Maslama ibn Abd al-Malik

http://dbpedia.org/resource/Maslama_ibn_Abd_al-Malik an entity of type: Thing

Ο Μασλαμά ιμπν Αμπντ αλ-Μαλίκ (αραβικά: مسلمة بن عبد الملك‎), στις βυζαντινές πηγές Μασαλμᾶς, ήταν μέλος της Δυναστείας των Ομεϋαδών και ένας από τους πιο εξέχοντες Άραβες στρατηλάτες των πρώτων δεκαετιών του Η΄ αιώνα. Ηγήθηκε πολλαπλών εκστρατειών κατά της Βυζαντινής Αυτοκρατορίας και των Χαζάρων, μεταξύ των οποίων και η διάσημη δεύτερη και τελευταία αραβική πολιορκία της βυζαντινής πρωτεύουσας, της Κωνσταντινούπολης. rdf:langString
Maslama Ibn `Abd al-Malik (v. 685-738), (arabe: مسلمة بن عبد الملك) est connu comme commandant des armées arabes sous la dynastie Omeyyade. rdf:langString
Maslamah bin Abdul-Malik (bahasa Arab: مسلمة بن عبد الملك ‎ dalam sumber-sumber Yunani Μασαλμᾶς, Masalmas; ) adalah seorang pangeran Umayyah dan salah satu jenderal Arab pada awal dekade abad ke-8, memimpin beberapa kampanye melawan Kekaisaran Bizantium dan Kekhaganan Khazar. Ia memperoleh ketenaran yang besar dan memimpin pengepungan Arab yang kedua dan terakhir dari ibu kota Bizantium Konstantinopel, dan untuk memperkuat kehadiran Islam di Kaukasus, antara lain sebagai "pendiri Derbent Islam". rdf:langString
Maslama ibne Abdal Malique ibne Maruane (em árabe: مسلمة بن عبد الملك; romaniz.: Maslama ben Abd al-Malik ibn-Marwan; Μασαλμᾶς, Masalmas nas fontes gregas; fl.: 705 — 738) foi um príncipe omíada e um dos generais árabes mais proeminentes das primeiras décadas do século VIII, que comandou várias campanhas militares contra o Império Bizantino e contra o Canato Cazar. Tornou-se célebre sobretudo por ter liderado o segundo cerco árabe a Constantinopla, a capital bizantina (717–718) e pelo reforço da presença muçulmana no Cáucaso, onde ficou conhecido como o fundador da "Derbente islâmica" (atualmente no Daguestão, Rússia). rdf:langString
Маслама ибн Абдул-Малик (араб. مسلمة بن عبد الملك‎) — арабский полководец первой половины VIII века. Воевал против Византийской империи и Хазарского каганата. Он достиг большой известности во время осады Константинополя и в походе на Кавказ. После подавления в 720—721 году восстания Язида II ибн аль-Мухаллаба стал наместником Ирака. Маслама всю жизнь провел в военных походах и умер в Сирии в 738 году. rdf:langString
أبو سعيد مَسْلَمة بن عبد الملك بن مروان بن الحَكَم بن أبي العاص بن أمية الأُموي القُرشي (66 هـ-685 م/7 محرم، 121 هـ-24 ديسمبر، 738 م)، هو أمير أُموي، وقائد عسكري، ووالي، وسياسي ورجل دولة. برز ما بين عام 86 هـ-705 م وعام 121 هـ-738 م بخوضه الكثير من المعارك والغزوات والحملات العسكرية على كُلٍّ مِن الإمبراطورية الروميَّة البيزنطيَّة وإمبراطورية الخزر والخوارج والجراجمة، وكانت جلَّ حروبه وأغلبها على الدولة الرومية البيزنطية. وخلال فترات متفرقة من حياته تولى العديد من المناطق والمدن، مثل مكة، وحلب، والعراق، وخراسان، وتولى إمارة أرمينية وأذربيجان (منطقة جنوب القوقاز) ثلاث مرات بأوقات مختلفة. rdf:langString
