Medieval medicine of Western Europe

http://dbpedia.org/resource/Medieval_medicine_of_Western_Europe an entity of type: WikicatMiddleAges

طب العصور الوسطى في أوروبا الغربية كان عبارة عن خليط من الأفكار الموجودة من العصور القديمة والتأثيرات الروحية والتي وصفها كلود ليفي بأنها تأثيرات اجتماعية. في العصور الوسطى المبكرة، وبعد سقوط الإمبراطورية الرومانية الغربية، علم الطب التقليدي كان معتمدا في الأساس على النصوص الباقية من الإغريق والرومان والمحفوظة في الأديرة وغيرها من الأماكن. كثيرون ببساطة وضعوا ثقتهم في الله والكنيسة من أجل شفائهم من الأمراض. الأفكار حول أصل وعلاج الأمراض في هذا الوقت لم تكن علمانية بالكامل، بل كانت تعتمد على وجهة نظر عالمية والتي لعبت فيها عناصر مثل القدر والخطيئة والتأثيرات التنجيمية دورا هاما تماما مثل الأسباب الفيزيائية. فاعلية العلاج كانت مرتبطة بشكل كبير باعتقادات المريض والطبيب بدلا من الأدلة الظاهرية. rdf:langString
Středověké lékařství v Evropě čerpá hlavně z poznatků z antiky a dá se říct, že středověk byl v Evropě dobou stagnace medicíny. Výjimku tvoří Byzantská a arabská říše. Zde docházelo k třídění poznatků z antiky, ale také k vlastnímu zkoumání. Někteří významní arabští lékaři proto byli uznáváni i v Evropě. rdf:langString
西ヨーロッパの中世医学は、古代の既存のアイデアやクロード・レヴィ=ストロースが「シャーマニズムの複合体」および「社会的合意」と指摘した精神的な影響の混合物で構成されていた。 rdf:langString
Средневековая медици́на — система научных знаний и практических мер, объединяемых целью диагностики, лечения и профилактики заболеваний, сохранения и укрепления здоровья и трудоспособности людей, продления жизни, а также облегчения страданий от физических и психических недугов, развивавшаяся в период с V по XV века. rdf:langString
La medicina medieval a Europa occidental estava composta per una barreja d'idees existents des de l'antiguitat, influències espirituals i el que identifica Claude Lévi-Strauss com el "complex xamànic" i "consens social. " rdf:langString
Die Medizin des Mittelalters oder mittelalterliche Medizin bzw. die mittelalterliche Heilkunde, genannt auch Heilkunde des Mittelalters, umfasst in etwa die Heilkunde der Zeit von 400 bis 1500. Die Medizin des Mittelalters basiert vor allem auf der antiken Humoralpathologie (Säftelehre), die durch Hippokrates von Kos begründet und von Galenos weiterentwickelt worden war. Nach dem Zerfallen des Römischen Reiches in der Spätantike zersplitterte sich die akademische Medizin in drei territoriale Hauptstränge und wurde fortan in Westeuropa, Byzanz und in der arabischen Welt weitergeführt, bis diese durch das Aufkommen der universitären Medizin im Hochmittelalter wieder miteinander verschmolzen wurden. Wissen aus der Volksmedizin wurde von der akademischen Medizin des Mittelalters vielerorts übe rdf:langString
Mezepoka medicino en Okcidenta Eŭropo estis komponita el mikso de ekzistintaj ideoj el antikveco, spiritaj influoj kaj tio kion Claude Lévi-Strauss identigis kiel "ŝamana komplekso" kaj "socia interkonsento." rdf:langString
La medicina medieval en Europa Occidental estuvo compuesta de una mezcla de ideas existentes de la antigüedad, influencias espirituales y lo que Claude Lévi-Strauss identifica como el "complejo chamánico" y "consenso social."​En las Edades Medias Tempranas, seguido de la caída del Imperio Romano Occidental, el conocimiento médico estándar estuvo basado principalmente en textos romanos y griegos, preservados en monasterios y demás locaciones. Muchos sencillamente colocaban sus esperanzas en la iglesia y Dios para curarse todas sus dolencias. Las ideas sobre el origen y la cura de la enfermedad no fueron puramente seculares, sino que estaban también basadas en una cosmovisión en la que factores tales como el destino, pecado, y los astros tenían el mismo grado de importancia que cualquier cau rdf:langString
