Maria Spiridonova

http://dbpedia.org/resource/Maria_Spiridonova an entity of type: Thing

Marija Alexandrowna Spiridonowa (russisch Мария Александровна Спиридонова; auch Maria Spiridonowa; wiss. Transliteration Marija Aleksandrovna Spiridonova; * 16. Oktober 1884 in Tambow, Russisches Kaiserreich; † 11. September 1941 in Orjol, Sowjetunion) war eine russische Sozialrevolutionärin und Politikerin aus der Partei der Sozialrevolutionäre. Sie war ZK-Mitglied der Partei der Linken Sozialrevolutionäre. Als erste Frau wurde sie 1922 in den Obersten Sowjet der UdSSR gewählt. rdf:langString
Maria Alexandrovna Spiridonova (bahasa Rusia: Мари́я Алекса́ндровна Спиридо́нова; 16 Oktober 1884 – 11 September 1941) adalah seorang revolusioner Rusia yang terinspirasi Narodnik. Ia adalah satu-satunya wanita selain Alexandra Kollontai yang memainkan peran penting pada Revolusi Rusia. rdf:langString
Maria Alexandrovna Spiridonova (en russe : Мария Александровна Спиридонова), née le 16 octobre 1884 à Tambov et morte le 11 septembre 1941 à Orel, est une révolutionnaire russe d'inspiration populiste, la seule femme, à part Alexandra Kollontaï, qui ait joué un rôle vraiment éminent dans les événements de la Révolution russe. rdf:langString
マリア・アレクサンドロヴナ・スピリドーノヴァ(スピリドノワとも、Мария Александровна Спиридонова, 1884年10月16日 – 1941年9月11日)は、ロシアの革命家。左翼社会革命党(社会革命党左派、w:Left Socialist-Revolutionaries)を率いた壮絶な女性闘士として知られる。 rdf:langString
Maria Aleksandrovna Spiridonova (Russisch: Мария Александровна Спиридонова) (Tambov, 16 oktober 1884 – nabij Orjol, 11 september 1941) was een vooraanstaande persoon in Russisch revolutionaire kringen aan het begin van de twintigste eeuw. rdf:langString
Marija Aleksandrowna Spiridonowa, ros. Мария Александровна Спиридонова (ur. 16 października?/ 28 października 1884 w Tambowie, zm. 11 września 1941 w koło Orła) – rosyjska działaczka rewolucyjna, przywódczyni lewicowej frakcji eserowców (w grudniu 1917 wyodrębnionej w partię lewicowych eserowców), w czasach sowieckich prześladowana i zamordowana. rdf:langString
Maria Aleksandrovna Spiridonova (em russo:Мари́я Алекса́ндровна Спиридо́нова), 16 de outubro de 1884 – 11 de setembro de 1941, foi uma revolucionária russa. rdf:langString
Maria Spiridonova, ryska Мария Спиридонова, född 16 oktober 1884 i Tambov, Kejsardömet Ryssland , död 11 september 1941 i Orjol, Sovjetunionen, var en ledande rysk revolutionär som var medlem i det Socialistrevolutionära partiet. Hon var anhängare av individualmilitans som strategi och motståndare till Lenin. rdf:langString
Мари́я Алекса́ндровна Спиридо́нова (16 [28] октября 1884, Тамбов — 11 сентября 1941, под Орлом) — российская революционерка, одна из руководительниц партии левых эсеров. rdf:langString
玛丽亚·亚历山德罗夫娜·斯皮里多诺娃(俄語:Мари́я Алекса́ндровна Спиридо́нова 1884年10月16日-1941年9月11日)俄罗斯民粹派革命家,1906年作为社会革命党战斗组成员刺杀沙俄官员,在西伯利亚监狱服刑11年,1917年2月获释后在俄国革命中扮演重要角色。领导左派社会革命党,先支持后反对列宁和布尔什维克。1918年7月,为了断绝苏俄和德国的关系,指使契卡成员刺杀了德国驻苏俄大使威尔海姆·冯·米尔巴赫。1918年起多次被捕,关入精神病院或流放。1941年被处决。后来苏联曾成功将她抹黑并强行隐藏了和她相关的历史。 rdf:langString
Марія Олександрівна Спиридонова (16 [28] жовтня 1884, Тамбов — 11 вересня 1941, Медведівський ліс під Орлом) — російська революціонерка, одна з керівниць партії лівих есерів. rdf:langString