Abu-Saïd Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan ibn al-Hàkam ibn Abi-l-As ibn Umayya al-Umawí al-Quraixí (àrab: أبو سعيد مَسْلَمة بن عبد الملك بن مروان بن الحَكَم بن أبي العاص بن أمية الأُموي القُرشي, Abū Saʿīd Maslama b. ʿAbd al-Malik b. Marwān b. al-Ḥakam b. Abī l-ʿĀṣ b. Umayya al-Umawī al-Quraxī), més conegut simplement com Màslama ibn Abd-al-Màlik (? - 24 de desembre de 738) fou un príncep i general omeia que fou emir (ostikan) d'Armènia, Al-Jazira i l'Azerbaidjan del 709 al 721, del 725 al 729 i del 730 al 732. Era fill del califa Abd-al-Màlik ibn Marwan i va quedar exclòs de la successió (com el seu oncle Muhàmmad Ibn Marwan) perquè la seva mare era esclava. rdf:langString
Maslama ibn Abd al-Malik (arabisch مسلمة بن عبد الملك, DMG Maslama b. ʿAbd al-Malik; * 685; † 738 in Syrien) war einer der bedeutendsten arabischen Feldherrn im 8. Jahrhundert. Er war Sohn des Kalifen Abd al-Malik und Enkel des Kalifen Marwan I., Bruder der Kalifen Al-Walid I. und Sulaiman sowie Cousin des Kalifen Umar II. rdf:langString
Maslama ben Abd al-Málik ibn Marwán (¿? – 24 de diciembre de 738) fue gobernador durante el califato Omeya, de Armenia, Yazira y Azerbaiyán, del año 709 al 721, del año 725 al 729 y entre los años 730 y 732. En 725, Hisham lo renombró de nuevo gobernador de esas dos regiones, hasta el 729 en que lo sucedió Abu Uqba al-Jarrah ben Abdallah al-Hakami, pero a la muerte de éste (730) fue nombrado otra vez hasta el 732. * Datos: Q31974 * Multimedia: Maslama ibn Abd al-Malik / Q31974 rdf:langString
Maslama ibn ʿAbd al-Malik (Arabic: مسلمة بن عبد الملك, in Greek sources Μασαλμᾶς, Masalmas; fl. 705 – 24 December 738) was an Umayyad prince and one of the most prominent Arab generals of the early decades of the 8th century, leading several campaigns against the Byzantine Empire and the Khazar Khaganate. He achieved great fame especially for leading the second and last Arab siege of the Byzantine capital Constantinople. rdf:langString
Maslama ibn ‘Abd al-Malik (in arabo: مَسلَمة بن عبد الملك‎, Maslama b. ‘Abd al-Malik ; Damasco, 685 – 738) è stato un generale arabo musulmano appartenente alla dinastia omayyade per essere stato figlio del Califfo ‘Abd al-Malik b. Marwān e di una sua schiava di colore che, grazie alla sua nascita, divenne una Umm walad. Nel 710 divenne Wali della Giazīra, dell'Azerbaigian e dell'Armenia Nel 719 gli fu ordinato dal cugino, il califfo ʿUmar II, di combattere in Iraq i kharigiti e poi, da suo fratello, il califfo Hishām, fu nominato nel 725 governatore dell'Azerbaigian e dell'Armenia. rdf:langString
rdf:langString مسلمة بن عبد الملك
rdf:langString Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan
rdf:langString Maslama
rdf:langString Μασλαμά ιμπν Αμπντ αλ-Μαλίκ
rdf:langString Maslama ben Abd al-Málik ibn Marwán
rdf:langString Maslamah bin Abdul-Malik
rdf:langString Maslama ibn Abd al-Malik
rdf:langString Maslama ben Abd al-Malik
rdf:langString Maslama ibn Abd al-Malik
rdf:langString Maslama ibne Abdal Malique ibne Maruane
rdf:langString Маслама ибн Абдул-Малик
rdf:langString Maslama ibn Abd al-Malik
rdf:langString Maslama ibn Abd al-Malik
xsd:date 0738-12-24
xsd:integer 2213751
xsd:integer 1113473676
xsd:date 0738-12-24
rdf:langString G.
