Mandaic language

http://dbpedia.org/resource/Mandaic_language an entity of type: Thing

اللغة المندائية هي اللغة الطقسية للديانة المندائية. تستخدم اللغة المندائية الكلاسيكية كلغة طقسية حيث دونت من خلالها الكتب الدينية للديانة الصابئية المندائية. في حين أن اللغة المندائية المحكية والتي تسمى الرطنة هي اللهجة الدارجة من المندائية التي يستخدمها عامة المندائيين في الحياة اليومية رغم أنها على حافة الانقراض حالياً حيث قل استخدامها في الحياة اليومية بشكل كبير، ويجدر بالذكر ان الرطنة يستخدمها مندائيو الأهواز على عكس الذين يستخدمون اللهجة العراقية الدارجة في حياتهم اليومية. وتتميز بكونها مندائية غير صافية حيث أنها متأثرة بشكل كبير باللغتين العربية والفارسية.و تصنف اللغة المندائية الكلاسيكية على أنها الفرع الآرامي الشرقي النقي حيث أنها تتميز بصرامتها وعدم تأثرها بأي لهجة أخرى من ناحية القواعد. rdf:langString
Le nom mandéen s'applique à trois réalités linguistiques différentes : * le mandéen classique qui est la langue liturgique du mandéisme (Irak, Iran) ; * le mandéen post-classique ; * le néo-mandéen ou mandéen moderne qui est une langue vivante utilisée comme langue quotidienne par une petite communauté en Iran. rdf:langString
Het Mandaïsch of Mandees is de klassieke taal van de mandaeërs, een religieuze minderheid die voornamelijk in het grensgebied tussen Iran en Irak woont. Hun aantal is kleiner dan 100.000. Mandaïsch is een dialect van het Aramees, met sterke invloeden van het Perzisch. Het wordt voornamelijk als liturgische taal gebruikt. De religieuze geschriften van de mandaeërs zijn opgesteld in deze taal. Daarnaast heeft zich een moderne, levende Nieuwmandaïsche taal ontwikkeld, die door een kleine groep mandaeërs in en rond Ahvaz (Iran) gesproken wordt. rdf:langString
マンダ語(マンダご、Mandaic)は、イラクとイランの国境地帯に住むマンダ教徒の用いる典礼言語。アフロ・アジア語族のセム語派に属するアラム語に起源を持つ言語のひとつである。現代マンダ語は話し言葉としても使われるが、話者数は2003年の段階で100-200人であり、重大な危機にある言語とされる。 rdf:langString
Język mandejski – jeden z dialektów nowoaramejskich. Nazwa może oznaczać język używany w liturgii przez mandejczyków lub współczesny język używany przez wyznawców tej religii w okolicach miasta Ahwaz w Iranie. Zapisywany alfabetem mandejskim, zbliżonym do pisma syryjskiego. Charakterystyczny dla mandejskiego jest całkowity zanik spółgłosek gardłowych. rdf:langString
O mandeu é o idioma litúrgico da religião mandeísta. rdf:langString
Mandeiska benämner språket för den mandeiska religionen och den mandeiska etniska gruppen. Det finns dels ett klassiskt mandeiskt språk som används i liturgin samt ett nyarameiskt mandeiskt språk. Språket är semitiskt men har många persiska lånord. rdf:langString
El mandeu és la llengua pròpia del poble mandeu, el qual és oriünd de l'Orient Mitjà. Els seus prop de 70.000 adherents al món estan familiaritzats amb la versió clàssica d'aquest antic idioma, ja que es conserva en la seva literatura sagrada i, a la data, se segueix usant en la litúrgia de les comunitats religioses que viuen en l'actual Iran i l'Iraq (particularment en el sud), i com a immigrants, en altres parts del món, principalment als Estats Units. rdf:langString
Die mandäische Sprache gehört zur südostaramäischen Dialektgruppe innerhalb der semitischen Sprachen in der afroasiatischen Sprachfamilie und steht dem Jüdisch-Babylonisch-Aramäischen nahe, weniger dem nordostaramäischen Syrischen. Sie wird heute noch von einem Teil der Mandäer, einer gnostischen Religionsgemeinschaft, im Irak und Iran in ihren religiösen Riten und Handlungen verwendet. Mandäisch wird in einer speziellen aramäischen Schrift der mandäischen Schrift geschrieben, deren Entwicklung und Herkunft bis heute noch nicht zufriedenstellend geklärt werden konnte. rdf:langString
