Palynology

http://dbpedia.org/resource/Palynology an entity of type: Thing

علم حفريات حبوب اللقاح (بالإنجليزية: Palynology)‏ هو العلم الذي يدرس الشكل المعاصر والأحفوري لحبوب اللقاح و الكيسات وغيرها. rdf:langString
Palynologie je paleobotanická metoda moderní archeologie. Zaměřuje se na zkoumání tvaru a stavby pylů, a to jak z rostlin fosilních, tak rostlin patřících do geologické současnosti. Je významná také pro mapování evoluční historie různých vývojových linií rostlin. rdf:langString
Με τον όρο Παλυνολογία (παλύνω: πασπαλίζω) εννοούμε την επιστήμη που εξετάζει τη χλωρίδα παλαιοτέρων περιόδων, μελετώντας παλυνόμορφα. Τα παλυνόμορφα περιλάμβάνουν φυτικές (συνήθως γύρη) και ζωικές δομές, μικροσκοπικές στο μέγεθος (από 5 µm έως 500 µm), και συντίθενται από υλικά ιδιαίτερα ανθεκτικά στις περισσότερες μορφές διάβρωσης. Η γύρη συλλέγεται από εδαφολογικούς πυρήνες, στους οποίους διαφαίνεται η διαδοχή των γεωλογικών χρονολογικών περιόδων. Η μέθοδός της (πυρηνοληψία) στηρίζεται στην απόσπαση δειγμάτων εδάφους (καρότων) από λιμναίες και ελώδεις αποθέσεις, στη μελέτη και αναγνώριση των κόκκων γύρης που εμπεριέχουν και στη σύνταξη διαγραμμάτων γύρης, που πληροφορούν για τη χλωρίδα της ευρύτερης περιοχής σε μεγάλες χρονικές κλίμακες. rdf:langString
Palynologie ist die wissenschaftliche Bezeichnung der Pollenanalyse. Etymologisch ist es die „Lehre vom ausgestreuten Staub“, hier dem Blütenstaub, wissenschaftlich „Pollen“. Die Palynologie untersucht sowohl rezente als auch fossile Palynomorphe (Pollen, Sporen und weitere Mikrofossilien, einschließlich der Dinoflagellaten). rdf:langString
La palynologie est l'étude des grains de pollen et spores actuels mais aussi des palynomorphes (cellules et organismes microscopiques à parois organiques). La science qui étudie les palynomorphes fossiles est la paléopalynologie. À l’intersection de l’archéologie, de la botanique, de l’ethnologie et des sciences agronomiques, la palynologie fait partie de l’archéobotanique, un ensemble de disciplines (carpologie, anthracologie) qui s’intéressent aux vestiges d’origine végétale. rdf:langString
花粉学(かふんがく、Palynology)は、名の通り花粉を研究する学問である。その中身は多岐にわたり、植物学・農学・医学・地質学・考古学等の、あらゆる分野において、現生や化石の花粉についての研究テーマが多数存在する。花粉学は、現生植物の花粉の形とその生物学的特性を研究する基本的な「」と、花粉 ・胞子化石を研究対象とする「」に大別される。しかし、それ以外にも様々で多彩な分野に別れる。 rdf:langString
화분학(花粉學)은 꽃가루의 형태나 발생,수정기구 또는 그 물리,화학적 성질의 연구를 하는 학문이다. 화분과 포자의 형태가 종류마다 다르므르 탄생되었다. 화분의 발생과정, 화분벽의 화학성분, 화분과 주두(암술머리)의 상호인식에 대한 생리 등에 대한 연구를 한다. rdf:langString
Palinologia (gr. palýnein ‘przyprószyć’, ‘sypać’, λόγος logos ‘nauka’) – nauka o pyłku roślin i zarodnikach grzybów. Jej głównym celem jest rozróżnienie i systematyzowanie ziaren pyłku w badaniach taksonomicznych oraz odtwarzanie historii szaty roślinnej w minionych tysiącleciach. rdf:langString
Палиноло́гия (от др.-греч. παλύνω λογία; Спорово-пыльцевой анализ) — наука на стыке ботаники, геологии, палеогеографии, палеоботаники, связанная с изучением пыльцевых зёрен и спор растений, грибов и бактерий. rdf:langString
Паліноло́гія (рос. палинология, англ. palynology, нім. Palynologie f) — галузь ботаніки, яка вивчає спори та пилок рослин, зокрема викопних. Дослідження пилку та спор рослин минулих геологічних епох дозволяє з'ясувати особливості , палеоекологічні умови утворення гірських порід, здійснити датування останніх, визначити кореляцію шарів гірських порід. Поточні дослідження у палінології публікуються, зокрема в журналі . rdf:langString
Palynologi, är läran om pollen och sporer, hur pollenkornen utvecklas och vilken vävnadskemi och struktur pollen har. Palynologer gör bland annat pollenanalyser. Arbetet med palynologi ligger sedan till grund för att göra pollenprognoser. Palynologin har en utomordentligt stor betydelse för vegetations- och klimathistorisk forskning, där Sverige har haft en ledande ställning. Vid Naturhistoriska riksmuseet finns en särskild palynologisk sektion. Ordet kommer av grekiskans paly’nō som betyder beströ, eller bepudra. rdf:langString