rdf:langString Rotter
rdf:langString
rdf:langString Sulayman
rdf:langString Hisham
rdf:langString Umar II
rdf:langString Al-Walid I
rdf:langString Yazid II
rdf:langString Unnamed slave concubine
rdf:langString Governor of al-Jazira, Arminiya and Adharbayjan
xsd:integer 740
xsd:integer 190
rdf:langString None
rdf:langString Al-Jarrah ibn Abdallah al-Hakami
rdf:langString Abd al-Aziz ibn Hatim al-Bahili
rdf:langString Sulayman
rdf:langString Hisham
rdf:langString Umar II
rdf:langString Al-Abbas ibn al-Walid
rdf:langString Al-Walid I
rdf:langString Marwan ibn Muhammad
rdf:langString Yazid II
rdf:langString Hisn Maslama
rdf:langString Al-Rabab, daughter of Zufar ibn al-Harith al-Kilabi
rdf:langString Al-Jarrah ibn Abdallah al-Hakami
xsd:integer 709 725 730
xsd:integer 721
xsd:integer 720
rdf:langString Maslama b. ʿAbd al-Malik b. Marwān
rdf:langString Maslama ibn 'Abd al-Malik
xsd:integer 6
xsd:integer 23
rdf:langString A3
rdf:langString أبو سعيد مَسْلَمة بن عبد الملك بن مروان بن الحَكَم بن أبي العاص بن أمية الأُموي القُرشي (66 هـ-685 م/7 محرم، 121 هـ-24 ديسمبر، 738 م)، هو أمير أُموي، وقائد عسكري، ووالي، وسياسي ورجل دولة. برز ما بين عام 86 هـ-705 م وعام 121 هـ-738 م بخوضه الكثير من المعارك والغزوات والحملات العسكرية على كُلٍّ مِن الإمبراطورية الروميَّة البيزنطيَّة وإمبراطورية الخزر والخوارج والجراجمة، وكانت جلَّ حروبه وأغلبها على الدولة الرومية البيزنطية. وخلال فترات متفرقة من حياته تولى العديد من المناطق والمدن، مثل مكة، وحلب، والعراق، وخراسان، وتولى إمارة أرمينية وأذربيجان (منطقة جنوب القوقاز) ثلاث مرات بأوقات مختلفة. والده هو الخليفة عبد الملك بن مروان الذي يُعد من أعظم الخلفاء، ويُعدُّ مؤسس الدولة الأموية الثاني، وجده هو الخليفة مروان بن الحكم. وهو أخ غير شقيق لكُلِّ من؛ الخليفة الوليد بن عبد الملك، وسليمان بن عبد الملك، ويزيد بن عبد الملك، وهشام بن عبد الملك. وهو عم لثلاثة من الخلفاء هم؛ الوليد بن يزيد، ويزيد بن الوليد، وإبراهيم بن الوليد. وابن عم لخليفتين هما؛ عمر بن عبد العزيز، ومروان بن محمد. بدأت حروبه في عهد والده الخليفة عبد الملك بن مروان واستمر بشكل سنوي بغزو الروم والخزر خلال عهد أخيه الخليفة الوليد بن عبد الملك وأخيه الخليفة سليمان بن عبد الملك حتى استطاع عام 98 هـ-717 م، وتوقف في عهد ابن عمه عمر بن عبد العزيز سنتين وعاد مجدداً لميدان القتال بعهد أخيه الخليفة يزيد بن عبد الملك حيثُ قاتل جماعات من الخوارج في العراق واستطاع القضاء على ثورة يزيد بن المهلب في معركة العقر، وفي عهد أخيه هشام بن عبد الملك عاد للجهاد فظلَّ يُحارب الروم والخزر حتى عام 114 هـ-732 م ثم توقف لمدة ست سنين حتى عام 121 هـ-738 م وعاد لمحاربة الروم وهي السنة التي مات فيها. بدأ مَسلمة حياته الحربية والعسكرية وهو فتى صغير كجندي في جيش عمه محمد بن مروان الذي فتح أرمينيا ومنطقة جنوب القوقاز، وأعطى مَسلمة الفرصة الأولى ليبدأ عمله قائداً عسكرياً إذ ولَّاه خلال فتوحاته في القوقاز على جيش وأمره بالذهاب لغزو الخزر في روسيا فهزمهم بعد حِصار دام طويلاً. واستولى على أقوى مدنهم. وكانت أولى غزواته على الروم بعدها مباشرة حيث استدعاه والده مع عمه من القوقاز بسبب محاولة الروم غزو الشام فجهز جيشاً ضخماً واستعمل عليه مَسلمة ووجه إلى الأناضول لغزو الروم، ومِن حينها استمر يغزو بشكل سنوي حتى استطاع الوصول إلى عاصمة الدولة البيزنطية القسطنطينية (إسطنبول