Nonkilling

http://dbpedia.org/resource/Nonkilling an entity of type: Abstraction100002137

Nemortigo ("Nonkilling") rilatas al la manko de mortigo, minacoj mortigi kaj kondiĉoj, kiuj portas al mortigo en la homa socio. Kvankam la uzo de ĉi tiu termino en la akademia mondo rilatas ĉefe al la mortigo de homaj estaĵoj, ĝi estas foje plivastigita por enplekti la mortigon de bestoj kaj aliaj formoj de vivo. Same okazas pri tradicia uzo de la termino "nemortigo" kiel parto de la budaisma etiko (kiel esprimita en la unua ordono de la Pancasila, kaj en similaj vortoj tra la spiritaj tradicioj de la mondo. Signife "nemortigo" estis ankaŭ uzata lastatempe en la "Ĉarto por Mondo sen Perforto" aprobita de la 8-a Tutmonda Pintokonferenco de la Premiitoj per la Pac-premio Nobel. rdf:langString
Le non-meurtre se réfère à l'absence de meurtres intentionnels, les menaces de tuer, et les conditions propices aux meurtres intentionnels dans la société humaine. Même si l'utilisation du terme dans le monde académique se réfère principalement à la mise à mort d'êtres humains, il est parfois élargi pour inclure la mise à mort des animaux et d'autres formes de vie. C'est également le cas pour l'usage traditionnel du terme "non-meurtre" dans l'éthique bouddhiste, comme exprimé dans le premier précepte de la Pancasila et dans des termes similaires dans le monde des traditions spirituelles. De manière significative, non-meurtre a également été utilisé récemment dans la "Charte pour un monde sans violence», approuvé par le 8e Sommet mondial des lauréats du Prix Nobel de la paix. rdf:langString
Nonkilling, popularised as a concept in the 2002 book Nonkilling Global Political Science, by Glenn D. Paige, refers to the absence of killing, threats to kill, and conditions conducive to killing in human society. Even though the use of the term in academia refers mostly to the killing of human beings, it is sometimes extended to include the killing of animals and other forms of life. This is also the case for the traditional use of the term "nonkilling" (or "non-killing") as part of Buddhist ethics, as expressed in the first precept of the Pancasila, and in similar terms throughout world spiritual traditions (see Nonkilling studies). Significantly, "nonkilling" was used in the "Charter for a World without Violence" approved by the 8th World Summit of Nobel Peace Laureates. rdf:langString
Tagraíonn neamh-mharú don staid nach bhfuil ann den mharú, nó nach bhfuil ann de bhagairtí maruithe nó do na dálaí a chothaíonn marú sa sochaí daonna. Cé go dtagraíonn úsáid an téarma, sa saol acadúil, go mormhór do mharú daoine, uaireanta, cuirtear marú ainmhithe agus foirmeacha eile beatha san áireamh sa mhíniú sin freisin. Sin mar atá sé freisin d'úsáid traidisiúnta den téarma neamh-mharú mar chuid d'eiticí Budaíocha, mar atá ráite sa chéad phroiceacht de chuid Pancasila agus mar atá sé i dtraidisiúintí spioradálta ar fud na cruinne. B'fhiú a thabhairt faoi deara gur baineadh úsáid as neamh-mharú le deireanas sa "Chairt don Domhain gan Foréigan" mar a formheasadh ag an 8ú Cruinniú Mullaigh Domhanda de Bhuaiteóirí Síochána Nobel. rdf:langString
비살생 (nonkilling) 이란 사람을 죽이거나 죽이려고 위협하는 행위 그리고 사람을 죽이기 쉬운 조건 등이 없는 상태를 가리킨다. 학계에서는 이 용어를 주로 인간을 죽이는 행위와 관련하여 사용하지만, 때로는 동물이나 다른 생명체를 죽이는 행위와 관련하여 쓰기도 한다. 이는 불교 신도들이 지켜야 할 오계 (五戒) 가운데 첫 번째 가르침에 나오는 ‘불살생 (不殺生)’ 이란 용어나 세계적 성전 (聖傳) 또는 영적 전통에 나오는 비슷한 용어들의 쓰임새와 마찬가지다. 더욱 중요하게는 ‘비살생’이란 용어가 최근엔 제8차 노벨평화상 수상자 세계수뇌회의에서 공인한 “폭력 없는 세계를 위한 헌장”에 사용되기도 했다. rdf:langString
不殺生 (ふせっしょう、英語:Nonkilling)は、殺生がないこと、また殺される脅威や人間社会で殺生を助長するような状況がないことをいう。 rdf:langString
Il termine nonuccidere (anche non-uccidere) è la traduzione letterale del termine inglese nonkilling. Nonuccidere tratta dell'assenza di uccisione, della minaccia di uccidere e delle condizioni che portano ad uccidere nella società umana. rdf:langString
Неприйняття вбивства (англ. nonkilling) позначає відсутність в людському суспільстві вбивства як такого, загрози вбивства та умов, що сприяють вбивствам. Хоча використання цього терміна в академічному світі стосується переважно вбивства людей, іноді він включає в себе також вбивство тварин та інших форм життя. Це також стосується традиційного використання терміна «неприйняття вбивства» як частини буддистської етики, як вказано у першій настанові Панча Шила та подібних термінів у світових духовних практиках. Важливо, що поняття «неприйняття вбивства» нещодавно використовувалось у хартії «За світ без насилля», схваленій 8-м Всесвітнім самітом лауреатів Нобелівської премії миру. rdf:langString
无杀生(英語:Nonkilling)倡导人类社会不应该有杀生 ,不应该有杀生威胁,以及不该存有可助长杀生的环境。 rdf:langString
عبارة اللا قتل تفيد غياب القتل والتهديد بالقتل وكذا الظروف المواتية للقتل في المجتمع الإنساني. وعلى الرغم من أن استخدام هذا المصطلح في السياق الأكاديمي غالبا ما يعني قتل البشر، فانه عادة ما يتم توسيع نطاقه ليشمل قتل الحيوانات وكائنات حية أخرى. وهذا أيضا هو حال الاستخدام التقليدي لمصلح «لا قتل» كجزء من الاخلاقيات البوذية، كما هو وارد في القاعدة السلوكية الأولي من البانكسيل، ومصطلحات أخرى مشابهة عبر التقاليد الروحية عبر العالم. وبما له دلالة كبيرة هو أن عبارة «لا قتل» قد استخدمت مؤخرا في «ميثاق عالم خال من العنف» الذي تمت المصادقة عليه في القمة العالمية الثامنة للحائزين على جائزة نوبل للسلام. rdf:langString