Medieval medicine in Western Europe was composed of a mixture of pseudoscientific ideas from antiquity. In the Early Middle Ages, following the fall of the Western Roman Empire, standard medical knowledge was based chiefly upon surviving Greek and Roman texts, preserved in monasteries and elsewhere. Medieval medicine is widely misunderstood, thought of as a uniform attitude composed of placing hopes in the church and God to heal all sicknesses, while sickness itself exists as a product of destiny, sin, and astral influences as physical causes. On the other hand, medieval medicine, especially in the second half of the medieval period (c. 1100–1500 AD), became a formal body of theoretical knowledge and was institutionalized in the universities. Medieval medicine attributed illnesses, and dis rdf:langString
La médecine médiévale dans l'Occident chrétien est une médecine de langue latine qui s'étend sur près d'un millénaire, de la fin de l'Antiquité jusqu'à la Renaissance. Elle tire ses sources de traditions empiriques locales, et d'autres médecines savantes : gréco-romaine de l'Antiquité, traductions latines des textes médicaux de l'Islam médiéval. Elle est structurée par la pensée théologique du christianisme, confrontée à la philosophie d'Aristote et à la médecine de Galien. rdf:langString
Kedokteran abad pertengahan di Eropa Barat terdiri dari campuran gagasan-gagasan yang telah ada sejak zaman dahulu, pengaruh spiritual, dan apa yang diidentifikasi Claude Lévi-Strauss sebagai "kompleksitas perdukunan" serta "konsensus sosial". Pada zaman Abad Pertengahan ini, belum ada tradisi kedokteran ilmiah, dan pengamatan berjalan seiring dengan pengaruh spiritual atau rohani. rdf:langString
La medicina medievale in Europa Occidentale fu una mistura di: * idee preesistenti fin dall'antichità (Ippocrate e Galeno); * un generale concetto filosofico per cui anima (immateriale) e corpo (mortale, creato e materiale) siano indissolubili; * una globale rinuncia al godimento nella vita sociale e del corpo in genere; * influenze religiose. All'epoca non esisteva ancora alcuna tradizione scientifica e le osservazioni andavano mano a mano con influenze spirituali. rdf:langString
A medicina medieval na Europa Ocidental era uma mistura de ideias existentes desde a antiguidade, influências espirituais e aquilo que Claude Lévi-Strauss identificou como "complexo xamanístico" e "consenso social." Naquela época, não havia a tradição da medicina científica e as observações andavam lado a lado com influências espirituais. rdf:langString
I medeltidens Europa och närmaste omnejd förhärskade antikens idéer om hur hälsa bibehölls och återvanns. De medicinskt kunniga personerna var ofta munkar och nunnor vilket kan exemplifieras av universalgeniet Hildegard av Bingen (1098–1179). rdf:langString
Медицина середньовіччя в Західній Європі складалася з суміші ідей з античності, церковного впливу, що Клод Леві-Строс визначає як «шаманський комплекс» і «соціальний консенсус». У цю епоху, не було ніякої традиції наукової медицини і спостереження йшли попліч із духовними впливами. rdf:langString
rdf:langString طب العصور الوسطى في أوروبا الغربية
rdf:langString Medicina medieval d'Europa Occidental
rdf:langString Středověké lékařství
rdf:langString Medizin des Mittelalters
rdf:langString Mezepoka medicino de Okcidenta Eŭropo