Maria Spiridónova (Tambov, 16 d'octubre de 1884 (Julià) - Oriol, 11 de setembre de 1941), nom complet amb patronímic Maria Aleksàndrovna Spiridónova, rus: Мари́я Алекса́ндровна Спиридо́нова, fou una revolucionària russa de principis del segle xx, destacada dirigent del Partit Social-Revolucionari d'Esquerra (PSRI). Paradigma per excel·lència de terrorista revolucionària de l'últim període tsarista, va ser la candidata governamental a presidir l'Assemblea Constituent després de la Revolució d'Octubre. Després d'organitzar l'assassinat de l'ambaixador alemany a l'estiu de 1918, els bolxevics la van detenir. Va passar la resta de la seva vida en l'exili interior i en diverses presons i camps de treball. Durant les Purgues de Stalin, va ser arrestada amb altres dotze antics membres del PSRI a rdf:langString
Η Μαρία Αλεξανδρόβνα Σπιριδόνοβα (16 Οκτωβρίου 1884 – 11 Σεπτεμβρίου 1941) ήταν μία Ρωσίδα σοσιαλ-επαναστάτρια. Η δολοφονία ενός αξιωματικού της αστυνομίας που διέπραξε το 1905 ήταν η πιο σπουδαία τρομοκρατική πράξη από γυναίκα στη Ρωσία, και η επακόλουθη κακομεταχείρισή της από την αστυνομία την κατέστησε ονομαστή μάρτυρα. Μετά από 11 χρόνια σε φυλακή της Σιβηρίας, απελευθερώθηκε μετά τη Φεβρουαριανή Επανάσταση του 1917 και επέστρεψε σαν ηρωίδα της Επανάστασης. Οδήγησε τους Αριστερούς Εσέρους σε συμμαχία με τον Λένιν και τους Μπολσεβίκους, αλλά φυλακίστηκε για κάποιο διάστημα και κλείστηκε σε ψυχιατρικό θεραπευτήριο, αφού οι Αριστεροί Εσέροι εγκατέλειψαν τους Μπολσεβίκους το 1918. rdf:langString
Maria Alexandrovna Spiridonova (Russian: Мари́я Алекса́ндровна Спиридо́нова; 16 October 1884 – 11 September 1941) was a Narodnik-inspired Russian revolutionary. In 1906, as a novice member of a local combat group of the Tambov Socialists-Revolutionaries (SRs), she assassinated a security official. Her subsequent abuse by police earned her enormous popularity with the opponents of Tsarism throughout the empire and even abroad. rdf:langString
Mariya Aleksándrovna Spiridónova (en ruso: Мари́я Алекса́ндровна Спиридо́нова; Tambov, 16 de octubre de 1884-bosque Medvédevsk cerca de Oriol, 11 de septiembre de 1941) fue una revolucionaria rusa de principios del siglo xx, destacada dirigente del Partido Socialrevolucionario de Izquierda (PSRI).​ Paradigma por excelencia de terrorista revolucionaria del último periodo zarista, fue la candidata del gobierno de Lenin a presidir la Asamblea Constituyente tras la Revolución de Octubre, ​ pero la mayoría de los delegados votaría por el socialista revolucionario Víktor Chernov. Tras organizar el asesinato del embajador alemán en el verano de 1918, los bolcheviques la detuvieron.​ Pasó el resto de su vida en el exilio interior y en diversas prisiones y campos de trabajo.​ Durante las Purgas de rdf:langString
마리야 알렉산드로브나 스피리도노바(러시아어: Мари́я Алекса́ндровна Спиридо́нова: 1884년 10월 16일-1941년 9월 11일)는 러시아의 나로드니키 혁명가다. 1906년 탐보프 사회주의혁명당 지역 투쟁조직(테러리즘 실행조직)의 말단 조직원으로서 관헌이자 지주인 를 암살해 체포되어 고문당했다. 이 일로 차리즘에 저항하는 투사로서 전국적인 명성을 얻었다. 11년간 시베리아 유형생활을 하다 1917년 러시아 혁명으로 석방되어 유럽 러시아로 귀환한 스피리도노바는 극빈자, 특히 농민의 영웅으로 대접받았다. 의 수장으로서 스피리도노바는 볼셰비키의 알렉산드라 콜론타이와 함께 러시아 혁명에서 둘 뿐인 지도부급 여성 혁명가였다.:part II, p. 842 rdf:langString
Marija Aleksandrovna Spiridonova (in russo: Мария Александровна Спиридонова?; Tambov, 16 ottobre 1884 – Orël, nei boschi detti Medvedevskij les, 11 settembre 1941) è stata una rivoluzionaria russa di ispirazione socialista-populista. rdf:langString
