Naturalization
http://dbpedia.org/resource/Naturalization an entity of type: Thing
التجنيس هو منح جنسية أو ضم فرد إلى دولة معينة.وعكس التجنيس هو التهجير أو سحب الجنسية الذي يتم عنوة.
rdf:langString
Unter einer Einbürgerung – auch Naturalisation – wird der Erwerb einer Staatsbürgerschaft durch einen Exekutivakt verstanden, d. h. auf Antrag des Bewerbers bei der in dem jeweiligen Land zuständigen Behörde.
rdf:langString
Naturalisasi atau pewarganegaraan adalah adalah tata cara bagi orang asing untuk memperoleh Kewarganegaraan melalui permohonan. Proses ini harus terlebih dahulu memenuhi beberapa persyaratan yang ditentukan dalam peraturan kewarganegaraan negara yang bersangkutan. Hukum naturalisasi di setiap negara berbeda-beda. Di Indonesia, masalah kewarganegaraan saat ini diatur dalam Undang-Undang No. 12 tahun 2006 tentang Kewarganegaraan Republik Indonesia.
rdf:langString
帰化（きか、英語: Naturalization）は、ある国家の国籍を有しない外国人が、国籍の取得を申請して、ある国家がその外国人に対して新たに国籍を認めること。
rdf:langString
( 다른 뜻에 대해서는 귀화 (생물학) 문서를 참고하십시오.) 귀화(歸化, 영국 영어: naturalisation, 미국 영어: naturalization)는 다른 나라의 국적을 얻어 그 나라의 국민이 되는 일을 가리키며, 적국의 국민 또는 적대적인 인물이 귀화하는 일을 귀순(歸順)이라고도 부른다.
rdf:langString
La naturalizzazione è l'acquisizione della cittadinanza da parte di uno straniero, a seguito di un atto della pubblica autorità, subordinatamente alla sussistenza di determinati requisiti (tra i quali, ad esempio, la residenza per un dato periodo di tempo sul territorio nazionale, l'assenza di precedenti penali, la rinuncia alla cittadinanza d'origine, a seguito di matrimonio o per meriti particolari). In alcuni casi, come tra Italia e Stati Uniti, si mantiene la doppia cittadinanza. In molti ordinamenti giuridici, a sottolinearne la solennità, il provvedimento di riconoscimento della cittadinanza è adottato, almeno formalmente, dal Capo di Stato.
rdf:langString
Naturalisatie is het verlenen van de nationaliteit van een land aan een vreemdeling die daarom vraagt.
rdf:langString
Naturalização é um ato pelo qual uma pessoa voluntariamente adquire uma nacionalidade que não é sua própria pelo simples fato do nascimento. A naturalização é quase sempre associada com pessoas que imigraram, estabelecendo-se em países diferentes do que nasceram, optando por adquirir a nacionalidade do país que as acolheu, cumprindo uma série de requisitos, que varia de acordo com as legislações nacionais.
rdf:langString
Натуралізація — процес надання іноземцю громадянства певної країни уповноваженими на те органами. Розрізняють два види натуралізації: за законом та за заявою.
rdf:langString
法律上的归化(英語：Naturalization)，是指非該国家的公民的人、自愿变成該國的公民或取得該國家的国籍的行为。一般是居住在国外的人，依据所居国的法律规定取得新国籍。归化时若未放弃原有国籍而在不违反相关法律的情况下，就会造成多重国籍这一现象。
rdf:langString
La naturalització és l'adquisició de la ciutadania o nacionalitat d'un estat en específic per una persona que no n'era ciutadà al moment del seu naixement. La naturalització es realitza mitjançant una declaració voluntària de l'adquirent i una autorització de l'autoritat de l'estat i s'atorga ja sigui de manera discrecional o subjecta a diversos requeriments, entre els quals, la residència de l'estranger per un període mínim de temps en el territori de l'estat, és el fonament. Alguns estats requereixen que un nacional naturalitzat renunciï a qualsevol altra ciutadania que ostenti prohibint així la doble ciutadania.