اليوم) عام 98 هـ-717 م، وكاد أن يفتحها لولا الظروف المناخية والثلوج والأمطار ومساعدة البلغار للروم واستخدام الروم لسلاح النار الإغريقية ووفاة الخليفة سليمان بن عبد الملك حيثُ أجبره الخليفة الجديد عمر بن عبد العزيز على العودة والانسحاب من الحصار. ثم اتجه إلى القضاء على فتنة يزيد بن المهلب التي كادت أن تدمر الدولة الأموية فقضى عليه وأنهى الفتنة. وفي عهد هِشام بن عبد الملك عاد لغزو الروم والخزر، وكان يترك الجُبهة الروميَّة ويذهب لقتال الخزر في القوقاز، واستمر على هذا الحال حتى آخر عام من حياته وهو عام 121 هـ-739 م. يُعتبر مَسلمة بن عبد الملك أحد أفضل القادة العسكريين في التاريخ الإسلامي، وهو أكبر القادة الذين تولوا غزو الإمبراطورية البيزنطية في تاريخ الدولة الأموية، وأعظم القادة العسكريين من بني أمية بعد معاوية بن أبي سفيان، وأعظم من حاصر القسطنطينية من القادة العرب. وقارنه المؤرخون المسلمين بالصحابي القائد خالد بن الوليد في محاربته للروم، وكثرة حروبه، وانتصاراته الدائمة، وشدة بأسه وشجاعته، واعتبروه أحق أبناء عبد الملك بن مروان بالخلافة وأفضلهم. وكان يغزو كل سنة مرة وأحياناً مرتين في السنة ثم يعود للشام حتى توفي. وقد شملت فتوحاته وحروبه 7 بلدان وهم؛ تركيا، وروسيا، وداغستان، وجورجيا، وأرمينيا، وأذربيجان، والعراق، تحديداً في منطقتي الأناضول (آسيا الصغرى) والقوقاز. وخلال حروبه تمكن من تطهير وتأمين الحدود الشمالية والشرقية من أعداء الدولة الإسلامية الأموية، ودامت حروبه أكثر من 35 عاماً.
rdf:langString Abu-Saïd Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan ibn al-Hàkam ibn Abi-l-As ibn Umayya al-Umawí al-Quraixí (àrab: أبو سعيد مَسْلَمة بن عبد الملك بن مروان بن الحَكَم بن أبي العاص بن أمية الأُموي القُرشي, Abū Saʿīd Maslama b. ʿAbd al-Malik b. Marwān b. al-Ḥakam b. Abī l-ʿĀṣ b. Umayya al-Umawī al-Quraxī), més conegut simplement com Màslama ibn Abd-al-Màlik (? - 24 de desembre de 738) fou un príncep i general omeia que fou emir (ostikan) d'Armènia, Al-Jazira i l'Azerbaidjan del 709 al 721, del 725 al 729 i del 730 al 732. Era fill del califa Abd-al-Màlik ibn Marwan i va quedar exclòs de la successió (com el seu oncle Muhàmmad Ibn Marwan) perquè la seva mare era esclava. Va ajudar al seu oncle Muhàmmad ibn Marwan vers el 704 contra els khàzars. El 705, en el darrer any del regnat patern, va dirigir les tropes omeies en la anual a l'Imperi Romà d'Orient que va repetir després en companyia d'al-Abbàs ibn al-Walid o altres fills del seu germanastre el califa al-Walid I (705–715) afectant a les regions de Melitene (Malatya), Amàsia i Pèrgam entre altres. El 707 va conquerir Tíana (Tuwana) i el 708 Amòrion. El 709 fou nomenat governador d'Armènia, Jazira i l'Azerbaidjan (abans ja havia estat governador de Kinnasrin és a dir la regió d'Alep) en el lloc de Muhammad ibn Marwan (que l'havia deixat de fet ja el 706). Va fer dos expedicions fins a Derbent, ciutat que va destruir el 714. El 715 el bou califa Sulayman ibn Abd-al-Malik li va encarregar un atac a Constantinoble (716) i va començar el setge el juny del 717 però es va retirar sense èxit just al cap d'un any, el 718 després de la derrota musulmana a la batalla d'Adrianòpolis. Sembla que entre el 717 i el 721 hi va haver un governador interí, de nom Abi ben Adi al-Kindi. El