Nasr ibn Sayyar
http://dbpedia.org/resource/Nasr_ibn_Sayyar an entity of type: Thing
أبو الليث نصر بن سيار بن رافع الليثي الكناني (46 هـ - 131 هـ / 667م - 748م) أمير، وقائد عسكري، وسياسي، ورجل دولة من الأمراء الأبطال الشجعان، وهو آخر ولاة الدولة الأموية على خراسان، ولاّه هشام بن عبد الملك عليها عام 120 هـ وأستمر والياً عليها حتى نفاه عنها بنو العباس عام 130 هـ. ولما يلبث بعدها إلا قليلاً حتى توفي في قرية ساوة من قرى مدينة الري في بلاد فارس عام (131 هـ/748 م) وعمره خمس وثمانين عاماً، قال عنه الذهبي: «كان نصر بن سيار من رجال الدهر سؤددًا وكفاءة».
rdf:langString
奈斯尔·本·赛雅尔·莱西·基纳尼 （阿拉伯语：نصر بن سيار الليثي الكناني，转写：Naṣr ibn Sayyār al-Lāythi al-Kināni；663年–748年）是倭马亚王朝（古称白衣大食）的将领，738-748年任呼罗珊总督（埃米尔）。任总督之前，他长期在呼罗珊的阿拉伯军队中服役，他虽算得上是军人和政治家，但缺少也是他得到这个职位的重要原因，这也使他更依赖哈里发的力量。他在呼罗珊总督任内成就不小，军事上，他在与突骑施的战斗中取胜，重新夺取了当年屈底波占据的领土；内政方面，他继续推行被当地人期待已久的税制改革，缓解了紧张的社会局势，稳固了倭马亚政权对河中地区的统治。但在他任期的最后几年，整个哈里发国陷入，呼罗珊也不例外，部族冲突与叛乱数次爆发。746年，叛乱领袖哈里斯·本·苏赖杰与朱代·基尔马尼（Juday al-Kirmani）一度将奈斯尔赶出呼罗珊首府木鹿，但不久后他们内部爆发冲突，哈里斯被杀，奈斯尔得以回到首府。这场冲突也使奈斯尔无暇顾及呼罗珊地区爆发的旨在推翻倭马亚王朝的，其领袖阿布·穆斯林利用这种情况发展实力，于748年初将奈斯尔赶出呼罗珊，后者逃亡至波斯。748年12月9日，在阿拔斯部队的追赶下，奈斯尔死在逃往哈马丹的途中。
rdf:langString
Nasr ibn Sayyar al-Laythí al-Kinaní o, senzillament, Nasr ibn Sayyar fou el darrer governador omeia del Khurasan, representant dels mudarites. Apareix esmentat el 705 fent campany a l'Oxus superior a les ordes de Salih, el germà del governador Qutayba ibn Múslim (705-715). El 724 lluitava a Fergana amb i per uns anys va governar Balkh. A la mort del governador del Khurasan Àssad ibn Abd-Al·lah al-Qasrí fou nomenat pel càrrec pel califa (738) tot i que ja tenia 74 anys. Tenia el suport dels àrabs mukatila (àrabs instal·lats feia temps a la província) i dels mudarites o àrabs del nord perquè la seva esposa era d'aquest grup. Immediatament va establir un nou sistema de taxes a la província i el 739 va gravar amb el kharadj les propietats dels dihkans o senyor latifundistes perses acusats d'u
rdf:langString
Nasr ibn Saiyār (arabisch نصر بن سيار, DMG Naṣr b. Saiyār, * 663; † 748) war ein arabischer Statthalter in Chorassan. Nasr nahm schon früh an den Feldzügen der Muslime in Zentralasien/Transoxanien teil. Unter dem Kalifen Hischam wurde er zum Statthalter von Chorassan ernannt und eroberte endgültig Sogdien mit Samarkand und Taschkent. Allerdings führte der Konflikt zwischen Nord- und Südarabern, der das Ende der Umayyadenzeit prägte, auch zu Spannungen in den Truppen, die Nasr unterstellt waren.
