Meritocracy

http://dbpedia.org/resource/Meritocracy an entity of type: Thing

حكم الجدارة أو مجتمع الجدارة أو حكم الأخيار أو ميريتوقراطية (بالإنجليزية: Meritocracy)‏ هو نظام سياسي تُسنَد فيه السلعُ الاقتصادية و/أو السلطة السياسية إلى الأفراد على أساس الكفاءة، والجهد المبذول، والإنجازات المتحقّقة، بدلاً من اعتبارات الثروة أو الطبقة الاجتماعية. يقوم مبدأ التقدم في هذا النظام على مقدار الفاعليّة، التي تُقاس بالإخضاع للاختبار أو من خلال تقييم الإنجازات التي تحقّقت. بالرغم من أنّ الجدارة كمفهومٍ وُجِدَ منذ قرون، إلا أن المصطلح نفسَه لم يظهر إلا على يدِ عالم الاجتماع مايكل دانلوب يونج في العام 1958 في مقاله الساخر بعنوان: «صعود حُكم الجدارة». rdf:langString
Meritokratio (merito kaj el la greka κρατείν "regi") signifas la regadon de merituloj laŭ siaj meritoj en diversaj branĉoj de la socio. Meritokratio signifas, ke ĉiun gvidantan pozicion plenumas la plej meritaj homoj. rdf:langString
Meritokrazia (latineko meros, "merezi"tik eratorria) merezimenduan oinarritutako gobernu era bat da. Hierarkiako postuak merituaren arabera lortzen dira, eta hezkuntzari eta lehiakortasunari lotutako baloreen nagusitasuna dago. Meritokrazia estatu burokratikoari lotuta dago, non estatuko funtzionarioak bere gaitasunen arabera izaten dira aukeratuak bere postuetarako. Ikastetxeetako ebaluazio sistemarakin ere erlazionatuta dago zenbaitetan. Denborarekin, hitza "Darwinismo sozialaren" zentzua hartzen joan da eta gizarte lehiakor eta oldarkorrak deskribatzeko erabiltzen da. rdf:langString
Meritocracy (merit, from Latin mereō, and -cracy, from Ancient Greek κράτος kratos 'strength, power') is the notion of a political system in which economic goods and/or political power are vested in individual people based on talent, effort, and achievement, rather than wealth or social class. Advancement in such a system is based on performance, as measured through examination or demonstrated achievement. Although the concept of meritocracy has existed for centuries, the first known use of the term was by sociologist Alan Fox in the journal Socialist Commentary in 1956. It was then popularized by sociologist Michael Dunlop Young, who used the term in his dystopian political and satirical book The Rise of the Meritocracy in 1958. rdf:langString
Meritokrasi (merit, dari bahasa Latin: mereō; dan -krasi, dari bahasa Yunani Kuno: κράτος kratos, 'kekuatan, kekuasaan') adalah sistem politik yang memberikan kesempatan kepada seseorang untuk memimpin berdasarkan kemampuan atau prestasi, bukan kekayaan atau kelas sosial. Kemajuan dalam sistem seperti ini didasarkan pada kinerja, yang dinilai melalui pengujian atau pencapaian yang ditunjukkan. Meskipun konsep meritokrasi telah ada berabad-abad lamanya, istilah ini sendiri diciptakan pada tahun 1958 oleh sosiolog dalam buku distopia politik dan satirenya yang berjudul The Rise of the Meritocracy. rdf:langString
メリトクラシー (meritocracy) とは、メリット(merit、「業績、功績」)とクラシー(cracy、ギリシャ語で「支配、統治」を意味するクラトスより)を組み合わせた造語。イギリスの社会学者マイケル・ヤングによる1958年の著書『Rise of the Meritocracy』が初出。個人の持っている能力によってその地位が決まり、能力の高い者が統治する社会を指す。 もっとも、ヤングによる著書は、知能指数と努力だけですべてが決まる「メリトクラシー」を採用したディストピア的近未来を舞台とした風刺的な内容であり、最後には、傲慢で大衆の感情から遊離したエリートたちを大衆が覆すという結末になっていた。つまり、ここでの「メリトクラシー」は、軽蔑の意を含んだ語であったのである。しかし、広く使われるようになるにつれて、「生まれよりも能力を重視して統治者を選ぶシステム」という前向きな意味合いで使われるようになった。 rdf:langString
능력주의(Meritocracy)는 개인의 능력에 따라 사회적 지위나 권력이 주어지는 사회를 추구하는 정치철학이다. 경제적 자유주의와 연관이 있다. rdf:langString
Merytokracja – wieloznaczna nazwa określająca najczęściej system, w którym pozycje uzależnione są od kompetencji, definiowanych jako połączenie inteligencji i edukacji, weryfikowanych za pomocą obiektywnych systemów oceny (np. certyfikatów). Merytokracja stanowi przeciwieństwo władzy budowanej w oparciu o członków rodziny (nepotyzm), klasy (oligarchia) czy narodowość (nacjonalizm). rdf:langString
菁英政治、菁英治國、任人唯才、唯才是用或選賢舉能(英語:Meritocracy、粵語:唯才主義、拉丁語:I earn、希臘語:κράτος kratos "strength, power")通常是指一種政治哲學思想,主張權力的分配應根據個人之才能與功績。在這種體系內,個人的上位與進階是基於其在該領域內的功績和經考試檢定的智慧天賦。 rdf:langString
