Macaw

rdf:langString Guacamai

rdf:langString Guacamai és el nom comú de cadascun dels membres d'un grup d'ocells de colors vius, cua llarga i bec gran i fort, pertanyents a la família del lloro, que viuen en el tròpic americà. Popularment sovint s'anomenen papagai o papagall en català. La seva mida és molt variable. Anodorhynchus hyacinthinus del Brasil, Bolívia, Paraguai, Colòmbia, ique fa 1 m, és el guacamai més gran del món; la seva longitud és més de tres vegades superior a la del més petit dels guacamais, Diopsittaca nobilis, una au de 30 cm, natural del nord-est de Sud-amèrica. Tot i que se n'han documentat 23 espècies, en l'actualitat només en queden 17 a causa de la contínua explotació forestal i la seva captura per al comerç il·legal, i algunes d'aquestes estan també amenaçades, en especial el guacamai de Spix (Cyanopsitta spixii), que abans vivia a l'interior del Brasil però que avui està possiblement extint en estat salvatge, segons BirdLife International. En captivitat, però, en neixen nous individus. Són aus que pertanyen a la família de psitàcids que correspon a un grup de lloros que habiten les zones tropicals d'Amèrica. El guacamai és una au molt cobejada pel seu plomatge de bell colorit, especialment els vermells, els blaus, els grocs i els verds. Ja els aborígens valoraven aquestes plomes i les consideraven objectes preuats i les feien servir per comerciar. També els conqueridors espanyols es van sentir sorpresos per la bellesa dels guacamais que abundaven en aquestes terres. Popularment es reconeix els Guacamais per les seves llargues cues i la seva gran envergadura, però això només és vàlid per a les espècies grans, ja que els Guacamais menors no superen la mida de qualsevol cotorra gran. Els Guacamais grans del gènere tenen les brinda (zona entre la mandíbula superior i l'ull) i les galtes totalment nues, o decorades per unes estretes línies de plomes molt escampades.Aquestes aus generalment realitzen els seus nius en els buits dels arbres a gran alçada, i quan han fet la posta, cuiden aquest niu i ataquen amb el seu perillós pic a qui pretengui apropar-se, tornant-se molt agressives. Les cries neixen cegues i sense plomatge. El període d'incubació per a les espècies grans és de 24 a 28 dies i de 23 a 24 per a les espècies petites. El temps que els pollets passaran al niu és molt variat: de 8 a 15 setmanes. A les espècies grans l'iris comença a aclarir als sis mesos fins a aconseguir el color d'adult als tres anys. Són coneguts diversos tipus d'híbrids, sent el més popular l'encreuament entre Guacamais Blaus i Guacamais Rojos, sorgint el guacamai de Caterina, anomenat així pels nascuts a Catalina Bird Park (Califòrnia). Per la seva bellesa, aquestes aus són capturades, legalment i il·legalment per realitzar vendes en els comerços de mascotes, així com per a exportació, caça il·legal i la venda de les seves plomes. Aquestes són algunes de les principals causes que la majoria de les espècies es troben en vies d'extinció. Una altra de les causes que va reduint els exemplars, és la pèrdua de l'hàbitat natural. Entre les quals es troben gairebé totalment extintes en estat salvatge, es troba el guacamai de Spix del Brasil.