rdf:langString
Naṣr ibn Sayār al-Lāyzí al-Kināni (en árabe, نصر بن سيار الليثي الكناني; 663-748) fue un general omeya, el último gobernador del Jorasán en tiempos de esta dinastía califal, entre el 738 y el 748. Desempeñó un papel destacado en las guerras contra los turgueses, aunque no pudo aplastar la rebelión de al-Jariz ibn Suraich cuando estalló. A pesar de que era un soldado y un estadista respetado, debió su nombramiento como gobernador principalmente a su origen tribal, y dependió en todo momento del favor del califa. Su gobierno fue eficaz: llevó a cabo una reforma impositiva que redujo las tensiones sociales y reforzó el dominio omeya de la Transoxiana, que se había debilitado notablemente durante el período de incursiones de los turgués. Sus últimos años se dedicó esencialmente a lidiar con
rdf:langString
Naṣr ibn Sayyār al-Lāythi al-Kināni (Arabic: نصر بن سيار الليثي الكناني; 663 – 9 December 748) was an Arab general and the last Umayyad governor of Khurasan in 738–748. Nasr played a distinguished role in the wars against the Turgesh, although he failed to decisively confront the rebellion of al-Harith ibn Surayj in its early stages. Although respected as a soldier and a statesman, he owed his appointment as governor more to his obscure tribal background, which rendered him dependent on the caliph. His tenure was nevertheless successful, as Nasr introduced long-overdue tax reforms that alleviated social tension and largely restored and stabilized Umayyad control in Transoxiana, which had been greatly reduced under the Turgesh onslaught. His last years were occupied by inter-tribal rivalri
rdf:langString
Nashr bin Sayyar lahir pada 663 M, ia merupakan gubernur Khurasan terakhir dibawah Dinasti Umayyah. Ia diangkat menjadi gubernur Khurasan ketika berusia 74 tahun oleh Khalifah Al Malik dan menjabat sejak 120 H – 130 H (738 M – 748 M). Meski diangkat ketika berusia lanjut, wawasan dan ketajaman berpikirnya tidak diragukan. Dia berutang budi pada pendahulunya untuk menjabat dalam kondisi negara yang lumayan stabil sesudah kemenangan gubernur Khurasan sebelumnya, , yang berhasil mengalahkan Kekhaganan Turgesh pada perang Kharistan di Guzgan (kini Afganistan utara) pada akhir 737.
rdf:langString
Naṣr ibn Sayyār al-Laythī al-Kinānī (in arabo: نصر بن سيار الليثي الكناني; 663 – Sawa, 9 dicembre 748) è stato l'ultimo governatore della regione del Khorasan sotto la dinastia califfale degli Omayyadi. A tale carica fu nominato nell'anno 738. La posizione di Naṣr divenne difficile quando il califfato omayyade fu travolto dalle lotte civili alla morte del califfo Hishām nel 743. Molti cercarono di farsi nominare governatori del Khorasan dai successori di Hishām, ma Naṣr fu riconfermato sia da Yazid III sia dall'ultimo Califfo omayyade, Marwān II.
rdf:langString
Nasr ibn Sajjar (właśc. Naṣr ibn Sayyār al-Laythī al-Kinānī, arab. نصر بن سيار الليثي الكناني, ur. 663, zm. 748 w Sawe) – arabski dowódca wojskowy, , ostatni gubernator Chorasanu za kalifatu Umajjadów.