No-matar (de l'anglès "nonkilling", de vegades escrit “non-killing”), es refereix a societats humanes en les quals la mort intencional, les amenaces de mort i les condicions que portin a la mort intencional estan absents. D'igual forma que «no-violència», el terme denota no una negació sinó una afirmació. Encara que el seu ús en l'àmbit acadèmic es relacioni habitualment amb la mort d'éssers humans, de vegades s'estén a animals i a altres formes de vida. Aquest també és el cas de l'ús tradicional del terme «no-matar» en el marc de l'ètica budista expressada en el primer precepte de la Pancasalia, de forma similar a la d'altres tradicions espirituals. De forma significativa, el terme s'ha usat recentment a la Carta per un Món sense Violència aprovada per la Vuitena Cimera Mundial de Premis rdf:langString
No matar (del inglés nonkilling), en ocasiones escrito incorrectamente nomatar o no-matar, se refiere a sociedades humanas en las que la muerte intencional, amenazas de muerte y condiciones que lleven a la muerte intencional estén ausentes.​ De igual forma que «no violencia», el término denota no una negación, sino una afirmación. Aunque su uso en el ámbito académico se relacione habitualmente con la muerte de seres humanos, en ocasiones se extiende a animales y otras formas de vida.​ Este también es el caso del uso tradicional del término «no matar» en el marco de la ética budista expresada en el primer precepto de la Pancasalia,​ de forma similar a la de otras tradiciones espirituales.​ De forma significativa, el término se ha usado recientemente en la Carta por un Mundo sen Violencia ap rdf:langString
Hiltzerik-ez (ingelesez nonkilling) terminoak hilketa-eza, edo erailtzeko mehatxurik ez egotea, edota hilketarako baldintza gidatzailerik ez egotea esan nahi du. Nahiz eta mundu akademikoan terminoaren erabilpenak gizakien erailketari erreferentzia egiten dion gehienetan, animalien eta bestelako izakien erailketari ere erreferentzia egin diezaioke. Hori ere litzateke etika budistak egindako erabilpen tradizional, Pancasila-ren lehendabiziko prezeptuan erabiltzen dena, eta antzeko terminoetan erabili izan da mundu osoko tradizio espiritualetan. Azpimarratzekoa da nonkilling Bakearen Nobel saridunen 8. topaketan adostutako Bortizkeriarik gabeko Mundu baten aldeko Itunean ere jasotzen dela. rdf:langString
Anti-pembunuhan adalah suatu paham yang menginginkan ketiadaan pembunuhan dalam kehidupan, ancaman pembunuhan, dan segala kondisi yang mengacu pada pembunuhan terhadap manusia. Walaupun penggunaan istilah tersebut dalam dunia akademis lebih cenderung merujuk pembunuhan terhadap manusia, tapi hal tersebut lebih diperluas untuk binatang maupun makhluk hidup yang lainnya. Hal tersebut menjadikan suatu tradisi dalam paham "anti-pembunuhan" yang merupakan bagian dari Buddhist ethics yang terdapat pada sila pertama Pancasila, dan memiliki kesamaan dengan semua agama yang ada di dunia. Satu hal bukti nyata pentingnya "anti-pembunuhan", karena paham ini juga diterapkan pada "Piagam Dunia Tanpa Kekerasaan" yang disepakati pada Konferensi Dunia ke-8 untuk Nobel Peace Laureates. rdf:langString
Niet-doding verwijst naar de afwezigheid van het doden, van het bedreigen om te doden en van condities die het doden in de menselijke samenleving in de hand kunnen werken. Al wordt de term in de academische wereld meestal gebruikt voor het doden van mensen, het kan uiteraard uitgebreid worden tot het doden van dieren en andere levensvormen. Dit is ook het geval voor het traditionele gebruik van de term niet-doding als onderdeel van de Boeddhistische moraal, zoals beschreven is in het eerste voorschrift van de Pancasila en in soortgelijke vorm geldt in de gehele wereld van spirituele tradities. rdf:langString
Nonkilling – termin w języku angielskim, odnosi się do nieobecności zabijania, gróźb zabicia i warunków sprzyjających zabijaniu w społeczeństwie. Pomimo że termin w świecie akademickim używany jest głównie w odniesieniu do zabijania istot ludzkich, czasem jest rozszerzany na zwierzęta i inne formy życia. Odnosi się to także do tradycyjnego zastosowania terminu "nonkilling" (lub "non-killing) jako części buddyjskiej filozofii, wyrażonej w pierwszej zasadzie Pancasili. Pisma buddyjskie w języku palijskim bezpośrednio odnoszą się do nieagresywności i niezabijania: mnisi powinni nie tylko unikać zabijania ale także powstrzymać się od zachęcania innych ludzi do odebrania sobie życia,. Znacząco, "niezabijanie zostało także użyte ostatnio w "Karcie na Rzecz Świata bez Przemocy" zaakceptowanej prz rdf:langString
