Madhvacharya

http://dbpedia.org/resource/Madhvacharya an entity of type: Thing

Madhwa (Udipi, Karnataka, 1198 ó 1238 — 1277 ó 1317), també anomenat Anandatirtha o Purnaprajna, va ser un filòsof i anacoreta hindú que pertangué al vedanta, un dels sis sistemes ortodoxos de l'hinduisme. Dins del vedanta, era un exponent de l'escola del dvaita (dualisme). Madhva sostenia que el simple fet que les coses siguin transitòries i canviants no significa que no siguin reals. També insistia en que el coneixement és relatiu, no absolut. Madhva va escriure 37 obres en sànscrit, principalment comentaris sobre escrits sagrats hindús i tractats sobre el seu propi sistema teològic i filosofia. Va ser un crític dels ensenyaments Advaita Vedanta d'Adi Xankara i del Vishishtadvaita Vedanta de Ramanuja. rdf:langString
يُعرف مادهفاتشاريا (Madhvacharya) (1238–1317 ميلاديًا) أيضًا باسم بورنا برانجا (Purna Prajna) وأناندا تريثا (Ananda Tirth)، وهو المقترح الرئيسي لفلسفة تاتفافادا (Tattvavāda) أو "فلسفة الواقع"، وهي مشهورةٌ باسم مدرسة دفيتا (Dvaita) (المثنوية) للفلسفة الهندوسية. فلسفة الواقع تلك هي واحدةٌ من أهم ثلاث فلسفات ضمن فلسفات فيدانتا (Vedānta)، وكان مادهفاتشاريا من أهم الفلاسفة أثناء حركة باكتي (Bhakti movement)، فقد كان رائدًا مبتكرًا في كثيرٍ من المجالات، وسار ضد تيار المعتقدات والعادات السائدة، ويُعتَقد أن مادهفاتشاريا هو التجسيد الثالث للرب (Vāyu) فايو (Mukhyaprāṇa). rdf:langString
Madhva (Sanskrit: मध्व Madhva [ˈmʌd̪ʱʋʌ]) oder Madhvacharya (मध्वाचार्य Madhvācārya [mʌd̪ʱʋɑːˈtʃɑːrjʌ]; * um 1238; † um 1317) war ein indischer Philosoph und Begründer der Dvaita-Schule des Vedanta. rdf:langString
Madhva ou Madhvācārya (1238-1317 ou 1199-1278), également appelé Anandatirtha, Anandagiri ou Anandajnana, est un philosophe hindou, fondateur du système Dvaita qui est une des trois principales écoles du Vedānta, école qui reconnaît la dualité. Celle-ci appartient à la tradition philosophique astika, qui reconnaît l'autorité des Vedas. On attribue à Madhva la composition de trente-sept ouvrages dont la plupart sont des commentaires sur les textes de bases du Vedānta, le Mahābhārata et le Bhāgavata Purāṇa. rdf:langString
Madhva, conosciuto anche come Ānandatīrtha, Pūrṇaprajñā, Madhvācārya e anche, ma nella resa anglosassone, Madhvacharya (Pājakakṣetra, 1198 o 1238 – 1277 o 1317), è stato un teologo e filosofo indiano vedāntico viṣṇuita, nonché il fondatore della scuola dello Dvaitavedānta, anche Brahmā-sampradāya, propugnatrice della dottrina detta dello dvaitavāda ("dottrina del dualismo") o atyantabheda ("dottrina dell'assoluta distinzione"). rdf:langString
Madhva, též Madhváčárja, Ánandatírtha, nebo Púrnapragja (asi 1199 nebo 1238, Udupi — asi 1278 nebo 1317, Udupi) byl indický višnuistický filozof, zakladatel védántské školy Dvaita-védánta. Madhva je představitel radikálního dualismu. Zdůrazňoval rozdíl mezi Bohem a individuální duší (džívátmou), který je nepřeklenutelný - individuální duše nikdy nemůže splynout s Bohem. Rozlišoval též dvě úrovně reality - svatantra (čistý brahman - nejvyšší duše) a paratantra (živé duše a neživé objekty), mezi nimi je jen málo kontaktů, i když jistá závislost tu je. Jde o opozici vůči Šankarově filozofii zvané advaita. Jeho nejvýznamnějším dílem byl komentář k Brahma-sútře nazvaný Púrnapragja Bhášja. Krom toho napsal dalších 36 děl v sanskrtu. V hinduismu je výjimečný též tím, že věřil ve věčné zavržení, n rdf:langString