rdf:langString
Nácer ibne Saiar Alaite Alquinani (em árabe: نصر بن سيار الليثي الكناني; romaniz.: Naṣr ibn Sayyār al-Lāythi al-Kināni , lit. "Nácer, filho de Saiar Alaite Alquinani"; 663-09 de dezembro de 748) foi um general árabe e o último governador omíada do Coração em 738–748. Nácer desempenhou papel distinto nas guerras contra o Canato Turguexe, embora falhou em confrontar decisivamente a rebelião de em seus primeiros estágios. Embora respeitado como soldado e estadista, por possuir um obscuro passado tribal, dependeu do califa para sua nomeação como governador. Seu mandato, porém, foi bem-sucedido, com Nácer introduzindo reformas tributários de longo prazo que aliviaram a tensão social e amplamente restauraram a estabilidade do controle omíada em Transoxiana, que foi grandemente reduzida sob o at
rdf:langString
Наср ибн Сайяр (араб. نصر بن سيار الليثي الكناني, 663-748) — арабский генерал и последний Омейядский губернатор Хорасана в 738–748 годах. Наср сыграл выдающуюся роль в войнах против кочевников-тюргешей, хотя не смог решительно подавить восстание аль-Хариса ибн Сурайджа на его ранних стадиях. Его уважали как солдата и государственного деятеля, при этом он был обязан своим назначением в большей степени своему племенному происхождению, что сделало его зависимым от халифа. Его пребывание в должности, тем не менее, было успешным, поскольку Наср ввел давно назревшие налоговые реформы, которые ослабили социальную напряженность и в значительной степени восстановили и стабилизировали власть Омейядов в Трансоксиане, значительно ослабленную натиском тюргешей. Однако последние годы Насра были заняты
rdf:langString
rdf:langString
Nasr ibn Sayyar
rdf:langString
نصر بن سيار الكناني
rdf:langString
Nasr ibn Sayyar
rdf:langString
Nasr ibn Saiyār
rdf:langString
Nasr ibn Sayar
rdf:langString
Nashr bin Sayyar
rdf:langString
Nasr ibn Sayyar
rdf:langString
Nasr ibn Sajjar
rdf:langString
Nácer ibne Saiar
rdf:langString
Наср ибн Сайяр
rdf:langString
奈斯尔·本·赛雅尔
rdf:langString
Nasr ibn Sayyar
rdf:langString
Nasr ibn Sayyar
xsd:integer
29675418
xsd:integer
1122845046
xsd:integer
705
rdf:langString
leader of the Abbasid Revolution
rdf:langString
Clifford Edmund Bosworth
rdf:langString
Umayyad-Turgesh Wars, Muslim conquest of Transoxiana, Arab tribal wars in Khurasan, Abbasid Revolution
rdf:langString
The ʿAbbāsid Caliphate in Iran
rdf:langString
The Arab conquest of Iran and its aftermath
rdf:langString
Al-Layth, Tamim
xsd:date
0748-12-09
rdf:langString
C. E.
rdf:langString
Roy
rdf:langString
Abd al-Husain
rdf:langString
Bosworth
rdf:langString
Mottahedeh
rdf:langString
Zarrinkub
xsd:integer
1
57
1015
rdf:langString
Governor of Khurasan
rdf:langString
Umayyad governor of Khurasan
rdf:langString
Naṣr b. Sayyār
xsd:integer
4
7
xsd:integer
738
rdf:langString
Nasr ibn Sayyar al-Laythí al-Kinaní o, senzillament, Nasr ibn Sayyar fou el darrer governador omeia del Khurasan, representant dels mudarites. Apareix esmentat el 705 fent campany a l'Oxus superior a les ordes de Salih, el germà del governador Qutayba ibn Múslim (705-715). El 724 lluitava a Fergana amb i per uns anys va governar Balkh. A la mort del governador del Khurasan Àssad ibn Abd-Al·lah al-Qasrí fou nomenat pel càrrec pel califa (738) tot i que ja tenia 74 anys. Tenia el suport dels àrabs mukatila (àrabs instal·lats feia temps a la província) i dels mudarites o àrabs del nord perquè la seva esposa era d'aquest grup. Immediatament va establir un nou sistema de taxes a la província i el 739 va gravar amb el kharadj les propietats dels dihkans o senyor latifundistes perses acusats d'utilitzar la seva influència local contra els musulmans, tant si s'havien convertit com si no i els no musulmans (zoroastrians la major part) a més pagarien la djizya. Per una qüestió en el pagaments als soldats, es va produir una revolta de les milícies iemenites (els iemenites eren partidaris de l'anterior governador) a Merv liderada per l'azdita Juday ibn Ali al-Kirmani (un partidari dels muhallàbides) però fou sufocada i el seu cap empresonat a Merv que era la capital provincial. El 743 Nasr va fer presoner al cap alida Yahya ibn Ziyad al que va fer executar. Després del 743 i fins al 744 a la mort d'Hixam ibn Abd-al-Màlik, quatre omeies van arribar al califat i cadascun va pretendre imposar el seu candidat pel govern de la província però Nasr va refusar deixar el lloc. i Yazid III el va confirmar finalment i després altre cop Marwan II. El 744 al-Kirmani es va escapar del seu captiveri a Merv i es va posar al capdavant de la revolta de les milícies iemenites. Poc després un altre rebel, cap dels tamimites, al-Harith ibn Suraydj, que s'havia refugiat abans del començament del govern de Nasr en territori turc més enllà de l'Oxus, va retornar per continuar la lluita amb el suport de tribus tamimites (745). Encara que al-Kirmani i Ibn Suraydj representaven interessos molt oposats, Nasr va tenir por d'una aliança estratègica dels dos homes i va convidar a Ibn Suraydj a Merv per negociar. Quan Ibn Suraydj es va presentar a Merw (746), havia obtingut el suport de molts grups tribals afins als tamimites i es va sentir fort per tractar d'apoderar-se de la ciutat; però les forces lleials van derrotar a les milícies d'Ibn Suraydj i el van expulsar de la ciutat i el seu lloctinent Jahm ibn Safwan va morir als combats. Però llavors es va produir el que Nasr temia: Ibn Suraydj es va aliar a al-Kirmani; les forces iemenites i tamimites es van presentar a Merv d'on Nasr i els mudarites es van retirar cap a Nishapur. L'aliança entre Ibn Suraydj i al-Kirmani no podia durar. Els mateixos homes del primer es van separar del seu cap i Ibn Suraydj va haver de trencar amb al-Kirmani. Els dos grups van començar llavors la guerra i en els combats va morir Ibn Suraydj i al-Kirmani i els iemenites (que eren majoritaris a Merv) van emergir com a victoriosos. Mentre Nasr havia demanat ajut a Síria però el califa no li va poder facilitar cap exèrcit i el governador, a la vista dels esdeveniments, va decidir recuperar Merv sense ajut. Estaven els dos exèrcits cara a cara prop de Merv quan Juday al-Kirmani fou assassinat com a revenja per un fill d'al-Harith ibn Suraydj. Com a nou cap de la rebel·lió iemenita fou escollir el seu fill, Ali ibn al-Kirmani, el qual, a l'espera de consolidar la seva posició, va fer un pacte amb Nasr, que va permetre al governador tornar a entrar a Merv (agost del 747). Aviat Ali es va sentir fort i va acusar a Nasr d'haver instigat la mort del seu pare, reprenent la revolta. Les dues parts van demanar ajut al cap de la dawa abbàssida del Khurasan, Abu-Múslim. Aquest es va decantar pels iemenites (començament del 748) i poc després entrava a Merv. Nasr es va retirar a Nishapur, però el seu fill fou derrotat a Tus i també la va haver d'abandonar cap a Kumis on es va reunir amb tropes sirianes enviades des d'Iraq per Yazid ibn Úmar ibn Hubayra, però les forces omeies foren derrotades pel general abbàssida (agost del 748) prop de Rayy i Nasr va quedar assetjat a Kumis per Hàssan ibn Qàhtaba, fill del general. Finalment Nasr es va haver de retirar de Kumis cap a Hamadan, on va morir poc abans d'arribar, a la població de Sawa, el 9 de desembre del 748, quan tenia 85 anys.
rdf:langString
أبو الليث نصر بن سيار بن رافع الليثي الكناني (46 هـ - 131 هـ / 667م - 748م) أمير، وقائد عسكري، وسياسي، ورجل دولة من الأمراء الأبطال الشجعان، وهو آخر ولاة الدولة الأموية على خراسان، ولاّه هشام بن عبد الملك عليها عام 120 هـ وأستمر والياً عليها حتى نفاه عنها بنو العباس عام 130 هـ. ولما يلبث بعدها إلا قليلاً حتى توفي في قرية ساوة من قرى مدينة الري في بلاد فارس عام (131 هـ/748 م) وعمره خمس وثمانين عاماً، قال عنه الذهبي: «كان نصر بن سيار من رجال الدهر سؤددًا وكفاءة».
