Natalia Sedova

rdf:langString Natàlia Ivànovna Sedova

rdf:langString Natàlia Ivànovna Sedova (Romny, Rússia, 5 d'abril de 1882 - Corbeil-Essonnes, 23 de gener de 1962), filla d'un ric comerciant, fou una revolucionària activa que va escriure sobre qüestions culturals en relació amb el marxisme. El seu pare va ser Ivan Sedov, un famós explorador de l'Àrtic. Es va involucrar en activitats revolucionàries i va conèixer a Lev Trotski en l'estiu de 1902. En aquell moment estava casat amb Alexandra Sokolovskaya i acabava de escapar de la captivitat a Sibèria. Trotski es va divorciar d'Alexandra i es va casar amb Natàlia. Es van unir al Partit Socialdemòcrata i es van mudar a París, on es van associar amb Lenin, George Plekhanov, Pavel Axelrod, Vera Zasúlitx i Julius Martov i es van involucrar en la producció de la revista Iskra. Natalia va recordar més tard: "La tardor de 1902 va estar marcat per les freqüents conferències a la colònia russa a París. El grup d'Iskra, al qual pertanyia, va veure primer a Martov i després a Lenin. S'estava lluitant una guerra contra els" economistes "i els Socialista-revolucionaris". En el Segon Congrés del Partit Socialdemòcrata celebrat a Londres el 1903, hi va haver una disputa entre Lenin i Julius Martov. Lenin va advocar per un petit grup de revolucionaris professionals amb una gran franja de simpatitzants i partidaris no partidaris. Martov no estava d'acord amb creure que era millor tenir un gran grup d'activistes. Trotski va comentar que "la divisió es va produir inesperadament per a tots els membres del congrés. Lenin, la figura més activa en la lluita, no ho va preveure, ni ho havia desitjat mai. Les dues parts estaven molt molestes pel curs dels esdeveniments". La seva influència sobre mi va ser inqüestionable. Abans del congrés, hi havia diversos matisos d'opinió en el comitè editorial, però no hi havia diferències marcades. Em vaig quedar el més lluny possible de Plekhanov, que, després de les primeres trobades realment trivials, s'havia sentit molt disgustat amb mi. l'actitud de Lenin cap a mi va ser excepcionalment amable. Però ara va ser ell qui, als meus ulls, estava atacant al comitè editorial, un cos que, al meu entendre, era una sola unitat i que portava el nom emocionant d'Iskra. "La idea d'una divisió dins del tauler em semblava absolutament un sacrilegi". Natàlia va recordar més tard el dolorós que Trotski va trobar aquesta separació. "Des de Londres, Lleó va escriure gairebé diàriament. Les seves cartes expressaven una alarma creixent, i finalment hi va haver una carta que informava sobre la ruptura, que deia amb desesperació que Iskra ja no existia, que era morta ... La divisió a l'Iskra ens va disgustar terriblement. Després del retorn de Lev del congrés, aviat vaig sortir per Sant Petersburg amb informes del congrés escrits en una mà microscòpica en paper fi, i inserit dins de l'enquadernació d'un diccionari de Larousse Larousse".