El mandeo es la lengua vernácula del pueblo mandeo, el cual es oriundo del Medio Oriente y cuyos aproximadamente 70.000 adherentes en el mundo están familiarizados con la versión clásica de este antiguo idioma, ya que se conserva en su literatura sagrada y, a la fecha, se sigue usando en la liturgia de las comunidades religiosas que viven en el actual Irán e Irak (particularmente en el sur), y como inmigrantes, en otras partes del mundo, principalmente en los Estados Unidos. rdf:langString
Mandaic is a southeastern Aramaic variety in use by the Mandaean community, traditionally based in southern parts of Iraq and southwest Iran, for their religious books. Classical Mandaic is still employed by Mandaean priests in liturgical rites. The modern descendant of Classical Mandaic, known as Neo-Mandaic or Modern Mandaic, is spoken by a small section of Mandaeans around Ahvaz and Khorramshahr in the southern Iranian Khuzestan province. rdf:langString
La lingua mandaica è la lingua liturgica dei Mandei, l'ultimo gruppo gnostico esistente, attualmente diffuso principalmente in Iraq, Iran e in misura minore anche in Europa, Stati Uniti e Australia. Mentre il mandaico classico (codice ISO 639-3 myz) è usato per i riti religiosi, esiste una forma contemporanea, conosciuta come neo-mandaico, o mandaico moderno (codice ISO 639-3 mid) , parlato da una piccola parte dei Mandei, nei pressi di Ahvaz, nella regione iraniana del Khūzestān. rdf:langString
rdf:langString Mandaic language
rdf:langString اللغة المندائية
rdf:langString Llengua mandea
rdf:langString Mandäische Sprache
rdf:langString Mandaja lingvo
rdf:langString Idioma mandeo
rdf:langString Bahasa Manda
rdf:langString Mandéen
rdf:langString Lingua mandaica
rdf:langString マンダ語
rdf:langString Mandaïsch
rdf:langString Język mandejski
rdf:langString Língua mandeia
rdf:langString Mandeiska
rdf:langString Mandaic
rdf:langString Mandāyì, Raṭnā,
rdf:langString Mandaic
xsd:integer 578783
xsd:integer 1091545383
rdf:langString yes
rdf:langString Mandaic
rdf:langString Classical Mandaic
rdf:langString
xsd:integer 2001
rdf:langString Southeastern Aramaic
rdf:langString mid
rdf:langString myz
rdf:langString Specials #Replacement character
rdf:langString e18
rdf:langString Iraq – Baghdad, Basra Iran – Khuzistan
rdf:langString Iraq and Iran
rdf:langString uncommon Unicode characters
xsd:integer 5500
rdf:langString El mandeu és la llengua pròpia del poble mandeu, el qual és oriünd de l'Orient Mitjà. Els seus prop de 70.000 adherents al món estan familiaritzats amb la versió clàssica d'aquest antic idioma, ja que es conserva en la seva literatura sagrada i, a la data, se segueix usant en la litúrgia de les comunitats religioses que viuen en l'actual Iran i l'Iraq (particularment en el sud), i com a immigrants, en altres parts del món, principalment als Estats Units. No obstant això, encara que severament amenaçada, existeix una variant moderna d'aquesta llenguq que ha anat evolucionant d'ençà de l'Antiguitat Tardana a partir de la llengua clàssica i ha arribat fins als nostres dies. Es tracta del mandeu modern, dialecte que es continua de parlar com a llengua materna per un escàs nombre de persones (potser unes 300 o 500) que avui dia solament habiten a Ahwaz, al Khuzestan, a l'Iran, sense comptar aquells que es troben a la diàspora. Actualment, resten només dos subdialectes d'aquesta llengua que han estat prou documentats, el d'Ahwaz (Macuch 1965a, 1965b, 1989i 1993) i el de Khorramshahr (Häberl 2008)., que són mútuament intel·ligibles, al punt que els parlants de qualsevol d'aquests negarien que existís cap diferencia entre els dos. Tots els moderns parlants de mandeu són bilingües o, fins i tot, trilingües de les llengües dels seus veïns, àrabs