califa Úmar ibn Abd-al-Aziz (717–720) no va culpar a Màslama pel fracàs i li va encarregar renovar la sayfa (719) però va haver d'utilitzar les tropes per la lluita a l'Iraq contra el kharigites i més tard, ja sota Yazid II (720–724) en la lluita contra el rebel Yazid ibn al-Muhàl·lab al que va derrotar completament a Akr, prop de Wasit, l'agost del 720. Poc abans va rebre el govern de l'Iraq Arabí junt amb l'Iraq Adjemí (juliol del 720). El 721 va perdre el govern dels dos Iraqs i altres perquè no va entregar els impostos corresponents i es va enfrontar al califa per la successió, ja que va donar suport a son germanastre Hixam en contra del fill de Yazid, al-Walid (després al-Walid II), i va perdre totes les seves funcions. Harith ben Amru el va substituir a Armènia i l'Azerbaidjan. Vers el 724 Yézid II (720-724) hauria enviat a Armènia a Malak Ibn Safar però el 725 Hixam ibn Abd-al-Màlik (724–743) va nomenar altre cop governador d'Armènia i l'Azerbaidjan a Màslama, fins al 729 en què el va succeir Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí, però a la mort d'aquest (730) fou nomenat altre cop fins al 732. Durant el seu govern, el 726 va fer una que va portar a la conquesta de Cesarea de Capadòcia. Després va lluitar repetidament contra els khàzars. El 730 va fer una expedició al Derbent on va reconstruir la ciutat i va instal·lar una guarnició permanent. Vers el 732 va deixar el govern a Saïd ibn Amr al-Haraixí i es va retirar a la vida privada a Síria (tenia terres a la regió entre Haran i Rakka).
rdf:langString Ο Μασλαμά ιμπν Αμπντ αλ-Μαλίκ (αραβικά: مسلمة بن عبد الملك‎), στις βυζαντινές πηγές Μασαλμᾶς, ήταν μέλος της Δυναστείας των Ομεϋαδών και ένας από τους πιο εξέχοντες Άραβες στρατηλάτες των πρώτων δεκαετιών του Η΄ αιώνα. Ηγήθηκε πολλαπλών εκστρατειών κατά της Βυζαντινής Αυτοκρατορίας και των Χαζάρων, μεταξύ των οποίων και η διάσημη δεύτερη και τελευταία αραβική πολιορκία της βυζαντινής πρωτεύουσας, της Κωνσταντινούπολης.
rdf:langString Maslama ibn Abd al-Malik (arabisch مسلمة بن عبد الملك, DMG Maslama b. ʿAbd al-Malik; * 685; † 738 in Syrien) war einer der bedeutendsten arabischen Feldherrn im 8. Jahrhundert. Er war Sohn des Kalifen Abd al-Malik und Enkel des Kalifen Marwan I., Bruder der Kalifen Al-Walid I. und Sulaiman sowie Cousin des Kalifen Umar II. Da seine Mutter eine Sklavin war, konnte er im Gegensatz zu seinen Halbbrüdern keine Ansprüche auf das Kalifat anmelden. Als Feldherr tat er sich in den arabischen Kriegen gegen Byzanz, insbesondere der Belagerung von Konstantinopel (717–718) und bei Kämpfen gegen die Chasaren hervor. In byzantinischen Quellen taucht er erstmals im Zusammenhang mit den Kämpfen um Tyana 707/08 auf, im Jahr 712 Amaseia und Mistheia. Nach dem gescheiterten Angriff auf Konstantinopel unterwarf Maslama 720 als Gouverneur von Basra und Kufa eine Rebellion in Persien, 725/26 eroberte er Kaisareia in Kappadokien, 730 das Kastell Charsianon. Als neuer Gouverneur von Armenien nahm er 731 den Kampf gegen die einfallenden Chasaren auf und ging zur Gegenoffensive über.