rdf:langString
Naturalizace je právní a administrativní postup, jímž získává státní příslušnost osoba, která se v daném státě nenarodila. Člověk tímto procesem získá stejná nebo podobná práva jako občan, který se v daném státě narodil. Častým důvodem pro naturalizaci je například sňatek s občanem státu. Naturalizace bývá založená na dvou principiálních právech: ius soli („právo místa“) a ius sanguinis („právo krve“), nicméně ve většině států se používá kombinace obou dvou těchto práv.
rdf:langString
Πολιτογράφηση ονομάζεται η επίσημη διοικητική πράξη, με την οποία ένα κράτος απονέμει την ιδιότητα του πολίτη (ιθαγένεια ή αλλιώς υπηκοότητα) σε κάποιον που έως τότε ήταν πολίτης άλλου ή κανενός κράτους. Μετά την πολιτογράφησή του, το άτομο εφοδιάζεται με τα απαραίτητα δημόσια έγγραφα (ταυτότητα, διαβατήριο κ.ά.) και εξομοιώνεται νομικά με τους υπόλοιπους πολίτες του κράτους, τόσο στα δικαιώματα όσο και στις υποχρεώσεις. Ενδεχόμενες εξαιρέσεις από την αφορούν συνήθως ακραία για το μέσο άνθρωπο ενδεχόμενα, για παράδειγμα στις ΗΠΑ δεν μπορεί να εκλεγεί πρόεδρος.
rdf:langString
La naturalisation est l’acquisition d’une nationalité ou d’une citoyenneté par un individu qui ne la possède pas par sa naissance. La naturalisation est en principe un acte souverain de l’État qui l’accorde. Les critères que le candidat à la naturalisation doit remplir sont définis dans le droit national, parfois dans un traité bilatéral ou multilatéral. Il doit généralement justifier d’une durée minimale de séjour sur le territoire de l’État dont il demande la nationalité et y être enregistré comme résident permanent. Certains États, qui n’admettent pas la double nationalité, exigent que le requérant renonce aux autres nationalités et / ou citoyennetés qu’il possède au moment de sa naturalisation. Des aménagements existent parfois pour les naturalisations par mariage. Ce tableau permet de
rdf:langString
La naturalización (también, nacionalización) es el proceso mediante el cual el ciudadano de un Estado adquiere la nacionalidad de un segundo Estado con el que ha adquirido vínculos producto de la estancia y la residencia de manera legal o por otros motivos —por ejemplo, el matrimonio y la ascendencia directa de padres, abuelos, etcétera—. Quienes adoptan una nacionalidad por naturalización adquieren también, si cumplen con los requisitos necesarios y son mayores de edad, la calidad de ciudadanos de ese país.
rdf:langString
Naturalization (or naturalisation) is the legal act or process by which a non-citizen of a country may acquire citizenship or nationality of that country. It may be done automatically by a statute, i.e., without any effort on the part of the individual, or it may involve an application or a motion and approval by legal authorities. The rules of naturalization vary from country to country but typically include a promise to obey and uphold that country's laws and taking and subscribing to an oath of allegiance, and may specify other requirements such as a minimum legal residency and adequate knowledge of the national dominant language or culture. To counter multiple citizenship, some countries require that applicants for naturalization renounce any other citizenship that they currently hold,
rdf:langString
Naturalizacja (fr. naturalisation) – nadanie cudzoziemcowi obywatelstwa państwa, na terytorium którego się osiedlił. Naturalizacja najczęściej dotyczy imigrantów przybywających z przyczyn ekonomicznych, ale także uchodźców uciekających ze swojego kraju w obawie przed prześladowaniem oraz współmałżonków w związku, w którym jedna ze stron jest cudzoziemcem. Naturalizacja jest dobrowolna, a proces naturalizacyjny wszczynany na wniosek osoby zainteresowanej uzyskaniem obywatelstwa.
rdf:langString
Naturalisation innebär förvärv av medborgarrätt. Med naturalisation avses också, i synnerhet i historien, att erkänna ett utländskt adelskap som inhemskt. Naturalisation tillkommer oftast den som mångårigt vistats i ett land eller efter beslut av berörd myndighet.