孢粉学是一门研究植物孢子和花粉的科学,研究范围包括现代植物和成为微体化石的古代植物的孢子和花粉。由于孢子和花粉个体微小,肉眼难以观察,所以孢粉学的研究始于显微镜发明之后。17世纪40年代,英国植物学家通过显微镜对植物的花粉和雄蕊进行观察,得出了花粉是植物繁殖所必须的正确结论。20世纪初,瑞典学者首次将花粉的研究应用于地质学上,并对花粉进行定量分析。现代花粉学广泛应用于石油勘探、农业、医学保健以及司法破案、植物分类等领域。 rdf:langString
La palinologia és una disciplina de la botànica, en concret de la paleobotànica, dedicada a l'estudi del pol·len i espores fòssils. Aquesta se centra fonamentalment en l'anàlisi de la seua morfologia externa, la qual presenta patrons estructurals diferents de les variacions en l'exina, que és la paret externa dels grans de pol·len. L'estudi i anàlisi microscòpica de la seua simetria, obertures a les parets, contorn, forma, mida, etc., té un valor taxonòmic i permet distingir tàxons diferents en diferents nivells (família, gèneres, espècies). És en l'estudi paleontològic on assoleix la seua màxima versatilitat, car el pol·len té una gran resistència a la putrefacció per les característiques químiques de l'exina. Aquest àrea d'investigació s'anomena paleopalinologia. rdf:langString
Polenoscienco, polenologio aŭ palinologio, estas faka scienco parto de la plantoscienco dediĉita al studo de la poleno kaj la sporoj. Ĝi fokusigas la analizon de ties ekstera morfologio kiu prezentas strukturajn modelojn diferencajn laŭ variado ĉe la , kiu estas la ekstera muro de la poleneroj. La studo kaj mikroskopa analizo de ties simetrio, fendoj en la muroj, konturo, formo, grandeco, ktp., havas gravan valoron por la Taksonomio kaj permesas diferencigi diversajn taksonojn je diversaj niveloj (familio, genroj, specioj). En la studo de la Paleontologio ĝi atingas sian maksimuman kapablecon, ĉar la poleno montras grandan rezistecon kontraŭ la putriĝo pro la kemia karaktero de la eksino. Tiu fako de pristudo estas nomebla kiel "Paleopolenologio" rdf:langString
La palinología es una disciplina de la botánica dedicada al estudio del polen y las esporas. Esta se centra fundamentalmente en el análisis de su morfología externa que presenta patrones estructurales diferentes a tenor de las variaciones en la exina, que es la pared externa de los granos de polen. El estudio y análisis microscópico de su simetría, aperturas en las paredes, contorno, forma, tamaño, etc. tiene un valor taxonómico y permite distinguir taxones diferentes a distintos niveles (familia, géneros, especies). Es en el estudio paleontológico donde alcanza su máxima versatilidad, pues el polen tiene gran resistencia a la putrefacción debido a las características químicas de la exina. Esta área de investigación se denomina "paleopalinología". rdf:langString
botanikaren diziplina bat da non polena eta esporak lantzen dute.Zientzia honen helburua da polenaren morfologiaren estruktura osatzea. Baita balore taxonomikoa du eta honen bidez, taxoiak bereiztea uzten du (familia, generoak eta espezieak). Ikasketa paleontologikoan lortzen du zientzak honek bere itzulkortasun gorenena, batez ere polena usteltze erresistenzia handia duelako exinaren ezaugarri kimikoengatik. Ikerketa eremu hau "Palinologia" deitzen da. Paleopalinologia balio handia du beste hainbat arloetan adibidez, arkeologian. rdf:langString
Anailís na ngráinní pailine a fhaightear caomhnaithe i ndríodair is ithreacha ársa is ea pailineolaíocht, chun na hathruithe sa bhfásra thar am a atógáil. Soláthraíonn portach forleathan, podsail móinteach aigéadach, is dríodair lochanna sonraí sármhaithe den saghas seo. Faightear léargais uathu ar iarmhairtí daoine réamhstairiúla is a dtalmhaíochta ar an gcomhshaol. rdf:langString