i perses. La influència dels seus respectius idiomes (sobretot del persa) en el lèxic i la gramàtica del mandeu contemporani és considerable, especialment en el que es refereix a la morfologia dels substantius. Tanmateix, el mandeu modern guarda la gramàtica més conservadora del grup oriental de dialectes neoarameus, puix que manté l'antiga conjugació de "sufix" semita (o perfecta). Encara que la seva fonologia ha sofert diversos canvis, el més notable dels quals seria la pèrdua de les consonants guturals. D'altra banda, la seva escriptura es distingeix per l'ús de lletres per a representar vocals (vegeu ). Es classifica com un dialecte més de l'arameu modern, continu dialectal que comprèn diversos grups aïllats de llengües semítiques que s'estenen del llac Van i Urmia pel nord, fins al territori que hi ha entre Damasc i Ahwaz, pel sud. Moltes de les quals han arribat fins als nostres dies, havent evolucionat pel seu compte independentment de les altres al llarg del temps, pot ser que siguin mútuament inintel·ligibles o, fins i tot, considerar-se com a idiomes completament diferents. No obstant això, determinar la relació exacta entre diferents dialectes de l'arameu modern és una àrdua tasca, repleta de no pocs problemes que, a més, es complica a causa del fet que el nostre coneixement sobre aquestes llengües i la llur relació amb els dialectes arameus de l'antiguitat és insuficient.
rdf:langString اللغة المندائية هي اللغة الطقسية للديانة المندائية. تستخدم اللغة المندائية الكلاسيكية كلغة طقسية حيث دونت من خلالها الكتب الدينية للديانة الصابئية المندائية. في حين أن اللغة المندائية المحكية والتي تسمى الرطنة هي اللهجة الدارجة من المندائية التي يستخدمها عامة المندائيين في الحياة اليومية رغم أنها على حافة الانقراض حالياً حيث قل استخدامها في الحياة اليومية بشكل كبير، ويجدر بالذكر ان الرطنة يستخدمها مندائيو الأهواز على عكس الذين يستخدمون اللهجة العراقية الدارجة في حياتهم اليومية. وتتميز بكونها مندائية غير صافية حيث أنها متأثرة بشكل كبير باللغتين العربية والفارسية.و تصنف اللغة المندائية الكلاسيكية على أنها الفرع الآرامي الشرقي النقي حيث أنها تتميز بصرامتها وعدم تأثرها بأي لهجة أخرى من ناحية القواعد.
rdf:langString Die mandäische Sprache gehört zur südostaramäischen Dialektgruppe innerhalb der semitischen Sprachen in der afroasiatischen Sprachfamilie und steht dem Jüdisch-Babylonisch-Aramäischen nahe, weniger dem nordostaramäischen Syrischen. Sie wird heute noch von einem Teil der Mandäer, einer gnostischen Religionsgemeinschaft, im Irak und Iran in ihren religiösen Riten und Handlungen verwendet. Die mandäische Sprache unterteilt sich in Klassisch-Mandäisch, das überwiegend als Liturgiesprache im Gebrauch ist, in den religiösen Werken der Mandäer (Ginzā, Johannesbuch, Qolasta) erscheint und in ihren rituellen Zeromonien Anwendung findet, ferner findet es sich in den magischen Texten auf Metallamulettstreifen (Blei, Gold, Silber) und Keramikschalen (Zauberschalen) aus der Spätantike sowie auf Papierrollen aus dem 19. und 20. Jahrhundert. Vereinzelt wird noch modernes Mandäisch in der südiranischen Provinz Khuzistan (Ahwas, Khorramshahr) gesprochen. Die hat Wörter und Morpheme aus dem Arabischen und Neupersischen übernommen. Mandäisch wird in einer speziellen aramäischen Schrift der mandäischen Schrift geschrieben, deren Entwicklung und Herkunft bis heute noch nicht zufriedenstellend geklärt werden konnte. Von den etwa 40.000 Mandäern spricht nur noch ein Bruchteil die Sprache außerhalb der Religionsausübung. Schätzungen von 2001 gehen von 500 Sprechern im Iran aus; die Mandäer in der iranischen Stadt Ahwas und Khorramshahr sollen die einzige verbleibende neumandäischsprachige Bevölkerungsgruppe in der Provinz Khuzistan sein.