rdf:langString Maria Spiridónova
rdf:langString Marija Alexandrowna Spiridonowa
rdf:langString Μαρία Σπιριδόνοβα
rdf:langString Mariya Spiridónova
rdf:langString Maria Spiridonova
rdf:langString Maria Spiridonova
rdf:langString Marija Aleksandrovna Spiridonova
rdf:langString マリア・スピリドーノワ
rdf:langString 마리야 스피리도노바
rdf:langString Maria Spiridonova
rdf:langString Marija Spiridonowa
rdf:langString Maria Spiridonova
rdf:langString Maria Spiridonova
rdf:langString Спиридонова, Мария Александровна
rdf:langString Maria Spiridonova
rdf:langString 玛丽亚·亚历山德罗夫娜·斯皮里多诺娃
rdf:langString Спиридонова Марія Олександрівна
rdf:langString Maria Spiridonova
rdf:langString Maria Spiridonova
xsd:date 1941-09-11
xsd:date 1884-10-16
xsd:integer 1152145
xsd:integer 1119323715
rdf:langString Maria Alexandrovna Spiridonova
xsd:date 1884-10-16
xsd:date 1941-09-11
rdf:langString vertical
<second> 1930.0
rdf:langString The inscription in Russian reads:
rdf:langString center
rdf:langString Memorial to victims of Stalinism
rdf:langString erected in Medvedevsky Forest in 1990
rdf:langString Monument to victims of political repressions in Oryol-3.JPG
rdf:langString Monument to victims of political repressions in Oryol-1.JPG
rdf:langString I only disagree with the fact that the death penalty remains in our system. Today the State is powerful enough to build socialism without resorting to the death penalty and should not include such a statute among its laws. [...] The best thoughts of humanity and the passionate work of hearts and minds for centuries on end have seen the elimination of this institution as a crowning achievement. The axe, the guillotine, the rope, the bullet, and the electric chair are representative of the Middle Ages. [...] It is permissible and necessary to kill in a civil war while protecting the rights of the revolution and the working class, but only when there are no other means at hand to defend the revolution. When, however, powerful means of defense such as we have exist, capital punishment becomes an institution of evil, corrupting in countless ways those who make use of it. I think constantly about the psychology of thousands of people, about those dealing with technical questions, the executioners, members of the firing squads, those who conduct the condemned to their deaths, about the platoon of soldiers shooting in the semidarkness at the bound, defenseless, and half-crazed prisoner. This should never, never be permitted in our country. We have apple blossoms in our country, we have motion and science, art, beauty, we have books and universal education and health care, we have the sun and children to raise, we have truth. And together with all this we have this enormous corner where cruel and bloody deeds are performed. In connection with this question, I often think of Stalin, who is, after all, an intelligent man, seemingly interested in the transformation of objects and hearts. How is it that he does not see that the death penalty must be abolished?! You started using this death penalty with us Left SRs and you should end it with us, restricting its scope to my person, who, as you assert, has not been disarmed. But you must put an end to the death penalty. [...]
