Lunar node
http://dbpedia.org/resource/Lunar_node an entity of type: Thing
A lunar node is either of the two orbital nodes of the Moon, that is, the two points at which the orbit of the Moon intersects the ecliptic. The ascending (or north) node is where the Moon moves into the northern ecliptic hemisphere, while the descending (or south) node is where the Moon enters the southern ecliptic hemisphere.
rdf:langString
Les nœuds lunaires sont les points de l'orbite de la Lune où elle traverse l'écliptique, la trajectoire du soleil dans le ciel. Le point où elle traverse l'écliptique depuis l'hémisphère céleste sud vers l'hémisphère nord s'appelle nœud ascendant ou nœud nord (symbole : ); celui où elle le traverse depuis l'hémisphère nord vers l'hémisphère sud s'appelle nœud descendant ou nœud sud (symbole : ).
rdf:langString
月の交点（つきのこうてん）は、月軌道の、黄道面（地球の公転面）に対する交点である。つまり、天球上で黄道と白道とが交わる点である。 なお、人工衛星の場合、交点は地球の赤道面を基準面とするが、月の場合は黄道面を基準面とする。月以外の天然衛星では、黄道面または不変面を基準面とする。
rdf:langString
달의 교점(月之交点, 영어: lunar nodes)은 달의 궤도 교점으로, 달의 궤도가 황도와 교차하는 점이다. 승교점(昇交點, 영어: ascending node)은 달이 황도를 북쪽으로 가로지는 곳이다. 강교점(降交點, 영어: descending node)은 달이 황도를 남쪽으로 가로지는 곳이다. 식은 오직 교점에서만 일어난다. 일식은 그믐 때 인데다가, 교점에서 달이 해를 가로지를 때 일어난다. 월식은 보름달인 달이 교점을 통과할 때 일어난다. 만일 (황경) 11° 38'의 교점 내에서 보름달이 뜬다면, 월식이 일어날 수도 있으며, 만일 17° 25' 이내의 교점에 그믐달이 있다면, 일식이 일어날 수도 있다. 달의 교점은 6793.5일 또는 18.5996년에 걸쳐 황도를 하며 (교점 주기라고도 불리는 장동 주기의) 한번의 공전을 완료한다.(이 기간은 사로스 주기와는 다르다.)
rdf:langString
Węzły księżycowe to węzły orbity Księżyca, czyli punkty w których orbita ta przecina płaszczyznę ekliptyki. Kiedy Księżyc znajduje się w pobliżu węzła orbity i równocześnie w fazie bliskiej nowiu lub pełni, wówczas usytuowany jest niemal dokładnie na jednej linii ze Słońcem i Ziemią, wskutek czego dochodzi do zaćmienia Słońca lub zaćmienia Księżyca. Linia łącząca oba węzły nosi nazwę linii węzłów.
rdf:langString
Med månens noder eller månnoderna avses de två skärningspunkterna mellan månens bana och ekliptikan och dessa benämns:
* Månens uppstigande nod (betecknad med ☊): Den nod som vid månens passage ändrar månens ekliptiska latitud från negativ till positiv ("går från söder mot norr").
* Månens nedstigande nod (betecknad med ☋): Den nod som vid månens passage ändrar månens ekliptiska latitud från positiv till negativ. Månnoderna har även kallats drakpunkter och, i synnerhet av astrologer, månknutar. Tiden mellan månens passage genom samma nod kallas drakmånad (förr drakonisk månad) eller nodmånad.
rdf:langString
月球交點是月球的軌道交點，它是月球軌道在天球上穿越過黃道（太陽在以恆星為背景的天球上移動的路徑）的位置。升交點是月球穿越黃道進入北方的點，降交點是穿越黃道進入南方的點。 食的發生只會在交點的附近：當新月的時候經過交點附近會發生日食；而在滿月的時候經過交點附近會發生月食。一次食的發生，月球與交點的距離必須小於15°。 月球交點在黃道上的進動相較於月球的軌道是很快速的（稱為交點周期，章動周期是6793.5天或18.5996年，這不同於沙羅或是食的周期）。
rdf:langString
Els nodes de la Lluna són els dos punts en què l'òrbita de la Lluna atravessa l'eclíptica. L'òrbita de la Lluna està inclinada 5° 8′ respecte a l'eclíptica, a la que talla en dos punts anomenats node ascendent (quan la creua movent-se cap al nord des de l'hemisferi sud) i node descendent (quan la creua movent-se cap al sud). El símbol del node ascendent és ☊, el símbol astronòmic i astrològic per al cap del drac (Caput draconis). El símbol del node descendent és ☋, el símbol astronòmic i astrològic per a la cua del drac (Cauda draconis).