Madhva, Madhvaĉarja (sanskrite मध्वाचार्य, IAST: Madhvācārya; Sanskrita prononco: [mɐdʱʋaːˈtɕaːɽjɐ]; 1238–1317), foje literumita kiel Madhva Aĉarja, kaj konata ankaŭ kiel Pūrna Prajña kaj Ānanda Tīrtha, estis hinduisma filozofo kaj la ĉefa proponanto de Dvaita (duisma) skolo de Vedanto. Madhva nomis sian filozofion Tattvavāda kun la signifo "argumentoj el realisma vidpunkto". rdf:langString
Madhua Acharia (1238-1317)​) fue el fundador de una doctrina visnuista en el sur de la India. Se puede ver escrito de varias maneras: * Madhwacharya (transliteración inglesa, la más común) * Madhua Acharia, o Madhuacharia (transliteración al español) * ಶ್ರೀ ಮಧ್ವಾಚಾರ್ಯರು (en idioma canarés) * मध्वाचार्य (en escritura devanagari) * Madhvāchārya o Madhva Āchārya (según el AITS, el alfabeto internacional sistema de transliteración sánscrita) Los miembros de su grupo (el madhua-mata o ‘doctrina de Madhua’) se hacen llamar Mádhuas. rdf:langString
Madhvacharya edo Madhva Acharya (sanskritoz: मध्वाचार्य, Madhvācārya, mɐdʱʋaːˈtɕaːɽjɐ ahoskatua; kannadaz: ಶ್ರೀ ಮಧ್ವಾಚಾರ್ಯರು; c. 1238-c. 1317) eragin handiko erlijioso hindua izan zen, hegoaldeko Indian vishnuismoa zabaldu zuena. Bere doktrinak tattua vāda (euskaraz: «egiari buruzko doktrina») du izena, Dvaita edo hinduismoaren dualismo izenez ere ezagutzen dena. Doktrina hau Adi Shankararen Advaita Vedanta («ez dualtasuna») doktrinaren aurka dago. Eragin handieneko hiru doktrina vedantistetako bat da. rdf:langString
Madhvacharya (IAST: Madhvācārya; Sanskrit pronunciation: [mɐdʱʋaːˈtɕaːɽjɐ]; CE 1199-1278 or CE 1238–1317), sometimes anglicised as Madhva Acharya, and also known as Purna Prajna (IAST: Pūrṇa-Prajña) and Ānanda Tīrtha, was an Indian philosopher, theologian and the chief proponent of the Dvaita (dualism) school of Vedanta. Madhva called his philosophy Tattvavāda meaning "arguments from a realist viewpoint". rdf:langString
Madhwa Anandatirtha (dewanagari मध्वाचार्य, transliteracja madhvācārya, transkrypcja Madhwaćarja; ur. 1238 w Padźaka k. Udupi, zm. 1318) – średniowieczny wisznuicki (hinduizm) święty i kaznodzieja słynący jako nieprzejednany przeciwnik monistycznej filozofii Śankary. rdf:langString
Madhva, ou Madhvacarya (canarês: ಶ್ರೀ ಮಧ್ವಾಚಾರ್ಯರು) (1238-1317) é considerado o fundador de uma escola filosófica vedantista hindu denominada Dvaita (dualismo). O renascimento hindu foi determinado por Shankara no século VIII, derrotando os argumentos do budismo e praticamente erradicando o budismo do território indiano. Muitas seitas vaixnavas adotaram essa filosofia, tais como a seita de Udupi e posteriormente a seita dos gaudiya-vaixnavas (da Bengala), que consideram Madhva um dos seus Acaryas (grande mestres) mais proeminentes e santo. rdf:langString
Madhva var en betydelsefull indisk (tamilsk) filosof och andlig ledare, född 1238 i byn Pajaka i Tulu Nadu (nuvarande delstaten Karnataka), död 1317. Av vissa men inte alla anhängare (som även de kallas madhva) betraktas han som en gud, nämligen en avatar av Vayu. Vid sidan om det kortfattade namnet Madhva är han känd under namnen Madhva var ledande inom Dvaita, en dualistisk riktning inom hinduismen, ingående i vedantafilosofin och en del av Bhaktirörelsen. Liksom Ramanuja ansåg Madhva att Brahman var en personlig gud, nämligen Vishnu. Han var negativt inställd till kastsystemet. rdf:langString