Não matar (do inglês: nonkilling) faz referência a sociedades humanas nas quais a morte intencional, ameaças de morte e condições que levem ao matar estejam ausentes. Assim como "não-violência", o conceito faz referência não a uma negação senão a uma afirmação. Embora o uso do termo no âmbito acadêmico se relacione habitualmente com a morte de seres humanos, em ocasiões estende-se para animais e outras formas de vida. Este também é o caso do uso tradicional do termo "não-matar" no marco da ética budista expressada no primeiro preceito da Pancasalia, de forma similar a outras tradições espirituais. De forma significativa, o termo foi usado recentemente na "Carta por um Mundo sem Violência" aprovada pela Oitava Cimeira Mundial de Prémios Nobel da Paz. rdf:langString
Неприятие убийства (англ. nonkilling), как понятие, означает отсутствие в человеческом обществе убийства как такового, угрозы его совершения, а также предпосылок для убийства. Несмотря на то, что в научной среде под убийством понимают, в основном, уничтожение людей, иногда это понятие распространяется на убийство животных и уничтожение некоторых других форм жизни. Именно такое, расширенное понимание является частью этики буддизма, в том виде, как оно отражено в первой заповеди национальной философии Индонезии Панкасила, а также в других религиозно-философских учениях. rdf:langString
rdf:langString لا قتل
rdf:langString No-matar
rdf:langString Nemortigo
rdf:langString No matar
rdf:langString Hiltzerik-ez
rdf:langString Neamh-mharú
rdf:langString Anti-pembunuhan
rdf:langString Non-meurtre
rdf:langString Nonuccidere
rdf:langString 비살생
rdf:langString Nonkilling
rdf:langString 不殺生
rdf:langString Niet-doding
rdf:langString Nonkilling
rdf:langString Não matar
rdf:langString Неприятие убийства
rdf:langString Неприйняття вбивства
rdf:langString 不杀生
xsd:integer 22140979
xsd:integer 1099738297
rdf:langString عبارة اللا قتل تفيد غياب القتل والتهديد بالقتل وكذا الظروف المواتية للقتل في المجتمع الإنساني. وعلى الرغم من أن استخدام هذا المصطلح في السياق الأكاديمي غالبا ما يعني قتل البشر، فانه عادة ما يتم توسيع نطاقه ليشمل قتل الحيوانات وكائنات حية أخرى. وهذا أيضا هو حال الاستخدام التقليدي لمصلح «لا قتل» كجزء من الاخلاقيات البوذية، كما هو وارد في القاعدة السلوكية الأولي من البانكسيل، ومصطلحات أخرى مشابهة عبر التقاليد الروحية عبر العالم. وبما له دلالة كبيرة هو أن عبارة «لا قتل» قد استخدمت مؤخرا في «ميثاق عالم خال من العنف» الذي تمت المصادقة عليه في القمة العالمية الثامنة للحائزين على جائزة نوبل للسلام. في تحليله للأسباب، فان عبارة اللاقتل تشمل مفاهيم كالسلام (غياب الحرب والظروف المواتية للحرب)، وسياسية اللاعنف (بمعناه النفسي، والجسدي والبنيوي)، وأهيسما (عدم الإذاء بالفكر والكلمة والفعل). وبدون اقصاء أي من هذه الفاهيم، فان مصطلح لا قتل يقدم مقاربة جديدة تتميز بإمكانية قياس أهدافها والطبيعة المرنة لتحقيقها. ففي حين أن استخدام مصطلحات من قبل «اللاعنف» و«السلام» غالبا ما تتبع الشكل الكلاسيكي للمحاجة من خلال أفكار مجردة تقود إلى السلبية، فان القتل (وضده اللاقتل) يمكن أن يُقاس وأن يُعزى لأسباب معينة من منظور الصحة العمومية (الوقاية، والتدخل والتحول الذي يتبع الأزمات) باتجاه القضاء المتدرج للقتل. ومن جهة أخرى، فان اللاقتل لا يصف مسارا مسبقا لكيفية تحقيق مجتمع خال من القتل كما هو حال بعض الايديولوجيات والتقاليد الروحية التي تحض على عدم القتل. بصفته مقاربة مرنة، فانه يستميل القدرة الإنسانية الامحدودة على الابداع والتنويع، ويشجع على البحث في ميادين التربية والتعليم والبحث والعمل الاجتماعي وصناعة السياسية وتطوير مجال واسع من البدائل عن القتل من منطلقات علمية ومؤسساتية وتعليمية وسياسية واقتصادية وروحية. وبالرغم من مجال اهتمامه الخاص، فان اللاقتل يتعرض لقضايا اجتماعية كبرى. وفيما يتصل بالاعتداء النفسي والاعتداء الجسدي والتعذيب المُستخدم بهدف الترهيب من خلال تهديد الحياة بحو علني أو ضمني، فان اللاقتل يسعى للقضاء على الأسباب النفسية لتلك الممارسات. أما من ناحية قتل الاشخاص من خلال الظروف البنيوية الاجتماعية والاقتصادية التي تُعد نتيجة لتعزيز مميت مباشر ولتحويل الموارد الأغراض القتل، فان اللاقتل يسعى للقضاء على أشكال الحرمان ذات الصلة بالممارسات المميتة. وفيما يتعلق بالتهديدات الموجهة لقابلية المدى الحيوي للحياة، فان اللاقتل يعني غياب الاعتداءات المباشرة على الموارد الداعمة للحياة وايقاف التدهور غير المباشر المتصل بالممارسات المميتة. وبالنسبة لأشكال القتل غير العمدي، فان اللاقتل يسعى لخلق ظروف اجتماعية وتكنولوجية مواتية للقضاء على أسباب ذلك.. جلين د. بيج في كتابه، «علم السياسة العالمي في عدم القتل»، يشير إلى أن أقل من 0.5 في المائة من كل البشر الموجودين والذين وجدوا في هذا العالم، قد قاموا بقتل بشر آخرين. بالإضافة إلى ذلك، إن الانثروبولوجيا تثبت أن القتل في كثير من المجتمعات قل بمستويات ضئيلة جدا. الإنسان الذي عاش كقاطف للثمار، فإن حياته ترمز إلى سمات المجتمع المتميز بعد القتل. أن هذه المجتمعات مثل الإنسان الهومو سيبيان، امتازت بدنو نسبة القتل والعنف. عدم القتل مضاد للعنف والاغتيال والاغتيال الجماعي والقتل عن طريق العقود والقتل بالشراكة والإبادة الجماعية الاجتماعية وعقوبة الإعدام والقتل التجريبي والقتل المحلي والتطهير العرقي والقتل الإثني وقتل النساء وقتل الأجنة والقتل النوعي والإبادة الجماعية وقتل الشرف والقتل الطقسي وقتل الأطفال والقتل والقتل الجماعي وقتل الانتحار والقتل المهيمن وتدمير المدن والقتل السياسي وقتل الملك وإطلاق النار على المدارس والعنف الهيكلي والانتحار والإرهاب وقتل التشويق والقتل المستبد والعنف والحرب وغيرها من أشكال القتل المباشر وغير المباشر والهيكلي.
