Ordovices
http://dbpedia.org/resource/Ordovices an entity of type: WikicatAncientCelticPeoples
Els ordovics (llatí Ordovices) foren un poble celta de la costa occidental de Britània, enfront de l'illa Mona, al nord-oest del modern Gal·les. Foren l'última tribu gal·lesa que se sotmeté als romans. El nom del període Ordovicià fou escollit perquè les roques utilitzades per descriure'l es troben a l'antic territori dels ordovics al nord de Gal·les.
rdf:langString
أوردوفيتش تعتبر إحدى القبائل السلتية التي تعيش في بريطانيا العظمى قبل الغزو الروماني. تقع أراضيهم القبلية في شمال ويلز الحالية وإنجلترا. أشتهرت أوردوفايسيس بتربية الأغنام والزراعة ، وبناء حصون حصينة وقلاع. كانوا من بين القبائل البريطانية القليلة التي قاومت الغزو الروماني. ومثال ذلك ما حدث في السبعينيات، تمردت أوردوفايسيس ضد الاحتلال الروماني ودمرت سرب سلاح الفرسان. وأثار هذا العمل الحربي استجابة قوية من جانب أغريكولا . وقد تم وصف الفترة الجيولوجية الأوردوفيكية لأول مرة من قبل تشارلز لابورث في عام 1879 ، والسبب في هذا الوصف وجود صخور في أراضي أوردوفايسيي.
rdf:langString
The Ordovīcēs (Common Brittonic: *Ordowīcī) were one of the Celtic tribes living in Great Britain before the Roman invasion. Their tribal lands were located in present-day North Wales and England, between the Silures to the south and the Deceangli to the north-east. Unlike the latter tribes that appear to have acquiesced to Roman rule with little resistance, the Ordovices fiercely resisted the Romans. They were eventually subjugated by the Roman governor Gnaeus Julius Agricola in the campaign of 77–78CE when the Romans overran their final strongholds on Anglesey.
rdf:langString
Les Ordovices étaient un puissant peuple celte brittonique de l’île de Bretagne (actuelle Grande-Bretagne), avant l’occupation romaine. Ils nous sont notamment connus par les textes de Tacite (La vie d’Agricola) et Ptolémée (Géographie). Leur territoire était situé dans l’actuelle région du Pays de Galles entre celui des Silures et des Demetae au sud, des Cornovii à l'est et celui des Deceangli et des Gangani au nord. L’île de Mona (Anglesey) hébergeait alors un important sanctuaire druidique (voir aussi Nemeton).
rdf:langString
오르도비케스(라틴어: Ordovices)는 이전 브리튼섬에 살던 켈트 부족연맹체 중 하나였다. 오늘날의 웨일스 북부에 살았으며, 남쪽으로는 실루리아, 북쪽으로는 와 국경을 접했다. 오르도비케스인은 농사를 짓고 양을 목축했으며, 요새화된 거주지를 축성해 살았다. 로마의 침공에 끝까지 저항한 켈트 원주민 중 하나였다. 오르도비케스인은 카라타쿠스의 항로마 저항운동에 적극 가담했고, 카라타쿠스가 에 패한 이후 땅을 잃고 쫓겨났다. 기원후 50년 이후 오르도비케스인은 큰 손실을 입고 더이상 로마의 위협이 되지 못했다. 기원후 70년대에 오르도비케스인은 다시 궐기하여 로마 기병대를 격파했다. 그러자 로마 총독 아그리콜라는 오르도비케스인을 철저히 진압하여, 타키투스에 따르면 거의 씨를 말렸다고 한다. 하지만 이 일대의 산악지형을 고려해 보면 아그리콜라가 오르도비케스인들을 모조리 죽일 수 있었을지는 의문이 남는다. 지질학에서 말하는 오르도비스기라는 이름이 이 옛 오르도비케스인들의 땅에서 발견된 지층에서 유래했다.
rdf:langString
Ordovikové (ve staré Ordowīcī) byli jedním z keltských kmenů žijících na západě ostrova Velká Británie (území dnešního Walesu) před vpádem Římanů. Jejich sousedy byli na jihu Silurové a na severovýchodě . Jejich území bylo ovládnuto Římany při vojenském tažení na přelomu let 77 až 78. Keltské jméno *ordo-wik- mohlo být odvozeno od keltského slova pro kladivo. Okolo roku 70 se Ordovikové znovu proti Římanům vzbouřili a zničili oddíl jezdectva. Tento útok vyvolal odpovídající reakci Římanů, kteří se podle Tacita rozhodli Ordoviky vyhubit.
