justinià I en va restaurar les muralles. Durant el període romà d'Orient la ciutat va agafar el nom de Bosforus o Bosforos que ja abans se li donava ocasionalment i encara modernament els habitants de Kertx l'anomenaven Bospor. A l'edat mitjana els genovesos l'anomenaven Pandico o Pondico però també com Bospro o Vospro. Estrabó diu que la ciutat estava situada en un turó de 20 estadis de circumferència, totalment cobert d'edificis per totes bandes. Cap a l'est hi havia un port amb un moll apte per trenta naus, i també una ciutadella. A la moderna ciutat, a l'anomenat i rodalia, s'han trobat restes d'edificis, i túmuls rodons amb nombroses obres d'art; els túmuls dels reis, a la muntanya anomenada (muntanya daurada) descobert el 1832, són els principals. Altres túmuls s'han trobat a diversos llocs de la zona tots considerats de molta importància per la història antiga del país.