xsd:gMonthDay --11-13
xsd:integer 300
rdf:langString Maria Spiridónova (Tambov, 16 d'octubre de 1884 (Julià) - Oriol, 11 de setembre de 1941), nom complet amb patronímic Maria Aleksàndrovna Spiridónova, rus: Мари́я Алекса́ндровна Спиридо́нова, fou una revolucionària russa de principis del segle xx, destacada dirigent del Partit Social-Revolucionari d'Esquerra (PSRI). Paradigma per excel·lència de terrorista revolucionària de l'últim període tsarista, va ser la candidata governamental a presidir l'Assemblea Constituent després de la Revolució d'Octubre. Després d'organitzar l'assassinat de l'ambaixador alemany a l'estiu de 1918, els bolxevics la van detenir. Va passar la resta de la seva vida en l'exili interior i en diverses presons i camps de treball. Durant les Purgues de Stalin, va ser arrestada amb altres dotze antics membres del PSRI a Ufá, on vivien en l'exili (8 de febrer de 1937). Va néixer en el si d'una família noble a la província de Tambov el 1884 i es va formar en infermeria, però al 1905 va abandonar els estudis i es va lliurar a l'activitat revolucionària com a membre del Partit Social-Revolucionari (PSR). Condemnada a mort per l'assassinat de Gavriil Nikoláievich Luzhenovski, responsable policial d'un districte de la província de Tambov, la pressió popular va obligar a commutar la pena per cadena perpètua. El seu maltractament durant el seu període d'empresonament la va convertir en un mite entre la pagesia i la seva popularitat la va utilitzar més tard el partit. Va passar els deu anys següents a la presó a Sibèria. Contínuament malalta i amb períodes de depressió, amb prou feines va participar en les activitats organitzades per les seves companyes de captivitat. Va ser alliberada quan va esclatar la Revolució de Febrer del 1917. Es va convertir aviat en un dels principals representants del corrent més esquerrà del PSR. Icona revolucionària de l'esquerra del PSR, va ser el paladí dels quals s'oposaven a continuar la guerra mundial i desitjaven acabar amb qualsevol vestigi de l'autocràcia tsarista. Més consumada agitadora i símbol moral que hàbil política, inspirava i convencia pel seu exemple personal i la seva ferma fe cuasirreligiosa en la capacitat de l'individu per dur a terme una profunda reforma moral i social. Malgrat no pertànyer a la direcció nacional del PSR, va participar intensament en les activitats tant de la secció del partit a la capital —dominada ja pels social-revolucionaris d'esquerra— com en el camp. Mentre l'adreça moderada del partit advocava per mantenir la revolució limitada a la política i per no emprendre canvis socials, Spiridónova, igual que el corrent més esquerrà dels social-revolucionaris, propugnava una gran transformació social. Després del fallit intent del general Kornílov de prendre el poder, va començar a vituperar més intensament al Govern i a la direcció del partit, personificada en Chernov. Aviat, es va convertir en l'ànima del corrent esquerrà del partit que aviat s'escindiria del PSR. Va acudir a la capital per assistir al II Congrés dels Soviets, simultani a la Revolució d'Octubre. Membre de la presidència del congrés, va participar en l'abolició de la pena de mort als desertors. Al començament, Spiridónova va advocar per la formació d'un Govern socialista de coalició, però, quan això va resultar impossible, va defensar la coalició entre el Partit Social-revolucionari d'Esquerra (PSRI) i els bolxevics. Es va convertir en un dels dirigents més destacats del PSRI. A la fi del 1917 i principis del 1918, va prendre el control total de l'organització de consells camperols, fins llavors en mans del PSR. Després de la unió dels soviets de soldats i obrers amb els de camperols, es va mantenir una secció camperola separada, presidida per Spiridónova, que va ser la principal responsable de l'extensió del sistema de soviets en el camp, el foment del respatller al govern soviètic, la preparació de la reforma agrària i la defensa dels interessos camperols en general. Va romandre al capdavant d'aquesta secció del CEC entre el segon i el cinquè congrés soviètic. Decidida partidària del Govern bolxevic durant els primers mesos d'est, al juny de 1918 va passar a l'oposició. Defensora de reprendre el terrorisme contra els representants alemanys a Rússia per anul·lar el Tractat Brest-Litovsk, va aprovar l'assassinat de l'ambaixador alemany al juliol durant l'«alçament socialrevolucionari». Arrestada llavors, va passar la resta de la seva vida entre la clandestinitat i les presons i exilis interiors. Després de diverses detencions, finalment, va ser alliberada al 18 de novembre 1921, amb la condició que abandonés tota activitat política. Ella ho va complir. Va passar catorze anys exiliada: a Kaluga entre 1923 i 1925, en Samarcanda entre 1925 i 1928 i en Taixkent entre 1928 i 1930. El 1931 va ser enviada a Ufà, on va treballar com a planificadora econòmica experta en un banc agrícola, activitat que considerava la seva petita contribució a l'establiment del socialisme. El 8 de febrer de 1937, va ser detinguda juntament amb els seus companys de pis: no va tornar a recobrar la llibertat. Empresonada en diverses presons, finalment en la d'Oriol al costat del seu marit, va ser afusellada l'any 1941, dies abans que la ciutat caigués en mans dels alemanys durant l'Operació Barbarroja. El 1992, es van anul·lar els càrrecs pels quals havia estat exiliada el 1918 i se la va rehabilitar per complet.