rdf:langString No-matar (de l'anglès "nonkilling", de vegades escrit “non-killing”), es refereix a societats humanes en les quals la mort intencional, les amenaces de mort i les condicions que portin a la mort intencional estan absents. D'igual forma que «no-violència», el terme denota no una negació sinó una afirmació. Encara que el seu ús en l'àmbit acadèmic es relacioni habitualment amb la mort d'éssers humans, de vegades s'estén a animals i a altres formes de vida. Aquest també és el cas de l'ús tradicional del terme «no-matar» en el marc de l'ètica budista expressada en el primer precepte de la Pancasalia, de forma similar a la d'altres tradicions espirituals. De forma significativa, el terme s'ha usat recentment a la Carta per un Món sense Violència aprovada per la Vuitena Cimera Mundial de Premis Nobel de la Pau. Analitzant el seu origen, el no-matar inclou els conceptes de pau (absència de guerra i de les condicions que hi condueixen), no-violència (psicològica, física i estructural), i ahimsa (no danyar amb el pensament, la paraula o la acción). Sense excloure'n cap de les últimes, el no-matar aporta un enfocament diferent caracteritzat per la mesurabilitat dels seus objectius i la naturalesa oberta de la seva realització. Mentre que l'ús de termes com «no-violència» i «pau» sovint segueixen la forma d'argumentació clàssica per mitjà d'idees abstractes que desemboquen en passivitat, el matar (i el seu oposat, el no-matar) pot ser quantificat i relacionat amb causes específiques seguint l'enfocament clínic (prevenció, intervenció i transformació posttraumàtica) cap a la progressiva erradicació del matar. D'altra banda, el no-matar no estableix cap camí predeterminat per a l'assoliment d'una societat lliure de morts intencionals en la forma que ho fan algunes ideologies i tradicions espirituals que promouen l'abstenció de prendre vides humanes. Com a enfocament obert, fa una crida a la infinita creativitat i variabilitat humanes, estimulant exploracions contínues en els camps de l'educació, la investigació, l'acció social i la construcció de polítiques, i desenvolupant una àmplia gamma d'alternatives científiques, institucionals, educatives, polítiques, econòmiques i espirituals a l'assassinat humà. A més, malgrat el seu enfocament específic, el no-matar també aborda qüestions socials més àmplies. Respecte a l'agressió psicològica, l'atac físic i la tortura que intenten terroritzar amb l'amenaça de mort, manifesta o latent, el no-matar implica l'eliminació de les seves causes psicosocials. Quant a la mort d'éssers humans derivada de condicions socioeconòmiques estructurals que són producte del reforçament letal directe així com a resultat de la desviació de recursos cap a finalitats letals, el no-matar implica eliminar les privacions lligades a la “letalitat”. Amb relació a les amenaces a la viabilitat de la biosfera, el no-matar implica l'absència d'atacs directes contra els recursos sostenidors de la vida i la cessació de la degradació indirecta associada a la “letalitat”. Respecte a les formes de matar accidentals, el no-matar implica la creació de les condicions socials i tecnològiques que condueixin a la seva eliminació. En el seu llibre Nonkilling Global Political Science, Glenn D. Paige ha estimat que menys del 0,5% de tots els humans que han existit han matat a altres humans. A més, hi ha proves antropològiques que apunten que en certes cultures i societats el matar ocupa nivells estadísticament insignificants. Ja que els humans van viure exclusivament com caçadors-recol·lectors -una forma d'organització social que plasma els atributs d'una societat del no-matar- durant el 99% de la seva existència, també sembla obvi que els nivells de violència i morts intencionals han estat igualment molt reduïts durant major part de la història de l'Homo sapiens sapiens. En una concepció ampla, el no-matar s'oposa a agressió, assassinat, , , , genocidi cultural, pena de mort, democidi, , neteja ètnica, etnocidi, , , genocidi, , , infanticidi, , , , , , regicidi, , violència estructural, suïcidi, terrorisme, , tiranicidi, violència, guerra, i altres formes d'assassinat, directe, indirecte o estructural.
rdf:langString Nemortigo ("Nonkilling") rilatas al la manko de mortigo, minacoj mortigi kaj kondiĉoj, kiuj portas al mortigo en la homa socio. Kvankam la uzo de ĉi tiu termino en la akademia mondo rilatas ĉefe al la mortigo de homaj estaĵoj, ĝi estas foje plivastigita por enplekti la mortigon de bestoj kaj aliaj formoj de vivo. Same okazas pri tradicia uzo de la termino "nemortigo" kiel parto de la budaisma etiko (kiel esprimita en la unua ordono de la Pancasila, kaj en similaj vortoj tra la spiritaj tradicioj de la mondo. Signife "nemortigo" estis ankaŭ uzata lastatempe en la "Ĉarto por Mondo sen Perforto" aprobita de la 8-a Tutmonda Pintokonferenco de la Premiitoj per la Pac-premio Nobel.