rdf:langString
Lunární uzel je místo na ekliptice, v němž dochází ke křížení ekliptiky s měsíční dráhou. Uzly jsou dva, umístěné v přesné opozici. Takzvaný výstupný uzel (v astrologii zvaný Severní lunární uzel, neboli Dračí hlava), je místem, v němž Měsíc na své oběžné dráze překračuje ekliptiku směrem k severní polokouli. Sestupný uzel (Jižní lunární uzel, neboli Dračí ocas), je bodem na ekliptice, v němž Měsíc na své oběžné dráze překračuje ekliptiku směrem k jižní polokouli.
rdf:langString
Die Mondknoten oder Drachenpunkte sind die Schnittpunkte der Mondbahn mit der Ekliptikebene:
* der aufsteigende Mondknoten (übliches Symbol: ☊) ist derjenige, bei dem der Mond von der südlichen auf die nördliche Seite der Ekliptik wechselt ("aufsteigt")
* der absteigende Mondknoten (☋) ist derjenige, bei dem der Mond von der nördlichen auf die südliche Seite der Ekliptik wechselt. Die Verbindung der beiden Knoten heißt Knotenlinie.
rdf:langString
Un nodo lunar es uno de los dos nodos orbitales de la Luna (la cual está inclinada 5° 9'), es decir, los dos puntos en los que la órbita de la Luna se interseca con la eclíptica. El nodo ascendente (o norte) es el punto en el que la Luna entra en el hemisferio norte de la eclíptica, mientras que el nodo descendente (o sur) es el punto en el que la Luna entra en el hemisferio sur de la eclíptica. De una lunación a la siguiente el nodo avanza 1,5°, arco no despreciable y equivalente a 3 diámetros lunares.
* Datos: Q937943
rdf:langString
Un nodo lunare è uno dei due nodi orbitali della Luna, cioè i due punti in cui l'orbita della Luna interseca l'eclittica. Il nodo ascendente (o nord) è il punto in cui la Luna si sposta nell'emisfero settentrionale dell'eclittica, mentre il nodo discendente (o sud) è dove entra nell'emisfero meridionale dell'eclittica. Un'eclissi lunare può verificarsi solo quando la Luna piena è vicina (entro 11°38' di longitudine eclittica) ad entrambi i nodi lunari, mentre un'eclissi solare può verificarsi solo quando la Luna nuova è vicina (entro 17°25') ad entrambi i nodi lunari.
rdf:langString
Os nodos lunares são os nodos orbitais da Lua, isto é, os pontos onde a órbita da Lua cruza a eclíptica. O nodo ascendente é o lugar onde a lua atravessa ao norte da eclíptica. O nodo descendente é onde cruza ao sul. Os nódulos lunares precessam no sentido contrário à da rotação da Lua (precessão) em torno da eclíptica, completando uma revolução (chamado de período nódico, o período de nutação) em 6.793,5 dia ou 18,5996 anos (note que este não é o mesmo comprimento que um saros).
rdf:langString
Узлы Луны (Лунные Узлы) — точки пересечения орбиты Луны с плоскостью эклиптики. Узел, в котором Луна, пересекая эклиптику, направляется вверх, в сторону Северного полюса Земли, называют Северным Лунным Узлом или Восходящим; другие названия: Голова Дракона, Раху, анабибазон (от др.-греч. ἀναβολή — подъём + βασις — основа). Противоположный узел, в котором Луна направляется вниз, к Южному полюсу, называют Южным Лунным Узлом или Нисходящим; другие названия: Хвост Дракона, Кету, катабибазон (от др.-греч. καταβολή — спад + βασις — основа).
rdf:langString
rdf:langString
Nodes de la Lluna
rdf:langString
Lunární uzel
rdf:langString
Mondknoten
rdf:langString
Nodos de la Luna
rdf:langString
Nœud lunaire
rdf:langString
Nodo lunare
rdf:langString
月の交点
rdf:langString
Lunar node
rdf:langString
달의 교점
rdf:langString
Węzeł księżycowy
rdf:langString
Узлы Луны
rdf:langString
Nodo lunar
rdf:langString
Månnod
rdf:langString
月球交點
xsd:integer
226305
xsd:integer
1110394475
rdf:langString
Lunární uzel je místo na ekliptice, v němž dochází ke křížení ekliptiky s měsíční dráhou. Uzly jsou dva, umístěné v přesné opozici. Takzvaný výstupný uzel (v astrologii zvaný Severní lunární uzel, neboli Dračí hlava), je místem, v němž Měsíc na své oběžné dráze překračuje ekliptiku směrem k severní polokouli. Sestupný uzel (Jižní lunární uzel, neboli Dračí ocas), je bodem na ekliptice, v němž Měsíc na své oběžné dráze překračuje ekliptiku směrem k jižní polokouli. Lunární uzly se vlivem přitažlivých sil mezi Měsícem, Zemí a Sluncem pohybují po ekliptice s oběžnou dobou přibližně 18 let proti směru oběhu planet. Perioda 18 let se nazývá Saros. Pokud se Měsíc nachází v úplňku a v blízkosti lunárního uzlu, pak může nastat zatmění Měsíce.