* krav på tillräckliga språkkunskaper
* krav på samhällskunskap
* en obligatorisk ceremoni
rdf:langString
Натурализация — юридический процесс приобретения гражданства на основе добровольного желания соискателя. Порядок принятия в гражданство регулируется законодательством государства. Обычно для приобретения гражданства необходимо соблюдение ряда условий (знание языка, наличие жилья и т. д.). Термин «натурализация» (англ. naturalization) исторически означает приобретение прав природных (англ. natural) граждан (или подданных). В рамках натурализации иногда выделяют:
rdf:langString
rdf:langString
تجنيس
rdf:langString
Naturalització
rdf:langString
Naturalizace
rdf:langString
Einbürgerung
rdf:langString
Πολιτογράφηση
rdf:langString
Naturalización
rdf:langString
Naturalisasi
rdf:langString
Naturalizzazione
rdf:langString
Naturalisation
rdf:langString
帰化
rdf:langString
귀화
rdf:langString
Naturalization
rdf:langString
Naturalisatie
rdf:langString
Naturalizacja
rdf:langString
Naturalização
rdf:langString
Натурализация
rdf:langString
Натуралізація
rdf:langString
Naturalisation
rdf:langString
归化
xsd:integer
42314
xsd:integer
1124300707
rdf:langString
La naturalització és l'adquisició de la ciutadania o nacionalitat d'un estat en específic per una persona que no n'era ciutadà al moment del seu naixement. La naturalització es realitza mitjançant una declaració voluntària de l'adquirent i una autorització de l'autoritat de l'estat i s'atorga ja sigui de manera discrecional o subjecta a diversos requeriments, entre els quals, la residència de l'estranger per un període mínim de temps en el territori de l'estat, és el fonament. Alguns estats requereixen que un nacional naturalitzat renunciï a qualsevol altra ciutadania que ostenti prohibint així la doble ciutadania. L'adquisició de la nacionalitat o ciutadania per naturalització difereix, és clar, de la nacionalitat adquirida al naixement, ja sigui per ius soli (dret de sòl, és a dir, nacionalitat per haver nascut en el territori de l'estat, sense importar la nacionalitat dels pares), o per ius sanguinis (dret de sang, és a dir, nacionalitat derivada de la nacionalitat dels pares, sense importar el territori de naixement). La naturalització es pot realitzar per o per . L'adquisició de la nacionalitat per carta de naturalització difereix de la —sovint adquirida mitjançant ius sanguinis per persones que en néixer ostentaven una altra nacionalitat—, ja que l'estat té la llibertat d'acceptar o no la sol·licitud de l'aspirant estranger. Per altra banda, l'adquisició de la nacionalitat per residència és més senzilla, tot i que en la majoria dels estats que l'atorguen es requereix la residència legal, continuada i immediata a la petició. Alguns estats afegeixen altres requeriments, com ara, ser capaços d'escriure, llegir i parlar la llengua de l'estat i obeir, sostenir i/o defensar les lleis o la constitució.
rdf:langString
Naturalizace je právní a administrativní postup, jímž získává státní příslušnost osoba, která se v daném státě nenarodila. Člověk tímto procesem získá stejná nebo podobná práva jako občan, který se v daném státě narodil. Častým důvodem pro naturalizaci je například sňatek s občanem státu. Obecně, člověk musí splňovat základní podmínky, které jsou téměř všude stejné. Ty zahrnují například určitou dobu, po kterou člověk musí legálně pobývat na území daného státu; dále se pak jedná o slib, kterým se naturalizovaná osoba zavazuje dodržovat zákony daného státu. Někdy se přidává i slib, kterým naturalizovaná osoba přísahá věrnost vlajce daného státu apod. V některých státech, které nemají v zákonech tzv. „dvojí občanství“ (bipolitismus), je rovněž vyžadováno, aby naturalizovaná osoba předložila důkaz o tom, že se vzdala svého původního občanství. Nicméně tato podmínka je někdy odpuštěna osobám, pro které je těžké se zříct svého původního občanství, nebo jim bylo odebráno. Do této kategorie patří uprchlíci, osoby bez státní příslušnosti atd. Naturalizace bývá založená na dvou principiálních právech: ius soli („právo místa“) a ius sanguinis („právo krve“), nicméně ve většině států se používá kombinace obou dvou těchto práv. Během postupné globalizace ve 20. století a také rovněž kvůli mnoha válkám, se začali uprchlíci dělit do několika kategorií: političtí, ekonomičtí, váleční atd.