rdf:langString No matar (del inglés nonkilling), en ocasiones escrito incorrectamente nomatar o no-matar, se refiere a sociedades humanas en las que la muerte intencional, amenazas de muerte y condiciones que lleven a la muerte intencional estén ausentes.​ De igual forma que «no violencia», el término denota no una negación, sino una afirmación. Aunque su uso en el ámbito académico se relacione habitualmente con la muerte de seres humanos, en ocasiones se extiende a animales y otras formas de vida.​ Este también es el caso del uso tradicional del término «no matar» en el marco de la ética budista expresada en el primer precepto de la Pancasalia,​ de forma similar a la de otras tradiciones espirituales.​ De forma significativa, el término se ha usado recientemente en la Carta por un Mundo sen Violencia aprobada por la Octava Cumbre Mundial de Premios Nobel de la Paz.​ Analizando su origen, el no matar abarca los conceptos de paz (ausencia de guerra y de las condiciones que conducen a ella), no violencia (sicológica, física y estructural), y ahiṃsā (no dañar con el pensamiento, la palabra o la acción).​ Sin excluir ninguna de las últimas, el no matar brinda un enfoque diferente caracterizado por la medibilidad de sus objetivos y la naturaleza abierta de su realización. Mientras el uso de términos como «no violencia» y «paz» a menudo siguen la forma de argumentación clásica por medio de ideas abstractas que desembocan en pasividad,​ el matar (y su opuesto, el no matar) puede ser cuantificado y relacionado con causas específicas siguiendo el enfoque de salud pública (prevención, intervención y transformación postraumática) hacia la progresiva erradicación del matar.​ Por otra parte, el no matar no establece ningún camino predeterminado para el logro de una sociedad libre de muertes intencionales en la forma que lo hacen algunas ideologías y tradiciones espirituales que promueven la abstención de tomar vidas humanas. Como enfoque abierto, acude a la infinita creatividad y variabilidad humanas, estimulando exploraciones continuas en los campos de la educación, la investigación, la acción social y la construcción de políticas, y desarrollando un amplio rango de alternativas científicas, institucionales, educativas, políticas, económicas y espirituales a la letalidad humana. Además, a pesar de su enfoque específico, el no matar también aborda cuestiones sociales más amplias.​ Con respecto a la agresión psicológica, el ataque físico y la tortura que intentan aterrorizar con la amenaza de muerte, manifiesta o latente, el no matar implica la remoción de sus causas psicosociales. En cuanto a la muerte de seres humanos derivada de condiciones socioeconómicas estructurales que son producto del reforzamiento letal directo así como resultado de la desviación de recursos hacia fines letales, el no matar implica remover las deprivaciones ligadas a la letalidad. Con relación a las amenazas a la viabilidad de la biosfera, el no matar implica la ausencia de ataques directos contra los recursos sostenedores de la vida y el cese de la degradación indirecta asociada a la letalidad. Con respecto a las formas de matar accidentales, el no matar implica la creación de las condiciones sociales y tecnológicas que conduzcan a su eliminación.​ En su libro Nonkilling Global Political Science, Glenn D. Paige ha estimado que menos de 0,5% de todos los humanos que han existido han matado a otros humanos.​ Asemás, hay evidencias antropológicas que apuntan que en ciertas culturas y sociedades el matar ocupa niveles estadísticamente insignificantes.​ Ya que los humanos vivieron exclusivamente como cazadores-recolectores —una forma de organización social que plasma los atributos de una sociedad del no matar— durante 99% de su existencia, también parece obvio que los niveles de violencia y muertes intencionales también han sido muy reducidos durante mayor parte de la historia del Homo sapiens sapiens.​
rdf:langString Hiltzerik-ez (ingelesez nonkilling) terminoak hilketa-eza, edo erailtzeko mehatxurik ez egotea, edota hilketarako baldintza gidatzailerik ez egotea esan nahi du. Nahiz eta mundu akademikoan terminoaren erabilpenak gizakien erailketari erreferentzia egiten dion gehienetan, animalien eta bestelako izakien erailketari ere erreferentzia egin diezaioke. Hori ere litzateke etika budistak egindako erabilpen tradizional, Pancasila-ren lehendabiziko prezeptuan erabiltzen dena, eta antzeko terminoetan erabili izan da mundu osoko tradizio espiritualetan. Azpimarratzekoa da nonkilling Bakearen Nobel saridunen 8. topaketan adostutako Bortizkeriarik gabeko Mundu baten aldeko Itunean ere jasotzen dela. Zergatiak aztertzerako orduan, hiltzerik-ez terminoan zenbait kontzeptu batzen dira: bakea (gerra eta gerrarako baldintza eza), indarkeria eza (psikologikoa, fisikoa eta estrukturala) eta "ahimsa" (pentsamendu, hitza edo egitateen bidez minik ez egitea). Aurreko horiek alde batera utzi gabe, hiltzerik-ez terminoak hurbilketa desberdina ematen digu, bere helburuak neurtu daitezkeelarik eta hura egiteak amaiera irekia duelarik. Indarkeria-eza eta Bakea kontzeptuen erabilpena, pasibitatea eta hilketara garamatzaten ideia abstraktuen bidez eraikitzen den argumentazioa suposatzen duen bitartean, hiltzerik-ez zenbatua izan daiteke, eta baita arrazoia zehatzei lotu, osasun publikoaren ikuspegitik (prebentzioa, intenbentzioa eta trauma-osteko eraldaketa, hilketaren erradikazio progresiborako bidean). Bestalde, Hiltzerik-ez-ek ez du ezartzen ibilbide zehatzik hilketarik gabeko gizartea lortzeko, beste ideologia eta tradizio espiritualek egiten duten bezala, bizitza kentzearen muga babesten dutenak. Amaiera irekiko hurbilketa gisa, gizakion sormena eta aldagarritasunari so egiten dio, hezkuntza, ikerketa, gizarte ekintza eta politiken diseinuan etengabeko azterketa sustatzen duelarik, eta horrela, hezkuntza alternatibak, alternatiba zientifikoak, instituzionalak, politikoak eta ekonomikoak garatuko dira. Hiltzerik-ez-ek gizarte gai zabalagoetara heltzen da, nahiz eta ildo zehatza izan. Eraso psikologikoa, eraso fisikoa eta torturari dagokienez, horiek beldurtzera zuzenduak daudenean, bizitzarekiko mehatxu nabaria edo ez hain nabaria izanik, hiltzerik-ez-ek zergati psikosozialak alde batera uzten ditu.
