Mieszko II Lambert

rdf:langString Miecislau II Lambert

rdf:langString Miecislau II Lambert (990 - 1034), (en polonès: Mieszko II Lambert), va ser duc i rei de Polònia. Era el fill de Boleslau I el Valent i Enmilda, filla de Dobromir, Duc de Lusàcia. Els seus fills eren Casimir I de Polònia, Rixa de Polònia, i Gertrude de Polònia. Miecislau II estava casat amb , la neta d'Otó II, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Miecislau II estava molt ben educat per l'època. Era capaç de llegir i escriure, i coneixia tant grec com llatí. És injustament conegut com a Miecislau el Gandul. Rebia aquell epítet a causa del camí desafortunat en què acabà el seu regnat; però al començament actuà com un hàbil i talentós governant. Abans que es convertís en rei el 1025, probablement servia al seu pare des de Cracòvia, més probablement des de 1013, i suposadament va construir moltes esglésies. A començaments del 1028, feia la guerra amb un cert èxit contra Alemanya: repel·lia l'exèrcit alemany, i més tard fins i tot envaïa Saxònia. Va aliar Polònia amb Hongria, ocasionant una ocupació hongaresa provisional de Viena. Aquesta guerra probablement es va portar a terme per les connexions familiars de Miecislau a Alemanya que s'oposava a l'emperador Conrad II. Per entendre el que passava més tard exigeix una comprensió de la família de Miecislau. El seu germà més vell Bezprym era el fill d'una muller hongaresa desconeguda de Boleslau que més tard fou expulsada per Miecislau. També tenia un germà més jove, Otton. Per un costum eslau, un pare havia de dividir el seu llegat entre tots els seus fills. Tanmateix, ja que no es pot dividir un regne, els germans de Miecislau no rebien res del llegat del seu pare. Com que Bezprym era el fill més gran, molts probablement creien que hauria d'haver succeït el seu pare com a rei. Però, tanmateix, Bezprym no havia estat mai de l'agrat del seu pare, com indicat pel seu nom (els Piast tendien a donar noms com Boleslau, Miecislau i Casimir posteriorment, Ladislau i els noms dels emperadors com Otó, Conrad i Enric: Bezprym era el nom d'un plebeu, que implicava que Boleslau no desitjava Bezprym per succeir-lo). De fet, se l'enviava a un monestir. Els dos germans de Miecislau s'escapaven a l'estranger: Otó a Alemanya, Bezprym a Kíev. Poc després, l'emperador alemany i el gran duc de Kíev, Yaroslav I, establien una l'aliança i simultàniament envaïen Polònia. Encarant-se amb dos enemics, Alemanya a l'oest i Rutènia a l'est, Miecislau s'escapava a Bohèmia. Bezprym començava el seu regnat enviant la seva corona i insígnies a Alemanya. Miecislau aviat retornava, però era forçat a comprometre lleialtat a l'emperador alemany, i Polònia es dividia entre ell i els seus germans Otó i Bezprym, i un cert Thiedric (probablement un nebot o cosí). Otó era assassinat per un dels seus propis homes, i Miecislau va poder reunificar Polònia. Què va passar després és un misteri. Els historiadors ara pensen que Miecislau morí (1034) en un complot de l'aristocràcia. Després de la mort de Miecislau, els camperols de Polònia es revoltaven. Les raons exactes són desconegudes. El fill de Miecislau, Casimir I, no se sap si era o no expulsat o estava al darrere de la revolta. Els historiadors moderns sostenen que la insurrecció era probablement provocada per qüestions econòmiques (impostos nous enormes per a l'Església, la militarització del primer ducat/regne polonès - gairebé tota la població mascle va ser reclutada a l'exèrcit, etc.). Els sacerdots, monjos i cavallers eren morts; es cremaven ciutats, esglésies i monestirs. El caos esdevenia encara més gran quan inesperadament els txecs envaïen el país des del sud. La terra tornava a estar dividida entre els governants locals, un dels quals es coneix amb el nom de: Masław, governant de Masòvia. La Gran Polònia va ser tan devastada que deixava de ser el cor del regne polonès. La capital va ser moguda a Cracòvia a la Petita Polònia.