Martian canals
http://dbpedia.org/resource/Martian_canals
Pada akhir abad ke-19 dan awal abad ke-20, terdapat kepercayaan bahwa terdapat kanal-kanal di Mars. Pendapat tersebut pertama kali dilontarkan oleh astronom Italia Giovanni Schiaparelli pada saat oposisi 1877, dan kemudian dikonfirmasi kan oleh para pengamat. Schiaparelli menyebutnya canali, yang diterjemahkan dalam bahasa Indonesia sebagai "kanal-kanal".
rdf:langString
La croyance en l’existence des canaux martiens dura de la fin du XIXe au début du XXe siècle et marqua l’imagination populaire, contribuant au mythe de l’existence d’une vie intelligente sur Mars, la quatrième planète du système solaire. Leur observation, qui n’a jamais fait l’unanimité, relevait d’une illusion d'optique aidée par la qualité médiocre (selon les standards actuels) des optiques de l'époque ainsi que par le faible contraste de la surface martienne. Il ne s'agissait en fait que d'une interprétation de très grandes traces rectilignes dont l'existence fut confirmée par l'observation, mais dont l'origine est considérée aujourd'hui comme géologique.
rdf:langString
19세기 말부터 20세기 초까지 사람들은 화성에 운하가 존재한다고 잘못 믿고 있었다. 이는 화성 표면에 긴 선이 엮여 있는 것을 부르는 말이었으나, 20세기 전반 더 좋은 기술로 관측한 사진에서는 더이상 이런 것이 나타나지 않아 ‘운하’란 일종의 착시였음이 밝혀졌다.
rdf:langString
De Marskanalen zijn donkere lijnen die sommige astronomen in de 19e eeuw en begin 20e eeuw waarnamen op de planeet Mars.
rdf:langString
19世紀後半および20世紀前半の一時期、火星の運河（かせいのうんが）が存在すると信じられていた。 「運河」とされたのは、天文学者によって写真の無い初期の低解像度の天体望遠鏡によって観測された、火星の北緯60度から南緯60度までの赤道付近の地域にある網目状の長い直線であった。1877年の衝の時期にイタリアの天文学者ジョヴァンニ・スキアパレッリによって初めて記述され、そして後の観測者らによって確認された。スキアパレッリはこうした線を「溝」(canali)と呼び、これが「運河」(canals)と英訳された。アイルランドの天文学者（en:Charles E. Burton）は、火星に直線状の地形を示す最初期のスケッチをいくつか描いているが、ただしそれはスキアパレッリのものとは一致しなかった。20世紀初頭には天文観測の進歩が「運河」は錯視であることを明らかにし、現代の火星探査機による高解像度の火星表面地図にもそのような地形は見られない。
rdf:langString
Kanały marsjańskie – sieć hipotetycznych prostych linii, które według astronomów z końca XIX i początku XX wieku miały pokrywać powierzchnię Marsa. Późniejsze zdjęcia z sond kosmicznych obaliły tę hipotezę. Kanały okazały się złudzeniem optycznym.
rdf:langString
Kanaler på Mars trodde många forskare existerade, under sent 1800-tal-tidigt 1900-tal. 1877 tyckte sig italienska astronomen Giovanni Schiaparelli se linjer på Mars, som han kallade kanaler. Spekulationer om liv tog fart, och temat blev vanligt i science fiction-berättelser. När teleskopen förbättrades i början av 1900-talet förklarades det hela vara en optisk synvilla, och myten om kanalernas existens avlivades definitivt under 1960- och 70-talens när planeten besöktes av rymdsonder.
rdf:langString
在19世纪末和20世纪初，人们错误地认为火星上存在"运河"。早期天文学家使用低分辨率望远镜在没有摄影的情况下观测到火星赤道南、北纬60°之间地区分布有大片细长的直线网络。1877年火星冲日期间，意大利天文学家乔凡尼·斯基亚帕雷利首次对它们进行了描述，并得到后来观察者们的证实。斯基亚帕雷利称它们为“渠道”(canali)，而英语误译成“运河”(canals)。爱尔兰天文学家查尔斯·爱德华·伯顿(Charles E.Burton)绘制了部分火星上最早的直线特征图，尽管他的绘图与斯基亚帕雷利的并不相符。二十世纪之交，甚至有人猜测这些是工程建筑，是火星本土智慧文明所建造的灌溉渠。到了二十世纪初，经过改进的天文观测发现“运河”实际上是一种光学幻觉，现代太空探测器对火星表面高分辨率测绘显示没有此类特征。
rdf:langString
Марсианские каналы — объекты на поверхности Марса, существование которых предполагали астрономы с конца 1870-х до 1970-х годов. Каналы описывались как длинные линии, образующие сложную сеть по всей планете между 60° северной широты и 60° южной широты. Впервые об открытии каналов объявил итальянский астроном Джованни Скиапарелли во время великого противостояния 1877 года; после него о наблюдении каналов сообщали и другие астрономы. В 1970-х годах, после получения снимков поверхности Марса космическими аппаратами, было установлено, что большинство «каналов» являются оптической иллюзией.