rdf:langString Le non-meurtre se réfère à l'absence de meurtres intentionnels, les menaces de tuer, et les conditions propices aux meurtres intentionnels dans la société humaine. Même si l'utilisation du terme dans le monde académique se réfère principalement à la mise à mort d'êtres humains, il est parfois élargi pour inclure la mise à mort des animaux et d'autres formes de vie. C'est également le cas pour l'usage traditionnel du terme "non-meurtre" dans l'éthique bouddhiste, comme exprimé dans le premier précepte de la Pancasila et dans des termes similaires dans le monde des traditions spirituelles. De manière significative, non-meurtre a également été utilisé récemment dans la "Charte pour un monde sans violence», approuvé par le 8e Sommet mondial des lauréats du Prix Nobel de la paix.
rdf:langString Nonkilling, popularised as a concept in the 2002 book Nonkilling Global Political Science, by Glenn D. Paige, refers to the absence of killing, threats to kill, and conditions conducive to killing in human society. Even though the use of the term in academia refers mostly to the killing of human beings, it is sometimes extended to include the killing of animals and other forms of life. This is also the case for the traditional use of the term "nonkilling" (or "non-killing") as part of Buddhist ethics, as expressed in the first precept of the Pancasila, and in similar terms throughout world spiritual traditions (see Nonkilling studies). Significantly, "nonkilling" was used in the "Charter for a World without Violence" approved by the 8th World Summit of Nobel Peace Laureates.
rdf:langString Tagraíonn neamh-mharú don staid nach bhfuil ann den mharú, nó nach bhfuil ann de bhagairtí maruithe nó do na dálaí a chothaíonn marú sa sochaí daonna. Cé go dtagraíonn úsáid an téarma, sa saol acadúil, go mormhór do mharú daoine, uaireanta, cuirtear marú ainmhithe agus foirmeacha eile beatha san áireamh sa mhíniú sin freisin. Sin mar atá sé freisin d'úsáid traidisiúnta den téarma neamh-mharú mar chuid d'eiticí Budaíocha, mar atá ráite sa chéad phroiceacht de chuid Pancasila agus mar atá sé i dtraidisiúintí spioradálta ar fud na cruinne. B'fhiú a thabhairt faoi deara gur baineadh úsáid as neamh-mharú le deireanas sa "Chairt don Domhain gan Foréigan" mar a formheasadh ag an 8ú Cruinniú Mullaigh Domhanda de Bhuaiteóirí Síochána Nobel.
rdf:langString Anti-pembunuhan adalah suatu paham yang menginginkan ketiadaan pembunuhan dalam kehidupan, ancaman pembunuhan, dan segala kondisi yang mengacu pada pembunuhan terhadap manusia. Walaupun penggunaan istilah tersebut dalam dunia akademis lebih cenderung merujuk pembunuhan terhadap manusia, tapi hal tersebut lebih diperluas untuk binatang maupun makhluk hidup yang lainnya. Hal tersebut menjadikan suatu tradisi dalam paham "anti-pembunuhan" yang merupakan bagian dari Buddhist ethics yang terdapat pada sila pertama Pancasila, dan memiliki kesamaan dengan semua agama yang ada di dunia. Satu hal bukti nyata pentingnya "anti-pembunuhan", karena paham ini juga diterapkan pada "Piagam Dunia Tanpa Kekerasaan" yang disepakati pada Konferensi Dunia ke-8 untuk Nobel Peace Laureates. Berdasarkan analisis dari paham anti-pembunuhan, paham ini berlandaskan konsep-konsep dari perdamaian. Konsepsi perdamaian tersebut adalah tidak adanya peperangan maupun gejala-gejala yang mengakibatkan peperangan, anti-kekerasan (psikologis, fisik, dan struktural), dan ahimsa (tidak adanya penyiksaan pemikiran yang disebabkan ucapan dan perbuatan). Berpedoman pada butir ketiga dari konsepsi perdamaian tersebut, paham anti-pembunuhan merupakan suatu paham yang secara nyata bertujuan untuk menghapus segala tindakan ke arah pembunuhan di alam semesta. Sementara itu, pemikiran atas "anti-kekerasan" dan "perdamaian" hanya sebatas wacana klasikal dari pemikiran abstrak yang mengarah kepada hal yang pasif dalam menangani pembunuhan, Hal tersebut terbukti dari kuantitas kepedulian terhadap kesehatan masyarakat (pencegahan, perawatan dan pengobatan untuk hal-hal yang ditimbulkan dari pengrusakan secara traumatis dari tindakan pembunuhan yang telah dan akan terjadi secara progresif). Satu hal yang perlu diketahui, paham anti-pembunuhan bukanlah suatu paham yang bertujuan untuk meningkatkan prestasi bagi suatu komunitas tertentu yang mengharapkan dunia tanpa pembunuhan, sebagaimana prinsip dari beberapa ideologi dan tradisi keagamaan yang melaknat penghilangan nyawa dari makhluk hidup. Sebagai suatu pergerakan yang bersifat tanpa batas (tidak untuk kalangan tertentu), paham ini berharap bagi dan untuk semua orang dalam kreativitas dan kualitas usaha mereka demi memperjuangkan paham ini melalui pendidikan, penelitian, aksi sosial dan pembuatan peraturan. Paham ini mengharapkan pengembangan secara ilmiah, institusional, politik, ekonomi, dan spiritual. Itu semua untuk bertujuan untuk ketiadaan