La meritocràcia és una forma de govern o d'organització social basada en l'habilitat, mèrit o talent en comptes de la riquesa, la posició familiar, el privilegi de la classe social o qualsevol altre determinant de la posició social. La paraula "meritocràcia" també es pot utilitzar per descriure una societat en què la riquesa i la posició social s'assignen per mitjà de la competència i la demostració del talent i en què les posicions de confiança, responsabilitat i prestigi socials han de ser guanyades i no pas heretades o assignades arbitràriament. La meritocràcia descriu les societats competitives que rebutgen la igualtat social sense mèrit, encara que donen suport a la doctrina de la igualtat d'oportunitats; és a dir, accepten les disparitats de renda, riquesa i estatus entre la població rdf:langString
Meritokracie (z lat. meritus = zasloužilý (od slovesa mereor) nebo meritōrius = důležitý a řec. κράτος / kratos = vláda; vláda nadaných) je forma vlády nebo jiné správy, ve které jsou odměny a funkce rozdávány dle schopností. Meritokracie je tedy postavená na myšlence, že výkonové faktory (úsilí jednotlivce, jeho aktivita, schopnosti, výkonnost, píle a zájem) hrají důležitější roli než faktory dané (pohlaví, věk, národnost, rasová příslušnost a sociální původ). To má být předpokladem odstranění sociální nerovnosti ve společnosti. Pojetí, které bere moderní společnost jako výkonovou, je blízké strukturálnímu funkcionalismu. rdf:langString
Meritokratie (von lateinisch meritum, „das Verdienst“, und griechisch κρατεῖν, kratein, „herrschen“) ist eine Herrschaftsform, in der Personen aufgrund ihrer gesellschaftlich bzw. institutionell anerkannten, individuellen „Leistungen“ oder „besonderer Verdienste“ ausgewählt werden, um führende Positionen als Herrscher, sonstige Amtsträger und Vorgesetzte zu besetzen. Im Idealfall nimmt jedes Mitglied der Gesellschaft mit dem Nachweis seines „Könnens“ eine „verdiente“ Position ein. rdf:langString
La meritocracia (término proveniente del latín merĭtum ‘debida recompensa’, a su vez de mereri ‘ganar, merecer’; y el sufijo -cracia del griego krátos, o κράτος en griego, ‘poder, fuerza’)​​​​​ o gobierno de los ganadores, gobierno de los merecedores o gobierno de los mejores es una forma de gobierno basada en el mérito. Las jerarquías son conquistadas por el mérito, y hay un predominio de valores asociados a la valoración de la capacidad individual frente a los demás y por tanto del espíritu competitivo frente al modelo de perpetuación de las jerarquías de poder por el nacimiento y la herencia. rdf:langString
Le mot méritocratie (du latin mereo : être digne, obtenir, et du grec κράτος (krátos) : État, pouvoir, autorité) établit un lien direct entre mérite et pouvoir. Plusieurs significations pouvant être données au mot mérite ou à celui de pouvoir, le terme est dit polysémique. Le mot « méritocratie » peut ainsi : être intériorisé comme un principe de justice (parfois qualifié d'utopique) ; et être, en même temps, critiqué comme l'outil idéologique permettant de légitimer un système politique inégalitaire. rdf:langString
La meritocrazia (neologismo coniato dal sociologo britannico Michael Young nel romanzo distopico L'avvento della meritocrazia del 1958) è un concetto usato in origine per indicare una forma di governo distopica di estrema disuguaglianza economica e sociale nella quale la posizione sociale di un individuo viene determinata dal suo quoziente intellettivo e dalla sua attitudine al lavoro. rdf:langString