rdf:langString
التجنيس هو منح جنسية أو ضم فرد إلى دولة معينة.وعكس التجنيس هو التهجير أو سحب الجنسية الذي يتم عنوة.
rdf:langString
Πολιτογράφηση ονομάζεται η επίσημη διοικητική πράξη, με την οποία ένα κράτος απονέμει την ιδιότητα του πολίτη (ιθαγένεια ή αλλιώς υπηκοότητα) σε κάποιον που έως τότε ήταν πολίτης άλλου ή κανενός κράτους. Μετά την πολιτογράφησή του, το άτομο εφοδιάζεται με τα απαραίτητα δημόσια έγγραφα (ταυτότητα, διαβατήριο κ.ά.) και εξομοιώνεται νομικά με τους υπόλοιπους πολίτες του κράτους, τόσο στα δικαιώματα όσο και στις υποχρεώσεις. Ενδεχόμενες εξαιρέσεις από την αφορούν συνήθως ακραία για το μέσο άνθρωπο ενδεχόμενα, για παράδειγμα στις ΗΠΑ δεν μπορεί να εκλεγεί πρόεδρος. Βάσει των διεθνώς ισχυόντων, πολιτογράφηση μπορεί να τελεστεί μόνο εάν το ζητήσει ο ενδιαφερόμενος και μόνο από την αρμόδια γι' αυτό δημόσια αρχή. Από εκεί και πέρα, κάθε κράτος θέτει διαφορετικές προϋποθέσεις. Συνήθη κριτήρια που λαμβάνουν υπ' όψιν οι εθνικές νομοθεσίες, εναλλακτικά ή συνδυαστικά, είναι η καταγωγή από κάτοχο της ιθαγένειας ή μέλος εθνικής μειονότητας/ του εξωτερικού, γέννηση ή/και επί μακρόν διαμονή στη χώρα (δίκαιο του εδάφους), ανθρωπιστικοί λόγοι (ιδίως σε περιπτώσεις ) ή προσφορά εξαίρετων υπηρεσιών (τιμητική πολιτογράφηση). Παρομοίως, ζήτημα των επιμέρους εθνικών νομοθεσιών αποτελεί το τι συμβαίνει με την προηγούμενη ιθαγένεια. Ορισμένα κράτη επιτρέπουν στους πολιτογραφούμενους τη διπλή ιθαγένεια, δηλ. να «κρατήσουν» και την προηγούμενη, ενώ άλλα τους επιβάλλουν να την αποποιηθούν.
rdf:langString
La naturalización (también, nacionalización) es el proceso mediante el cual el ciudadano de un Estado adquiere la nacionalidad de un segundo Estado con el que ha adquirido vínculos producto de la estancia y la residencia de manera legal o por otros motivos —por ejemplo, el matrimonio y la ascendencia directa de padres, abuelos, etcétera—. Quienes adoptan una nacionalidad por naturalización adquieren también, si cumplen con los requisitos necesarios y son mayores de edad, la calidad de ciudadanos de ese país. Algunos Estados establecen que, para que un ciudadano de otro país adquiera su nacionalidad, debe primero renunciar a su nacionalidad anterior ante un funcionario público de su país. Sin embargo, existen convenios bilaterales o multilaterales por los cuales los ciudadanos de un país pueden adquirir la nacionalidad y la ciudadanía del otro país sin necesidad de renunciar a la anterior, es decir, pueden tener una doble nacionalidad. Estas personas son conocidas con el nombre de ciudadanos binacionales.
rdf:langString
Unter einer Einbürgerung – auch Naturalisation – wird der Erwerb einer Staatsbürgerschaft durch einen Exekutivakt verstanden, d. h. auf Antrag des Bewerbers bei der in dem jeweiligen Land zuständigen Behörde.