Palynology is the "study of dust" (from Greek: παλύνω, translit. palynō, "strew, sprinkle" and -logy) or of "particles that are strewn". A classic palynologist analyses particulate samples collected from the air, from water, or from deposits including sediments of any age. The condition and identification of those particles, organic and inorganic, give the palynologist clues to the life, environment, and energetic conditions that produced them. rdf:langString
Palinologi merupakan ilmu yang mempelajari benda alami/partikel yang sangat kecil. Ahli palinologi mempelajari yang ada saat ini dan fosilnya, di antaranya serbuk sari, , , kista, , , dan , bersama dengan partikel material organik dan yang terdapat pada sedimen dan batuan sedimen. Dengan palinologi, para ilmuwan dapat mengetahui temperatur, dan kondisi lingkungan tempat sampel ditemukan. rdf:langString
La Palinologia (dal greco παλύνειν, spargere, o da παλε, farina e λόγος, parola, discorso, studio) è la scienza che studia il polline e altri elementi biologici microscopici (spore di muschi, licopodi e felci, spore e parti fungine, cisti algali), attuali e fossili.Sono oggetto di studio, perché considerati 'palinomorfi' (cioè forme biologiche - "oggetti" - di tipo palinologico) anche i dinoflagellati, gli acritarchi, gli , gli e i palinomorfi non-pollini/non-spore come i frammenti di cuticole animali, di tegumenti o tessuti vegetali, i POM (particulate organic matter, sostanza organica pedogenica) e i che possono essere rinvenuti nelle rocce sedimentarie e nei sedimenti. L'oggetto di studio non comprende invece diatomee, foraminiferi o altri organismi provvisti di esoscheletro o rivesti rdf:langString
Palynologie of pollenanalyse is het onderzoek van zowel recent als fossiel pollen, sporen en andere microfossielen, zoals Dinoflagellaten. De palynologie werd aan het begin van de 20e eeuw ontwikkeld door de Zweedse geoloog Lennart von Post. Pollen blijft over het algemeen beter bewaard dan andere organische resten. Meestal kan pollen tot op het niveau van het geslacht worden gedetermineerd, soms tot op soortniveau. Palynologie is als een hulpwetenschap zeer bruikbaar in de paleobotanie, archeologie en klimatologie. rdf:langString
Palinologia é a parte da botânica que estuda os grãos de pólen, esporos e outras estruturas com parede orgânica ácido-resistente, conjuntamente chamados . Sua maior área de atuação é o estudo da constituição, estrutura e dispersão do pólen e esporos, incluindo os exemplares atuais (recentes) e fossilizados. Os microfósseis orgânicos, também denominados de , incluem esporomorfos, , ovos de copépodes, cutículas vegetais, matéria orgânica amorfa, etc. Os grãos de pólen constituem a parede do micrósporo das plantas, mais o gametófito nela contido. rdf:langString
rdf:langString Palynology
rdf:langString علم الطلع
rdf:langString Palinologia
rdf:langString Palynologie
rdf:langString Palynologie
rdf:langString Παλυνολογία
rdf:langString Polenoscienco
rdf:langString Palinología
rdf:langString Palinologia
rdf:langString Pailineolaíocht
rdf:langString Palinologi
rdf:langString Palynologie
rdf:langString Palinologia
rdf:langString 화분학
rdf:langString Palynologie
rdf:langString 花粉学
rdf:langString Palinologia
rdf:langString Palinologia
rdf:langString Палинология
rdf:langString Palynologi
rdf:langString 孢粉学
rdf:langString Палінологія
xsd:integer 328274
xsd:integer 1103141243
rdf:langString علم حفريات حبوب اللقاح (بالإنجليزية: Palynology)‏ هو العلم الذي يدرس الشكل المعاصر والأحفوري لحبوب اللقاح و الكيسات وغيرها.
rdf:langString Palynologie je paleobotanická metoda moderní archeologie. Zaměřuje se na zkoumání tvaru a stavby pylů, a to jak z rostlin fosilních, tak rostlin patřících do geologické současnosti. Je významná také pro mapování evoluční historie různých vývojových linií rostlin.