rdf:langString Mandaic is a southeastern Aramaic variety in use by the Mandaean community, traditionally based in southern parts of Iraq and southwest Iran, for their religious books. Classical Mandaic is still employed by Mandaean priests in liturgical rites. The modern descendant of Classical Mandaic, known as Neo-Mandaic or Modern Mandaic, is spoken by a small section of Mandaeans around Ahvaz and Khorramshahr in the southern Iranian Khuzestan province. Liturgical use of Classical Mandaic is found in Iran (particularly the southern portions of the country), in Baghdad, Iraq and in the diaspora (particularly in the United States, Sweden, Australia and Germany). It is an Eastern Aramaic language notable for its abundant use of vowel letters (mater lectionis with aleph, he only in final position, ‘ayin, waw, yud)) in writing, so-called plene spelling (Mandaic alphabet) and the amount of Iranian and Akkadian language influence on its lexicon, especially in the area of religious and mystical terminology. Mandaic is influenced by Jewish Palestinian Aramaic, Samaritan Aramaic, Hebrew, Greek, Latin, in addition to Akkadian and Parthian.
rdf:langString El mandeo es la lengua vernácula del pueblo mandeo, el cual es oriundo del Medio Oriente y cuyos aproximadamente 70.000 adherentes en el mundo están familiarizados con la versión clásica de este antiguo idioma, ya que se conserva en su literatura sagrada y, a la fecha, se sigue usando en la liturgia de las comunidades religiosas que viven en el actual Irán e Irak (particularmente en el sur), y como inmigrantes, en otras partes del mundo, principalmente en los Estados Unidos. Sin embargo, aunque severamente amenazada, existe una variante moderna de este idioma que ha venido evolucionando desde la Antigüedad Tardía a partir de la lengua clásica y ha llegado hasta nuestros días. Se trata del mandeo moderno, dialecto que se sigue hablando como lengua materna por un escaso número de personas (quizá unas 300 o 500) que hoy en día solo moran en Ahvaz, Juzestán, Irán, sin contar a aquellos que se encuentren en la diáspora. Actualmente quedan solamente dos subdialectos de esta lengua que han sido bastante documentados, el de Ahvaz (Macuch 1965a,​ 1965b,​ 1989​y 1993​) y el de Khorramshahr (Häberl 2008​).Los cuales son mutuamente inteligibles entre sí, al punto de que los hablantes de cualquiera de ellos negarían que existiese diferencia alguna entre los dos. Todos los modernos hablantes de mandeo son bilingües o, incluso, trilingües de las lenguas de sus vecinos, árabes y persas. La influencia de sus respectivos idiomas (sobre todo del persa) en el léxico y la gramática del mandeo contemporáneo es considerable, especialmente en lo que se refiere la morfología de los substantivos. Aun así, el mandeo moderno sigue teniendo la gramática más conservadora del grupo oriental de dialectos neo-arameos, pues conserva la antigua conjugación de "sufijo" semita (o perfecta). Aunque su fonología ha sufrido varios cambios, el más notable de ellos sería la pérdida de las consonantes guturales. Por otra parte, su escritura se distingue por el uso de letras para representar vocales (véase alfabeto mandeo). Se clasifica como un dialecto más del arameo moderno, continuo dialectal que comprende diversos grupos aislados de lenguas semíticas que se extienden desde el lago Van y Urmia por el norte, hasta el territorio que media entre Damasco y Ahvaz, por el sur. Muchas de las que han llegado hasta nuestros días, al haber evolucionado por su cuenta de manera individual unas de otras a lo largo del tiempo, puede que sean mutuamente ininteligibles o, incluso, considerarse como idiomas completamente distintos. Sin embargo, determinar la relación exacta entre distintos dialectos del arameo moderno resulta una ardua tarea, repleta de no pocos problemas que, además, se complican debido al hecho de que nuestro conocimiento acerca de estas lenguas y de su relación con los dialectos arameos de la antigüedad es bastante insuficiente.