rdf:langString Medicina medieval en Europa Occidental
rdf:langString Kedokteran Eropa Barat abad pertengahan
rdf:langString Médecine médiévale dans l'Occident chrétien
rdf:langString Medicina medievale
rdf:langString Medieval medicine of Western Europe
rdf:langString 中世ヨーロッパの医学
rdf:langString Medicina medieval
rdf:langString Средневековая медицина
rdf:langString Medicin under medeltiden
rdf:langString Середньовічна медицина
xsd:integer 482938
xsd:integer 1121304471
rdf:langString La medicina medieval a Europa occidental estava composta per una barreja d'idees existents des de l'antiguitat, influències espirituals i el que identifica Claude Lévi-Strauss com el "complex xamànic" i "consens social. " En l'alta edat mitjana, arran de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, el coneixement mèdic estàndard es basava principalment en els textos grecs i romans que havien sobreviscut, conservats en els monestirs i altres llocs. Molts simplement col·locaven les seves esperances en l'Església i Déu per curar totes les seves malalties. Les idees sobre l'origen i la cura de la malaltia no eren purament seculars, sinó que també es basaven en una cosmovisió en la qual factors com el destí, el pecat, i les influències astrals jugaven un paper equivalent a qualsevol causa física. L'eficàcia de la cura estava lligada de manera similar a les creences del pacient i el metge en comptes de l', de manera que els remedia physicalia (remeis físics) eren sovint subordinats a la intervenció espiritual.
rdf:langString طب العصور الوسطى في أوروبا الغربية كان عبارة عن خليط من الأفكار الموجودة من العصور القديمة والتأثيرات الروحية والتي وصفها كلود ليفي بأنها تأثيرات اجتماعية. في العصور الوسطى المبكرة، وبعد سقوط الإمبراطورية الرومانية الغربية، علم الطب التقليدي كان معتمدا في الأساس على النصوص الباقية من الإغريق والرومان والمحفوظة في الأديرة وغيرها من الأماكن. كثيرون ببساطة وضعوا ثقتهم في الله والكنيسة من أجل شفائهم من الأمراض. الأفكار حول أصل وعلاج الأمراض في هذا الوقت لم تكن علمانية بالكامل، بل كانت تعتمد على وجهة نظر عالمية والتي لعبت فيها عناصر مثل القدر والخطيئة والتأثيرات التنجيمية دورا هاما تماما مثل الأسباب الفيزيائية. فاعلية العلاج كانت مرتبطة بشكل كبير باعتقادات المريض والطبيب بدلا من الأدلة الظاهرية.
rdf:langString Středověké lékařství v Evropě čerpá hlavně z poznatků z antiky a dá se říct, že středověk byl v Evropě dobou stagnace medicíny. Výjimku tvoří Byzantská a arabská říše. Zde docházelo k třídění poznatků z antiky, ale také k vlastnímu zkoumání. Někteří významní arabští lékaři proto byli uznáváni i v Evropě.
rdf:langString Mezepoka medicino en Okcidenta Eŭropo estis komponita el mikso de ekzistintaj ideoj el antikveco, spiritaj influoj kaj tio kion Claude Lévi-Strauss identigis kiel "ŝamana komplekso" kaj "socia interkonsento." En la Alta Mezepoko, sekve de la falo de la Okcidenta Romia Imperio, normiga medicina konaro estis bazita ĉefe sur survivintaj tekstoj el Grekio kaj Romio, konservitaj en monaĥejoj kaj aliaj disaj lokoj. Multaj simple lokigis siajn esperojn en la eklezio kaj en Dio por kuraci ĉiajn siajn malsanojn. Ideoj pri la origino kaj kuraco de malsanoj estis nepure laikaj, sed estis ankaŭ bazita sur Mondkoncepto en kiuj faktoroj kiaj la destino, la peko, kaj astraj influoj ludis gravan rolon kiel ajna fizika kaŭzo. La efikeco de kuracado estis simile ligita al la kredoj de paciento kaj de doktoro pli ol al empiria pruvaro, tiele ke remedia physicalia (fizikaj rimedoj) estis ofte subigitaj al spirita interveno.