rdf:langString La palinologia és una disciplina de la botànica, en concret de la paleobotànica, dedicada a l'estudi del pol·len i espores fòssils. Aquesta se centra fonamentalment en l'anàlisi de la seua morfologia externa, la qual presenta patrons estructurals diferents de les variacions en l'exina, que és la paret externa dels grans de pol·len. L'estudi i anàlisi microscòpica de la seua simetria, obertures a les parets, contorn, forma, mida, etc., té un valor taxonòmic i permet distingir tàxons diferents en diferents nivells (família, gèneres, espècies). És en l'estudi paleontològic on assoleix la seua màxima versatilitat, car el pol·len té una gran resistència a la putrefacció per les característiques químiques de l'exina. Aquest àrea d'investigació s'anomena paleopalinologia. La paleopalinologia es basa en la capacitat del pol·len i espores (també anomenats palinomorfs) per a ser fossilitzats. Els palinomorfs poden ser transportats pel vent, o mitjançant altres vectors com els animals, i dipositats sobre diferents materials. Aquests microfòssils sedimentats al llarg del temps experimenten processos de fossilització de la seua exina, de manera que es pot extraure, datar i identificar el pol·len d'un determinat material i deduir així com era la vegetació del passat. Aquest fet té importància biològica en si mateix, ja que de tot plegat es poden deduir un munt de paràmetres com l'evolució vegetal, extincions d'espècies vegetals i tots aquells aspectes relacionats amb la biogeografia històrica de les plantes (geobotànica o fitogeografia). A més a més, es poden inferir altres característiques del paisatge que en conjunció amb altres disciplines permeten la reconstrucció d'ambients fòssils en diferents plans. De fet, la paleoclimatologia empra sovint la paleopalinologia com a eina. Aquest ús es deu al fet que les espècies vegetals mantenen òptims ambientals sota diferents circumstàncies climàtiques. Una simplificació del mecanisme inductiu que s'emprava per a la reconstrucció climàtica és el següent: si una espècie que avui és típica d'ambients freds i humits estava dipositada en materials d'una determinada època del passat, podem inferir que el clima d'aquell període era fred i humit. És clar que el procés d'interpretació de l'ecologia d'ambients passats no és pas tan simple i s'hi han de considerar nombrosos aspectes com la interacció entre les diferents espècies dins d'una comunitat vegetal, l'amplitud ecològica dels tàxons, etc. Una de les fonts de pol·len fòssil més freqüents, especialment en latituds mitjanes del planeta, són les torberes, ambients lacustres o aiguamolls. La conservació del pol·len ha de mantindre condicions d'anòxia de manera constant, de manera que la preservació òptima del pol·len es dona en ambients poc exposats a l'erosió i oxigenació. Per això, les torberes i altres espais humits es mostren especialment útils en aquest aspecte. D'altra banda, en aquesta mena de conques de dipòsit, el material sedimentat ho fa d'una manera seqüencial perquè així es puguin extraure sondejos coherents en el temps, en els quals la base sigui més antiga que la zona superior. Si es realitzen anàlisis pol·líniques de mostres conseqüents en un sondeig d'aquestes característiques i, a més a més, es realitzen datacions absolutes, es poden obtindre corbes de canvi vegetal al llarg d'un període concret i, per tant, seqüències de canvi climàtic al llarg d'aquest període. La paleopalinologia s'ha convertit en una disciplina que serveix de gran suport a altres àrees d'estudi paleontològiques per a la deducció de resultats paleoambientals.
rdf:langString Με τον όρο Παλυνολογία (παλύνω: πασπαλίζω) εννοούμε την επιστήμη που εξετάζει τη χλωρίδα παλαιοτέρων περιόδων, μελετώντας παλυνόμορφα. Τα παλυνόμορφα περιλάμβάνουν φυτικές (συνήθως γύρη) και ζωικές δομές, μικροσκοπικές στο μέγεθος (από 5 µm έως 500 µm), και συντίθενται από υλικά ιδιαίτερα ανθεκτικά στις περισσότερες μορφές διάβρωσης. Η γύρη συλλέγεται από εδαφολογικούς πυρήνες, στους οποίους διαφαίνεται η διαδοχή των γεωλογικών χρονολογικών περιόδων. Η μέθοδός της (πυρηνοληψία) στηρίζεται στην απόσπαση δειγμάτων εδάφους (καρότων) από λιμναίες και ελώδεις αποθέσεις, στη μελέτη και αναγνώριση των κόκκων γύρης που εμπεριέχουν και στη σύνταξη διαγραμμάτων γύρης, που πληροφορούν για τη χλωρίδα της ευρύτερης περιοχής σε μεγάλες χρονικές κλίμακες.