rdf:langString
Die Ordovicer (lateinisch Ordovices) waren einer der keltischen Stämme, die auf den britischen Inseln vor der römischen Invasion lebten.Ihr Territorium lag im Norden des heutigen Wales; südliche Nachbarn waren die Silurer. Sie waren Bauern und Jäger, hatten aber eine starke militärische Tradition und lebten zumeist in befestigten Siedlungen.Sie gehörten zu den wenigen Stämmen, die der römischen Invasion (ab 43 n. Chr.) unter Kaiser Claudius widerstanden hatten.Die Ordovicer kämpften 51 unter der Führung des zu ihnen geflohenen Catuvellaunen-Königs Caratacus (oder Caradoc) gegen die Römer und deren Verbündete, wurden aber vom Statthalter Ostorius Scapula besiegt.
rdf:langString
Ordovikoak gaurko Britainia Handian bizi izan zen herri zelta izan zen, Britainiako erromatarren inbasioaren aurretik. Euren eremuak gaur egungo Gales eta Ingalaterran zeuden kokatuak, Silures eta herrien artean. gobernadoreak menderatu zituen 77 eta 78. urteen artean. ordo-wik- izen zeltak ziurrenik mailu hitzarekin harremanen bat izango du. Irlanderaz ord, galesez gordd eta bretainieraz horzh hitzek mailu esan nahi dute. Ordoviziar garai geologikoa euren lurretan aurkitutako arrokengatik du izena.
rdf:langString
Los ordovicos fueron una de las tribus celtas que habitaron en la isla de Gran Bretaña antes de la conquista romana de la isla. Este pueblo se asentaba en la actual Gales, en los territorios comprendidos entre las tierras de los siluros, al sur y de los deceanglos, al noreste. Los ordovicos, que siempre mostraron una fuerte oposición ante la invasión romana, fueron finalmente derrotados por el gobernador de la provincia, Cneo Julio Agrícola en sus campañas de los años 77-78.
rdf:langString
Ordovices adalah salah satu dari suku Seltik yang tinggal di Britania Raya sebelum invasi Romawi ke Britania. Tanah suku Ordovices terletak di Wales antara Silures di selatan dan Deceangli di timur laut. Ordovices ditaklukan oleh gubernur Romawi Gnaeus Julius Agricola tahun AD 77/78. Ordovices adalah salah satu dari sedikit suku Britania yang melawan invasi Romawi. Perlawanan dipimpin oleh Caratacus. Pada , di mana mengalahkan Caratacus, Ordovices tidak lagi menjadi ancaman bagi Romawi, kemungkinan karena jumlah korban Ordovices yang besar.
rdf:langString
Gli Ordovici erano una tribù celtica della Britannia prima dell'invasione romana, il cui territorio si estendeva tra i Siluri a sud e i Deceangli a nord-est. Furono sottomessi Gneo Giulio Agricola nel 77/78 d.C. Il nome Ordo-vic- probabilmente significa "coloro che combattono con il martello". Proprio da questo popolo prende il nome il periodo geologico detto ordoviciano, che fu descritto per la prima volta da Charles Lapworth nel 1879, che si basò sull'analisi delle rocce del territorio di questa tribù.
rdf:langString
Ordovicerna (även stavat ordovikerna, efter latinets ordovices) var ett britanniskt folk som levde på ön Storbritannien vid tiden för den romerska invasionen århundradet e.Kr. Detta keltiska folk anses ha levt i centrala och nordvästra delen av dagens Wales, inklusive ön Anglesey. Ordovicerna gjorde till en början aktivt motstånd mot romarnas invasion på 50-talet e.Kr., men på 70-talet e.Kr. led de svåra nederlag och deras område inkorporerades i den romerska provinsen Britannia. Efter romarnas reträtt från Britannia på 400-talet etablerades i ordovicernas gamla områden.
rdf:langString
Ordovicos (em latim: Ordovices) foram uma das tribos celtas que viviam na antes da conquista romana. As terras tribais ficavam no moderno País de Gales e na Inglaterra, entre os siluros, ao sul, e os no nordeste. Os ordovicos foram conquistados pelos governador romano Cneu Júlio Agrícola em sua campanha de 77-78. O nome celta "ordo-wik-" pode ter um significado relacionado, de alguma forma, com a palavra para "martelo": "ord" em irlandês; "gordd" em galês (com um g- protético) e "horzh" em bretão (com um h- protético).