pembunuhan di kehidupan manusia. Selain itu juga, paham anti-pembunuhan secara liberal menangani isu-isu sosial yang berkembang dalam masyarakat. Dalam sebuah buku yang berjudul Nonkilling Global Political Science, memperkirakan sedikitnya 0,5 persen umat manusia yang mati karena dibunuh oleh manusia. Hal tersebut diperkuat dengan adanya bukti-bukti secara antropologis yang menunjukkan bahwa adanya kebudayaan yang memiliki tradisi membunuh manusia untuk tujuan yang tidak masuk akal. Pada masa silam, di saat terdapatnya bangsa barbar yang merajalela, telah ada sebuah komunitas yang berpaham anti-pembunuhan yang mengharapkan kehidupan yang mutlak tanpa adanya aksi pembunuhan. Dari penjelasan tersebut, telah nyata bahwa adanya usaha yang serius untuk meminimalisir kekerasan dan pembunuhan dalam sejarah kehidupan spesies Homo sapiens sapiens. Secara umum, konsep dari anti-pembunuhan adalah paham yang menentang adanya agresi, pembunuhan, , , , genosida budaya, hukuman mati, demosida, , , etnosida, femisida, , gendersida, genosida, , tumbal, infantisida, , pembantaian, , , polisida, politisida, regisida, , , bunuh diri, terorisme, , tiranisida, kekerasan, peperangan, dan segala bentuk pembunuhan secara langsung, maupun tidak langsung (pembunuhan secara struktural).
rdf:langString 비살생 (nonkilling) 이란 사람을 죽이거나 죽이려고 위협하는 행위 그리고 사람을 죽이기 쉬운 조건 등이 없는 상태를 가리킨다. 학계에서는 이 용어를 주로 인간을 죽이는 행위와 관련하여 사용하지만, 때로는 동물이나 다른 생명체를 죽이는 행위와 관련하여 쓰기도 한다. 이는 불교 신도들이 지켜야 할 오계 (五戒) 가운데 첫 번째 가르침에 나오는 ‘불살생 (不殺生)’ 이란 용어나 세계적 성전 (聖傳) 또는 영적 전통에 나오는 비슷한 용어들의 쓰임새와 마찬가지다. 더욱 중요하게는 ‘비살생’이란 용어가 최근엔 제8차 노벨평화상 수상자 세계수뇌회의에서 공인한 “폭력 없는 세계를 위한 헌장”에 사용되기도 했다.
rdf:langString 不殺生 (ふせっしょう、英語:Nonkilling)は、殺生がないこと、また殺される脅威や人間社会で殺生を助長するような状況がないことをいう。
rdf:langString Il termine nonuccidere (anche non-uccidere) è la traduzione letterale del termine inglese nonkilling. Nonuccidere tratta dell'assenza di uccisione, della minaccia di uccidere e delle condizioni che portano ad uccidere nella società umana.
rdf:langString Niet-doding verwijst naar de afwezigheid van het doden, van het bedreigen om te doden en van condities die het doden in de menselijke samenleving in de hand kunnen werken. Al wordt de term in de academische wereld meestal gebruikt voor het doden van mensen, het kan uiteraard uitgebreid worden tot het doden van dieren en andere levensvormen. Dit is ook het geval voor het traditionele gebruik van de term niet-doding als onderdeel van de Boeddhistische moraal, zoals beschreven is in het eerste voorschrift van de Pancasila en in soortgelijke vorm geldt in de gehele wereld van spirituele tradities. De term niet-doding werd recentelijk gebruikt in het "Charter for a World without Violence" (Handvest voor een wereld zonder geweld), zoals goedgekeurd door de 8ste wereldtop van Nobel-vredesprijswinnaars.
rdf:langString Nonkilling – termin w języku angielskim, odnosi się do nieobecności zabijania, gróźb zabicia i warunków sprzyjających zabijaniu w społeczeństwie. Pomimo że termin w świecie akademickim używany jest głównie w odniesieniu do zabijania istot ludzkich, czasem jest rozszerzany na zwierzęta i inne formy życia. Odnosi się to także do tradycyjnego zastosowania terminu "nonkilling" (lub "non-killing) jako części buddyjskiej filozofii, wyrażonej w pierwszej zasadzie Pancasili. Pisma buddyjskie w języku palijskim bezpośrednio odnoszą się do nieagresywności i niezabijania: mnisi powinni nie tylko unikać zabijania ale także powstrzymać się od zachęcania innych ludzi do odebrania sobie życia,. Znacząco, "niezabijanie zostało także użyte ostatnio w "Karcie na Rzecz Świata bez Przemocy" zaakceptowanej przez 8. Światowy Kongres Laureatów Pokojowej Nagrody Nobla. W analizie przyczyn, nonkilling obejmuje koncepty: pokoju (nieobecności wojny i warunków sprzyjających wojnie), nieagresywności (psychologicznej, fizycznej i strukturalnej) i ahinsy (niekrzywdzenia myślą, słowem i uczynkiem. Nie wykluczając żadnego z wymienionych terminów, nonkilling oferuje wyjątkowe podejście cechujące się wymiernością jego celów i otwartym charakterem jego realizacji. W porównaniu z użyciem terminów takich jak "nieagresywność" lub "pokój", które często podąża tropem klasyczej formy argumentacji odnoszącej się do abstrakcyjnych idei często prowadząc do bierności, zabijanie (i jego antonim, nonkilling) odnosi się do konkretnych przyczyn i jest bardziej wymierny poprzez przyjęcie perspektywy zdrowia publicznego . W szerokim rozumieniu, nonkilling przeciwstawia się agresji, zabójstwom, karze śmierci, czystkom etnicznym, wojnom domowym, zabijaniu rytualnemu, masowym mordom, wojnie, przemocy, terroryzmowi, zamachom, strukturalnej przemocy, strzelaninom w szkołach, sztucznym poronieniom, tyranii, królobójstwu, zabójstwom na tle politycznym, honorowemu zabijaniu, holocaustowi, dzieciobójstwu i innym, bezpośrednim, pośrednim lub strukturalnym, formom zabijania.