rdf:langString Polenoscienco, polenologio aŭ palinologio, estas faka scienco parto de la plantoscienco dediĉita al studo de la poleno kaj la sporoj. Ĝi fokusigas la analizon de ties ekstera morfologio kiu prezentas strukturajn modelojn diferencajn laŭ variado ĉe la , kiu estas la ekstera muro de la poleneroj. La studo kaj mikroskopa analizo de ties simetrio, fendoj en la muroj, konturo, formo, grandeco, ktp., havas gravan valoron por la Taksonomio kaj permesas diferencigi diversajn taksonojn je diversaj niveloj (familio, genroj, specioj). En la studo de la Paleontologio ĝi atingas sian maksimuman kapablecon, ĉar la poleno montras grandan rezistecon kontraŭ la putriĝo pro la kemia karaktero de la eksino. Tiu fako de pristudo estas nomebla kiel "Paleopolenologio" Por la geologio eĉ pli interesa ol la studo de la fosilioj de grandaj arboj kiel la koniferoj, interesas lal etaj sporoj kaj poleneroj. La reprodukto-ĉeloj de la diversaj plantoj enhavas sufiĉe gravan kemian rezisto-kapablon en la ĉel-muroj, pro tio ili fosiliiĝis kaj troveblas ofte en sedimentoj. Ankaŭ la paleoklimatologio uzas la informon de la paleopolenologio kiel ilo tre ofte. Tiu uzado kialas por la fakto, ke la vegetalaj specioj pluhavas siajn mediajn kondiĉojn sub diversaj klimataj cirkonstancoj. Simpligo de la indukta metodo uzata por la klimata rekonstruo estas jena: se specio nuntempe tipa de malvarmaj kaj malsekaj medioj troviĝas en sedimento kun materialoj de difinita epoko de la pasinteco, oni povas dedukti, ke la klimato dum tiu periodo estis malvarma kaj malseka. Kompreneble la procezo de interpretado de la ekologio de pasintaj medioj ne estas tiom simpla kaj oni devas konsideri multajn aspektojn kiel la interagado inter la diferencaj specioj ene de vegetala komunumo, la ekologia amplekseco de la taksonoj, ktp. Unu el la fontoj de fosilia poleno plej oftas, ĉefe en mezvarmaj latitudoj de la planedo, estas la torfejoj, lagaj medioj aŭ humidejoj. La konservado de la poleno bezonas pluhavi la samajn kondiĉojn de konstante, ĉar la bonkondiĉa konservado de la poleno okazas en medioj malmulte eksponitaj al erozio kaj oksigenado. Pro tio la trofejoj kaj similaj lagaj aŭ marĉaj medioj estas specife utilaj en tiu aspekto. Aliflanke en tiu tipo de sedimentejoj la sedimentita materialo sedimentiĝas sinsekve kaj pro tio oni povas dedukti koherajn kalkulojn en la tempo, en kiuj la bazo estus pli antikva ol la supra zono. Se oni realigas polenajn analizojn kaj oni koherigas la rezultojn omi povas dedukti kurvajn indikilojn de vegetala ŝanĝo laŭlonge de preciza periodo kaj pro tio de klimata ŝanĝo laŭlonge de tiu preciza periodo.
rdf:langString Palynologie ist die wissenschaftliche Bezeichnung der Pollenanalyse. Etymologisch ist es die „Lehre vom ausgestreuten Staub“, hier dem Blütenstaub, wissenschaftlich „Pollen“. Die Palynologie untersucht sowohl rezente als auch fossile Palynomorphe (Pollen, Sporen und weitere Mikrofossilien, einschließlich der Dinoflagellaten).
rdf:langString La palinología es una disciplina de la botánica dedicada al estudio del polen y las esporas. Esta se centra fundamentalmente en el análisis de su morfología externa que presenta patrones estructurales diferentes a tenor de las variaciones en la exina, que es la pared externa de los granos de polen. El estudio y análisis microscópico de su simetría, aperturas en las paredes, contorno, forma, tamaño, etc. tiene un valor taxonómico y permite distinguir taxones diferentes a distintos niveles (familia, géneros, especies). Es en el estudio paleontológico donde alcanza su máxima versatilidad, pues el polen tiene gran resistencia a la putrefacción debido a las características químicas de la exina. Esta área de investigación se denomina "paleopalinología". La paleopalinología se basa en la capacidad de polen y esporas (también denominados palinomorfos) para ser fosilizados. Los palinomorfos pueden ser transportados por el viento, o a través de otros vectores como los animales, y depositados sobre diferentes materiales. Estos microfósiles sedimentados a lo largo del tiempo experimentan procesos de fosilización de su exina de manera que se puede extraer, datar e identificar el polen de un determinado material y deducir así cómo era la vegetación en el pasado. Este hecho tiene importancia biológica en sí misma dado que de ello se pueden deducir multitud de parámetros como la evolución vegetal, extinciones de especies vegetales y todos aquellos aspectos relacionados con la biogeografía histórica de las plantas (geobotánica o fitogeografía). Además se pueden inferir otras características del paisaje que en conjunción con otras disciplinas (arqueozoología, paleoantropología, paleobotánica) permite la reconstrucción de ambientes fósiles en distintos planos. De hecho la paleoclimatología emplea la paleopalinología como herramienta frecuentemente. Este uso se debe a que las especies vegetales mantienen óptimos ambientales bajo distintas circunstancias climáticas. Una simplificación del mecanismo inductivo que se emplea para la reconstrucción climática es el siguiente: si una especie que hoy es típica de ambiente fríos y húmedos es hallada depositada en materiales de una determinada época del pasado podemos inferir que el clima durante ese periodo era frío y húmedo. Por supuesto el proceso de interpretación de la ecología de ambientes pasados no es tan simple y se deben considerar numerosos aspectos como la interacción entre las diferentes especies dentro de una comunidad vegetal, la amplitud ecológica de los taxones, etc. Algunas de las fuentes de polen fósil más frecuentes, especialmente en latitudes medias del planeta, son las turberas, ambientes lacustres o humedales. La conservación del polen pasa por mantener condiciones de anoxia de manera constante, de modo que la preservación óptima del polen se da en ambientes poco expuestos a la erosión y oxigenación. Por ello, las turberas y demás espacios lacustres se muestran especialmente útiles en este aspecto. Por otra parte, en este tipo de cuencas de depósito el material sedimentado lo hace de manera secuencial de modo que se pueden extraer sondeos coherentes en el tiempo, en los que la base sea más antigua que la zona superior. Si se realizan análisis polínicos de muestras consecuentes en un sondeo de estas características y además se realizan dataciones absolutas se pueden obtener curvas de cambio vegetal a lo largo de un periodo concreto y por tanto secuencias de cambio climático a lo largo de dicho periodo. La paleopalinología se ha convertido en una disciplina que sirve de gran apoyo a otras áreas de estudio paleontológicas para la deducción de resultados paleoambientales. Es también usada en arqueología.