Мадгва, Мадхва або Мадгвачар'я, Мадхвачарья, також відомий як Пурна Праґ'я, Ананда Тіртха - великий індуїстський філософ і проповідник, засновник (ачар'я) релігійно-філософської традиції Двайта або таттвавада, що є однією з центральних шкіл Веданти вайшнавського канону. У самій традиції таттвавада Мадгва шанується як втілення Ваю. Таке твердження ґрунтується, в першу чергу, на змісті Баллітха-сукти «Ріґведи», а також на життєписі самого Мадхви - «Сумадхва-Віджая», складеному визнаним видатним автором даної традиції Нараяна Пандітачарьей. rdf:langString
Мадхва, также известный как Мадхвачарья, Пурна Прагнья, Ананда Тиртха (другое написание Анандатиртха; 1238—1317), — великий индуистский философ и проповедник, основатель религиозно-философской традиции двайта (дуализм) или таттвавада, являющейся одной из центральных монотеистических школ Веданты вайшнавского канона. В самой традиции таттвавада Мадхва почитается как воплощение Ваю. Такое утверждение основывается, в первую очередь, на содержании Баллитха-сукты «Ригведы», а также на жизнеописании самого Мадхвы — «Сумадхва-виджая», составленном признанным выдающимся автором данной традиции Нараяна Пандитачарьей. rdf:langString
rdf:langString Madhvacharya
rdf:langString مادهفاتشاريا
rdf:langString Madhwa
rdf:langString Madhva
rdf:langString Madhva
rdf:langString Madhva
rdf:langString Madhwa
rdf:langString Madhvacharya
rdf:langString Madhva
rdf:langString Madhva
rdf:langString Madhwa Anandatirtha
rdf:langString Madhva
rdf:langString Мадхва
rdf:langString Madhva
rdf:langString Мадхва
rdf:langString Madhvacharya
rdf:langString Madhvacharya
rdf:langString Karnataka
rdf:langString Pājaka, near Udupi
xsd:integer 1082730
xsd:integer 1120489176
rdf:langString c.1199
rdf:langString Vāsudeva
rdf:langString Udupi, Sri Krishna Temple established by Madhvacharya
rdf:langString Sri Krishna Temple idol installed by Madhvacharya, Udupi
rdf:langString January 2022
rdf:langString c. 1278
rdf:langString Sri Krishna Temple, Udupi
rdf:langString Udupi - Scenes of Sri Krishna Temple12.jpg
xsd:integer 2
rdf:langString Reality is twofold: independent and dependent things. The Lord Vishnu is the only independent thing.
rdf:langString lack of reliable sources
rdf:langString Quotation
xsd:integer 300
xsd:integer 22
rdf:langString Madhva, též Madhváčárja, Ánandatírtha, nebo Púrnapragja (asi 1199 nebo 1238, Udupi — asi 1278 nebo 1317, Udupi) byl indický višnuistický filozof, zakladatel védántské školy Dvaita-védánta. Madhva je představitel radikálního dualismu. Zdůrazňoval rozdíl mezi Bohem a individuální duší (džívátmou), který je nepřeklenutelný - individuální duše nikdy nemůže splynout s Bohem. Rozlišoval též dvě úrovně reality - svatantra (čistý brahman - nejvyšší duše) a paratantra (živé duše a neživé objekty), mezi nimi je jen málo kontaktů, i když jistá závislost tu je. Jde o opozici vůči Šankarově filozofii zvané advaita. Jeho nejvýznamnějším dílem byl komentář k Brahma-sútře nazvaný Púrnapragja Bhášja. Krom toho napsal dalších 36 děl v sanskrtu. V hinduismu je výjimečný též tím, že věřil ve věčné zavržení, nebe a peklo, možná díky vlivu nestoriánských křesťanů, kteří sídlili v jeho době v Kalyanpuru. Odmítl učení o "máje" a na rozdíl od některých jiných východních mudrců trval na tom, že svět je zcela skutečný - v tomto smyslu patřil k materialistické linii v indické filozofii. Zdůrazňoval též, že žádné učení nemá absolutní pravdu.