rdf:langString Die Medizin des Mittelalters oder mittelalterliche Medizin bzw. die mittelalterliche Heilkunde, genannt auch Heilkunde des Mittelalters, umfasst in etwa die Heilkunde der Zeit von 400 bis 1500. Die Medizin des Mittelalters basiert vor allem auf der antiken Humoralpathologie (Säftelehre), die durch Hippokrates von Kos begründet und von Galenos weiterentwickelt worden war. Nach dem Zerfallen des Römischen Reiches in der Spätantike zersplitterte sich die akademische Medizin in drei territoriale Hauptstränge und wurde fortan in Westeuropa, Byzanz und in der arabischen Welt weitergeführt, bis diese durch das Aufkommen der universitären Medizin im Hochmittelalter wieder miteinander verschmolzen wurden. Wissen aus der Volksmedizin wurde von der akademischen Medizin des Mittelalters vielerorts übernommen. Zu den Leistungen der mittelalterlichen Medizin zählen unter anderem der Beginn systematischer Lehre und Forschung auf dem Gebiet der Anatomie (an der menschlichen Leiche), bedeutende Entwicklungen in der Chirurgie, Anfänge einer sozialen Medizin für alle Bevölkerungsschichten sowie die Einführung systematischen Unterrichts und die Schaffung eines staatlich anerkannten Ärztestandes.
rdf:langString La medicina medieval en Europa Occidental estuvo compuesta de una mezcla de ideas existentes de la antigüedad, influencias espirituales y lo que Claude Lévi-Strauss identifica como el "complejo chamánico" y "consenso social."​En las Edades Medias Tempranas, seguido de la caída del Imperio Romano Occidental, el conocimiento médico estándar estuvo basado principalmente en textos romanos y griegos, preservados en monasterios y demás locaciones. Muchos sencillamente colocaban sus esperanzas en la iglesia y Dios para curarse todas sus dolencias. Las ideas sobre el origen y la cura de la enfermedad no fueron puramente seculares, sino que estaban también basadas en una cosmovisión en la que factores tales como el destino, pecado, y los astros tenían el mismo grado de importancia que cualquier causa física. La eficacia de la cura estaba de manera similar atada a las creencias del paciente y del médico más que a la evidencia empírica, de modo que los remedia physicalia (remedios físicos) quedaban a menudo subordinados a una intervención espiritual. Así, por ejemplo, a menudo se creía que ciertas enfermedades entre las personas era una especie de castigo dívino. La práctica de la medicina en la Alta Edad Media era empírica y pragmática. Se centró principalmente en curar enfermedades en lugar de descubrir la causa de las enfermedades. A menudo se creía que la causa de la enfermedad era sobrenatural. Sin embargo, existían enfoques seculares para curar enfermedades. La gente de la Edad Media entendió la medicina adoptando la teoría médica griega antigua de los cuatro humores. Por otro lado, al llegar al Renacimiento del siglo XII, la medicina medieval en Europa avanzó rápidamente con la fundación de las primeras universidades medievales y después de la traducción de muchas obras escritas en árabe en los campos de la medicina y la farmacología. Así, especialmente en la segunda mitad del período medieval (c. 1100-1500 d. C.), la medicina medieval se convirtió en un cuerpo formal de conocimiento teórico y se institucionalizó en las universidades. Este período contó con avances en cirugía, química médica, disección y medicina práctica. La Edad Media sentó las bases para descubrimientos posteriores más importantes. Hubo una progresión lenta pero constante en la forma en que se estudiaba y se practicaba la medicina. Pasó de los aprendizajes a las universidades y de las tradiciones orales a la documentación de textos.