rdf:langString botanikaren diziplina bat da non polena eta esporak lantzen dute.Zientzia honen helburua da polenaren morfologiaren estruktura osatzea. Baita balore taxonomikoa du eta honen bidez, taxoiak bereiztea uzten du (familia, generoak eta espezieak). Ikasketa paleontologikoan lortzen du zientzak honek bere itzulkortasun gorenena, batez ere polena usteltze erresistenzia handia duelako exinaren ezaugarri kimikoengatik. Ikerketa eremu hau "Palinologia" deitzen da. Paleopalinologiaren oinarria da polena eta esporak (baita deitzen dira) harritzeko duten gaitasunetan. Palinoformoak haizeak mugitzen ditu, beste animalia batzuk eta beste leku batzuetan uzten dituzte. Fosil hauei esker, jakin daiteke nolakoa zen antzinako landaretza, hau jakiteko fosil horien exina ateratzen da eta aztertzen da. Paleonapalinologia oso garrantzitsua da batez ere arlo biologikoan, arlo honi esker jakin daiteke nola eboluzionatu duen landaretza, nola desagertu diren hainbat landare espezie eta hainbat arlo biogregrafia historikoa landareekin zerikusirik dutenak ( eta ). Baita beste arlo batzuen bidez (arkeozoologia, paleoantropologia eta ) hainbat giro fosilen berreraikuntza egitea uzten du. Paleopalinologian, paleoklimatologia erabiltzen da. Erabiltze honek gertatzen da hainbat landare espezie batzuk giroa modu egoki batean zaintzen dutelako. Praktika hau hurrengo pausoak jarraitzen ditu: gaur egungo landare espezie bat giro hots eta heze batean baldin badago eta espezie horren materialak aurkitzen baldin badira, esan daiteke antzinean giro hori hezea eta hotza zela. Errealitatean ez da hain erraza esatea nolakoak ziren antzinako giroak. Polen fosil ohikoenak edo hezeguneak dira. Polena ondo kontzerbatzeko anoxiaren izaera modu konstantean egon behar dira, hau da, polena leku jakinetan kontzerbatzen da modu egokian, batez ere higadura txikiko tokietan eta oxigenazio baxuko lekuetan. Horregatik, turberak leku egokiak dira kontzerbaziorako. Turberetan hainbat ikerketa egiten dira ikusteko ea ze nolako aldaketak egin diren inguruan. Paleopalinologia balio handia du beste hainbat arloetan adibidez, arkeologian.
rdf:langString La palynologie est l'étude des grains de pollen et spores actuels mais aussi des palynomorphes (cellules et organismes microscopiques à parois organiques). La science qui étudie les palynomorphes fossiles est la paléopalynologie. À l’intersection de l’archéologie, de la botanique, de l’ethnologie et des sciences agronomiques, la palynologie fait partie de l’archéobotanique, un ensemble de disciplines (carpologie, anthracologie) qui s’intéressent aux vestiges d’origine végétale.
rdf:langString Anailís na ngráinní pailine a fhaightear caomhnaithe i ndríodair is ithreacha ársa is ea pailineolaíocht, chun na hathruithe sa bhfásra thar am a atógáil. Soláthraíonn portach forleathan, podsail móinteach aigéadach, is dríodair lochanna sonraí sármhaithe den saghas seo. Faightear léargais uathu ar iarmhairtí daoine réamhstairiúla is a dtalmhaíochta ar an gcomhshaol. Is féidir le seandálaithe go leor a fhoghlaim ón phailin (dusta éadrom de ghnáth) a thagann ó gach planda. Maireann pailin síos tríd na blianta agus nuair a dhéanann seandálaithe scrúdú air faoi mhicreascóp, is féidir leo foghlaim faoi na saghsanna éagsúla crann agus plandaí a bhí ag fás in áit éigin ag am faoi leith.