rdf:langString Madhwa (Udipi, Karnataka, 1198 ó 1238 — 1277 ó 1317), també anomenat Anandatirtha o Purnaprajna, va ser un filòsof i anacoreta hindú que pertangué al vedanta, un dels sis sistemes ortodoxos de l'hinduisme. Dins del vedanta, era un exponent de l'escola del dvaita (dualisme). Madhva sostenia que el simple fet que les coses siguin transitòries i canviants no significa que no siguin reals. També insistia en que el coneixement és relatiu, no absolut. Madhva va escriure 37 obres en sànscrit, principalment comentaris sobre escrits sagrats hindús i tractats sobre el seu propi sistema teològic i filosofia. Va ser un crític dels ensenyaments Advaita Vedanta d'Adi Xankara i del Vishishtadvaita Vedanta de Ramanuja.
rdf:langString يُعرف مادهفاتشاريا (Madhvacharya) (1238–1317 ميلاديًا) أيضًا باسم بورنا برانجا (Purna Prajna) وأناندا تريثا (Ananda Tirth)، وهو المقترح الرئيسي لفلسفة تاتفافادا (Tattvavāda) أو "فلسفة الواقع"، وهي مشهورةٌ باسم مدرسة دفيتا (Dvaita) (المثنوية) للفلسفة الهندوسية. فلسفة الواقع تلك هي واحدةٌ من أهم ثلاث فلسفات ضمن فلسفات فيدانتا (Vedānta)، وكان مادهفاتشاريا من أهم الفلاسفة أثناء حركة باكتي (Bhakti movement)، فقد كان رائدًا مبتكرًا في كثيرٍ من المجالات، وسار ضد تيار المعتقدات والعادات السائدة، ويُعتَقد أن مادهفاتشاريا هو التجسيد الثالث للرب (Vāyu) فايو (Mukhyaprāṇa).
rdf:langString Madhva, Madhvaĉarja (sanskrite मध्वाचार्य, IAST: Madhvācārya; Sanskrita prononco: [mɐdʱʋaːˈtɕaːɽjɐ]; 1238–1317), foje literumita kiel Madhva Aĉarja, kaj konata ankaŭ kiel Pūrna Prajña kaj Ānanda Tīrtha, estis hinduisma filozofo kaj la ĉefa proponanto de Dvaita (duisma) skolo de Vedanto. Madhva nomis sian filozofion Tattvavāda kun la signifo "argumentoj el realisma vidpunkto". Madhvaĉarja naskiĝis en la 13-a jarcento sur la okcidenta marbordo de la ŝtato Karnataka en Barato. Estante junulo, li iĝis sanĝasi (monako) aliĝinta al la guruo Brahma-sampradaja nome Aĉĝutaprekŝa, de la ordeno Ekadandi. Madhva studis la klasikaĵojn de Hindua filozofio, partikulare la Ĉefaj Upaniŝadoj, nome Bagavadgito kaj la Brahma-Sutroj (Prasthanatraji). Li komentis pri tiuj, kaj oni atribuis al li 37 verkojn en Sanskrito. Lia verkostilo estis de ekstrema mallongeco kaj kondensita esprimo. Lia plej grava verko estas konsiderata la Anuvyaĥjana, filozofia suplemento al lia "bhasja" pri la Brahma-Sutroj komponita per poezia strukturo. En kelkaj el liaj verkoj, li proklamis sin avataro de , nome filo de la dio Viŝnuo. Li estis kritikanto de la instruoj de Adi-Ŝankaro nome Advaita Vedanta kaj de Ramanuĝa nome Viŝiŝtadvaita Vedanta. Li turneis tra Barato kelkajn fojojn, vizitante lokojn kiel Bengalo, Varanasi, Dŭarka, Goa kaj Kanjakumari, engaĝinta en filozofiaj debatoj kaj vizitante Hinduismajn centrojn de lernado. Madhva establis la Kriŝna Mutt en Udupi kun "murti" sekurita el Dŭarka, Guĝarato, en 1285. La instruoj de Madhvaĉarja estas konstruita sur la principo ke estas fundamenta diferenco inter Atman (individua animo, mem) kaj la Brahmo (lasta realo, dio Viŝnuo), tiuj estas du diferencaj nedefiaj realoj, kun individua animo dependa el Brahmo, neniam identa. La teisma duisma instruoj de lia skolo malkonsentis kun la monismaj instruoj de la aliaj du plej influaj skoloj de Vedanta bazitaj sur la neduismo de Advaita kaj la kvalifikita neduismo de Viŝiŝtadvaita. Liberigo, asertis Madhva, estas atingebla nur pere de la gracio de Dio. La Dvaita skolo fondita de Madhva influis super la Viŝnuismo, kaj super la Bhakti movado en mezepoka Barato, kaj estis unu el la tri influaj Vedānta filozofioj, kun Advaita Vedanta kaj Viŝiŝtadvaita Vedanta. La historia influo de Madhva en Hinduismo, laŭ Kulandran kaj Kraemer: "has been salutary, but not extensive" (estis bonvena, sed ne etenda).