rdf:langString La médecine médiévale dans l'Occident chrétien est une médecine de langue latine qui s'étend sur près d'un millénaire, de la fin de l'Antiquité jusqu'à la Renaissance. Elle tire ses sources de traditions empiriques locales, et d'autres médecines savantes : gréco-romaine de l'Antiquité, traductions latines des textes médicaux de l'Islam médiéval. Elle est structurée par la pensée théologique du christianisme, confrontée à la philosophie d'Aristote et à la médecine de Galien. Vers l'an mil, la médecine savante n'occupe qu'une place restreinte, dans les monastères ou auprès des Grands. Puis elle participe à la fondation des premières universités européennes, c'est la médecine scolastique du XIIIe siècle au XVe siècle. Ce mouvement universitaire s'accompagne d'une émergence progressive de professionnels organisés en corporations, selon les besoins d'une croissance urbaine. Vers 1500, les professionnels laïques des institutions médicales interviennent de plus en plus dans la vie sociale, se dégageant très progressivement de la médecine scolastique et de la théologie, un processus de longue durée qui s'étend jusqu'au XVIIIe siècle.
rdf:langString Medieval medicine in Western Europe was composed of a mixture of pseudoscientific ideas from antiquity. In the Early Middle Ages, following the fall of the Western Roman Empire, standard medical knowledge was based chiefly upon surviving Greek and Roman texts, preserved in monasteries and elsewhere. Medieval medicine is widely misunderstood, thought of as a uniform attitude composed of placing hopes in the church and God to heal all sicknesses, while sickness itself exists as a product of destiny, sin, and astral influences as physical causes. On the other hand, medieval medicine, especially in the second half of the medieval period (c. 1100–1500 AD), became a formal body of theoretical knowledge and was institutionalized in the universities. Medieval medicine attributed illnesses, and disease, not to sinful behaviour, but to natural causes, and sin was connected to illness only in a more general sense of the view that disease manifested in humanity as a result of its fallen state from God. Medieval medicine also recognized that illnesses spread from person to person, that certain lifestyles may cause ill health, and some people have a greater predisposition towards bad health than others.
rdf:langString Kedokteran abad pertengahan di Eropa Barat terdiri dari campuran gagasan-gagasan yang telah ada sejak zaman dahulu, pengaruh spiritual, dan apa yang diidentifikasi Claude Lévi-Strauss sebagai "kompleksitas perdukunan" serta "konsensus sosial". Pada zaman Abad Pertengahan ini, belum ada tradisi kedokteran ilmiah, dan pengamatan berjalan seiring dengan pengaruh spiritual atau rohani. Pada Abad Pertengahan Awal, setelah jatuhnya Kekaisaran Romawi Barat, pengetahuan kedokteran yang baku terutama didasarkan pada naskah Romawi dan Yunani Kuno yang masih ada, yang tersimpan di biara-biara ataupun di tempat lainnya. Banyak orang yang sekadar menempatkan harapan mereka pada Gereja dan Allah, dan tidak mengusahakan apa-apa yang lain, demi kesembuhan segala penyakit mereka. Bagaimanapun, ada dokter pada zaman ini. Para dokter tidak banyak mengetahui keabsahan informasi, sebab mereka tidak mempunyai pemahaman dasar mengenai anatomi manusia, dan antibiotik belum ditemukan, sehingga tidak banyak yang dapat mereka lakukan bagi pasien mereka. Gagasan mengenai asal mula dan penyembuhan penyakit tidak sepenuhnya sekuler, tetapi juga berdasarkan suatu pandangan dunia di mana faktor-faktor seperti pengaruh nasib, dosa, dan astrologi berperan sebagai bagian utama dari penyebab segala penyakit fisik. Keampuhan penyembuhan demikian pula tergantung pada keyakinan pasien dan dokter daripada bukti empiris, sehingga pengobatan jasmaniah (remedia physicalia) sering kali tunduk tanpa syarat pada intervensi rohaniah.
