Mansur I
http://dbpedia.org/resource/Mansur_I an entity of type: Thing
أبو صالح منصور ؛ توفي في 13 يونيو 976)، والمعروف باسم منصور الأول (منصور) كان أمير السامانيين من 961 إلى 976. ابن نوح الأول (943-954)، تميز عهده بضعف الحكم والمشاكل المالية الدائمة. كان منصور على وجه الخصوص أول حاكم ساماني يستخدم لقب ملك الملوك (شاهنشاه)، على الأرجح كرد على منافسه، الحاكم البويدي ركن الدولة، الذي استخدم اللقب بالمثل.
rdf:langString
Abu Salih Mansur (Persian: ابو صالح منصور, romanized: Abu Ṣāliḥ Manṣur; died 13 June 976), better known as Mansur I (منصور) was amir of the Samanids from 961 to 976. The son of Nuh I (r. 943–954), his reign was characterized by weak rule and perpetual financial troubles. Mansur was notably the first Samanid ruler to the use title of King of Kings (Shahanshah), most likely as a response to his rival, the Buyid ruler Adud al-Dawla, who likewise used the title. He is also known by the sobriquet Amīr-i Sadid ('The Righteous/Just Emir').
rdf:langString
Абу́ Сáлих Мансу́р (перс. ابو صالح منصور; ум. 13 июня 976), более известный как Мансу́р I (منصور) — эмир Саманидского государства. Его правление характеризовалось слабым управлением и постоянными финансовыми проблемами. Мансур был первым правителем Саманидов, который использовал титул царь царей (шахиншах), скорее всего, в ответ своему сопернику, буидскому правителю , который также использовал этот титул.
rdf:langString
Абу Саліх Мансур (помер 13 червня 976) — правитель Саманідської держави. Був слабким правителем. Період його володарювання позначився фінансовими проблемами.
rdf:langString
Abu-Sàlih Mansur ibn Nuh ibn Nasr, més conegut simplement com a Mansur (I) ibn Nuh o pels làqabs al-Amir aix-Xadid i al-Màlik al-Mudhàffar fou emir samànida de Transoxiana i Khurasan (961 - 976). Va succeir el novembre del 961 al seu germà Abd al-Malik ben Nuh quan aquest va morir. Per finançar l'exèrcit, aquest fou enviat en campanya de conquesta cap al nord de Pèrsia; el príncep ziyàrida de Gurgan i Tabaristan Zahir al-Dawla Wusmghir es va haver de sotmetre i després el seu fill i successor Bisutun, que va haver de pagar un fort tribut.
rdf:langString
Abou Salih Mansour, mort pendant l'été 976, est un émir des Samanides (961-976), fils de Nouh Ier. La mort du frère de Mansour Abdul Malik Ier à la fin 961 cause une crise de succession. La caste militaire turque, qui contrôle effectivement le gouvernement, se déchire sur la succession de Abdul Malik. Alptegîn, le leader des Turcs Samanides et gouverneur du Khorassan, soutient le fils d'Abdul Malik, tandis que , qui connaît Mansour depuis son enfance, appuie le couronnement de ce dernier. Mansour et Fa'iq sont probablement victorieux ; Alptegîn fuit dans son fief de Ghazni, où l'Empire Ghaznévides est probablement formé.
rdf:langString
rdf:langString
منصور الأول
rdf:langString
Mansur (I) ibn Nuh
rdf:langString
Mansour Ier (Samanides)
rdf:langString
Mansur I
rdf:langString
Мансур I ибн Нух
rdf:langString
Мансур I
rdf:langString
Mansur I
rdf:langString
rdf:langString
Mansur I
xsd:integer
2681041
xsd:integer
1124841836
rdf:langString
Clifford Edmund Bosworth
xsd:integer
14
rdf:langString
The Sāmānids
xsd:date
0976-06-13
rdf:langString
Robert
rdf:langString
C.E.
rdf:langString
Farzin
rdf:langString
R. N.
rdf:langString
Ruzbeh
rdf:langString
Yolande
xsd:integer
300
xsd:integer
0
rdf:langString
Nuh II
rdf:langString
Bosworth
rdf:langString
Crowe
rdf:langString
Haug
rdf:langString
Frye
rdf:langString
Negahban
rdf:langString
Zarrinkoub
xsd:integer
136
xsd:gMonthDay
--11-24
rdf:langString
Amir of the Samanids
rdf:langString
Amir of the Samanids
rdf:langString
G̲h̲ulām
rdf:langString
Sāmānids
rdf:langString
ʿAbd al-Malik I
rdf:langString
Manṣūr I b. Nūḥ
xsd:integer
2
4
xsd:integer
2008
2022
xsd:integer
961
rdf:langString
Abu-Sàlih Mansur ibn Nuh ibn Nasr, més conegut simplement com a Mansur (I) ibn Nuh o pels làqabs al-Amir aix-Xadid i al-Màlik al-Mudhàffar fou emir samànida de Transoxiana i Khurasan (961 - 976). Va succeir el novembre del 961 al seu germà Abd al-Malik ben Nuh quan aquest va morir. Abd al-Malik va tractar d'eliminar el control que volien exercir els grans amirs militars però finalment es va imposar la influència del comandant esclau Alptegin governador del Khurasan, que es va aliar al visir Abu Ali Muhammad al-Balami. A la mort de l'emir Alptegin es va considerar prou fort per aspirar al poder complet i va planejar posar al tron al fill menor d'Abd al-Malik, Nasr ben Abd al-Malik, però el seu rival el general Faik Kassa i altres membres de la dinastia s'hi van oposar i van afavorir l'elecció d'Abu Salih Mansur, que fou proclamar a Bukharà l'1 de desembre del 961; Alptegin es va haver de retirar cap a Gazni i Abu Mansur ibn Abd al-Razzak va ocupar el càrrec de governador de Khurasan i quan fou assassinat poc després fou