rdf:langString Marija Alexandrowna Spiridonowa (russisch Мария Александровна Спиридонова; auch Maria Spiridonowa; wiss. Transliteration Marija Aleksandrovna Spiridonova; * 16. Oktober 1884 in Tambow, Russisches Kaiserreich; † 11. September 1941 in Orjol, Sowjetunion) war eine russische Sozialrevolutionärin und Politikerin aus der Partei der Sozialrevolutionäre. Sie war ZK-Mitglied der Partei der Linken Sozialrevolutionäre. Als erste Frau wurde sie 1922 in den Obersten Sowjet der UdSSR gewählt.
rdf:langString Η Μαρία Αλεξανδρόβνα Σπιριδόνοβα (16 Οκτωβρίου 1884 – 11 Σεπτεμβρίου 1941) ήταν μία Ρωσίδα σοσιαλ-επαναστάτρια. Η δολοφονία ενός αξιωματικού της αστυνομίας που διέπραξε το 1905 ήταν η πιο σπουδαία τρομοκρατική πράξη από γυναίκα στη Ρωσία, και η επακόλουθη κακομεταχείρισή της από την αστυνομία την κατέστησε ονομαστή μάρτυρα. Μετά από 11 χρόνια σε φυλακή της Σιβηρίας, απελευθερώθηκε μετά τη Φεβρουαριανή Επανάσταση του 1917 και επέστρεψε σαν ηρωίδα της Επανάστασης. Οδήγησε τους Αριστερούς Εσέρους σε συμμαχία με τον Λένιν και τους Μπολσεβίκους, αλλά φυλακίστηκε για κάποιο διάστημα και κλείστηκε σε ψυχιατρικό θεραπευτήριο, αφού οι Αριστεροί Εσέροι εγκατέλειψαν τους Μπολσεβίκους το 1918. Η Σπιριδόνοβα συνελήφθη από τη μυστική αστυνομία κατά τη διάρκεια της του 1937 - 1939 και στάλθηκε στα στρατόπεδα αναγκαστικής εργασίας των Γκουλάγκ, όπου εκτελέστηκε με συνοπτικές διαδικασίες αμέσως μετά την έναρξη του Δευτέρου Παγκοσμίου Πολέμου στα τέλη του καλοκαιριού 1941.
rdf:langString Mariya Aleksándrovna Spiridónova (en ruso: Мари́я Алекса́ндровна Спиридо́нова; Tambov, 16 de octubre de 1884-bosque Medvédevsk cerca de Oriol, 11 de septiembre de 1941) fue una revolucionaria rusa de principios del siglo xx, destacada dirigente del Partido Socialrevolucionario de Izquierda (PSRI).​ Paradigma por excelencia de terrorista revolucionaria del último periodo zarista, fue la candidata del gobierno de Lenin a presidir la Asamblea Constituyente tras la Revolución de Octubre, ​ pero la mayoría de los delegados votaría por el socialista revolucionario Víktor Chernov. Tras organizar el asesinato del embajador alemán en el verano de 1918, los bolcheviques la detuvieron.​ Pasó el resto de su vida en el exilio interior y en diversas prisiones y campos de trabajo.​ Durante las Purgas de Stalin, fue arrestada con otros doce antiguos miembros del PSRI en Ufá, donde vivían en el exilio (8 de febrero de 1937).​ Nació en el seno de una familia noble en la provincia de Tambov en 1884 y se formó en enfermería, pero en 1905 abandonó los estudios y se entregó a la actividad revolucionaria como miembro del Partido Social-Revolucionario (PSR).​ Condenada a muerte por el asesinato de Gavriil Nikoláievich Luzhenovski, responsable policial de un distrito de la provincia de Tambov, la presión popular obligó a conmutar la pena por cadena perpetua.​ Su maltrato durante su periodo de encarcelamiento la convirtió en un mito entre el campesinado y su popularidad la utilizó más tarde el partido.​ Pasó los diez años siguientes en prisión en Siberia.​ Continuamente enferma y con periodos de depresión, apenas participó en las actividades organizadas por sus compañeras de cautiverio.​ Fue liberada cuando estalló la Revolución de Febrero de 1917.​ Se convirtió pronto en uno de los principales representantes de la corriente más izquierdista del PSR.​ Icono revolucionario de la izquierda del PSR, fue el paladín de los que se oponían a continuar la guerra mundial y deseaban acabar con cualquier vestigio de la autocracia zarista.​ Más consumada agitadora y símbolo moral que hábil política, inspiraba y convencía por su ejemplo personal y su firme fe cuasirreligiosa en la capacidad del individuo para llevar a cabo una profunda reforma moral y social.​ A pesar de no pertenecer a la dirección nacional del PSR, participó intensamente en las actividades tanto de la sección del partido en la capital —dominada ya por los socialrevolucionarios de izquierda— como en el campo.​ Mientras la dirección moderada del partido abogaba por mantener la revolución limitada a la política y por no emprender cambios sociales, Spiridónova, al igual que la corriente más izquierdista de los socialrevolucionarios, propugnaba una gran transformación social.