rdf:langString Le nom mandéen s'applique à trois réalités linguistiques différentes : * le mandéen classique qui est la langue liturgique du mandéisme (Irak, Iran) ; * le mandéen post-classique ; * le néo-mandéen ou mandéen moderne qui est une langue vivante utilisée comme langue quotidienne par une petite communauté en Iran.
rdf:langString La lingua mandaica è la lingua liturgica dei Mandei, l'ultimo gruppo gnostico esistente, attualmente diffuso principalmente in Iraq, Iran e in misura minore anche in Europa, Stati Uniti e Australia. Mentre il mandaico classico (codice ISO 639-3 myz) è usato per i riti religiosi, esiste una forma contemporanea, conosciuta come neo-mandaico, o mandaico moderno (codice ISO 639-3 mid) , parlato da una piccola parte dei Mandei, nei pressi di Ahvaz, nella regione iraniana del Khūzestān. Coloro in grado di parlare il mandaico classico sono presenti soprattutto sempre in Iran, in Iraq (in particolare nel sud del paese) e nella diaspora. È una varietà dell'aramaico, con un alfabeto in cui sono presenti anche le vocali (vedi Alfabeto mandaico) ed un vocabolario ed una grammatica influenzati dalla lingua persiana. Uno dei primi dizionari fu composto in lingua latina dal frate carmelitano Matteo di San Giuseppe, nel 1649.
rdf:langString Het Mandaïsch of Mandees is de klassieke taal van de mandaeërs, een religieuze minderheid die voornamelijk in het grensgebied tussen Iran en Irak woont. Hun aantal is kleiner dan 100.000. Mandaïsch is een dialect van het Aramees, met sterke invloeden van het Perzisch. Het wordt voornamelijk als liturgische taal gebruikt. De religieuze geschriften van de mandaeërs zijn opgesteld in deze taal. Daarnaast heeft zich een moderne, levende Nieuwmandaïsche taal ontwikkeld, die door een kleine groep mandaeërs in en rond Ahvaz (Iran) gesproken wordt.
rdf:langString マンダ語(マンダご、Mandaic)は、イラクとイランの国境地帯に住むマンダ教徒の用いる典礼言語。アフロ・アジア語族のセム語派に属するアラム語に起源を持つ言語のひとつである。現代マンダ語は話し言葉としても使われるが、話者数は2003年の段階で100-200人であり、重大な危機にある言語とされる。
rdf:langString Język mandejski – jeden z dialektów nowoaramejskich. Nazwa może oznaczać język używany w liturgii przez mandejczyków lub współczesny język używany przez wyznawców tej religii w okolicach miasta Ahwaz w Iranie. Zapisywany alfabetem mandejskim, zbliżonym do pisma syryjskiego. Charakterystyczny dla mandejskiego jest całkowity zanik spółgłosek gardłowych.
rdf:langString O mandeu é o idioma litúrgico da religião mandeísta.
rdf:langString Mandeiska benämner språket för den mandeiska religionen och den mandeiska etniska gruppen. Det finns dels ett klassiskt mandeiskt språk som används i liturgin samt ett nyarameiskt mandeiskt språk. Språket är semitiskt men har många persiska lånord.
rdf:langString Afro-Asiatic
rdf:langString Help:Multilingual support
rdf:langString clas1253
rdf:langString mand1468
rdf:langString nucl1706
rdf:langString Mandaic
rdf:langString Classical Mandaic
rdf:langString Macro-Mandaic
rdf:langString mid
rdf:langString myz
rdf:langString Classical Mandaic
rdf:langString Mandāyì, Raṭnā,
xsd:nonNegativeInteger 23475

data from the linked data cloud