rdf:langString
Ордовики (лат. Ordovices) — кельтское племя, занимавшее в эпоху железного века земли в центральном и северном Уэльсе (территории традиционных графств Мерионетшир и Карнарвоншир, вероятно также западную часть Поуиса и остров Англси). Племенное название «ордовики», по основной версии, означает «люди с молотами», происходя от общекельтского «ord» — «молот» (варианты: ирландский «ord», валлийский «gordd» или бретонский «horzh»).
rdf:langString
rdf:langString
أوردوفايسيس
rdf:langString
Ordovics
rdf:langString
Ordovikové
rdf:langString
Ordovicer
rdf:langString
Ordovicos
rdf:langString
Ordoviko
rdf:langString
Ordovices
rdf:langString
Ordovices
rdf:langString
Ordovici
rdf:langString
오르도비케스
rdf:langString
Ordovices
rdf:langString
Ordovicos
rdf:langString
Ордовики
rdf:langString
Ordovicer
xsd:integer
524927
xsd:integer
1123079777
rdf:langString
Els ordovics (llatí Ordovices) foren un poble celta de la costa occidental de Britània, enfront de l'illa Mona, al nord-oest del modern Gal·les. Foren l'última tribu gal·lesa que se sotmeté als romans. El nom del període Ordovicià fou escollit perquè les roques utilitzades per descriure'l es troben a l'antic territori dels ordovics al nord de Gal·les.
rdf:langString
Ordovikové (ve staré Ordowīcī) byli jedním z keltských kmenů žijících na západě ostrova Velká Británie (území dnešního Walesu) před vpádem Římanů. Jejich sousedy byli na jihu Silurové a na severovýchodě . Jejich území bylo ovládnuto Římany při vojenském tažení na přelomu let 77 až 78. Keltské jméno *ordo-wik- mohlo být odvozeno od keltského slova pro kladivo. Ordovikové se věnovali zemědělství, chovali ovce a stavěli opevněné tvrze a hradiště. Byli jedním z mála britských kmenů, které vzdorovaly vpádu Římanů. Jejich obranu organizoval především Caratacus, který unikl ze svého panství poté, co byl Římany poražen v . Caratacus byl vůdcem vojenské obrany jak Ordoviků, tak i Silurů. Po , ve které Římané zvítězili, ukončili Ordovikové, zřejmě z důvodu velkých ztrát, vojenský odpor proti Římanům. Okolo roku 70 se Ordovikové znovu proti Římanům vzbouřili a zničili oddíl jezdectva. Tento útok vyvolal odpovídající reakci Římanů, kteří se podle Tacita rozhodli Ordoviky vyhubit. O Ordovicích neexistují v historických pramenech další zmínky. Nicméně není pravděpodobné, že by se s ohledem na charakter území, které obývali, podařilo Římanům zabít všechny příslušníky kmene.
rdf:langString
أوردوفيتش تعتبر إحدى القبائل السلتية التي تعيش في بريطانيا العظمى قبل الغزو الروماني. تقع أراضيهم القبلية في شمال ويلز الحالية وإنجلترا. أشتهرت أوردوفايسيس بتربية الأغنام والزراعة ، وبناء حصون حصينة وقلاع. كانوا من بين القبائل البريطانية القليلة التي قاومت الغزو الروماني. ومثال ذلك ما حدث في السبعينيات، تمردت أوردوفايسيس ضد الاحتلال الروماني ودمرت سرب سلاح الفرسان. وأثار هذا العمل الحربي استجابة قوية من جانب أغريكولا . وقد تم وصف الفترة الجيولوجية الأوردوفيكية لأول مرة من قبل تشارلز لابورث في عام 1879 ، والسبب في هذا الوصف وجود صخور في أراضي أوردوفايسيي.