​ Tras la fallida intentona del general Kornílov de tomar el poder, comenzó a vituperar más intensamente al Gobierno y a la dirección del partido, personificada en Chernov.​​ Hábil oradora, se convirtió pronto en el alma de la corriente izquierdista del partido que pronto se escindiría del PSR.​ Acudió a la capital para asistir al II Congreso de los Sóviets, simultáneo a la Revolución de Octubre.​ Miembro de la presidencia del congreso, participó en la abolición de la pena de muerte a los desertores.​ Al comienzo, Spiridónova abogó por la formación de un Gobierno socialista de coalición pero,​​ cuando esto resultó imposible, defendió con ardor la coalición entre el Partido Socialrevolucionario de Izquierda (PSRI) y los bolcheviques.​ Se convirtió en uno de los dirigentes más destacados del PSRI.​ A finales de 1917 y principios de 1918, tomó el control total de la organización de sóviets campesinos, hasta entonces en manos del PSR.​ Tras la unión de los sóviets de soldados y obreros con los de campesinos, se mantuvo una sección campesina separada, presidida por Spiridónova, que fue la principal responsable de la extensión del sistema de sóviets en el campo, el fomento del respaldo al gobierno soviético, la preparación de la reforma agraria y la defensa de los intereses campesinos en general.​ Permaneció al frente de esta sección del Comité ejecutivo entre el segundo y el quinto Congresos Panrusos de los Sóviets.​ Decidida partidaria del Gobierno bolchevique durante los primeros meses de este, en junio de 1918 pasó a la oposición.​ Defensora de retomar el terrorismo contra los representantes alemanes en Rusia para anular el Tratado de Brest-Litovsk, aprobó el asesinato del embajador alemán en julio durante el «alzamiento socialrevolucionario».​ Arrestada entonces, pasó el resto de su vida entre la clandestinidad y las prisiones y destierros interiores.​ Tras varias detenciones, se la liberó finalmente el 18 de noviembre de 1921, con la condición de que abandonase toda actividad política, limitación que cumplió.​ Pasó catorce años desterrada: en Kaluga entre 1923 y 1925, en Samarcanda entre 1925 y 1928 y en Taskent entre 1928 y 1930.​ En 1931, se la envió a Ufá, donde trabajó como planificadora económica experta en un banco agrícola, actividad que consideraba su pequeña contribución al establecimiento del socialismo.​ El 8 de febrero de 1937, fue detenida junto con sus compañeros de piso: no volvió a recobrar la libertad.​ Encarcelada en diversas prisiones, finalmente en la de Oriol junto a su marido, fue fusilada en 1941, días antes de que la ciudad cayese en manos de los alemanes durante la Operación Barbarroja.​ En 1992, se anularon los cargos por los que había sido desterrada en 1918 y se la rehabilitó por completo.​
rdf:langString Maria Alexandrovna Spiridonova (Russian: Мари́я Алекса́ндровна Спиридо́нова; 16 October 1884 – 11 September 1941) was a Narodnik-inspired Russian revolutionary. In 1906, as a novice member of a local combat group of the Tambov Socialists-Revolutionaries (SRs), she assassinated a security official. Her subsequent abuse by police earned her enormous popularity with the opponents of Tsarism throughout the empire and even abroad. After spending over 11 years in Siberian prisons she was freed after the February Revolution of 1917, and returned to European Russia as a heroine of the destitute, and especially of the peasants. She was the only woman other than Alexandra Kollontai to play a prominent role during the Russian Revolution, leading the Left Socialist-Revolutionaries to initially side with Lenin and the Bolsheviks, and then to break with them. From 1918 on, she was repeatedly arrested, imprisoned, briefly detained in a mental sanitarium, sent into internal exile, and finally shot in 1941. A successful campaign was run to discredit her name and portray her as a hysterical extremist, and she was "forced into oblivion". In 1958, when publishing the fourth volume of A History of Socialist Thought, G.D.H. Cole wrote that nothing was known of what had happened to her after 1920. Twenty years later, Richard Stites was still uncertain whether her death occurred in 1937 or 1941. Only after the end of Stalinism and the fall of the Soviet Union did it gradually become possible to reconstruct the last decades of her life.