rdf:langString Madhva (Sanskrit: मध्व Madhva [ˈmʌd̪ʱʋʌ]) oder Madhvacharya (मध्वाचार्य Madhvācārya [mʌd̪ʱʋɑːˈtʃɑːrjʌ]; * um 1238; † um 1317) war ein indischer Philosoph und Begründer der Dvaita-Schule des Vedanta.
rdf:langString Madhua Acharia (1238-1317)​) fue el fundador de una doctrina visnuista en el sur de la India. Se puede ver escrito de varias maneras: * Madhwacharya (transliteración inglesa, la más común) * Madhua Acharia, o Madhuacharia (transliteración al español) * ಶ್ರೀ ಮಧ್ವಾಚಾರ್ಯರು (en idioma canarés) * मध्वाचार्य (en escritura devanagari) * Madhvāchārya o Madhva Āchārya (según el AITS, el alfabeto internacional sistema de transliteración sánscrita) Su doctrina se llama tattua vāda (‘doctrina acerca de la verdad’), conocida popularmente como duaita o dualismo del hinduismo,​{{Sfn|Stoker|2011} que se opone a la advaita (‘no dualidad’) del gran vedantista Sankará.​​Es una de las tres doctrinas vedantistas más influyentes. Los miembros de su grupo (el madhua-mata o ‘doctrina de Madhua’) se hacen llamar Mádhuas. Madhua fue uno de los pensadores más importantes del movimiento bhakti en la India.Fue pionero en varios aspectos, al ir en contra de los estándares, convenciones y normas, en la rígida sociedad castista hindú. Sus seguidores lo creían la tercera encarnación de Mukhya Prana (‘principal aire’, otro nombre del dios del viento Vaiú), después del antropoide Jánuman (sirviente del rey Rama) y el guerrero Bhimá (uno de los cinco hermanos pándavas).
rdf:langString Madhvacharya edo Madhva Acharya (sanskritoz: मध्वाचार्य, Madhvācārya, mɐdʱʋaːˈtɕaːɽjɐ ahoskatua; kannadaz: ಶ್ರೀ ಮಧ್ವಾಚಾರ್ಯರು; c. 1238-c. 1317) eragin handiko erlijioso hindua izan zen, hegoaldeko Indian vishnuismoa zabaldu zuena. Bere doktrinak tattua vāda (euskaraz: «egiari buruzko doktrina») du izena, Dvaita edo hinduismoaren dualismo izenez ere ezagutzen dena. Doktrina hau Adi Shankararen Advaita Vedanta («ez dualtasuna») doktrinaren aurka dago. Eragin handieneko hiru doktrina vedantistetako bat da. Bere taldekideek (madhva-mata edo «madhvaren doktrina») madhva izena hartzen dute. Madhva Acharya Indiako bhakti mugimenduaren pentsalari garrantzitsuenetako bat izan zen. Aitzindaria izan zen hainbat alderditan, indiar kasta-gizarte zurrunean estandarren, konbentzioen eta arauen aurka joan baitzen. Bere jarraitzaileek Mukhya Pranaren (euskaraz: «aire nagusia»; haizearen jainkoaren beste izen bat) hirugarren haragitzea zela uste zuten, Hanuman antropoidearen (Rama erregearen zerbitzaria) eta gerlariaren (bost pandava anaietako bat) ondoren.