rdf:langString
Die Ordovicer (lateinisch Ordovices) waren einer der keltischen Stämme, die auf den britischen Inseln vor der römischen Invasion lebten.Ihr Territorium lag im Norden des heutigen Wales; südliche Nachbarn waren die Silurer. Sie waren Bauern und Jäger, hatten aber eine starke militärische Tradition und lebten zumeist in befestigten Siedlungen.Sie gehörten zu den wenigen Stämmen, die der römischen Invasion (ab 43 n. Chr.) unter Kaiser Claudius widerstanden hatten.Die Ordovicer kämpften 51 unter der Führung des zu ihnen geflohenen Catuvellaunen-Königs Caratacus (oder Caradoc) gegen die Römer und deren Verbündete, wurden aber vom Statthalter Ostorius Scapula besiegt. Tacitus berichtet, dass die Ordovicer vom römischen Statthalter Gnaeus Iulius Agricola wohl in der zweiten Hälfte des Jahres 77 fast vollständig vernichtet wurden, da sie sich gegen die Besatzung aufgelehnt und kurz vor Agricolas Ankunft eine in ihr Gebiet vorgeschobene Ala beinahe gänzlich niedergemacht hatten. Claudius Ptolemäus belegt, dass der Ort Bravonium ursprünglich unter der Herrschaft der Ordovicer stand. Der Name des Stammes kommt heute noch in der Ortsbezeichnung („Fort der Ordovices“) in Nordwales vor. 1879 wurde der Name Ordovicium für einen geologischen Zeitabschnitt zwischen dem Kambrium und dem Silur eingeführt.
rdf:langString
Ordovikoak gaurko Britainia Handian bizi izan zen herri zelta izan zen, Britainiako erromatarren inbasioaren aurretik. Euren eremuak gaur egungo Gales eta Ingalaterran zeuden kokatuak, Silures eta herrien artean. gobernadoreak menderatu zituen 77 eta 78. urteen artean. ordo-wik- izen zeltak ziurrenik mailu hitzarekin harremanen bat izango du. Irlanderaz ord, galesez gordd eta bretainieraz horzh hitzek mailu esan nahi dute. Erromatar inbasioa nahiko ondo mantendu zuten, euren nagusia zen Caratacusen esku. 50eko hamarkadan Caratacus Siluroen buruzagi ere bilakatu zen eta Erromatarren etsai amorratua. batailaren ostean Caratacus garaitu zuten eta Ordovikoak arazo bat izateari utzi zioten. 70eko hamarkadan Ordovikoak Erromaren aurka matxinatu ziren eta zaldunen eskuaira bat suntsitu zuten. Agricolak erantzun zien eta Tazitoren arabera leinu osoa akatu zuen. Ez da agertzen beste aipamenik erregistro historikoan, baina ziurrenik ez zuen lortu guztiak hiltzea. Galeseko Dinorwig lekuak euren izena eramaten du. Ordoviziar garai geologikoa euren lurretan aurkitutako arrokengatik du izena.
rdf:langString
Los ordovicos fueron una de las tribus celtas que habitaron en la isla de Gran Bretaña antes de la conquista romana de la isla. Este pueblo se asentaba en la actual Gales, en los territorios comprendidos entre las tierras de los siluros, al sur y de los deceanglos, al noreste. Los ordovicos, que siempre mostraron una fuerte oposición ante la invasión romana, fueron finalmente derrotados por el gobernador de la provincia, Cneo Julio Agrícola en sus campañas de los años 77-78. El nombre celta ordo-wik probablemente significa «los combatientes del martillo» ya que, en gaélico martillo es «Ord», en galés «Gordd» (con una G protésica) y en bretón «Horzh» (con una H protésica). Los ordovicos eran agricultores y pastores, pero existía entre ellos una arraigada tradición militar y vivían en fortalezas y colinas fuertementes defendidas. Fueron una de las escasas tribus capaces de organizar una resistencia tras la invasión romana de la isla. Liderados, al igual que sus vecinos los siluros, por el príncipe catuvellauno Carataco, exiliado en tierras galesas tras la derrota de su tribu en la batalla del río Medway, los ordovicos plantearon una tenaz oposición a los distintos gobernadores que trataron de penetrar en sus territorios. Sin embargo, tras la batalla de Caer Caradoc, en la que Publio Ostorio Escápula, gobernador de la provincia derrotó a Carataco, los ordovicos dejaron de plantear problemas para el Imperio, pues habían perdido demasiados hombres. En la década de los años 70, los ordovicos se rebelaron contra la ocupación romana y destrozaron un escuadrón de caballería. Esta provocación obtuvo una vigorosa respuesta por parte del gobernador de la isla del momento, el gran general Cneo Julio Agrícola. En palabras de Tácito, Agrícola exterminó a los ordovicos. No aparece ninguna otra mención de la tribu en los registros históricos, pero en vista del terreno ocupado por los ordovicos es cuestionable que Agrícola aniquilara a toda la población. Su nombre se guardó bajo el topónimo de ("Fuerte de los ordovicos") ubicada al norte de Gales. El periodo geológico Ordovícico fue descrito en primer lugar por Charles Lapworth en 1879. Lapworth se basó en el hallazgo de rocas de este periodo halladas en tierras de los ordovicos.