rdf:langString Maslama ben Abd al-Málik ibn Marwán (¿? – 24 de diciembre de 738) fue gobernador durante el califato Omeya, de Armenia, Yazira y Azerbaiyán, del año 709 al 721, del año 725 al 729 y entre los años 730 y 732. Ayudó a su tío Muhámmad Ibn Marwán hacia el 704 contra los jázaros. Desde el 705 fue el encargado de las expediciones anuales en territorio bizantino, hacia Melitene, Amasya y Pérgamo, en las que conquistó Tiana (ciudad de Anatolia) y Amorio (707 y 708). En el año 709 fue nombrado gobernador de Arminiya (antes ya había sido gobernador de Qinnasrin; es decir, la región de Alepo). Hizo dos expediciones hasta Derbent, ciudad que destruyó (714). En 717 dirigió el asedio de Constantinopla pero se retiró al año siguiente (718). En 719, se le encargó la lucha contra jariyíes y más tarde, contra el rebelde Yazid Ibn al-Muhallab, al que derrotó en agosto de 720. Entonces recibió el gobierno de Irak árabe junto con el Irak ayemita (persa) (julio de 720). En 721, perdió el gobierno de los dos Irak y otros, porque no entregó los impuestos correspondientes y se enfrentó al califa Yazid II por la sucesión, pues dio apoyo a su hermanastro Hisham en contra del hijo de Yazid, Al-Walid, por lo que perdió todos sus cargos. Fue sustituido en Armenia y Azerbaiyán por Harith ben Amru. En 725, Hisham lo renombró de nuevo gobernador de esas dos regiones, hasta el 729 en que lo sucedió Abu Uqba al-Jarrah ben Abdallah al-Hakami, pero a la muerte de éste (730) fue nombrado otra vez hasta el 732. En 726, hizo una saifa (expedición) que lo llevó a la conquista de Cesárea de Capadocia. Después luchó repetidamente contra los jázaros. En 730, hizo una expedición a Bab al-Abwad (Derbent, árabe Darband) donde reconstruyó la ciudad e instaló una guarnición. Hacia el año 732 dejó el gobierno a Saíd ibn Amr al-Harashi y se retiró a la vida privada en Siria (tenía tierras en la región entre Harrán y Al Raqa). * Datos: Q31974 * Multimedia: Maslama ibn Abd al-Malik / Q31974
rdf:langString Maslama ibn ʿAbd al-Malik (Arabic: مسلمة بن عبد الملك, in Greek sources Μασαλμᾶς, Masalmas; fl. 705 – 24 December 738) was an Umayyad prince and one of the most prominent Arab generals of the early decades of the 8th century, leading several campaigns against the Byzantine Empire and the Khazar Khaganate. He achieved great fame especially for leading the second and last Arab siege of the Byzantine capital Constantinople. He launched his military career leading the annual summer raids against the Byzantines in Anatolia. By 709, he was governor over Qinnasrin (northern Syria), the Jazira (Upper Mesopotamia), Armenia, and Adharbayjan, giving him control over the Caliphate's northern frontier. From this position, he launched the first Arab expeditions against the Khazars across the Caucasus. Maslama's brother, Caliph Sulayman, appointed him to lead the campaign to capture Constantinople in 715, but it ended in disaster for the Arabs and he was ordered to withdraw by Sulayman's successor, Umar II, in 718. After his brother Yazid II (r. 720–724) came to power, Maslama was sent to suppress the revolt of Yazid ibn al-Muhallab in Iraq. Although successful, Maslama was recalled in 721, due to the Caliph's concerns over Maslama's growing power as governor of Iraq. Maslama was excluded from the line of succession because his mother was a slave concubine, but he secured the accession of his other brother, Hisham (r. 724–743). Under Hisham, Maslama resumed the campaigns against the Byzantines and the Khazars, with mixed results. In 732, he was replaced by his cousin, the future caliph Marwan II (r. 744–750). Maslama was granted extensive estates by his brothers, investing considerable sums to reclaim and develop agricultural lands in Balis, where he resided, the Balikh valley, and the marshlands of southern Iraq. The estates were inherited by his descendants, but were mostly confiscated by the Abbasid dynasty after they toppled the Umayyads in 750. Nonetheless, out of respect for Maslama's battlefield reputation, his descendants were largely spared from the Abbasids' wide-scale persecutions of the Umayyad family.