rdf:langString La medicina medievale in Europa Occidentale fu una mistura di: * idee preesistenti fin dall'antichità (Ippocrate e Galeno); * un generale concetto filosofico per cui anima (immateriale) e corpo (mortale, creato e materiale) siano indissolubili; * una globale rinuncia al godimento nella vita sociale e del corpo in genere; * influenze religiose. All'epoca non esisteva ancora alcuna tradizione scientifica e le osservazioni andavano mano a mano con influenze spirituali. Nell'Alto Medioevo, a seguito della caduta dell'Impero romano, la conoscenza medica standard era basata principalmente sui testi sopravvissuti greci e romani, preservati in monasteri. Le idee circa le origini di cure e malattie non erano comunque puramente secolari, ma basate su una visione della vita in cui il destino, il peccato e le influenze astrali giocavano un grande ruolo. L'efficacia di una cura era più correlata alle credenze del paziente e del medico, piuttosto che ad un'evidenza empirica, cosicché i remedia physicalia ("rimedi fisici") erano spesso subordinati ad interventi spirituali.
rdf:langString 西ヨーロッパの中世医学は、古代の既存のアイデアやクロード・レヴィ=ストロースが「シャーマニズムの複合体」および「社会的合意」と指摘した精神的な影響の混合物で構成されていた。
rdf:langString A medicina medieval na Europa Ocidental era uma mistura de ideias existentes desde a antiguidade, influências espirituais e aquilo que Claude Lévi-Strauss identificou como "complexo xamanístico" e "consenso social." Naquela época, não havia a tradição da medicina científica e as observações andavam lado a lado com influências espirituais. No começo da Idade Média, após a queda do Império Romano, o conhecimento médico padrão era baseado principalmente em textos antigos da Grécia e de Roma, preservados em mosteiros e em outros locais. Os conceitos sobre a origem e a cura das doenças não estavam separadas do espiritualismo. Estavam, sim, baseadas numa visão de mundo na qual fatores como destino, pecado e astrologia atuavam em grande parte como qualquer causa física. Ao invés da evidência empírica, as crenças do paciente e do médico estavam tão atrelados à eficácia da cura que frequentemente o rémédio físico ficava subordinado à intervenção espiritual.
rdf:langString Средневековая медици́на — система научных знаний и практических мер, объединяемых целью диагностики, лечения и профилактики заболеваний, сохранения и укрепления здоровья и трудоспособности людей, продления жизни, а также облегчения страданий от физических и психических недугов, развивавшаяся в период с V по XV века.
rdf:langString Медицина середньовіччя в Західній Європі складалася з суміші ідей з античності, церковного впливу, що Клод Леві-Строс визначає як «шаманський комплекс» і «соціальний консенсус». У цю епоху, не було ніякої традиції наукової медицини і спостереження йшли попліч із духовними впливами. У Ранньому Середньовіччі, після , стандартні медичні знання базувалися головним чином на збережених грецьких і римських текстах, що збереглися в монастирях та інших місцях. Ідей щодо походження і лікування хвороби не було. Проте навіть суто світська медична думка ґрунтувалася на світогляді, згідно з яким і духовні чинники, (доля, гріх і астральні впливи ) і фізичні причини відігравали значну роль у та лікуванні. Ефективність лікування так само пов'язана з переконаннями пацієнта і лікаря, а не з емпіричними даними, тому remedia physicalia (фізичні особи) часто підлягали духовному оздоровленню.
rdf:langString I medeltidens Europa och närmaste omnejd förhärskade antikens idéer om hur hälsa bibehölls och återvanns. De medicinskt kunniga personerna var ofta munkar och nunnor vilket kan exemplifieras av universalgeniet Hildegard av Bingen (1098–1179). Klostren kopierade och översatte böcker skrivna av främst greker och araber, samt höll de gamla traditionerna och kunskaperna vid liv, såsom humoralpatologin, och knappast någon läkare under dessa århundraden förnekade att de fyra kardinalvätskornas harmoni var förutsättningen för hälsa. Sjukdom botades genom att återställa balansen, och tappning av vätskorna var vanligare än försök att stimulera återbildning av den kardinalsaft som var i undervikt. Åderlåtning gjordes med knivliknande verktyg eller blodiglar, men huvudsakligen var det blad, blommor och rötter av örter till , laxer- och kräkmedlen som nyttjades.
xsd:nonNegativeInteger 87949

data from the linked data cloud