rdf:langString
The Ordovīcēs (Common Brittonic: *Ordowīcī) were one of the Celtic tribes living in Great Britain before the Roman invasion. Their tribal lands were located in present-day North Wales and England, between the Silures to the south and the Deceangli to the north-east. Unlike the latter tribes that appear to have acquiesced to Roman rule with little resistance, the Ordovices fiercely resisted the Romans. They were eventually subjugated by the Roman governor Gnaeus Julius Agricola in the campaign of 77–78CE when the Romans overran their final strongholds on Anglesey.
rdf:langString
Les Ordovices étaient un puissant peuple celte brittonique de l’île de Bretagne (actuelle Grande-Bretagne), avant l’occupation romaine. Ils nous sont notamment connus par les textes de Tacite (La vie d’Agricola) et Ptolémée (Géographie). Leur territoire était situé dans l’actuelle région du Pays de Galles entre celui des Silures et des Demetae au sud, des Cornovii à l'est et celui des Deceangli et des Gangani au nord. L’île de Mona (Anglesey) hébergeait alors un important sanctuaire druidique (voir aussi Nemeton).
rdf:langString
Ordovices adalah salah satu dari suku Seltik yang tinggal di Britania Raya sebelum invasi Romawi ke Britania. Tanah suku Ordovices terletak di Wales antara Silures di selatan dan Deceangli di timur laut. Ordovices ditaklukan oleh gubernur Romawi Gnaeus Julius Agricola tahun AD 77/78. Ordovices adalah salah satu dari sedikit suku Britania yang melawan invasi Romawi. Perlawanan dipimpin oleh Caratacus. Pada , di mana mengalahkan Caratacus, Ordovices tidak lagi menjadi ancaman bagi Romawi, kemungkinan karena jumlah korban Ordovices yang besar. Pada tahun 70-an, Ordovices kembali memberontak melawan pendudukan Romawi. Tindakan ini mendapat balasan dari Agricola, yang memusnahkan seluruh Ordovices.
rdf:langString
오르도비케스(라틴어: Ordovices)는 이전 브리튼섬에 살던 켈트 부족연맹체 중 하나였다. 오늘날의 웨일스 북부에 살았으며, 남쪽으로는 실루리아, 북쪽으로는 와 국경을 접했다. 오르도비케스인은 농사를 짓고 양을 목축했으며, 요새화된 거주지를 축성해 살았다. 로마의 침공에 끝까지 저항한 켈트 원주민 중 하나였다. 오르도비케스인은 카라타쿠스의 항로마 저항운동에 적극 가담했고, 카라타쿠스가 에 패한 이후 땅을 잃고 쫓겨났다. 기원후 50년 이후 오르도비케스인은 큰 손실을 입고 더이상 로마의 위협이 되지 못했다. 기원후 70년대에 오르도비케스인은 다시 궐기하여 로마 기병대를 격파했다. 그러자 로마 총독 아그리콜라는 오르도비케스인을 철저히 진압하여, 타키투스에 따르면 거의 씨를 말렸다고 한다. 하지만 이 일대의 산악지형을 고려해 보면 아그리콜라가 오르도비케스인들을 모조리 죽일 수 있었을지는 의문이 남는다. 지질학에서 말하는 오르도비스기라는 이름이 이 옛 오르도비케스인들의 땅에서 발견된 지층에서 유래했다.
rdf:langString
Gli Ordovici erano una tribù celtica della Britannia prima dell'invasione romana, il cui territorio si estendeva tra i Siluri a sud e i Deceangli a nord-est. Furono sottomessi Gneo Giulio Agricola nel 77/78 d.C. Il nome Ordo-vic- probabilmente significa "coloro che combattono con il martello". Erano agricoltori e pastori, ma avevano una forte tradizione militare. Vivevano in fortezze collinari. Furono tra i pochi popoli britannici a opporsi all'invasione romana. La resistenza fu soprattutto organizzata dal capo Carataco, esiliato nelle loro terre dopo la sconfitta della sua tribù nella Battaglia di Medway. Divenne il signore degli Ordovici e dei Siluri e nemico pubblico dei Romani. Dopo la Battaglia di Caer Caradock, dove il governatore Publio Ostorio Scapula sconfisse Carataco, gli Ordovici cessarono di essere una minaccia per Roma. Però si ribellarono alcuni anni dopo all'occupazione delle legioni e distrussero uno squadrone di cavalleria. Ciò provocò la dura reazione di Agricola, che, secondo Tacito, sterminò l'intera tribù. Da questo momento scomparvero dalla storia. Il loro nome resta nel luogo chiamato ("Forte degli Ordovici"), nel Galles settentrionale. Proprio da questo popolo prende il nome il periodo geologico detto ordoviciano, che fu descritto per la prima volta da Charles Lapworth nel 1879, che si basò sull'analisi delle rocce del territorio di questa tribù.