rdf:langString Неприятие убийства (англ. nonkilling), как понятие, означает отсутствие в человеческом обществе убийства как такового, угрозы его совершения, а также предпосылок для убийства. Несмотря на то, что в научной среде под убийством понимают, в основном, уничтожение людей, иногда это понятие распространяется на убийство животных и уничтожение некоторых других форм жизни. Именно такое, расширенное понимание является частью этики буддизма, в том виде, как оно отражено в первой заповеди национальной философии Индонезии Панкасила, а также в других религиозно-философских учениях. Очень важным моментом является то, что понятие «неприятие убийства» недавно прозвучало в Хартии «За мир без насилия», одобренной на VIII-м Всемирном Форуме лауреатов Нобелевской премии.
rdf:langString Não matar (do inglês: nonkilling) faz referência a sociedades humanas nas quais a morte intencional, ameaças de morte e condições que levem ao matar estejam ausentes. Assim como "não-violência", o conceito faz referência não a uma negação senão a uma afirmação. Embora o uso do termo no âmbito acadêmico se relacione habitualmente com a morte de seres humanos, em ocasiões estende-se para animais e outras formas de vida. Este também é o caso do uso tradicional do termo "não-matar" no marco da ética budista expressada no primeiro preceito da Pancasalia, de forma similar a outras tradições espirituais. De forma significativa, o termo foi usado recentemente na "Carta por um Mundo sem Violência" aprovada pela Oitava Cimeira Mundial de Prémios Nobel da Paz. Analisando a sua origem, o não matar complementa os conceitos de paz (ausência de guerra e das condições que possam desembocar nela), não violência (psicológica, física e estrutural), e ahiṃsā (não machucar com pensamentos, palavras ou ações). Sem excluir nenhuma das anteriores, o não matar oferece um enfoque diferente caracterizado pelo carácter medível dos seus objetivos e da natureza aberta da sua realização. Enquanto o uso de termos como «não violência» e «paz» frequentemente seguem a forma de argumentação clássica por meio de ideais abstratas que podem levar à passividade, o matar (e seu oposto, o não matar) pode ser quantificado e relacionado a causas específicas seguindo o enfoque da saúde pública (prevenção, intervenção e transformação pós-traumática) rumo à progressiva erradicação do matar. Esta lógica segue as recomendações da Organização Mundial da Saúde, que classificou a violência como uma "doença prevenível" Por outra parte, o não matar não estabelece nenhum caminho predeterminado para chegar a uma sociedade livre de mortes intencionais, na forma em que o fazem algumas ideologias ou tradições espirituais que promovem a abstenção de tirar vidas humanas. Como enfoque aberto, apela à infinita criatividade e variabilidade humanas, estimulando explorações continuas nos campos da educação, a pesquisa, a ação social e a construção de políticas, e desenvolvendo um amplo leque de alternativas científicas, institucionais, educativas, políticas, econômicas e espirituais à letalidade humana. Ainda, apesar do seu enfoque específico, o não matar também aborda questões sociais mais amplas. Em relação à agressão psicológica, os ataques físicos e a tortura que tencionam aterrorizar com ameaças de morte, manifesta ou latente, o não matar implica a remoção das suas causas psico-sociais. Enquanto a morte de seres humanos derivada de condições sócio-econômicas estruturais produto do desenvolvimento de capacidades letais assim como resultado da desvio de recursos para fins letais, o não matar implica remover as privações ligadas à letalidade. Em relação às ameaças à viabilidade da biosfera, o não matar implica a ausência de ataques diretos contra os recursos que sustentam a vida e o fim da degradação indireta associada com a letalidade. Em relação às formas de matar acidentais, o não matar implica a criação e desenvolvimento das condições sociais e tecnológicas que levem à sua eliminação. No seu livro Nonkilling Global Political Science, Glenn D. Paige estimou que menos de 0,5% de todos os humanos que tem existido mataram a outros humanos. Ainda, há evidencias antropológicas que apontam a que em certas culturas e sociedades o matar ocupa níveis estatisticamente insignificantes. Já que os humanos viveram exclusivamente como caçadores-recoletores — uma forma de organização social que plasma os atributos de uma sociedade do não matar- durante 99% da sua existência, também parece obvio que os níveis de violência e mortes intencionais também foram muito reduzidos durante a maior parte da história do Homo sapiens sapiens.
rdf:langString Неприйняття вбивства (англ. nonkilling) позначає відсутність в людському суспільстві вбивства як такого, загрози вбивства та умов, що сприяють вбивствам. Хоча використання цього терміна в академічному світі стосується переважно вбивства людей, іноді він включає в себе також вбивство тварин та інших форм життя. Це також стосується традиційного використання терміна «неприйняття вбивства» як частини буддистської етики, як вказано у першій настанові Панча Шила та подібних термінів у світових духовних практиках. Важливо, що поняття «неприйняття вбивства» нещодавно використовувалось у хартії «За світ без насилля», схваленій 8-м Всесвітнім самітом лауреатів Нобелівської премії миру.
rdf:langString 无杀生(英語:Nonkilling)倡导人类社会不应该有杀生 ,不应该有杀生威胁,以及不该存有可助长杀生的环境。
xsd:nonNegativeInteger 23113

data from the linked data cloud