rdf:langString
Els canals de Mart són línies que diversos astrònoms han cregut veure en la superfície del planeta Mart. Gairebé des del principi de les observacions telescòpiques, aquestes havien mostrat que en la superfície de Mart es trobaven grans regions brillants de color groguenc, a les quals es va anomenar "deserts", que cobrien les tres quartes parts del sòl del planeta. Els canals artificials de l'astrònom nord-americà s'havien originat en un efecte òptic produït per les imperfeccions de les lents dels telescopis de l'època.
rdf:langString
Die sogenannten Marskanäle sind feinste Linienstrukturen, die erstmals 1877 vom italienischen Astronomen Giovanni Schiaparelli bei der Beobachtung des Mars gesehen wurden. Einige von ihnen stellen Canyons oder Abstufungen im Gelände dar, die meisten entsprechen jedoch keinen heute bekannten Strukturen der Marsoberfläche. Sie sind teilweise als Albedo- und Kontrasteffekte zu deuten, teilweise als optische Täuschungen.
rdf:langString
Los canales de Marte son líneas que varios astrónomos han creído ver en la superficie del planeta Marte. Casi desde el principio, las observaciones telescópicas habían mostrado que en la superficie de Marte se encontraban grandes regiones brillantes de color amarillento, a las que se llamó “desiertos”, que cubrían las tres cuartas partes del suelo del planeta. Los "canales artificiales" del astrónomo estadounidense tenían su origen en un efecto óptico producido por las imperfecciones inevitables de las lentes de los telescopios de entonces, unido a la pareidolia.
rdf:langString
During the late 19th and early 20th centuries, it was erroneously believed that there were "canals" on the planet Mars. These were a network of long straight lines in the equatorial regions from 60° north to 60° south latitude on Mars, observed by astronomers using early telescopes without photography. They were first described by the Italian astronomer Giovanni Schiaparelli during the opposition of 1877, and confirmed by later observers. Schiaparelli called these canali ("channels"), which was mis-translated into English as "canals". The Irish astronomer Charles E. Burton made some of the earliest drawings of straight-line features on Mars, although his drawings did not match Schiaparelli's. Around the turn of the century there was even speculation that they were engineering works, irriga
rdf:langString
Chreidtí go raibh canálacha le feiscint ar Mhars. Bhí na daoine riamh faoi dhraíocht ag Mars, go háirithe nuair a tosaíodh ag creidiúint go raibh neacha beo, fiú neacha daonchosúla, ar fáil ar an bpláinéad. Sa bhliain 1877, shíl Giovanni Schiaparelli go raibh sé tar éis línte fíneáilte a thabhairt faoi deara ar dhroim Mharsa, línte ar bhaist sé canali orthu san alt ina ndearna sé an chéad trácht orthu. An focal Iodáilise a d'úsáid Schiaparelli, ciallaíonn sé idir chanáil dhaondéanta agus caolas nó abhainn nádúrtha, ach nuair a tháinig an t-alt i gcló sna teangacha eile, is é an ciallú a ba rogha leis na haistritheoirí gur canálacha saorga a bhí ann. Spreag an smaoineamh seo fantaisíocht na ndaoine, idir shaineolaí agus thuata, thar fóir ar fad. D'oibrigh Percival Lowell amach mapa de Mhars
rdf:langString
I cosiddetti canali di Marte sono una serie di presunte strutture geologiche individuate sulla superficie del pianeta Marte da Giovanni Virginio Schiaparelli verso la fine del XIX secolo e divenute ben presto famose, dando origine a una ridda di ipotesi, polemiche, speculazioni e folclore sulle possibilità che il pianeta rosso potesse ospitare forme di vita senzienti.