Meritocratie (vrij vertaald: geregeerd door degenen die het verdienen) is een maatschappijmodel waarin de sociaal-economische positie van elk individu is gebaseerd op zijn of haar verdiensten (merites). Hierbij gaat het dus niet direct om de aanleg die men heeft, maar wat men met die aanleg doet. Andere factoren, zoals afkomst, grond- of geldbezit, ras en geslacht mogen er (in principe) geen rol bij spelen. Kortom: een meritocratie is een samenleving waarin individuen een positie (=plaats) innemen op basis van hun eigen capaciteiten en kennis en niet via geboorte, huwelijk of traditie. De eigen inzet bepaalt welke positie men kan innemen in de samenleving. rdf:langString
O termo Meritocracia, neologismo — do latim mereo ('ser digno, merecer') e do grego antigo κράτος, transl. krátos ('força, poder') — estabelece uma ligação direta entre mérito e poder. Tanto a palavra mérito quanto a palavra poder têm diversos significados, o que faz com que o termo meritocracia seja polissémico. Desta maneira o termo pode tanto: ser interiorizado como um princípio de justiça (às vezes qualificado de utópico), e ainda, simultaneamente, criticado como um instrumento ideológico voltado para a manutenção de um sistema político desigual. rdf:langString
Meritokrati (av latinets meritus, förtjänst, och kratein, från klassisk grekiska κράτος kratos 'styrka, kraft') är en rörelse, ideologi eller samhällssystem där begåvning, utbildning och utbildningsresultat i kombination med under karriären spelar den dominerande rollen vid befordran. En individs sociala status och lön ska bygga på vad denne åstadkommer i samhället. Anlag och begåvning, inhämtade kunskaper, och i yrkeslivet faktiska skickligheter och färdigheter, är meriter som i meritokratin är avgörande för en individs möjlighet till yrkesmässigt, socialt och politiskt avancemang. rdf:langString
Меритокрáтія (буквально «влада гідних», від лат. meritus – гідний і грец. κρατος – влада, правління) – це засада управління, згідно з котрою керівні посади повинні посідати більш здатні люди, незалежно від соціального або економічного походження. rdf:langString
Меритокра́тия (букв. «власть достойных», от лат. meritus «достойный» + др.-греч. κράτος «власть, правление») — , согласно которому руководящие посты должны занимать наиболее способные люди, независимо от их и . rdf:langString
rdf:langString حكم الجدارة
rdf:langString Meritocràcia
rdf:langString Meritokracie
rdf:langString Meritokratie
rdf:langString Meritokratio
rdf:langString Meritocracia
rdf:langString Meritokrazia
rdf:langString Meritokrasi
rdf:langString Méritocratie
rdf:langString Meritocrazia
rdf:langString メリトクラシー
rdf:langString 능력주의
rdf:langString Meritocracy
rdf:langString Meritocratie
rdf:langString Merytokracja
rdf:langString Meritocracia
rdf:langString Меритократия
rdf:langString Meritokrati
rdf:langString 精英政治
rdf:langString Меритократія
xsd:integer 20971
xsd:integer 1117813973
rdf:langString La meritocràcia és una forma de govern o d'organització social basada en l'habilitat, mèrit o talent en comptes de la riquesa, la posició familiar, el privilegi de la classe social o qualsevol altre determinant de la posició social. La paraula "meritocràcia" també es pot utilitzar per descriure una societat en què la riquesa i la posició social s'assignen per mitjà de la competència i la demostració del talent i en què les posicions de confiança, responsabilitat i prestigi socials han de ser guanyades i no pas heretades o assignades arbitràriament. La meritocràcia descriu les societats competitives que rebutgen la igualtat social sense mèrit, encara que donen suport a la doctrina de la igualtat d'oportunitats; és a dir, accepten les disparitats de renda, riquesa i estatus entre la població en funció del talent, el mèrit, la competència, la motivació i l'esforç personal, però, advoquen per les mateixes oportunitats de desenvolupament per a tots. Malgrat que algunes societats es consideren meritocràcies, el cert és que les influències, el nepotisme i altres mecanismes moltes vegades malbaraten els objectius que es pretenien cercar. A vegades, també, es pretenen premiar els mèrits, però les recompenses es donen segons el caprici dels dirigents.