rdf:langString
Nasr ibn Saiyār (arabisch نصر بن سيار, DMG Naṣr b. Saiyār, * 663; † 748) war ein arabischer Statthalter in Chorassan. Nasr nahm schon früh an den Feldzügen der Muslime in Zentralasien/Transoxanien teil. Unter dem Kalifen Hischam wurde er zum Statthalter von Chorassan ernannt und eroberte endgültig Sogdien mit Samarkand und Taschkent. Allerdings führte der Konflikt zwischen Nord- und Südarabern, der das Ende der Umayyadenzeit prägte, auch zu Spannungen in den Truppen, die Nasr unterstellt waren. Da er wegen der Machtkämpfe unter den Umayyaden in Syrien keine Unterstützung durch die Kalifen erhielt, verlor er zunehmend die Kontrolle über die Provinz. Dadurch konnte die Propaganda der Abbasiden im Ostiran großen Einfluss erringen. Als es deshalb 747 unter Abu Muslim zum Aufstand in Merw kam, musste er sich aus Chorasan zurückziehen, wobei er den Tod fand.
rdf:langString
Naṣr ibn Sayār al-Lāyzí al-Kināni (en árabe, نصر بن سيار الليثي الكناني; 663-748) fue un general omeya, el último gobernador del Jorasán en tiempos de esta dinastía califal, entre el 738 y el 748. Desempeñó un papel destacado en las guerras contra los turgueses, aunque no pudo aplastar la rebelión de al-Jariz ibn Suraich cuando estalló. A pesar de que era un soldado y un estadista respetado, debió su nombramiento como gobernador principalmente a su origen tribal, y dependió en todo momento del favor del califa. Su gobierno fue eficaz: llevó a cabo una reforma impositiva que redujo las tensiones sociales y reforzó el dominio omeya de la Transoxiana, que se había debilitado notablemente durante el período de incursiones de los turgués. Sus últimos años se dedicó esencialmente a lidiar con rivalidades intertribales y revueltas mientras el califato se sumía en la guerra civil. En el 746, Ibn Suraich y Yuday al-Kirmani le arrebataron la capital provincial, pero la recobró cuando los dos se enemistaron y Ibn Suraich murió. Ocupado en este conflicto, no pudo evitar el estallido y extensión de la revuelta abasí, cuyo dirigente, Abu Muslim, aprovechó la situación de crisis. Huyó a Irán perseguido por las fuerzas abasíes en el 748 tras perder el control de su provincia. Falleció en Irán el 9 de diciembre de 748.
rdf:langString
Naṣr ibn Sayyār al-Lāythi al-Kināni (Arabic: نصر بن سيار الليثي الكناني; 663 – 9 December 748) was an Arab general and the last Umayyad governor of Khurasan in 738–748. Nasr played a distinguished role in the wars against the Turgesh, although he failed to decisively confront the rebellion of al-Harith ibn Surayj in its early stages. Although respected as a soldier and a statesman, he owed his appointment as governor more to his obscure tribal background, which rendered him dependent on the caliph. His tenure was nevertheless successful, as Nasr introduced long-overdue tax reforms that alleviated social tension and largely restored and stabilized Umayyad control in Transoxiana, which had been greatly reduced under the Turgesh onslaught. His last years were occupied by inter-tribal rivalries and uprisings, however, as the Umayyad Caliphate itself descended into a period of civil war. In 746 Nasr was driven from his capital by Ibn Surayj and , but returned after the latter fell out among themselves, resulting in Ibn Surayj's death. Preoccupied with this conflict, Nasr was unable to stop the outbreak and spread of the Abbasid Revolution, whose leader, Abu Muslim, exploited the situation to his advantage. Evicted from his province in early 748, he fled to Persia pursued by the Abbasid forces, where he died on 9 December 748.