rdf:langString
Em 1877, o astrónomo Giovanni Schiaparelli, observou e desenhou um mapa de Marte onde constavam uma complicada rede de linhas rectas que cruzavam a superfície de Marte. Essas estranhas linhas já tinham sido observadas por alguns astrónomos, mas foi este astrónomo italiano quem mostrou um desenho de Marte feito pelo próprio. Schiaparelli chamou a essas linhas de "canalis", que significa "leitos de rio" ou "sulcos", mas foi traduzido para o inglês com o termo "canals" que significa canais feitos de forma artificial. Especulava-se sobre a possibilidade de esses canais serem a prova da existência de vida inteligente em Marte.
rdf:langString
rdf:langString
Canals de Mart
rdf:langString
Marskanäle
rdf:langString
Canales de Marte
rdf:langString
Canálacha Mharsa
rdf:langString
Canaux martiens
rdf:langString
Kanal Mars
rdf:langString
Canali di Marte
rdf:langString
화성의 운하
rdf:langString
Martian canals
rdf:langString
火星の運河
rdf:langString
Kanały marsjańskie
rdf:langString
Marskanalen
rdf:langString
Canais de Marte
rdf:langString
Марсианские каналы
rdf:langString
Kanaler på Mars
rdf:langString
火星运河
xsd:integer
504035
xsd:integer
1124802706
rdf:langString
right
rdf:langString
Mars by Rosetta spacecraft on 24 February 2007.
rdf:langString
Mars surface by Mariner 4 in 1965
rdf:langString
horizontal
xsd:gMonthDay
--02-24
rdf:langString
Mariner 4 craters.gif
xsd:integer
200
218
rdf:langString
Els canals de Mart són línies que diversos astrònoms han cregut veure en la superfície del planeta Mart. Gairebé des del principi de les observacions telescòpiques, aquestes havien mostrat que en la superfície de Mart es trobaven grans regions brillants de color groguenc, a les quals es va anomenar "deserts", que cobrien les tres quartes parts del sòl del planeta. El 1877, l'astrònom italià Giovanni Schiaparelli va observar que sobre aquestes regions es veien formacions rectilínies de color fosc, es va donar el nom de "canals". El 1908, l'astrònom nord-americà Percival Lowell, investigador de gran prestigi en el món de la ciència, va arribar a la conclusió que els canals havien estat construïts per éssers intel·ligents per portar l'aigua, que escassejava en la superfície marciana, des dels casquets polars fins a les regions desèrtiques. Observacions més recents amb telescopis potents van demostrar que realment existien certs accidents geogràfics de traçat més o menys lineal en la superfície marciana. Aquests corresponien als anomenats canals de Lowell, però de cap manera posseïen les característiques descrites per ell. Els canals artificials de l'astrònom nord-americà s'havien originat en un efecte òptic produït per les imperfeccions de les lents dels telescopis de l'època.
rdf:langString
Die sogenannten Marskanäle sind feinste Linienstrukturen, die erstmals 1877 vom italienischen Astronomen Giovanni Schiaparelli bei der Beobachtung des Mars gesehen wurden. Einige von ihnen stellen Canyons oder Abstufungen im Gelände dar, die meisten entsprechen jedoch keinen heute bekannten Strukturen der Marsoberfläche. Sie sind teilweise als Albedo- und Kontrasteffekte zu deuten, teilweise als optische Täuschungen. Schiaparelli hatte besonders scharfe Augen, weshalb seine „Canali“ (ital. für Rinnen) erst zwei Jahre später bei der nächsten Mars-Opposition auch von anderen Beobachtern gesehen werden konnten. Diese noch ausführlicheren Beobachtungen wurden vor allem auf der Sternwarte in den Bergen über Nizza vorgenommen und ergaben zeitweise mehrere Dutzend solcher Linien. Nach diesen Feststellungen und denen anderer Marsforscher um 1900 (vor allem Percival Lowell, USA) verliefen sie fast geradlinig und nahmen in der Mehrzahl ihren Ausgang von dunklen Stellen des Planeten.