rdf:langString Meritokracie (z lat. meritus = zasloužilý (od slovesa mereor) nebo meritōrius = důležitý a řec. κράτος / kratos = vláda; vláda nadaných) je forma vlády nebo jiné správy, ve které jsou odměny a funkce rozdávány dle schopností. Meritokracie je tedy postavená na myšlence, že výkonové faktory (úsilí jednotlivce, jeho aktivita, schopnosti, výkonnost, píle a zájem) hrají důležitější roli než faktory dané (pohlaví, věk, národnost, rasová příslušnost a sociální původ). To má být předpokladem odstranění sociální nerovnosti ve společnosti. Pojetí, které bere moderní společnost jako výkonovou, je blízké strukturálnímu funkcionalismu. Mnoho kritiků, jako například Michael Young, který také v roce 1958 pojem meritokracie ve své knize („Vzestup meritokracie“) zavedl, meritokracii pokládá za elitářskou a tvrdí, že v meritokracii budou tvořit vládnoucí třídu jen ti, kteří měli ty správné příležitosti. Dokonalá meritokracie je utopie, určité její znaky lze však nalézt ve většině společností.
rdf:langString Meritokratie (von lateinisch meritum, „das Verdienst“, und griechisch κρατεῖν, kratein, „herrschen“) ist eine Herrschaftsform, in der Personen aufgrund ihrer gesellschaftlich bzw. institutionell anerkannten, individuellen „Leistungen“ oder „besonderer Verdienste“ ausgewählt werden, um führende Positionen als Herrscher, sonstige Amtsträger und Vorgesetzte zu besetzen. Im Idealfall nimmt jedes Mitglied der Gesellschaft mit dem Nachweis seines „Könnens“ eine „verdiente“ Position ein. Die Idee der Meritokratie kann auf Herrschaftsverhältnisse in Staaten sowie in politischen, wirtschaftlichen und kulturellen Organisationen und Institutionen, wie bspw. das Weltwirtschaftsforum, angewendet werden. In einem abgeschwächten Sinne wird mit ihr auch eine Regierungsform bezeichnet, die Kompetenz und formelle akademische Ausbildung betont. Der Meritokratie steht unter anderem die Idee des Egalitarismus entgegen, die Einzelnen unabhängig von Leistung, Einsatz sowie Wettbewerbsvorteilen gleichen Einfluss und gleichen Zugang zu Gütern zuspricht.
rdf:langString حكم الجدارة أو مجتمع الجدارة أو حكم الأخيار أو ميريتوقراطية (بالإنجليزية: Meritocracy)‏ هو نظام سياسي تُسنَد فيه السلعُ الاقتصادية و/أو السلطة السياسية إلى الأفراد على أساس الكفاءة، والجهد المبذول، والإنجازات المتحقّقة، بدلاً من اعتبارات الثروة أو الطبقة الاجتماعية. يقوم مبدأ التقدم في هذا النظام على مقدار الفاعليّة، التي تُقاس بالإخضاع للاختبار أو من خلال تقييم الإنجازات التي تحقّقت. بالرغم من أنّ الجدارة كمفهومٍ وُجِدَ منذ قرون، إلا أن المصطلح نفسَه لم يظهر إلا على يدِ عالم الاجتماع مايكل دانلوب يونج في العام 1958 في مقاله الساخر بعنوان: «صعود حُكم الجدارة».