rdf:langString Maria Alexandrovna Spiridonova (bahasa Rusia: Мари́я Алекса́ндровна Спиридо́нова; 16 Oktober 1884 – 11 September 1941) adalah seorang revolusioner Rusia yang terinspirasi Narodnik. Ia adalah satu-satunya wanita selain Alexandra Kollontai yang memainkan peran penting pada Revolusi Rusia.
rdf:langString Maria Alexandrovna Spiridonova (en russe : Мария Александровна Спиридонова), née le 16 octobre 1884 à Tambov et morte le 11 septembre 1941 à Orel, est une révolutionnaire russe d'inspiration populiste, la seule femme, à part Alexandra Kollontaï, qui ait joué un rôle vraiment éminent dans les événements de la Révolution russe.
rdf:langString Marija Aleksandrovna Spiridonova (in russo: Мария Александровна Спиридонова?; Tambov, 16 ottobre 1884 – Orël, nei boschi detti Medvedevskij les, 11 settembre 1941) è stata una rivoluzionaria russa di ispirazione socialista-populista. Entrata giovanissima in una squadra di combattimento del Partito dei socialisti rivoluzionari di Tambov, nel 1906 ferì mortalmente, in un attentato, il responsabile della sicurezza di un distretto della provincia, Gavriil Nikolaevič Luženovskij (1871-1906), il quale aveva represso nel sangue gli scioperi agrari dell'anno precedente. Arrestata, subì gravi sevizie da parte delle forze dell'ordine, divenendo una sorta di eroina agli occhi del movimento rivoluzionario, e non solo. Condannata a morte con sentenza poi commutata nei lavori forzati a vita in Siberia, fu liberata nel 1917 in seguito all'amnistia decretata dopo la rivoluzione di febbraio, e divenne ben presto uno dei capi dei socialisti rivoluzionari di sinistra, l'ala scissionista del partito che si alleò brevemente con i bolscevichi dopo la realizzazione della rivoluzione d'ottobre. Fu, insieme ad Aleksandra Kollontaj, l'unica donna a svolgere un ruolo davvero di primo piano durante la rivoluzione, e fu anche la candidata della sinistra alla presidenza dell'Assemblea costituente, battuta però dal socialista rivoluzionario centrista Viktor Černov. Dopo la rottura dell'alleanza con i bolscevichi nel 1918, la Spiridonova fu ripetutamente arrestata, imprigionata, brevemente internata in manicomio, inviata in esilio interno ed infine giustiziata sommariamente nel 1941, nella recrudescenza del terrore staliniano seguita all'invasione tedesca, venendo anche sottoposta ad una sorta di damnatio memoriae. Le vicende degli ultimi vent'anni della sua vita si sono potute gradualmente tracciare solo dopo la fine dello stalinismo prima e dell'Unione Sovietica poi. Nella sua monumentale Storia del pensiero socialista, nel 1958, George Douglas Howard Cole era stato costretto ad annotare, con riferimento al periodo successivo al 1920: «Che cosa le accadde in seguito non si sa». Ancora vent'anni dopo, Richard Stites non era in grado di precisare con certezza la data di morte, limitandosi a fornire due diverse ipotesi, 1937 e 1941.
rdf:langString マリア・アレクサンドロヴナ・スピリドーノヴァ(スピリドノワとも、Мария Александровна Спиридонова, 1884年10月16日 – 1941年9月11日)は、ロシアの革命家。左翼社会革命党(社会革命党左派、w:Left Socialist-Revolutionaries)を率いた壮絶な女性闘士として知られる。
rdf:langString Maria Aleksandrovna Spiridonova (Russisch: Мария Александровна Спиридонова) (Tambov, 16 oktober 1884 – nabij Orjol, 11 september 1941) was een vooraanstaande persoon in Russisch revolutionaire kringen aan het begin van de twintigste eeuw.
