Monastery

rdf:langString Monestir

rdf:langString Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos. Originàriament un monestir era la cel·la d'un sol monjo, dit en aquest cas ermità o anacoreta. Posteriorment la tendència va ser la reunió dels diversos monjos per a establir una vida en comú. En aquest cas els monestirs cristians s'anomenen abadies, (regides per un abat) o priorats, (regits per un prior), segons el nombre de monjos. En tots els casos, la característica és la situació isolada del monestir, almenys originàriament, per tal de dur una vida espiritual apartada dels hòmens. En eixe sentit el monestir es contraposa al convent, seu d'una comunitat religiosa que no s'aparta dels hòmens sinó que viu entre ells. Els monestirs poden variar molt en grandària; des d'una xicoteta llar que allotja només a un ermità o, en el cas de les comunitats, des d'un únic edifici d'habitatges per a un superior i dos o tres monjos o monges, als complexos immensos d'habitatges, finques i tallers per a desenes o centenars de monjos o monges. Moltes religions i filosofies tenen tradicions monàstiques, en les quals les persones es comprometen a una vida religiosa al marge de la societat secular vivint en un monestir. La paraula monestir també es gasta en altres religions per a referir-se a este tipus de comunitats. En la majoria de les religions la vida dins dels monestirs es regix per les regles de la comunitat que establix entre altres coses el gènere dels habitants, obligant-los a romandre en el celibat així com a la poca o nul·la propietat personal. El grau en què la vida dins d'un monestir és independent de la societat també pot variar àmpliament; en algunes tradicions religioses, l'aïllament és un mandat a l'efecte de la contemplació eliminant el món quotidià, i en eixe cas els membres de la comunitat monàstica poden passar la major part del seu temps fins i tot aïllats els uns dels altres. Uns altres se centren en la interacció amb les comunitats locals a fi de proporcionar alguns servicis, com l'ensenyança, l'assistència mèdica, o l'evangelització. Algunes comunitats monàstiques estan només ocupades estacionalment, depenent tant de les tradicions involucrades i del clima local, i les persones poden ser part d'una comunitat monàstica, per períodes que van d'uns dies a quasi tota la vida. La vida dins dels murs d'un monestir es pot mantindre econòmicament de diverses formes: per mitjà de la fabricació i venda de béns, ben sovint productes agrícoles, com ara formatge, vi, cervesa, licors, gelees i, per donacions o almoines; lloguers o per ingressos derivats d'inversions, i per fons d'altres organitzacions religioses que tradicionalment recolzen els monestirs. No obstant això, els monestirs catòlics s'han actualitzat i adaptat a la societat moderna, oferint servicis de computació, comptabilitat, gestió, així com l'administració d'hospitals, a més de disposar d'escoles, col·legis i universitats.