rdf:langString Maslama Ibn `Abd al-Malik (v. 685-738), (arabe: مسلمة بن عبد الملك) est connu comme commandant des armées arabes sous la dynastie Omeyyade.
rdf:langString Maslamah bin Abdul-Malik (bahasa Arab: مسلمة بن عبد الملك ‎ dalam sumber-sumber Yunani Μασαλμᾶς, Masalmas; ) adalah seorang pangeran Umayyah dan salah satu jenderal Arab pada awal dekade abad ke-8, memimpin beberapa kampanye melawan Kekaisaran Bizantium dan Kekhaganan Khazar. Ia memperoleh ketenaran yang besar dan memimpin pengepungan Arab yang kedua dan terakhir dari ibu kota Bizantium Konstantinopel, dan untuk memperkuat kehadiran Islam di Kaukasus, antara lain sebagai "pendiri Derbent Islam".
rdf:langString Maslama ibn ‘Abd al-Malik (in arabo: مَسلَمة بن عبد الملك‎, Maslama b. ‘Abd al-Malik ; Damasco, 685 – 738) è stato un generale arabo musulmano appartenente alla dinastia omayyade per essere stato figlio del Califfo ‘Abd al-Malik b. Marwān e di una sua schiava di colore che, grazie alla sua nascita, divenne una Umm walad. A causa del suo incarnato tendente allo scuro non divenne mai califfo, malgrado le sue eccellenti doti di militare e di imprenditore, avendo provveduto, all'epoca del governatorato di al-Ḥajjāj b. Yūsuf a realizzare opere idrauliche e al restauro del complesso sistema di canali che resero la parte meridionale dell'Iraq, le cosiddette Baṭāʾiḥ, una zona molto fertile e assai produttiva da un punto di vista agricolo. Fu considerato un uomo molto pio e il suo "mestiere delle armi" deve essere visto anche nella luce della sua volontà di adempiere all'obbligo "minore" del jihād contro l'Impero Bizantino, che restava il più potente Stato cristiano del bacino mediterraneo. Fu lui a conquistare nel 707-708 Tyana (Ṭuwāna) e Amorio (ʿAmūriya). Nel 710 divenne Wali della Giazīra, dell'Azerbaigian e dell'Armenia È passato alla storia per aver guidato la più imponente spedizione arabo-musulmana contro le mura di Costantinopoli nel biennio 717-718 (99/100 dell'Egira), voluta da suo fratello, il califfo Sulaymān ibn ‘Abd al-Malik. Nel 719 gli fu ordinato dal cugino, il califfo ʿUmar II, di combattere in Iraq i kharigiti e poi, da suo fratello, il califfo Hishām, fu nominato nel 725 governatore dell'Azerbaigian e dell'Armenia. Nel 720 Maslama fu nominato Wali dell'attuale Iraq da parte del fratello, il califfo Yazid II, e affrontò così con successo l'insurrezione di Yazīd b. al-Muhallab.
rdf:langString Maslama ibne Abdal Malique ibne Maruane (em árabe: مسلمة بن عبد الملك; romaniz.: Maslama ben Abd al-Malik ibn-Marwan; Μασαλμᾶς, Masalmas nas fontes gregas; fl.: 705 — 738) foi um príncipe omíada e um dos generais árabes mais proeminentes das primeiras décadas do século VIII, que comandou várias campanhas militares contra o Império Bizantino e contra o Canato Cazar. Tornou-se célebre sobretudo por ter liderado o segundo cerco árabe a Constantinopla, a capital bizantina (717–718) e pelo reforço da presença muçulmana no Cáucaso, onde ficou conhecido como o fundador da "Derbente islâmica" (atualmente no Daguestão, Rússia).
rdf:langString Маслама ибн Абдул-Малик (араб. مسلمة بن عبد الملك‎) — арабский полководец первой половины VIII века. Воевал против Византийской империи и Хазарского каганата. Он достиг большой известности во время осады Константинополя и в походе на Кавказ. После подавления в 720—721 году восстания Язида II ибн аль-Мухаллаба стал наместником Ирака. Маслама всю жизнь провел в военных походах и умер в Сирии в 738 году.
xsd:nonNegativeInteger 37952

data from the linked data cloud