rdf:langString Meritokratio (merito kaj el la greka κρατείν "regi") signifas la regadon de merituloj laŭ siaj meritoj en diversaj branĉoj de la socio. Meritokratio signifas, ke ĉiun gvidantan pozicion plenumas la plej meritaj homoj.
rdf:langString Meritokrazia (latineko meros, "merezi"tik eratorria) merezimenduan oinarritutako gobernu era bat da. Hierarkiako postuak merituaren arabera lortzen dira, eta hezkuntzari eta lehiakortasunari lotutako baloreen nagusitasuna dago. Meritokrazia estatu burokratikoari lotuta dago, non estatuko funtzionarioak bere gaitasunen arabera izaten dira aukeratuak bere postuetarako. Ikastetxeetako ebaluazio sistemarakin ere erlazionatuta dago zenbaitetan. Denborarekin, hitza "Darwinismo sozialaren" zentzua hartzen joan da eta gizarte lehiakor eta oldarkorrak deskribatzeko erabiltzen da.
rdf:langString La meritocracia (término proveniente del latín merĭtum ‘debida recompensa’, a su vez de mereri ‘ganar, merecer’; y el sufijo -cracia del griego krátos, o κράτος en griego, ‘poder, fuerza’)​​​​​ o gobierno de los ganadores, gobierno de los merecedores o gobierno de los mejores es una forma de gobierno basada en el mérito. Las jerarquías son conquistadas por el mérito, y hay un predominio de valores asociados a la valoración de la capacidad individual frente a los demás y por tanto del espíritu competitivo frente al modelo de perpetuación de las jerarquías de poder por el nacimiento y la herencia. El modelo ideal meritocrático de organización social promovería a los individuos considerados mejores en los diferentes cuerpos sociales: políticos y económicos, escuela, universidad, instituciones civiles o militares, mundo del trabajo, administraciones, estado. Por extensión, «meritocracia» hace referencia a la selección social o jerarquización social por la valoración de un tipo de méritos (meritaje) para el desempeño de puestos de gobierno, laborales, económicos y sociales.​​ Sin embargo, se identifican fallas a la meritocracia y su importancia en la jerarquización social.​ En las meritocracias no ideales la evolución de los sistemas de cooptación son generadoras de desigualdad social y desigualdad económica y consolidación social de las jerarquías y los privilegios, es decir del Statu quo.​ ​​
rdf:langString Meritocracy (merit, from Latin mereō, and -cracy, from Ancient Greek κράτος kratos 'strength, power') is the notion of a political system in which economic goods and/or political power are vested in individual people based on talent, effort, and achievement, rather than wealth or social class. Advancement in such a system is based on performance, as measured through examination or demonstrated achievement. Although the concept of meritocracy has existed for centuries, the first known use of the term was by sociologist Alan Fox in the journal Socialist Commentary in 1956. It was then popularized by sociologist Michael Dunlop Young, who used the term in his dystopian political and satirical book The Rise of the Meritocracy in 1958.
rdf:langString Meritokrasi (merit, dari bahasa Latin: mereō; dan -krasi, dari bahasa Yunani Kuno: κράτος kratos, 'kekuatan, kekuasaan') adalah sistem politik yang memberikan kesempatan kepada seseorang untuk memimpin berdasarkan kemampuan atau prestasi, bukan kekayaan atau kelas sosial. Kemajuan dalam sistem seperti ini didasarkan pada kinerja, yang dinilai melalui pengujian atau pencapaian yang ditunjukkan. Meskipun konsep meritokrasi telah ada berabad-abad lamanya, istilah ini sendiri diciptakan pada tahun 1958 oleh sosiolog dalam buku distopia politik dan satirenya yang berjudul The Rise of the Meritocracy.