rdf:langString Madhvacharya (IAST: Madhvācārya; Sanskrit pronunciation: [mɐdʱʋaːˈtɕaːɽjɐ]; CE 1199-1278 or CE 1238–1317), sometimes anglicised as Madhva Acharya, and also known as Purna Prajna (IAST: Pūrṇa-Prajña) and Ānanda Tīrtha, was an Indian philosopher, theologian and the chief proponent of the Dvaita (dualism) school of Vedanta. Madhva called his philosophy Tattvavāda meaning "arguments from a realist viewpoint". Madhvacharya was born on the west coast of Karnataka state in 13th-century India. As a teenager, he became a Sanyasi (monk) joining Brahma-sampradaya guru Achyutapreksha, of the Ekadandi order. Madhva studied the classics of Hindu philosophy, and wrote commentaries on the Principal Upanishads, the Bhagavad Gita and the Brahma Sutras (Prasthanatrayi), and is credited with thirty seven works in Sanskrit. His writing style was of extreme brevity and condensed expression. His greatest work is considered to be the Anuvyakhyana, a philosophical supplement to his bhasya on the Brahma Sutras composed with a poetic structure. In some of his works, he proclaimed himself to be an avatar of Vayu, the son of god Vishnu. Madhvacharya was a critic of Adi Shankara's Advaita Vedanta and Ramanuja's Vishishtadvaita Vedanta teachings. He toured India several times, visiting places such as Badrinath, Bengal, Varanasi, Dwaraka, Goa and Kanyakumari, engaging in philosophical debates and visiting Hindu centres of learning. Madhva established the Krishna Mutt at Udupi with a murti secured from Dwarka Gujarat in CE 1285. Madhvacharya's teachings are built on the premise that there is a fundamental difference between Atman (individual soul, self) and the Brahman (ultimate reality, God Vishnu), these are two different unchanging realities, with individual soul dependent on Brahman, never identical. His school's theistic dualism teachings disagreed with the monist teachings of the other two most influential schools of Vedanta based on Advaita's nondualism and Vishishtadvaita's qualified nondualism. Liberation, asserted Madhva, is achievable only through the grace of God. The Dvaita school founded by Madhva influenced Vaishnavism, the Bhakti movement in medieval India, and has been one of the three influential Vedānta philosophies, along with Advaita Vedanta and Vishishtadvaita Vedanta. Madhva's historical influence in Hinduism, state Kulandran and Kraemer: "has been salutary, but not extensive."
rdf:langString Madhva ou Madhvācārya (1238-1317 ou 1199-1278), également appelé Anandatirtha, Anandagiri ou Anandajnana, est un philosophe hindou, fondateur du système Dvaita qui est une des trois principales écoles du Vedānta, école qui reconnaît la dualité. Celle-ci appartient à la tradition philosophique astika, qui reconnaît l'autorité des Vedas. On attribue à Madhva la composition de trente-sept ouvrages dont la plupart sont des commentaires sur les textes de bases du Vedānta, le Mahābhārata et le Bhāgavata Purāṇa.
rdf:langString Madhva, conosciuto anche come Ānandatīrtha, Pūrṇaprajñā, Madhvācārya e anche, ma nella resa anglosassone, Madhvacharya (Pājakakṣetra, 1198 o 1238 – 1277 o 1317), è stato un teologo e filosofo indiano vedāntico viṣṇuita, nonché il fondatore della scuola dello Dvaitavedānta, anche Brahmā-sampradāya, propugnatrice della dottrina detta dello dvaitavāda ("dottrina del dualismo") o atyantabheda ("dottrina dell'assoluta distinzione").
rdf:langString Madhwa Anandatirtha (dewanagari मध्वाचार्य, transliteracja madhvācārya, transkrypcja Madhwaćarja; ur. 1238 w Padźaka k. Udupi, zm. 1318) – średniowieczny wisznuicki (hinduizm) święty i kaznodzieja słynący jako nieprzejednany przeciwnik monistycznej filozofii Śankary. Urodził się jako Wasudewa, w wieku 8 lat przeszedł ceremonię otrzymania świętej nici (upanajana) i rozpoczął studia nad wedantą i innymi pismami . W wieku 16 lat przyjął śluby sannjasy (od guru Aćjutaprekszy) oraz imię Purnapragja Tirtha i poświęcił się głoszeniu filozofii (dualizm) na całym subkontynencie indyjskim. W tym czasie dał się poznać jako mówca, niemający sobie równych w teologii i filozofii. Za swoją życiową misję przyjął wyparcie nauk Śankary z Indii i to zadanie powierzył także swoim licznym uczniom.
