Michael Randle

rdf:langString Michael Randle

rdf:langString Michael Joseph Randle va néixer el 1933 a Worcester Park, al comtat de Surrey situat al sud-oest de Londres tot i que va passar els anys de la guerra mundial amb parents a Irlanda. Es declarà objector de consciència al servei militar el 1951 i li van caure dos anys el servei alternatiu. Ha estat actiu en els moviments per la pau i el desarmament nuclear des de llavors. Es va involucrar en l'Operació Gandhi a principis de 1952 (rebatejada posteriorment com a “Non Violent Resistance Group”). Fou membre de la Comissió “Aldermaston March Committee” que va organitzar la primera Marxa de Aldermaston contra les armes nuclears britàniques el 1958; president del Comitè d'Acció Directa contra la Guerra Nuclear, 1958-1961; secretari del Comitè dels 100, des de 1960 fins a 1961; i membre de la War Resisters' International, 1960-1987. Entre 1959-1960, va estar a Ghana, participant en l'equip de protesta contra les proves de la bomba atòmica francesa i ajudant a organitzar una conferència panafricana a Accra. En 1962 va ser condemnat, juntament amb altres cinc membres del Comitè dels 100, a 18 mesos de presó per la seva participació en l'organització de l'acció directa no violenta en una base USAAF a Essex. A l'octubre de 1967 va ser condemnat a 12 mesos de presó per participar en una ocupació de l'Ambaixada de Grècia a Londres després del cop militar a l'abril d'aquest any. Durant el seu temps a presó en 1962-1963, es va fer amic de George Blake, l'agent del MI6 britànic condemnat el 1961 a 42 anys de presó per passar informació a la Unió Soviètica. El 1966, amb la seva dona Anne i Pat Pottle, van planificar de la fugida de Blake de la presó. Al juny de 1991, ell i Pat Pottle va ser sotmès a judici en el Old Bailey per la seva participació en la fuita. Ells es van defensar en la cort, argumentant que, si bé en cap cas condonar les activitats d'espionatge de Blake per a qualsevol banda, tenien raó l'ajuden perquè la sentència de 42 anys que va rebre va ser inhumana i hipòcrita. Malgrat una adreça virtual de la jutge per condemnar, el jurat va trobar no culpable de tots els càrrecs. Michael ha pres un gran interès en els esdeveniments a Europa de l'Est. El 1956 es va dur a terme una marxa de Viena a Budapest amb fullets que expressen suport a la resistència passiva d'Hongria a l'ocupació soviètica. Se li va impedir entrar a Hongria pels guàrdies fronterers austríacs. El 1968 en conjunt coordinat de protestes simultànies IRG internacionals a Moscou, Budapest, Sofia i Varsòvia contra la invasió soviètica de Txecoslovàquia. En els anys 1970 i 1980 va col·laborar amb el dissident txec Jan Kavan, que aleshores vivia a Londres, el contraban de la literatura i l'equip a l'oposició democràtica a Txecoslovàquia. Ell té una llicenciatura en anglès de la Universitat de Londres (1966), i un màster i un doctorat en Estudis de Pau (Bradford, 1981 i 1994). La seva tesi va ser un estudi de "resistència civil: els orígens i el desenvolupament de la resistència civil desarmada i el seu potencial futur'. És autor de diversos llibres sobre temes similars (vegeu la nota de publicació). De 1980 a 1987 va ser coordinador de la Comissió de Defensa Alternativa, contribuint als seus dos publicacions importants, Defensa sense la bomba (1983) i La política de defensa alternativa (1987). Ell estava de visita investigador al Departament d'Estudis de Pau, Universitat de Bradford, de 1991 a 2007. Durant aquest període, va coordinar el Projecte d'Investigació Acció Noviolenta 1994-1999, i va actuar com a secretari del Comitè per a la Transformació de Conflictes i Ajuda, des 1994-2009. Amb Diana Francis va editar el CCTS Revisió. Ha contribuït articles i comentaris a Peace News, New Society i The Guardian, entre d'altres. És membre de la Col·lecció Commonweal, una biblioteca de pau independent.