rdf:langString Le mot méritocratie (du latin mereo : être digne, obtenir, et du grec κράτος (krátos) : État, pouvoir, autorité) établit un lien direct entre mérite et pouvoir. Plusieurs significations pouvant être données au mot mérite ou à celui de pouvoir, le terme est dit polysémique. Le mot « méritocratie » peut ainsi : être intériorisé comme un principe de justice (parfois qualifié d'utopique) ; et être, en même temps, critiqué comme l'outil idéologique permettant de légitimer un système politique inégalitaire. Un modèle méritocratique est un principe ou un idéal d'organisation sociale qui tend à promouvoir les individus — dans différents corps sociaux ; école ; université ; grandes écoles ; institutions civiles ou militaires ; monde du travail ; administrations ; État, etc. — en fonction de leur mérite (aptitude, travail, efforts, compétences, intelligence, vertu) et non d'une origine sociale (système de classe), de la richesse (reproduction sociale) ou des relations individuelles (système de « copinage »). Sociologues, pédagogues, et philosophes discutent du « modèle méritocratique » que les individus, dans nos sociétés modernes « intériorisent et […] considèrent comme un modèle de justice sociale ». Les chercheurs en soulignent les défauts et les insuffisances : en l'absence de réelle égalité des chances, sa capacité à résoudre, à lui seul, les inégalités (sociales, culturelles, sexuelles, etc.) est limitée, et son efficacité — en tant que principe de justice — est sujette à débat. Pour la plupart des chercheurs, la véritable méritocratie, qui offrirait à chacun ce qu'il s'est montré digne d'obtenir, n'a jamais existé, faute par exemple d'avoir prévu suffisamment de mesures efficaces pour compenser le désavantage des individus défavorisés. Selon Marie Duru-Bellat, la notion de mérite a un caractère consensuel ; la méritocratie s'est progressivement « imposée comme un principe de justice central notamment à l’école où elle est au cœur de son fonctionnement ». Pour François Dubet — qui estime « que ce modèle de justice et d'égalité a une force essentielle : c'est qu'il n'y en a pas d'autre ! » — la méritocratie est une « fiction nécessaire ». De nombreux chercheurs — considérant que l'ordre social créé ne correspond pas à une véritable méritocratie — la qualifient d'« idéologie » méritocratique ou de « mystification », voire de « mythe » à l'effet nuisible quand, sans réflexion critique sur la nature des systèmes auxquels il s'applique (sociétés, État, école, monde du travail, etc.), sans définition claire de la notion de mérite ou du mode de rétribution et sans outils complémentaires de correction des inégalités, le modèle méritocratique aboutit à des effets éloignés de l'idéal qu'il est supposé promouvoir. Par exemple en reproduisant les inégalités sociales tout en les rendant légitimes, renvoyant ainsi les « vaincus du système » à leur seule responsabilité.
rdf:langString La meritocrazia (neologismo coniato dal sociologo britannico Michael Young nel romanzo distopico L'avvento della meritocrazia del 1958) è un concetto usato in origine per indicare una forma di governo distopica di estrema disuguaglianza economica e sociale nella quale la posizione sociale di un individuo viene determinata dal suo quoziente intellettivo e dalla sua attitudine al lavoro. A questo uso iniziale negativo del termine si è affiancata col passare del tempo un'accezione positiva, tesa a indicare una forma di governo dove le cariche pubbliche, amministrative, e qualsiasi ruolo o professione che richieda responsabilità nei confronti di altri, è affidata secondo criteri di merito, e non di appartenenza a lobby, o altri tipi di conoscenze familiari (nepotismo e in senso allargato clientelismo) o di casta economica (oligarchia).