rdf:langString Madhva, ou Madhvacarya (canarês: ಶ್ರೀ ಮಧ್ವಾಚಾರ್ಯರು) (1238-1317) é considerado o fundador de uma escola filosófica vedantista hindu denominada Dvaita (dualismo). O renascimento hindu foi determinado por Shankara no século VIII, derrotando os argumentos do budismo e praticamente erradicando o budismo do território indiano. O budismo rejeita a autoridade de todos os textos védicos, que são a pedra fundamental do hinduísmo, e estabelece o nirvana como sendo a meta espiritual a ser atingida pela entidade viva. O budismo e sua meta independem do conceito de deus, e o nirvana não pode ser considerado como uma entidade, mas como uma situação do “eu.” Para todos os efeitos o budismo é uma religião ateísta. Existem princípios religiosos a serem seguidos (dharma) mas a meta é impessoal, não é a comunhão com qualquer tipo de deidade. Ao tecer o seu comentário sobre o Brahma-sutra Shankara estabeleceu que a meta a ser alcançada pela entidade viva seria o Brahman, ou o Absoluto, a Realidade Suprema, e deixou uma lacuna no que tange quanto à caracterização do Brahman: seria Ele uma entidade? Estaria aplicado ao Brahman o conceito de substância?Sábios da escola de advaita anteriores a Shankara, como Gautama, e todos os seus sucessores definiam o Brahman como “advaiya vastu,” ou substância não-dual e inferiam que essa substância poderia ser realizada pelo indivíduo em três aspectos: como o Brahman sem qualificação (impessoal), como o Brahman corporificado (a forma pessoal) e como a forma localizada (paramatma) dentro do próprio “eu” individual. Ramanuja no século XIII tentou harmonizar as crenças de uma seita religiosa, os shri-vaixnavas fazendo um comentário alternativo ao Brahma-sutra, estabelecendo a filosofia de vishistadvaita, que admitia a possibilidade de um certo dualismo no Brahman não-dual, abrindo assim uma brecha para o teismo filosófico. Madhva era tido como um brâmane muito erudito, natural de Udupi, e influenciado por uma seita vaixnava local. A adoração que os vaisnaxas fazem de Krishna ou de qualquer outro avatara de Vixnu carece de qualquer preceito ou fundamento védico, uma vez que o Brahma-sutra, considerado a quintessência ou a decisão final de todos os conceitos védicos, jamais considera Vixnu, Xiva, Brahma ou qualquer outro deus mitológico como a Realidade Absoluta, ou Ser Supremo adorável. Em sua viagem ao sul da Índia Madhva entrou em contato com o os shri-vaixnavas e a filosofia de Ramanuja, que admitia por fim a possibilidade de um aspecto dual ao Brahman.Posteriormente, Madhva redigiu um comentário ao Brahma-sutra ainda mais radical que o de Ramanuja, estabelecendo a diferenciação entre o Brahman e a alma individual, determinando que a meta a ser alcançada seria a comunhão e harmonia da alma individual com o Brahman em sua forma pessoal, como Krishna. Muitas seitas vaixnavas adotaram essa filosofia, tais como a seita de Udupi e posteriormente a seita dos gaudiya-vaixnavas (da Bengala), que consideram Madhva um dos seus Acaryas (grande mestres) mais proeminentes e santo. A escola advaita clássica simplesmente classifica a tese de Madhva como uma heresia, uma inferência sem base lógica ou escritural, portanto não-védica e quando muito de origem tântrica, que visa apenas satisfazer o desejo de autenticidade védica de algumas poucas seitas. Vale lembrar, que a visão da escola advaita sobre as conclusões de Madhvacarya são baseadas em uma filosofia impersonalista, onde comprende Deus apenas como uma energia "amorfa" sem forma, Os imersonalistas incapazes de compreender as qualidades transcendentais daquele que criou a humanidade à sua imagem "Deus", negam a forma da suprema personalidade de Deus, Sri Krishna, que possui atratividades ilimitadas em todos os seus aspectos. Madhvacarya, compreendeu que: o prazer que se obtem atravéz da conexão do individuo infinitesimal com a pessoa primordial, a ilimitada Suprema Personalidade de Desus Krishna é superior ao processo impessoal, aja visto que a energia mateial é limitada e a alma ilimitada, não se pode alcançar satisfação espiritual no contato com a temporaria energia impessoal "energia material" do Senhor Supremo, que é conhecida como Brahman. Madhvacarya concluí que apenas por se relacionar com a pessoa Suprema, e isso só é possivel se existe o aspecto de personalidade, é que será possivel lograr verdadeiro exito da vida humana. No impersonalismo por não haver relacionamento com Deus em seu aspecto pessoal, o individuo não sente verdadeiro prazer, pois diferente da natureza eterna de Deus, a natureza impessoal se caracteriza principalmente como temporaria, insatisfazendo assim os intricicos anseios da alma de se conectar com a energia eterna e pessoal de Deus.