rdf:langString
Nashr bin Sayyar lahir pada 663 M, ia merupakan gubernur Khurasan terakhir dibawah Dinasti Umayyah. Ia diangkat menjadi gubernur Khurasan ketika berusia 74 tahun oleh Khalifah Al Malik dan menjabat sejak 120 H – 130 H (738 M – 748 M). Meski diangkat ketika berusia lanjut, wawasan dan ketajaman berpikirnya tidak diragukan. Dia berutang budi pada pendahulunya untuk menjabat dalam kondisi negara yang lumayan stabil sesudah kemenangan gubernur Khurasan sebelumnya, , yang berhasil mengalahkan Kekhaganan Turgesh pada perang Kharistan di Guzgan (kini Afganistan utara) pada akhir 737. Dia meninggal ketika pertempuran dengan Bani Abbasiyah semakin bergejolak di seluruh Khurasan. Ketika itu, Walid bin Yazid atau Walid II baru saja diangkat untuk menggantikan Khalifah Hisyam bin Abdul Malik wafat. Walid II dikenal sebagai sosok yang berperilaku buruk, sehingga menjadikan kondisi negara melemah. Tepat saat itu Khurasan didiami oleh dua kelompok besar, yaitu suku Yamani dan suku Mudhar. Seiring waktu, Dinasti Umayyah lebih condong kepada suku Mudhar dan menjadikan mereka sebagai pemimpin, termasuk diantaranya adalah Nashr. Ketika perlawanan sengit antara dirinya dengan , sosok yang tampil mewakili suku Yaman, muncullah Abu Muslim yang merupakan tanda awalnya revolusi Abbasiyah di Khurasan. Ketika kedudukan Abu Muslim semakin menguat di Khurasan, dia mengundang Al-Kirmani untuk berdialog, namun Nashr naik pitam karena melihat pasukan yang datang mengiringi Al-Kirmani ke tempatnya dan membunuh Al-Kirmani. Nashr pada akhirnya dibunuh oleh pasukan Ali Al-Kirmani, anak Al-Kirmani, serta gabungan pasukan Abu Muslim yang juga ikut memihak kepada Ali.
rdf:langString
Naṣr ibn Sayyār al-Laythī al-Kinānī (in arabo: نصر بن سيار الليثي الكناني; 663 – Sawa, 9 dicembre 748) è stato l'ultimo governatore della regione del Khorasan sotto la dinastia califfale degli Omayyadi. A tale carica fu nominato nell'anno 738. Sembra che tutta la sua carriera politica e militare si sia svolta nel Khorasan e nell'Est islamico.Nel 705 partecipò a una campagna militare nell'alta regione dell'Oxus, sotto il comando del fratello dell'allora governatore del Khorasan, Qutayba ibn Muslim, e ricevette un villaggio come ricompensa.Nel 724 condusse una campagna militare nel Ferghana (attuale Uzbekistan), sotto Muslim b. Saʿd al-Kilābī e servì come governatore di Balkh (presso l'attuale città afghana di Mazar-e Sherif) per alcuni anni. Dopo la morte del governatore Asad b. ʿAbd Allāh al-Qasrī, al califfo Hishām b. ʿAbd al-Malik fu consigliato di nominare Naṣr b. Sayyār successore di Asad. Di 74 anni, con fama di persona “astemia, intelligente ed esperta” e forte inoltre dell'appoggio di alcuni dei più importanti gruppi tribali mudariti nel Khorasan, Naṣr iniziò quello che è considerato l'ultimo periodo omayyade in Khorasan. Naṣr poteva contare sul sostegno dell'antica muqātila (corpo militare di conquista) araba stanziata in Khorasan, ma presto fu coinvolto in scontri con i sostenitori yemeniti del precedente governatore del Khorasan, Asad b. ʿAbd Allāh al-Qasrī. Nel 744 infatti