Majorcan cartographic school

rdf:langString Escola cartogràfica mallorquina

rdf:langString Escola cartogràfica catalana o escola dels cartògrafs catalans és el terme encunyat per diferents autors, entre ells Leo Bagrow al seu llibre (on Ramon Llull és definit com a català de Mallorca), en parlar dels portolans catalans i dels cartògrafs catalans, part important de la ciència medieval catalana: un grup de cartògrafs, cosmògrafs i constructors d'instruments de navegació catalans, dels segles XIII al XVII, molts d'ells jueus o jueus conversos (apart d'alguns cristians associats), que van florir i que van treballar a algun lloc del "Territori Català en general" o fins i tot al continent europeu (p.e. Marsella, Messina i Nàpols). Una prova palesa de l'ús acadèmic correcte del terme Cartografia Catalana és el nom d'Atles Català mantingut fins avui dia, per a definir un mapa que s'atribueix a un autor mallorquí. Tot i això, molts autors han triat l'etiqueta escola cartogràfica mallorquina, que de fet, inclou una part molt important de l'anterior, és a dir, als cartògrafs catalans de Mallorca, predominantment jueus, dels segles XIII, XIV i XV, que van estar actius fins a la conquesta de Granada, amb l'arribada de la Inquisició i l'expulsió dels jueus per part dels Reis Catòlics. L'escola cartogràfica catalana sol ser contrastada freqüentment amb la seva contemporània: l'escola cartogràfica italiana, tot i que aquest nom està impròpiament atribuït, atès que Itàlia, com a nació, no va existir fins al 1861,. Així doncs, si es parla de l'escola mallorquina s'hauria de parlar de dues escoles cartogràfiques a Itàlia: la genovesa i la veneciana.