rdf:langString Madhva var en betydelsefull indisk (tamilsk) filosof och andlig ledare, född 1238 i byn Pajaka i Tulu Nadu (nuvarande delstaten Karnataka), död 1317. Av vissa men inte alla anhängare (som även de kallas madhva) betraktas han som en gud, nämligen en avatar av Vayu. Vid sidan om det kortfattade namnet Madhva är han känd under namnen 1. * Vasudeva, det namn föddes under 2. * Shri Madhvacharya, det namn han ska ha fått efter att ha blivit helig 3. * Poornapragna, ett hedersnamn med betydelsen "den som vet allt" 4. * Anandateertha, ett hedersnamn med betydelsen "den som ger glädje genom sina predikningar" Madhva var ledande inom Dvaita, en dualistisk riktning inom hinduismen, ingående i vedantafilosofin och en del av Bhaktirörelsen. Liksom Ramanuja ansåg Madhva att Brahman var en personlig gud, nämligen Vishnu. Han var negativt inställd till kastsystemet. Alltjämt anses Madhva vara en av de allra mest inflytelserika hinduiska teologerna genom tiderna. Han väckte liv i en hinduisk monoteism som kunde svara mot de religiösa influenser som under hans tid strömmade in i Indien genom fientliga invasioner.
rdf:langString Мадхва, также известный как Мадхвачарья, Пурна Прагнья, Ананда Тиртха (другое написание Анандатиртха; 1238—1317), — великий индуистский философ и проповедник, основатель религиозно-философской традиции двайта (дуализм) или таттвавада, являющейся одной из центральных монотеистических школ Веданты вайшнавского канона. В самой традиции таттвавада Мадхва почитается как воплощение Ваю. Такое утверждение основывается, в первую очередь, на содержании Баллитха-сукты «Ригведы», а также на жизнеописании самого Мадхвы — «Сумадхва-виджая», составленном признанным выдающимся автором данной традиции Нараяна Пандитачарьей. Мадхве принадлежит более 40 сочинений, из которых наиболее известными являются его комментарии к Брахма-сутрам Вьясы, «Бхагавад-гите» и основным Упанишадам, комментарии к отдельным частям (суктам) «Ригведы» и «Махабхарате» (последний также известен как «Махабхарата-татпарья-нирная»).
rdf:langString Мадгва, Мадхва або Мадгвачар'я, Мадхвачарья, також відомий як Пурна Праґ'я, Ананда Тіртха - великий індуїстський філософ і проповідник, засновник (ачар'я) релігійно-філософської традиції Двайта або таттвавада, що є однією з центральних шкіл Веданти вайшнавського канону. У самій традиції таттвавада Мадгва шанується як втілення Ваю. Таке твердження ґрунтується, в першу чергу, на змісті Баллітха-сукти «Ріґведи», а також на життєписі самого Мадхви - «Сумадхва-Віджая», складеному визнаним видатним автором даної традиції Нараяна Пандітачарьей. Мадхва належить більше 40 творів, з яких найбільш відомими є його коментарі до Брахма-сутра Вьяси, «Бхагавад-гіти» і основним Упанішадам, коментарі до окремих частин (сукте) «Рігведи» і «Магабгараті» (останній також відомий як «Махабхарата-татпарья-нірная»), а також «Сарва-даршана-санграха» ( «Зібрання всіх поглядів»).
rdf:langString Achyuta-preksha
rdf:langString Tattvavada
xsd:nonNegativeInteger 51860
rdf:langString Vāsudeva

data from the linked data cloud