rdf:langString 마리야 알렉산드로브나 스피리도노바(러시아어: Мари́я Алекса́ндровна Спиридо́нова: 1884년 10월 16일-1941년 9월 11일)는 러시아의 나로드니키 혁명가다. 1906년 탐보프 사회주의혁명당 지역 투쟁조직(테러리즘 실행조직)의 말단 조직원으로서 관헌이자 지주인 를 암살해 체포되어 고문당했다. 이 일로 차리즘에 저항하는 투사로서 전국적인 명성을 얻었다. 11년간 시베리아 유형생활을 하다 1917년 러시아 혁명으로 석방되어 유럽 러시아로 귀환한 스피리도노바는 극빈자, 특히 농민의 영웅으로 대접받았다. 의 수장으로서 스피리도노바는 볼셰비키의 알렉산드라 콜론타이와 함께 러시아 혁명에서 둘 뿐인 지도부급 여성 혁명가였다.:part II, p. 842 볼셰비키가 권력을 잡은 1918년 이후 스피리도노바는 여러 차례 체포되고, 투옥되고, 정신병원에 강제입원당하기를 반복했으며, 결국 1941년 메드베데프숲의 학살 때 총살되었다. 뿐만 아니라 스피리도노바는 히스테릭한 극단주의자로 묘사하는 여성혐오적인 역사수정이 가해져 아예 망각 속으로 잊혀졌다. 소련 밖에서는 1920년 이후의 스피리도노바의 행적을 전혀 추적하지 못했고,:part I, p. 194 사망시기조차 1937년인지 1941년인지 확증하지 못하고 있었다. 1990년대에 소련이 망하고 정보공개가 된 이후에야 비로소 스피리도노바의 후반생에 대한 역사적 재구가 가능하게 되었다.
rdf:langString Marija Aleksandrowna Spiridonowa, ros. Мария Александровна Спиридонова (ur. 16 października?/ 28 października 1884 w Tambowie, zm. 11 września 1941 w koło Orła) – rosyjska działaczka rewolucyjna, przywódczyni lewicowej frakcji eserowców (w grudniu 1917 wyodrębnionej w partię lewicowych eserowców), w czasach sowieckich prześladowana i zamordowana.
rdf:langString Maria Aleksandrovna Spiridonova (em russo:Мари́я Алекса́ндровна Спиридо́нова), 16 de outubro de 1884 – 11 de setembro de 1941, foi uma revolucionária russa.
rdf:langString Maria Spiridonova, ryska Мария Спиридонова, född 16 oktober 1884 i Tambov, Kejsardömet Ryssland , död 11 september 1941 i Orjol, Sovjetunionen, var en ledande rysk revolutionär som var medlem i det Socialistrevolutionära partiet. Hon var anhängare av individualmilitans som strategi och motståndare till Lenin.
rdf:langString Мари́я Алекса́ндровна Спиридо́нова (16 [28] октября 1884, Тамбов — 11 сентября 1941, под Орлом) — российская революционерка, одна из руководительниц партии левых эсеров.
rdf:langString 玛丽亚·亚历山德罗夫娜·斯皮里多诺娃(俄語:Мари́я Алекса́ндровна Спиридо́нова 1884年10月16日-1941年9月11日)俄罗斯民粹派革命家,1906年作为社会革命党战斗组成员刺杀沙俄官员,在西伯利亚监狱服刑11年,1917年2月获释后在俄国革命中扮演重要角色。领导左派社会革命党,先支持后反对列宁和布尔什维克。1918年7月,为了断绝苏俄和德国的关系,指使契卡成员刺杀了德国驻苏俄大使威尔海姆·冯·米尔巴赫。1918年起多次被捕,关入精神病院或流放。1941年被处决。后来苏联曾成功将她抹黑并强行隐藏了和她相关的历史。
rdf:langString Марія Олександрівна Спиридонова (16 [28] жовтня 1884, Тамбов — 11 вересня 1941, Медведівський ліс під Орлом) — російська революціонерка, одна з керівниць партії лівих есерів.
xsd:nonNegativeInteger 42943
xsd:gYear 1884
xsd:gYear 1941

data from the linked data cloud