ci fu una ribellione armata di alcuni gruppi della città di Marw (nel frattempo divenuta capitale della provincia del Khorasan al posto di Balkh), guidati da , capo degli Azd, che esigeva vendetta in nome dei che gli Omayyadi avevano cacciato. Molto più pericolosa fu la ribellione guidata nel 734 dal al-Ḥārith b. Surayj, un murgita che rimproverava alla dinastia omayyade un pericoloso allontanamento dai veri principi islamici, visto il trattamento che essi riservavano ai convertiti non-Arabi (mawālī). Nel 740 Naṣr marciò contro la regione turca dello Shāsh e su Samarcanda, divenuta la base di Ibn Surayj, ma lo scontro fu evitato grazie all'accordo fra Naṣr e il sovrano dello Shāsh che gli consegnò Ibn Surayj. Durante il suo governatorato Naṣr cercò di riparare alle lamentele degli Arabi del Khorasan e alle tensioni tribali tramite riforme fiscali nella regione di Marw, dove i proprietari terrieri locali, i dihqān, avevano usato la loro influenza sociale per discriminare i coloni musulmani. Con le nuove riforme fiscali, musulmani e non musulmani dovevano pagare il kharāj, ossia la tassa sulla terra, mentre i non musulmani (in gran parte probabilmente zoroastriani) dovevano pagare in più la jizya. La posizione di Naṣr divenne difficile quando il califfato omayyade fu travolto dalle lotte civili alla morte del califfo Hishām nel 743. Molti cercarono di farsi nominare governatori del Khorasan dai successori di Hishām, ma Naṣr fu riconfermato sia da Yazid III sia dall'ultimo Califfo omayyade, Marwān II. Con l'Iraq infiammato dalla propaganda kharigita e dalla rivolta alide di 'Abd Allah ibn Mu'awiya (746), le comunicazioni di Naṣr con il centro del califfato furono tagliate e con essa la speranza di ricevere truppe di rinforzo che aiutassero i suoi sostenitori mudariti a combattere gli Azd, contrari al governo omayyade e poi, dal 747, a combattere il leader della daʿwah abbaside, Abū Muslim. Nel 748 Naṣr fu costretto a evacuare Marw e a scappare a Nīshāpūr. Tuttavia la sconfitta di suo figlio Tamīm a Ṭūs lo costrinse ad abbandonare anche Nīshāpūr e a scappare verso ovest.Intanto nuove truppe furono finalmente mandate dall'Iraq ma furono sconfitte a Rayy dal luogotenente di Abu Muslim, Qaḥṭaba b. Shabīb. Mentre si ritirava, Naṣr si ammalò e morì a Sawa, nel nord-est della Persia, il 9 dicembre 748, equivalente al 12 Rabīʿ I 131 dell'Egira, mentre l'avanzata abbaside diventava sempre più irresistibile.
rdf:langString
Nasr ibn Sajjar (właśc. Naṣr ibn Sayyār al-Laythī al-Kinānī, arab. نصر بن سيار الليثي الكناني, ur. 663, zm. 748 w Sawe) – arabski dowódca wojskowy, , ostatni gubernator Chorasanu za kalifatu Umajjadów. W okresie swojego namiestnictwa rozciągnął jurysdykcję arabską na Transoksanię, przeprowadził reformę w administracji, a także doprowadził do wymieszania się przybyłych z zachodu Arabów z ludnością miejscową. W ostatnich latach życia walczył z licznymi powstaniami dowodzonymi przez przywódców Jemenitów i charydżytów. W 747 roku poniósł klęskę z rąk powiązanego z Abbasydami Abu Muslima i został zmuszony do opuszczenia swojej prowincji.