rdf:langString メリトクラシー (meritocracy) とは、メリット(merit、「業績、功績」)とクラシー(cracy、ギリシャ語で「支配、統治」を意味するクラトスより)を組み合わせた造語。イギリスの社会学者マイケル・ヤングによる1958年の著書『Rise of the Meritocracy』が初出。個人の持っている能力によってその地位が決まり、能力の高い者が統治する社会を指す。 もっとも、ヤングによる著書は、知能指数と努力だけですべてが決まる「メリトクラシー」を採用したディストピア的近未来を舞台とした風刺的な内容であり、最後には、傲慢で大衆の感情から遊離したエリートたちを大衆が覆すという結末になっていた。つまり、ここでの「メリトクラシー」は、軽蔑の意を含んだ語であったのである。しかし、広く使われるようになるにつれて、「生まれよりも能力を重視して統治者を選ぶシステム」という前向きな意味合いで使われるようになった。
rdf:langString 능력주의(Meritocracy)는 개인의 능력에 따라 사회적 지위나 권력이 주어지는 사회를 추구하는 정치철학이다. 경제적 자유주의와 연관이 있다.
rdf:langString Merytokracja – wieloznaczna nazwa określająca najczęściej system, w którym pozycje uzależnione są od kompetencji, definiowanych jako połączenie inteligencji i edukacji, weryfikowanych za pomocą obiektywnych systemów oceny (np. certyfikatów). Merytokracja stanowi przeciwieństwo władzy budowanej w oparciu o członków rodziny (nepotyzm), klasy (oligarchia) czy narodowość (nacjonalizm).
rdf:langString Meritocratie (vrij vertaald: geregeerd door degenen die het verdienen) is een maatschappijmodel waarin de sociaal-economische positie van elk individu is gebaseerd op zijn of haar verdiensten (merites). Hierbij gaat het dus niet direct om de aanleg die men heeft, maar wat men met die aanleg doet. Andere factoren, zoals afkomst, grond- of geldbezit, ras en geslacht mogen er (in principe) geen rol bij spelen. Kortom: een meritocratie is een samenleving waarin individuen een positie (=plaats) innemen op basis van hun eigen capaciteiten en kennis en niet via geboorte, huwelijk of traditie. De eigen inzet bepaalt welke positie men kan innemen in de samenleving. Naast deze veelgebruikte sociale betekenis heeft meritocratie ook een politieke inslag. Een meritocratie als bestuursvorm impliceert een politieke elite die aan de macht is op basis van de som van individuele verdiensten. Deze verdiensten worden veelal ontleed in indicatoren als capaciteiten, politieke ervaring en diploma's. De Britse sociale wetenschapper (en Labour-politicus) schreef in 1958 het veelbesproken en beroemde satirische boek The Rise of the Meritocracy 1870-2033. Dit boek hanteert een dystopische visie op de maatschappelijke ontwikkelingen, waarbij de problematiek rond de objectieve meetbaarheid van het begrip verdienste een centraal thema vormt.
rdf:langString Meritokrati (av latinets meritus, förtjänst, och kratein, från klassisk grekiska κράτος kratos 'styrka, kraft') är en rörelse, ideologi eller samhällssystem där begåvning, utbildning och utbildningsresultat i kombination med under karriären spelar den dominerande rollen vid befordran. En individs sociala status och lön ska bygga på vad denne åstadkommer i samhället. Anlag och begåvning, inhämtade kunskaper, och i yrkeslivet faktiska skickligheter och färdigheter, är meriter som i meritokratin är avgörande för en individs möjlighet till yrkesmässigt, socialt och politiskt avancemang. Socialt ursprung och samhällsklass ska sakna betydelse. Inte heller väntjänster, grupptryck eller anpassning till en rådande konsensusuppfattning som är uppenbart felaktig ska kunna påverka karriären i en meritokrati. Den svenska staten har tillsatt tjänster enligt 'förtjänst och skicklighet' (det vill säga utbildning och tjänsteår). I den privata sektorn är företeelsen meritokrati vanligt förekommande.