rdf:langString
La naturalisation est l’acquisition d’une nationalité ou d’une citoyenneté par un individu qui ne la possède pas par sa naissance. La naturalisation est en principe un acte souverain de l’État qui l’accorde. Les critères que le candidat à la naturalisation doit remplir sont définis dans le droit national, parfois dans un traité bilatéral ou multilatéral. Il doit généralement justifier d’une durée minimale de séjour sur le territoire de l’État dont il demande la nationalité et y être enregistré comme résident permanent. Certains États, qui n’admettent pas la double nationalité, exigent que le requérant renonce aux autres nationalités et / ou citoyennetés qu’il possède au moment de sa naturalisation. Des aménagements existent parfois pour les naturalisations par mariage. Ce tableau permet de comparer les conditions générales de durée de résidence requises pays par pays.
rdf:langString
Naturalization (or naturalisation) is the legal act or process by which a non-citizen of a country may acquire citizenship or nationality of that country. It may be done automatically by a statute, i.e., without any effort on the part of the individual, or it may involve an application or a motion and approval by legal authorities. The rules of naturalization vary from country to country but typically include a promise to obey and uphold that country's laws and taking and subscribing to an oath of allegiance, and may specify other requirements such as a minimum legal residency and adequate knowledge of the national dominant language or culture. To counter multiple citizenship, some countries require that applicants for naturalization renounce any other citizenship that they currently hold, but whether this renunciation actually causes loss of original citizenship, as seen by the host country and by the original country, will depend on the laws of the countries involved. The massive increase in population flux due to globalization and the sharp increase in the numbers of refugees following World War I created many stateless persons, people who were not citizens of any state. In some rare cases, laws for mass naturalization were passed. As naturalization laws had been designed to cater for the relatively few people who had voluntarily moved from one country to another (expatriates), many western democracies were not ready to naturalize large numbers of people. This included the massive influx of stateless people which followed massive denationalizations and the expulsion of ethnic minorities from newly created nation states in the first part of the 20th century. Since World War II, the increase in international migrations created a new category of migrants, most of them economic migrants. For economic, political, humanitarian and pragmatic reasons, many states passed laws allowing a person to acquire their citizenship after birth, such as by marriage to a national – jus matrimonii – or by having ancestors who are nationals of that country, in order to reduce the scope of this category. However, in some countries this system still maintains a large part of the immigrant population in an illegal status, albeit with some massive regularizations. Examples include Spain under José Luis Rodríguez Zapatero's government, and Italy under Silvio Berlusconi's government.
rdf:langString
Naturalisasi atau pewarganegaraan adalah adalah tata cara bagi orang asing untuk memperoleh Kewarganegaraan melalui permohonan. Proses ini harus terlebih dahulu memenuhi beberapa persyaratan yang ditentukan dalam peraturan kewarganegaraan negara yang bersangkutan. Hukum naturalisasi di setiap negara berbeda-beda. Di Indonesia, masalah kewarganegaraan saat ini diatur dalam Undang-Undang No. 12 tahun 2006 tentang Kewarganegaraan Republik Indonesia.
rdf:langString
帰化（きか、英語: Naturalization）は、ある国家の国籍を有しない外国人が、国籍の取得を申請して、ある国家がその外国人に対して新たに国籍を認めること。
rdf:langString
( 다른 뜻에 대해서는 귀화 (생물학) 문서를 참고하십시오.) 귀화(歸化, 영국 영어: naturalisation, 미국 영어: naturalization)는 다른 나라의 국적을 얻어 그 나라의 국민이 되는 일을 가리키며, 적국의 국민 또는 적대적인 인물이 귀화하는 일을 귀순(歸順)이라고도 부른다.
rdf:langString
La naturalizzazione è l'acquisizione della cittadinanza da parte di uno straniero, a seguito di un atto della pubblica autorità, subordinatamente alla sussistenza di determinati requisiti (tra i quali, ad esempio, la residenza per un dato periodo di tempo sul territorio nazionale, l'assenza di precedenti penali, la rinuncia alla cittadinanza d'origine, a seguito di matrimonio o per meriti particolari). In alcuni casi, come tra Italia e Stati Uniti, si mantiene la doppia cittadinanza. In molti ordinamenti giuridici, a sottolinearne la solennità, il provvedimento di riconoscimento della cittadinanza è adottato, almeno formalmente, dal Capo di Stato.
rdf:langString
Naturalisatie is het verlenen van de nationaliteit van een land aan een vreemdeling die daarom vraagt.