rdf:langString Palynology is the "study of dust" (from Greek: παλύνω, translit. palynō, "strew, sprinkle" and -logy) or of "particles that are strewn". A classic palynologist analyses particulate samples collected from the air, from water, or from deposits including sediments of any age. The condition and identification of those particles, organic and inorganic, give the palynologist clues to the life, environment, and energetic conditions that produced them. The term is commonly used to refer to a subset of the discipline, which is defined as "the study of microscopic objects of macromolecular organic composition (i.e., compounds of carbon, hydrogen, nitrogen and oxygen), not capable of dissolution in hydrochloric or hydrofluoric acids".It is the science that studies contemporary and fossil (paleopalynology), including pollen, spores, orbicules, dinocysts, acritarchs, chitinozoans and scolecodonts, together with particulate organic matter (POM) and kerogen found in sedimentary rocks and sediments. Palynology does not include diatoms, foraminiferans or other organisms with siliceous or calcareous exoskeletons.
rdf:langString Palinologi merupakan ilmu yang mempelajari benda alami/partikel yang sangat kecil. Ahli palinologi mempelajari yang ada saat ini dan fosilnya, di antaranya serbuk sari, , , kista, , , dan , bersama dengan partikel material organik dan yang terdapat pada sedimen dan batuan sedimen. Istilah palinologi diperkenalkan oleh Hyde dan Williams pada tahun 1944, berdasarkan surat-menyurat dengan ahli geologi Swedia yang bernama Antevs, dalam Pollen Analysis Circular (salah satu jurnal yang mengkhususkan pada analisis serbuk sari, yang diproduksi oleh Paul Sears di Amerika Utara). Hyde dan Williams memilih palinologi berdasarkan kata dalam Bahasa Yunani paluno yang berarti 'memercikan' dan pale yang berarti 'debu' (sehingga mirip dengan kata dalam Bahasa Latin pollen). Dengan palinologi, para ilmuwan dapat mengetahui temperatur, dan kondisi lingkungan tempat sampel ditemukan.
rdf:langString 花粉学(かふんがく、Palynology)は、名の通り花粉を研究する学問である。その中身は多岐にわたり、植物学・農学・医学・地質学・考古学等の、あらゆる分野において、現生や化石の花粉についての研究テーマが多数存在する。花粉学は、現生植物の花粉の形とその生物学的特性を研究する基本的な「」と、花粉 ・胞子化石を研究対象とする「」に大別される。しかし、それ以外にも様々で多彩な分野に別れる。
rdf:langString 화분학(花粉學)은 꽃가루의 형태나 발생,수정기구 또는 그 물리,화학적 성질의 연구를 하는 학문이다. 화분과 포자의 형태가 종류마다 다르므르 탄생되었다. 화분의 발생과정, 화분벽의 화학성분, 화분과 주두(암술머리)의 상호인식에 대한 생리 등에 대한 연구를 한다.
rdf:langString Palinologia (gr. palýnein ‘przyprószyć’, ‘sypać’, λόγος logos ‘nauka’) – nauka o pyłku roślin i zarodnikach grzybów. Jej głównym celem jest rozróżnienie i systematyzowanie ziaren pyłku w badaniach taksonomicznych oraz odtwarzanie historii szaty roślinnej w minionych tysiącleciach.
rdf:langString La Palinologia (dal greco παλύνειν, spargere, o da παλε, farina e λόγος, parola, discorso, studio) è la scienza che studia il polline e altri elementi biologici microscopici (spore di muschi, licopodi e felci, spore e parti fungine, cisti algali), attuali e fossili.Sono oggetto di studio, perché considerati 'palinomorfi' (cioè forme biologiche - "oggetti" - di tipo palinologico) anche i dinoflagellati, gli acritarchi, gli , gli e i palinomorfi non-pollini/non-spore come i frammenti di cuticole animali, di tegumenti o tessuti vegetali, i POM (particulate organic matter, sostanza organica pedogenica) e i che possono essere rinvenuti nelle rocce sedimentarie e nei sedimenti. L'oggetto di studio non comprende invece diatomee, foraminiferi o altri organismi provvisti di esoscheletro o rivestimenti contenenti minerali. La Palinologia è una scienza interdisciplinare che sviluppa le sue tematiche prima di tutto tra botanica, etnobotanica, ecologia ed altri aspetti della biologia, ma anche della paleontologia, geologia, climatologia, aerobiologia, criminologia e perfino delle scienze dell'alimentazione. Alcuni aspetti della ricerca palinologica sono incentrati sulla relazione tra esseri umani e ambiente, altri sono più focalizzati sulla comprensione delle trasformazioni ambientali.