rdf:langString
Ordovicos (em latim: Ordovices) foram uma das tribos celtas que viviam na antes da conquista romana. As terras tribais ficavam no moderno País de Gales e na Inglaterra, entre os siluros, ao sul, e os no nordeste. Os ordovicos foram conquistados pelos governador romano Cneu Júlio Agrícola em sua campanha de 77-78. O nome celta "ordo-wik-" pode ter um significado relacionado, de alguma forma, com a palavra para "martelo": "ord" em irlandês; "gordd" em galês (com um g- protético) e "horzh" em bretão (com um h- protético). Os ordovicos eram fazendeiros e criavam ovelhas e construíam fortalezas e fortes nas montanhas. Eles estavam entre as poucas tribos britanas que resistiram à invasão romana, um movimento organizado principalmente pelo líder celta Carataco, que se exilou em suas terras depois da derrota de sua tribo (os catuvelaunos) na Batalha do rio Medway. Carataco tornou-se o senhor da guerra dos ordovicos e de seus vizinhos siluros, além de inimigo público de Roma na década de 50. Depois da Batalha de Caer Caradoc, na qual o governador Públio Ostório Escápula derrotou Carataco, os ordovicos deixaram de ser uma ameaça aos romanos, provavelmente por causa das pesadas baixas sofridas. Na década de 70, os ordovicos se revoltaram contra a ocupação romana e destruíram um esquadrão de cavalaria, um ato de guerra que provocou uma reação igualmente forte de Agrícola, que, de acordo com Tácito, exterminou a tribo toda. Não há mais menções aos ordovicos nos registros históricos depois disto, mas, tendo em vista o terreno montanhoso que habitavam, é questionável se Agrícola teria sido capaz de eliminar a população inteira. O nome desta tribo parece ter sido preservado no topônimo ("Forte dos Ordovicos") em . O período geológico "Ordoviciano" foi descrito pela primeira vez por Charles Lapworth, em 1879, com base em rochas encontradas nas terras tribais dos ordovicos.
rdf:langString
Ордовики (лат. Ordovices) — кельтское племя, занимавшее в эпоху железного века земли в центральном и северном Уэльсе (территории традиционных графств Мерионетшир и Карнарвоншир, вероятно также западную часть Поуиса и остров Англси). Племенное название «ордовики», по основной версии, означает «люди с молотами», происходя от общекельтского «ord» — «молот» (варианты: ирландский «ord», валлийский «gordd» или бретонский «horzh»). Подобно своим соседям силурам, ордовики были народом воинственных охотников и скотоводов. Страна ордовиков характеризуется большим количеством укреплённых поселений на вершинах холмов. Имя ордовиков увековечено в названии ордовикского геологического периода, описание которого произвёл Чарльз Лапуорт в 1879 году на основании данных, полученных им в землях, ранее принадлежавших ордовикам, на территориях которых распространены геологические породы этого периода. Также этноним сохранился в названии местечка Динорвиг (валл. Dinorwig, «форт ордовиков») в Северном Уэльсе.
rdf:langString
Ordovicerna (även stavat ordovikerna, efter latinets ordovices) var ett britanniskt folk som levde på ön Storbritannien vid tiden för den romerska invasionen århundradet e.Kr. Detta keltiska folk anses ha levt i centrala och nordvästra delen av dagens Wales, inklusive ön Anglesey. Ordovicerna gjorde till en början aktivt motstånd mot romarnas invasion på 50-talet e.Kr., men på 70-talet e.Kr. led de svåra nederlag och deras område inkorporerades i den romerska provinsen Britannia. Efter romarnas reträtt från Britannia på 400-talet etablerades i ordovicernas gamla områden. Ordovicerna är idag mest kända för att folkgruppen gett namn till den geologiska perioden ordovicium. Namngivningen av geologen Charles Lapworth 1879 stammar från undersökningar av lagerföljder i Wales från denna geologiska period.
xsd:nonNegativeInteger
6332