rdf:langString
Naturalizacja (fr. naturalisation) – nadanie cudzoziemcowi obywatelstwa państwa, na terytorium którego się osiedlił. Naturalizacja najczęściej dotyczy imigrantów przybywających z przyczyn ekonomicznych, ale także uchodźców uciekających ze swojego kraju w obawie przed prześladowaniem oraz współmałżonków w związku, w którym jedna ze stron jest cudzoziemcem. Naturalizacja jest dobrowolna, a proces naturalizacyjny wszczynany na wniosek osoby zainteresowanej uzyskaniem obywatelstwa. Naturalizacja następuje na podstawie zgody uprawnionego organu państwa, po spełnieniu określonych warunków (np. zamieszkiwania przez określony czas na terytorium państwa).
rdf:langString
Натурализация — юридический процесс приобретения гражданства на основе добровольного желания соискателя. Порядок принятия в гражданство регулируется законодательством государства. Обычно для приобретения гражданства необходимо соблюдение ряда условий (знание языка, наличие жилья и т. д.). Термин «натурализация» (англ. naturalization) исторически означает приобретение прав природных (англ. natural) граждан (или подданных). В рамках натурализации иногда выделяют:
* регистрацию — приобретение гражданства по заявлению лица без каких-либо дополнительных условий (обычно категории лиц, имеющих право использовать данный способ, оговорены законом);
* дарование гражданства — обычно почётное дарование гражданства лицу главой государства за какие-либо заслуги (если подобное предусмотрено законодательством). Натурализация обычно предусматривает ряд условий. Одним из них является так называемый квалификационный период — время проживания в стране. В большинстве случаев он составляет пять лет, как в Швеции или Нидерландах. В Швейцарии квалификационный период составляет 12 лет, в Аргентине — 2 года. В ряде стран квалификационный период уменьшается для лиц титульной национальности. Например, в Японии вместо 5 лет используется 3 года для детей японской национальности, рождённых за рубежом. В арабских странах данный период может длиться от 15 до 25 лет. В Израиле квалификационный период для евреев отсутствует вообще — согласно Закону о возвращении они становятся гражданами с момента прибытия в страну. Тот же самый порядок действует и в Армении, относительно этнических армян, рождённых за рубежом.
rdf:langString
Naturalisation innebär förvärv av medborgarrätt. Med naturalisation avses också, i synnerhet i historien, att erkänna ett utländskt adelskap som inhemskt. Naturalisation tillkommer oftast den som mångårigt vistats i ett land eller efter beslut av berörd myndighet. Det vanliga i de flesta länder är att man inte kan erhålla medborgarskap förrän man vistats en tid, ett antal år i det land där man vill ansöka om medborgarskap, så kallad vistelsetid (jus domicili). Ett annat vanligt grundkrav är också att individen som söker medborgarskap måste kunna styrka sin identitet. En del länder tillåter inte dubbelt medborgarskap vilket gör att man för att beviljas medborgarskap i dessa länder först måste bli "löst" från sitt tidigare medborgarskap. De "nya" regler som uppstått under de senaste åren är att en del länder ställer krav på att sökande ska kunna visa att hon eller han är integrerad i det land vars medborgarskap hon eller han vill erhålla. De krav som ställs är huvudsakligen dessa tre
* krav på tillräckliga språkkunskaper
* krav på samhällskunskap
* en obligatorisk ceremoni
rdf:langString
Naturalização é um ato pelo qual uma pessoa voluntariamente adquire uma nacionalidade que não é sua própria pelo simples fato do nascimento. A naturalização é quase sempre associada com pessoas que imigraram, estabelecendo-se em países diferentes do que nasceram, optando por adquirir a nacionalidade do país que as acolheu, cumprindo uma série de requisitos, que varia de acordo com as legislações nacionais.
rdf:langString
Натуралізація — процес надання іноземцю громадянства певної країни уповноваженими на те органами. Розрізняють два види натуралізації: за законом та за заявою.
rdf:langString
法律上的归化(英語：Naturalization)，是指非該国家的公民的人、自愿变成該國的公民或取得該國家的国籍的行为。一般是居住在国外的人，依据所居国的法律规定取得新国籍。归化时若未放弃原有国籍而在不违反相关法律的情况下，就会造成多重国籍这一现象。
xsd:nonNegativeInteger
126846
