Mount Helicon

rdf:langString Helicó

rdf:langString Helicó (en grec Ἑλικών, en llatí Helicon) és el nom antic d'una muntanya (Mont Helicó) o més exactament una serralada muntanyosa de Beòcia, a Grècia, entre el llac Copais i el golf de Corint, una prolongació de la serralada del Parnàs. Va ser famosa perquè a la mitologia grega es considerava que era el refugi preferit de les Muses, a les que els poetes grecs i romans anomenaven Helicònies (Ἑλικωνιάδες). A la serralada s'hi va establir una escola de poetes grecs situada a la ciutat d'Ascra (actual Pyrguáki), al peu de la muntanya, que era la residència del poeta més famós de l'escola, Hesíode. L'Helicó és un grup de muntanyes de diferents alçades. Pausànies diu que de totes les muntanyes de Grècia, l'Helicó és la més fèrtil i la que produeix el major nombre d'arbres i d'arbusts, cap d'ells verinós, i alguns amb la qualitat de curar les picades de les serps verinoses. Hi ha diferència entre les parts oriental i occidental de la muntanya. La part oriental de la serralada era especialment consagrada a les Muses. Quan es pujava des d'Ascra s'arribava a un bosc sagrat. Abans d'arribar-hi, a l'esquerra del camí hi havia la famosa font d'Aganippe (Ἀγανίππη), que inspirava als que bevien d'ella. Hi havia també una cova sagrada i repartides pel bosc es veien nombroses estàtues que descriu Pausànies. Aquestes estàtues van ser traslladades a Constantinoble per Constantí el Gran, on un incendi les va destruir l'any 404. Vint estadis per damunt del bosc hi havia la font Hipocrene (Ἱπποκρήνη), que es deia que la va fer brollar el cavall Pegàs colpejant el terra amb la seva peülla, i on les muses es reunien per cantar i ballar, probablement l'actual Makarioitissa. Les dues fonts, Aganippe i Hipocrene, formaven els rierols Olmeios i Permessos de la unió dels quals es formava l'Haliartos que desaiguava al llac Copais. Una altra part de la serralada, també sagrada i dedicada a les Muses, portava el nom de Mont Leibetrion (Λειβήθριον), que Pausànies diu que es trobava a 40 estadis de Coronea, i correspondria probablement a l'actual Zagará, separada de l'Helicó per una vall elevada, o potser a Gránitza. En aquesta muntanya també hi havia algunes estàtues de les muses i nimfes, i dues fonts anomenades Leibethrias i Petra que tenien forma dels pits d'una dona per on sortia l'aigua. També hi havia una cova dedicada a les nimfes leibetrianes, segons diu Estrabó. La ciutat d'Ascra organitzava cada cinc anys uns jocs i un concursos dedicats a les Muses (els Musea) que se celebraven al bosquet sagrat, prop de la font Aganippe. Segons Èsquines d'Atenes el festival era organitzat per l'escola de poesia que existia al peu de l'Helicó. El pic més alt de la serralada és l'actual Paleovúni (1.524 m).