rdf:langString
Los canales de Marte son líneas que varios astrónomos han creído ver en la superficie del planeta Marte. Casi desde el principio, las observaciones telescópicas habían mostrado que en la superficie de Marte se encontraban grandes regiones brillantes de color amarillento, a las que se llamó “desiertos”, que cubrían las tres cuartas partes del suelo del planeta. En 1877, el astrónomo italiano Schiaparelli observó que sobre estas regiones se veían formaciones rectilíneas de color oscuro; se les dio el nombre de “canales”. Realizando observaciones de Marte entre 1895 y 1908, el astrónomo estadounidense Percival Lowell, investigador de gran prestigio en el mundo de la ciencia, llegó a la conclusión de que los canales habían sido construidos por seres inteligentes para llevar el agua, que escaseaba en la superficie marciana, desde los casquetes polares hasta las regiones desérticas. Sin embargo, otras y mejores observaciones realizadas con telescopios más potentes por José Comas y Solá y Eugène Antoniadi también a principios del siglo XX demostraron que, aunque realmente existían ciertos accidentes geográficos de trazado aparentemente más o menos lineal en la superficie marciana (que correspondían a los llamados canales de Lowell), de ningún modo poseían las notables características que denotaban construcción artificial descritas por él. Los "canales artificiales" del astrónomo estadounidense tenían su origen en un efecto óptico producido por las imperfecciones inevitables de las lentes de los telescopios de entonces, unido a la pareidolia.
rdf:langString
During the late 19th and early 20th centuries, it was erroneously believed that there were "canals" on the planet Mars. These were a network of long straight lines in the equatorial regions from 60° north to 60° south latitude on Mars, observed by astronomers using early telescopes without photography. They were first described by the Italian astronomer Giovanni Schiaparelli during the opposition of 1877, and confirmed by later observers. Schiaparelli called these canali ("channels"), which was mis-translated into English as "canals". The Irish astronomer Charles E. Burton made some of the earliest drawings of straight-line features on Mars, although his drawings did not match Schiaparelli's. Around the turn of the century there was even speculation that they were engineering works, irrigation canals constructed by a civilization of intelligent aliens indigenous to Mars. By the early 20th century, improved astronomical observations revealed the "canals" to be an optical illusion, and modern high-resolution mapping of the Martian surface by spacecraft shows no such features.
rdf:langString
Chreidtí go raibh canálacha le feiscint ar Mhars. Bhí na daoine riamh faoi dhraíocht ag Mars, go háirithe nuair a tosaíodh ag creidiúint go raibh neacha beo, fiú neacha daonchosúla, ar fáil ar an bpláinéad. Sa bhliain 1877, shíl Giovanni Schiaparelli go raibh sé tar éis línte fíneáilte a thabhairt faoi deara ar dhroim Mharsa, línte ar bhaist sé canali orthu san alt ina ndearna sé an chéad trácht orthu. An focal Iodáilise a d'úsáid Schiaparelli, ciallaíonn sé idir chanáil dhaondéanta agus caolas nó abhainn nádúrtha, ach nuair a tháinig an t-alt i gcló sna teangacha eile, is é an ciallú a ba rogha leis na haistritheoirí gur canálacha saorga a bhí ann. Spreag an smaoineamh seo fantaisíocht na ndaoine, idir shaineolaí agus thuata, thar fóir ar fad. D'oibrigh Percival Lowell amach mapa de Mhars a bhí breac le mionchanálacha. Bhí Schiaparelli féin den bharúil nach raibh sa chuid ba mhó de chanálacha Lowell ach iomrall súl nó fantaisíocht. Na scríbhneoirí ficsin eolaíochta a scríobhadh scéalta faoi Mhars mar a samhlaíodh dóibh féin é, thug siad an-taitneamh do na canálacha. Is iomaí duine acu a bhain úsáid as móitíf na sibhialtachta seanársa a bhí go díreach ag fáil bháis de cheal uisce, agus í ag roinnt an bheagáin ar bhealach chomh cliste le córas casta de chanálacha. Is féidir an mhóitíf seo a aithint ag scríbhneoirí chomh difriúil le chéile le H.G.Wells agus Edgar Rice Burroughs. Mar sin féin, ní raibh sna canálacha, nó an chuid ba mhó acu, ach iomrall súl. Cuid de na saineolaithe a rinne a staidéar ar Mhars nuair a bhí na canálacha faisiúnta, shíl siad go raibh an dúrud acu ann; an chuid eile, b'ar éigean a chonaic siad oiread is aon chanáil amháin. Mar sin, bhí sé ina ábhar conspóide thar na blianta fada an raibh siad ann ar aon nós. Sa bhliain 1972, shocraigh an spástaiscéalaí Mariner 9 an scéal. Ní raibh na canálacha ann, ná aon rian eile i ndiaidh ardsibhialtachtaí teicneolaíocha. Má bhí beatha ar bith ar Mhars riamh, beatha thar a bheith simplí a bhí ann, ar aon leibhéal leis na miocrorgánaigh, na víreasanna nó na baictéirí.