rdf:langString Palynologie of pollenanalyse is het onderzoek van zowel recent als fossiel pollen, sporen en andere microfossielen, zoals Dinoflagellaten. De palynologie werd aan het begin van de 20e eeuw ontwikkeld door de Zweedse geoloog Lennart von Post. Pollen blijft over het algemeen beter bewaard dan andere organische resten. Meestal kan pollen tot op het niveau van het geslacht worden gedetermineerd, soms tot op soortniveau. Palynologie is als een hulpwetenschap zeer bruikbaar in de paleobotanie, archeologie en klimatologie. In de beginperiode werd de palynologie of pollenanalyse gebruikt als relatieve dateringsmethode. Tegenwoordig worden de C14-datering en na de ontdekking in 1978 de en de radiometrische datering gebruikt. Pollenanalyse maakt een gedetailleerde reconstructie mogelijk van de vegetatie en van de veranderingen daarin. Palynologie kan geen exact beeld geven van hoe de vegetatie eruitzag in het verleden, maar ze kan zich wel uitspreken over veranderingen in de vegetatie. Aanvankelijk werden er vooral pollenkorrels van bomen (arboreaal pollen) geanalyseerd (de meeste bestonden enkel uit arboreaal pollen). Pas later ging men ook pollenkorrels van struiken, kruiden en grassen (non-arboreaal pollen) analyseren. Dit heeft ervoor gezorgd dat men meer informatie heeft, zoals voor dateringen van de menselijke impact op de vegetatie, de introductie van nieuwe soorten of gewassen, ontbossing en mutaties.
rdf:langString Палиноло́гия (от др.-греч. παλύνω λογία; Спорово-пыльцевой анализ) — наука на стыке ботаники, геологии, палеогеографии, палеоботаники, связанная с изучением пыльцевых зёрен и спор растений, грибов и бактерий.
rdf:langString Паліноло́гія (рос. палинология, англ. palynology, нім. Palynologie f) — галузь ботаніки, яка вивчає спори та пилок рослин, зокрема викопних. Дослідження пилку та спор рослин минулих геологічних епох дозволяє з'ясувати особливості , палеоекологічні умови утворення гірських порід, здійснити датування останніх, визначити кореляцію шарів гірських порід. Поточні дослідження у палінології публікуються, зокрема в журналі .
rdf:langString Palynologi, är läran om pollen och sporer, hur pollenkornen utvecklas och vilken vävnadskemi och struktur pollen har. Palynologer gör bland annat pollenanalyser. Arbetet med palynologi ligger sedan till grund för att göra pollenprognoser. Palynologin har en utomordentligt stor betydelse för vegetations- och klimathistorisk forskning, där Sverige har haft en ledande ställning. Vid Naturhistoriska riksmuseet finns en särskild palynologisk sektion. Ordet kommer av grekiskans paly’nō som betyder beströ, eller bepudra.
rdf:langString Palinologia é a parte da botânica que estuda os grãos de pólen, esporos e outras estruturas com parede orgânica ácido-resistente, conjuntamente chamados . Sua maior área de atuação é o estudo da constituição, estrutura e dispersão do pólen e esporos, incluindo os exemplares atuais (recentes) e fossilizados. Os microfósseis orgânicos, também denominados de , incluem esporomorfos, , ovos de copépodes, cutículas vegetais, matéria orgânica amorfa, etc. Os grãos de pólen constituem a parede do micrósporo das plantas, mais o gametófito nela contido. Os grãos de pólen são facilmente preserváveis em ambientes com pouca oxigenação. Por serem muito resistentes, eles mantêm as suas características externas (estrutura da exina) durante o processo de fossilização. Por essa razão, o seu estudo permite resolver muitos problemas que o estudo dos fósseis de plantas não resolve. A resistência dessas estruturas deve-se graças à deposição em sua parede externa (exina) de esporopolenina, um polímero orgânico bastante resistente. A palinologia, enquanto estudo dos grãos de pólen, tem contribuído com diversas áreas do conhecimento, a saber: caracterização da origem botânica e geográfica de produtos das abelhas (mel, pólen, própolis etc.), ou ; alergiascausadas pela concentração de pólen na atmosfera ; reconstituição de floras pretéritas (paleoecologia, ); prospecção petrolífera (bioestratigrafia); determinação de rotas migratórias humanas e de outros animais ; resolução de crimes; dentre outras.
rdf:langString 孢粉学是一门研究植物孢子和花粉的科学,研究范围包括现代植物和成为微体化石的古代植物的孢子和花粉。由于孢子和花粉个体微小,肉眼难以观察,所以孢粉学的研究始于显微镜发明之后。17世纪40年代,英国植物学家通过显微镜对植物的花粉和雄蕊进行观察,得出了花粉是植物繁殖所必须的正确结论。20世纪初,瑞典学者首次将花粉的研究应用于地质学上,并对花粉进行定量分析。现代花粉学广泛应用于石油勘探、农业、医学保健以及司法破案、植物分类等领域。
xsd:nonNegativeInteger 27040

data from the linked data cloud