rdf:langString
Nácer ibne Saiar Alaite Alquinani (em árabe: نصر بن سيار الليثي الكناني; romaniz.: Naṣr ibn Sayyār al-Lāythi al-Kināni , lit. "Nácer, filho de Saiar Alaite Alquinani"; 663-09 de dezembro de 748) foi um general árabe e o último governador omíada do Coração em 738–748. Nácer desempenhou papel distinto nas guerras contra o Canato Turguexe, embora falhou em confrontar decisivamente a rebelião de em seus primeiros estágios. Embora respeitado como soldado e estadista, por possuir um obscuro passado tribal, dependeu do califa para sua nomeação como governador. Seu mandato, porém, foi bem-sucedido, com Nácer introduzindo reformas tributários de longo prazo que aliviaram a tensão social e amplamente restauraram a estabilidade do controle omíada em Transoxiana, que foi grandemente reduzida sob o ataque turguexe. Seus últimos anos foram ocupados por rivalidades intertribais e revoltas, contudo, com o califado caindo num período de guerra civil. Em 746, Nácer foi removido de sua capital por ibne Suraije e , mas retornou depois do último cair entre eles, causando a morte de ibne Suraije. Preocupado com esse conflito, Nácer foi incapaz de parar a eclosão e propagação da Revolução Abássida, cujo líder, , explorou a situação em sua vantagem. Repelido de sua província no começo de 748, fugiu ao Irã perseguido pelas tropas abássidas, onde morreu em 9 de dezembro de 748.
rdf:langString
Наср ибн Сайяр (араб. نصر بن سيار الليثي الكناني, 663-748) — арабский генерал и последний Омейядский губернатор Хорасана в 738–748 годах. Наср сыграл выдающуюся роль в войнах против кочевников-тюргешей, хотя не смог решительно подавить восстание аль-Хариса ибн Сурайджа на его ранних стадиях. Его уважали как солдата и государственного деятеля, при этом он был обязан своим назначением в большей степени своему племенному происхождению, что сделало его зависимым от халифа. Его пребывание в должности, тем не менее, было успешным, поскольку Наср ввел давно назревшие налоговые реформы, которые ослабили социальную напряженность и в значительной степени восстановили и стабилизировали власть Омейядов в Трансоксиане, значительно ослабленную натиском тюргешей. Однако последние годы Насра были заняты межплеменным соперничеством и восстаниями, а сам Халифат канул в период гражданской войны. В 746 году Наср был изгнан из своей столицы Ибн Сурайджем и Джудаем аль-Кирмани, но вернулся после того, как последние поссорились между собой. Занятый этим конфликтом, Наср не смог остановить распространение мятежа Аббасидов, лидер которой Абу Муслим воспользовался ситуацией в своих интересах. Изгнанный из своей провинции в начале 748 года, Наср бежал в Иран, преследуемый силами Аббасидов, где умер 9 декабря 748 года.
rdf:langString
奈斯尔·本·赛雅尔·莱西·基纳尼 （阿拉伯语：نصر بن سيار الليثي الكناني，转写：Naṣr ibn Sayyār al-Lāythi al-Kināni；663年–748年）是倭马亚王朝（古称白衣大食）的将领，738-748年任呼罗珊总督（埃米尔）。任总督之前，他长期在呼罗珊的阿拉伯军队中服役，他虽算得上是军人和政治家，但缺少也是他得到这个职位的重要原因，这也使他更依赖哈里发的力量。他在呼罗珊总督任内成就不小，军事上，他在与突骑施的战斗中取胜，重新夺取了当年屈底波占据的领土；内政方面，他继续推行被当地人期待已久的税制改革，缓解了紧张的社会局势，稳固了倭马亚政权对河中地区的统治。但在他任期的最后几年，整个哈里发国陷入，呼罗珊也不例外，部族冲突与叛乱数次爆发。746年，叛乱领袖哈里斯·本·苏赖杰与朱代·基尔马尼（Juday al-Kirmani）一度将奈斯尔赶出呼罗珊首府木鹿，但不久后他们内部爆发冲突，哈里斯被杀，奈斯尔得以回到首府。这场冲突也使奈斯尔无暇顾及呼罗珊地区爆发的旨在推翻倭马亚王朝的，其领袖阿布·穆斯林利用这种情况发展实力，于748年初将奈斯尔赶出呼罗珊，后者逃亡至波斯。748年12月9日，在阿拔斯部队的追赶下，奈斯尔死在逃往哈马丹的途中。
xsd:string
Umayyad Caliphate
xsd:gYear
0748
xsd:gYear
0705
xsd:nonNegativeInteger
24705