rdf:langString
Pada akhir abad ke-19 dan awal abad ke-20, terdapat kepercayaan bahwa terdapat kanal-kanal di Mars. Pendapat tersebut pertama kali dilontarkan oleh astronom Italia Giovanni Schiaparelli pada saat oposisi 1877, dan kemudian dikonfirmasi kan oleh para pengamat. Schiaparelli menyebutnya canali, yang diterjemahkan dalam bahasa Indonesia sebagai "kanal-kanal".
rdf:langString
La croyance en l’existence des canaux martiens dura de la fin du XIXe au début du XXe siècle et marqua l’imagination populaire, contribuant au mythe de l’existence d’une vie intelligente sur Mars, la quatrième planète du système solaire. Leur observation, qui n’a jamais fait l’unanimité, relevait d’une illusion d'optique aidée par la qualité médiocre (selon les standards actuels) des optiques de l'époque ainsi que par le faible contraste de la surface martienne. Il ne s'agissait en fait que d'une interprétation de très grandes traces rectilignes dont l'existence fut confirmée par l'observation, mais dont l'origine est considérée aujourd'hui comme géologique.
rdf:langString
19세기 말부터 20세기 초까지 사람들은 화성에 운하가 존재한다고 잘못 믿고 있었다. 이는 화성 표면에 긴 선이 엮여 있는 것을 부르는 말이었으나, 20세기 전반 더 좋은 기술로 관측한 사진에서는 더이상 이런 것이 나타나지 않아 ‘운하’란 일종의 착시였음이 밝혀졌다.
rdf:langString
I cosiddetti canali di Marte sono una serie di presunte strutture geologiche individuate sulla superficie del pianeta Marte da Giovanni Virginio Schiaparelli verso la fine del XIX secolo e divenute ben presto famose, dando origine a una ridda di ipotesi, polemiche, speculazioni e folclore sulle possibilità che il pianeta rosso potesse ospitare forme di vita senzienti. Tra i più influenti assertori dell'ipotesi sulla natura artificiale dei canali vi fu l'astronomo statunitense Percival Lowell, che rese popolare il concetto presso l'opinione pubblica. Da allora i canali marziani (e i loro ipotetici costruttori) divennero un elemento di innumerevoli opere di fantascienza avventurosa. I controversi "canali" di Schiaparelli si dimostrarono in realtà delle illusioni ottiche. Benché le analisi spettroscopiche (a partire da quelle di William Wallace Campbell) avessero già escluso la presenza di acqua ed ossigeno sulla superficie del pianeta, solo le prime foto scattate dalla sonda spaziale Mariner 4 nel 1965 e la prima mappatura realizzata da Mariner 9 nel 1971 misero definitivamente fine a questa idea, rivelando una superficie arida e desertica, butterata da crateri da impatto, profonde incisioni e formazioni di origine vulcanica. Le missioni spaziali hanno offerto indizi dell'esistenza passata di acqua allo stato liquido sulla superficie di Marte. Tuttavia le teorie che vedevano la rete di canali marziani come letti asciutti di fiumi vennero confutate dalle fotografie ad alta risoluzione del Mars Global Surveyor, scattate dal 1997 al 2001: nonostante siano visibili reti complesse apparentemente dotate di affluenti e corsi principali, non sono state scoperte sorgenti o reti in scala inferiore che possano giustificare l'origine di ipotetici corsi d'acqua di grande portata.
rdf:langString
De Marskanalen zijn donkere lijnen die sommige astronomen in de 19e eeuw en begin 20e eeuw waarnamen op de planeet Mars.
rdf:langString
19世紀後半および20世紀前半の一時期、火星の運河（かせいのうんが）が存在すると信じられていた。 「運河」とされたのは、天文学者によって写真の無い初期の低解像度の天体望遠鏡によって観測された、火星の北緯60度から南緯60度までの赤道付近の地域にある網目状の長い直線であった。1877年の衝の時期にイタリアの天文学者ジョヴァンニ・スキアパレッリによって初めて記述され、そして後の観測者らによって確認された。スキアパレッリはこうした線を「溝」(canali)と呼び、これが「運河」(canals)と英訳された。アイルランドの天文学者（en:Charles E. Burton）は、火星に直線状の地形を示す最初期のスケッチをいくつか描いているが、ただしそれはスキアパレッリのものとは一致しなかった。20世紀初頭には天文観測の進歩が「運河」は錯視であることを明らかにし、現代の火星探査機による高解像度の火星表面地図にもそのような地形は見られない。
rdf:langString
Kanały marsjańskie – sieć hipotetycznych prostych linii, które według astronomów z końca XIX i początku XX wieku miały pokrywać powierzchnię Marsa. Późniejsze zdjęcia z sond kosmicznych obaliły tę hipotezę. Kanały okazały się złudzeniem optycznym.