rdf:langString O termo Meritocracia, neologismo — do latim mereo ('ser digno, merecer') e do grego antigo κράτος, transl. krátos ('força, poder') — estabelece uma ligação direta entre mérito e poder. Tanto a palavra mérito quanto a palavra poder têm diversos significados, o que faz com que o termo meritocracia seja polissémico. Desta maneira o termo pode tanto: ser interiorizado como um princípio de justiça (às vezes qualificado de utópico), e ainda, simultaneamente, criticado como um instrumento ideológico voltado para a manutenção de um sistema político desigual. Um modelo meritocrático é um princípio ou ideal de organização social que busca promover os indivíduos — nos diferentes espaços sociais: escola, universidade, instituições civis ou militares, trabalho, iniciativa privada, poder público, etc — em função de seus méritos (aptidão, trabalho, esforços, competências, inteligência, virtude) e não de sua origem social (sistema de classes), de sua riqueza (reprodução social) ou de suas relações individuais (fisiologismo, nepotismo ou cooptação). Sociólogos, pedagogos e filósofos discutem como explicar o modelo meritocrático onde Estes pesquisadores destacam as falhas e as insuficiências desse modelo: ausência real de igualdade de oportunidades, sua incapacidade de resolver, sozinho, as desigualdades (sociais, culturais, sexuais, etc) e sua limitada eficácia como "princípio de justiça", todas sujeitas a críticas. Para a maior parte dos pesquisadores, a verdadeira meritocracia — aquela que ofereceria, a cada um, aquilo que se mostrasse digno de obter — jamais existiu, em razão da falta, por exemplo, de medidas eficazes para compensar a desvantagem dos indivíduos, sejam elas biológicas (desde condições genéticas, até limitações fisiológicas), sociais ou econômicas. Segundo Marie Duru-Bellat, a noção de mérito tem um caráter consensual e por isso "a meritocracia (...) gradualmente se impôs como o mais importante princípio de justiça, sobretudo na escola onde está no centro de seu funcionamento". Para François Dubet — que considera que "este modelo de justiça e igualdade tem uma força essencial: não existe nenhum outro!" — a meritocracia é uma "ficção necessária". Diversos pesquisadores — considerando que a ordem criada por ela não é uma verdadeira meritocracia — a qualificam de ideologia meritocrática, ou ainda de "mistificação", até mesmo de mito, dado o efeito prejudicial que apresenta quando, sem uma reflexão crítica sobre a natureza dos sistemas aos quais é aplicada (sociedade, Estado, escola, mundo do trabalho, etc), sem uma definição clara da noção de mérito ou da modalidade de recompensa e sem as ferramentas complementares para correção das desigualdades pré-existentes, o modelo meritocrático produz efeitos muito distantes do ideal a que se propõe. Por exemplo ao reproduzir as desigualdades sociais, acaba por legitimá-las, atribuindo aos "perdedores" toda a responsabilidade por seu "fracasso".
rdf:langString Меритокрáтія (буквально «влада гідних», від лат. meritus – гідний і грец. κρατος – влада, правління) – це засада управління, згідно з котрою керівні посади повинні посідати більш здатні люди, незалежно від соціального або економічного походження. Цей термін застосовуємо здебільшого в двох значеннях. Перше значення терміну припускає творення початкових умов для об'єктивно обдарованих і працелюбних людей, щоб вони здобули нагоду посісти високе суспільне становище в умовах вільної конкуренції. Друге значення відповідає системі, протилежній до аристократії й демократії, в котрій керівники призначаються з числа спеціально опікуваних талантів.
rdf:langString Меритокра́тия (букв. «власть достойных», от лат. meritus «достойный» + др.-греч. κράτος «власть, правление») — , согласно которому руководящие посты должны занимать наиболее способные люди, независимо от их и . Используется преимущественно в двух значениях. Первое значение термина соответствует системе, в которой руководители назначаются из числа специально опекаемых талантов (такая система в значительной степени противоположна как аристократии, так и демократии). Второе значение, более распространённое, предполагает создание начальных условий для объективно одарённых и трудолюбивых людей, чтобы они в будущем имели шанс занять высокое общественное положение в условиях свободной конкуренции.
rdf:langString 菁英政治、菁英治國、任人唯才、唯才是用或選賢舉能(英語:Meritocracy、粵語:唯才主義、拉丁語:I earn、希臘語:κράτος kratos "strength, power")通常是指一種政治哲學思想,主張權力的分配應根據個人之才能與功績。在這種體系內,個人的上位與進階是基於其在該領域內的功績和經考試檢定的智慧天賦。
rdf:langString no
rdf:langString no
xsd:nonNegativeInteger 50493

data from the linked data cloud