substituït per Abu l-Hasan Muhammad Simdjuri. Per finançar l'exèrcit, aquest fou enviat en campanya de conquesta cap al nord de Pèrsia; el príncep ziyàrida de Gurgan i Tabaristan Zahir al-Dawla Wusmghir es va haver de sotmetre i després el seu fill i successor Bisutun, que va haver de pagar un fort tribut. El 963 l'autoritat samànida fou restaurada a Gazni quan el fill i successor d'Alptegin, Abu Ishak ben Alptegin, atacat per l'antiga dinastia local es va sotmetre voluntàriament i el 965 amb ajut samànida va poder expulsar al seu rival Abu Bakr Lawik al-Anuk que el vers el 964 havia recuperat el seu antic domini. També fou atacat el buwàyhida de Rayy, Rukn al-Dawla Hasan que va acabar amb un tractat de pau el 971/972 pel qual el buwàyhida pagava un tribut de 150.000 dirhams de Nishapur; el fill de l'emir, Abu l-Kasim Nuh (després Nuh II) es va casar amb una filla del buwàyhida Adud al-Dawla. El visir al-Balami va morir el 974. L'emir va morir un parell d'anys després, el 13 de juny del 976 i el va succeir el seu fill de 13 anys Nuh II ben Mansur Abu l-Kasim
rdf:langString
أبو صالح منصور ؛ توفي في 13 يونيو 976)، والمعروف باسم منصور الأول (منصور) كان أمير السامانيين من 961 إلى 976. ابن نوح الأول (943-954)، تميز عهده بضعف الحكم والمشاكل المالية الدائمة. كان منصور على وجه الخصوص أول حاكم ساماني يستخدم لقب ملك الملوك (شاهنشاه)، على الأرجح كرد على منافسه، الحاكم البويدي ركن الدولة، الذي استخدم اللقب بالمثل.
rdf:langString
Abou Salih Mansour, mort pendant l'été 976, est un émir des Samanides (961-976), fils de Nouh Ier. La mort du frère de Mansour Abdul Malik Ier à la fin 961 cause une crise de succession. La caste militaire turque, qui contrôle effectivement le gouvernement, se déchire sur la succession de Abdul Malik. Alptegîn, le leader des Turcs Samanides et gouverneur du Khorassan, soutient le fils d'Abdul Malik, tandis que , qui connaît Mansour depuis son enfance, appuie le couronnement de ce dernier. Mansour et Fa'iq sont probablement victorieux ; Alptegîn fuit dans son fief de Ghazni, où l'Empire Ghaznévides est probablement formé. Le règne de Mansour est caractérisé par un souverain faible et de perpétuelle trouble financière. Un nouveau gouverneur du Khurasan, Abu'l-Hasan Muhammad Simjuri, est nommé. Il part aussitôt en guerre contre les Bouyides, qui ont durant cette année chassé le vassal Ziyaride des Samanides du Tabarestan et du Gorgan. La mort de , le prince Ziyaride, quelques années plus tard cause une cessation des hostilités, et le Bouyide Adhud ad-Dawla paie un tribut aux Samanides. Cependant, le paiement de ce tribut ne dura pas très longtemps et Mansour continue d'avoir des difficultés croissantes de trésorerie. Les Bouyides veulent continuer à progresser sur les positions Samanides. Adhud ad-Dawla arrache Kerman des mains de , nominalement un vassal des Samanides, et qui a effectivement déraciné Abus, un fils de Vushmgir et le candidat Samanide pour lui succéder, au Tabaristan et au Gorgan. En 969 le Saffaride arrive à la cour Samanide, demandant une assistance contre son frère . Une aide militaire est donné, bien que Tahir meurt en 970 ce qui se trouve plus efficace que l'assistance des Samanides. Le fils de Tahir continue probablement le combat, et gagne le soutien des Samanides. En conséquence, les tributs envoyés par Khalaf cessent. En 975, Mansour nomme Abu 'Abd-Allah Ahmad ibn Muhammad Jaihani, un petit-fils de , vizir mais il se trouve incapable d'enrayer le déclin des Samanides. Mansour meurt l'année suivante, et son fils Nouh II lui succède.
rdf:langString
Abu Salih Mansur (Persian: ابو صالح منصور, romanized: Abu Ṣāliḥ Manṣur; died 13 June 976), better known as Mansur I (منصور) was amir of the Samanids from 961 to 976. The son of Nuh I (r. 943–954), his reign was characterized by weak rule and perpetual financial troubles. Mansur was notably the first Samanid ruler to the use title of King of Kings (Shahanshah), most likely as a response to his rival, the Buyid ruler Adud al-Dawla, who likewise used the title. He is also known by the sobriquet Amīr-i Sadid ('The Righteous/Just Emir').
rdf:langString
Абу́ Сáлих Мансу́р (перс. ابو صالح منصور; ум. 13 июня 976), более известный как Мансу́р I (منصور) — эмир Саманидского государства. Его правление характеризовалось слабым управлением и постоянными финансовыми проблемами. Мансур был первым правителем Саманидов, который использовал титул царь царей (шахиншах), скорее всего, в ответ своему сопернику, буидскому правителю , который также использовал этот титул.
rdf:langString
Абу Саліх Мансур (помер 13 червня 976) — правитель Саманідської держави. Був слабким правителем. Період його володарювання позначився фінансовими проблемами.
rdf:langString
Richard N. Frye
xsd:nonNegativeInteger
9472
xsd:gYear
0976
xsd:gYear
0961
rdf:langString
Amir
rdf:langString
Shahanshah