rdf:langString
Em 1877, o astrónomo Giovanni Schiaparelli, observou e desenhou um mapa de Marte onde constavam uma complicada rede de linhas rectas que cruzavam a superfície de Marte. Essas estranhas linhas já tinham sido observadas por alguns astrónomos, mas foi este astrónomo italiano quem mostrou um desenho de Marte feito pelo próprio. Schiaparelli chamou a essas linhas de "canalis", que significa "leitos de rio" ou "sulcos", mas foi traduzido para o inglês com o termo "canals" que significa canais feitos de forma artificial. Especulava-se sobre a possibilidade de esses canais serem a prova da existência de vida inteligente em Marte. Um acérrimo defensor dessa teoria foi o astrónomo e matemático norte-americano Percival Lowell. Lowell também desenhou a superficie de Marte onde incluiu os polémicos canais. Ele chegou à conclusão que esses canais serviam para levar a água dos pólos para todo o planeta para ser utilizado por seus habitantes. Mas muitos astrónomos não viam qualquer canal na superfície de Marte. De notar que a observação da superficie de Marte a partir da Terra não era tarefa fácil na época. As observações eram muito difíceis o que fez com que muitos astrónomos pensassem que afinal os canais de Marte não passavam de uma ilusão de óptica. O astrónomo inglês Edward Walter Maunder efectuou experiências que mostravam que a distância pode dar a ilusão de que um certo grupo de pontos podem criar a ilusão de se tratar de uma linha recta. Posteriormente foram feitas observações com instrumentos cada vez melhores onde não foram vistos os canais tão defendidos por Lowell. Nos dias actuais temos imagens de grande definição sobre a superfície de Marte. Várias sondas já nos deram muitos detalhes sobre a sua superfície e nunca foram vistos os canais ou vestígios que esses canais alguma vez existiram. Está completamente posta de parte a ideia de em Marte existir uma rede de canais que permite a distribuição da água das calotas polares para todo o planeta para a utilização dos seus habitantes. Foi uma teoria que apaixonou muitas pessoas, que gerou muitos debates e especulações, mas hoje sabe-se que esta teoria não está correta.
rdf:langString
Kanaler på Mars trodde många forskare existerade, under sent 1800-tal-tidigt 1900-tal. 1877 tyckte sig italienska astronomen Giovanni Schiaparelli se linjer på Mars, som han kallade kanaler. Spekulationer om liv tog fart, och temat blev vanligt i science fiction-berättelser. När teleskopen förbättrades i början av 1900-talet förklarades det hela vara en optisk synvilla, och myten om kanalernas existens avlivades definitivt under 1960- och 70-talens när planeten besöktes av rymdsonder.
rdf:langString
在19世纪末和20世纪初，人们错误地认为火星上存在"运河"。早期天文学家使用低分辨率望远镜在没有摄影的情况下观测到火星赤道南、北纬60°之间地区分布有大片细长的直线网络。1877年火星冲日期间，意大利天文学家乔凡尼·斯基亚帕雷利首次对它们进行了描述，并得到后来观察者们的证实。斯基亚帕雷利称它们为“渠道”(canali)，而英语误译成“运河”(canals)。爱尔兰天文学家查尔斯·爱德华·伯顿(Charles E.Burton)绘制了部分火星上最早的直线特征图，尽管他的绘图与斯基亚帕雷利的并不相符。二十世纪之交，甚至有人猜测这些是工程建筑，是火星本土智慧文明所建造的灌溉渠。到了二十世纪初，经过改进的天文观测发现“运河”实际上是一种光学幻觉，现代太空探测器对火星表面高分辨率测绘显示没有此类特征。
rdf:langString
Марсианские каналы — объекты на поверхности Марса, существование которых предполагали астрономы с конца 1870-х до 1970-х годов. Каналы описывались как длинные линии, образующие сложную сеть по всей планете между 60° северной широты и 60° южной широты. Впервые об открытии каналов объявил итальянский астроном Джованни Скиапарелли во время великого противостояния 1877 года; после него о наблюдении каналов сообщали и другие астрономы. В 1970-х годах, после получения снимков поверхности Марса космическими аппаратами, было установлено, что большинство «каналов» являются оптической иллюзией.
xsd:nonNegativeInteger
19402