rdf:langString
Els nodes de la Lluna són els dos punts en què l'òrbita de la Lluna atravessa l'eclíptica. L'òrbita de la Lluna està inclinada 5° 8′ respecte a l'eclíptica, a la que talla en dos punts anomenats node ascendent (quan la creua movent-se cap al nord des de l'hemisferi sud) i node descendent (quan la creua movent-se cap al sud). El símbol del node ascendent és ☊, el símbol astronòmic i astrològic per al cap del drac (Caput draconis). El símbol del node descendent és ☋, el símbol astronòmic i astrològic per a la cua del drac (Cauda draconis). Els eclipsis tenen lloc només quan la Lluna es troba a prop d'un dels seus nodes: un eclipsi solar té lloc quan el pas de la Lluna a través d'un dels seus nodes coincideix amb la Lluna nova; un eclipsi de Lluna té lloc quan coincideix amb la Lluna plena. Perquè l'eclipsi es produeixi, la distància de la Lluna al nodes ha de ser de menys de 1,5º (que equival aproximadament a 3 diàmetres lunars). Si els nodes estigueren fixos el Sol els travessaria cada mig any i si coincidís la proximitat del pas amb una Sizígia, es produiria un eclipsi. Els eclipsis tindrien lloc sempre en les mateixes constel·lacions zodiacals. Però açò no és així: els nodes retrograden sobre l'eclíptica, en un moviment de precessió, donant una volta cada 6793,5 dies o 18,5996 anys. Aquest període s'anomena , i és igual al període de nutació de la Terra. Aquest moviment és degut a l'atracció gravitacional del Sol sobre la Lluna i no és uniforme, en unes èpoques la seva velocitat és el doble de la mitjana i en altres és nul·la, i els nodes són "estacionaris". Açò ocorre quan el Sol està en un dels nodes i s'anul·la la component de la força que causa aquest desplaçament. Es produïx durant els eclipsis que la posició vertadera del node coincideix amb la i és més còmode durant els eclipsis parlar del node mitjà. L'any d'eclipsis és l'espai de temps entre dos passos del Sol pel node ascendent lunar. El seu valor és 346,6074 dies. Com els eclipsis es repetixen amb el pas del Sol per un o altre node, l'ocasió es repetirà cada 173,31 dies, període denominat temporada d'eclipsis. D'una llunació a la següent el node avança 1,5º, arc no negligible, equivalent a 3 diàmetres lunars.Els eclipsis lunars totals es poden utilitzar per a calcular la retrogradació dels nodes lunars. El mètode es basa en el fet que durant els eclipsis el node vertader coincideix amb el node mitjà. A més, si l'eclipsi total té fase gran, la Lluna i el Sol estaran molt a prop del node i calculant la longitud celeste del Sol tindrem la longitud d'un dels nodes.
rdf:langString
Die Mondknoten oder Drachenpunkte sind die Schnittpunkte der Mondbahn mit der Ekliptikebene:
* der aufsteigende Mondknoten (übliches Symbol: ☊) ist derjenige, bei dem der Mond von der südlichen auf die nördliche Seite der Ekliptik wechselt ("aufsteigt")
* der absteigende Mondknoten (☋) ist derjenige, bei dem der Mond von der nördlichen auf die südliche Seite der Ekliptik wechselt. Die Verbindung der beiden Knoten heißt Knotenlinie. Als drakonitischer Monat (drakon / δράκων: Griechisch für Drache) wird die Zeitspanne zwischen zwei aufeinander folgenden Durchgängen des Mondes durch den aufsteigenden Knoten bezeichnet.
rdf:langString
Un nodo lunar es uno de los dos nodos orbitales de la Luna (la cual está inclinada 5° 9'), es decir, los dos puntos en los que la órbita de la Luna se interseca con la eclíptica. El nodo ascendente (o norte) es el punto en el que la Luna entra en el hemisferio norte de la eclíptica, mientras que el nodo descendente (o sur) es el punto en el que la Luna entra en el hemisferio sur de la eclíptica. Un eclipse lunar solo puede ocurrir cuando la Luna llena está cerca de cualquiera de los nodos lunares (dentro de los 11° 38' de longitud eclíptica), mientras que un eclipse solar solo puede ocurrir cuando la Luna nueva está cerca de cualquiera de los nodos lunares (dentro de los 17° 25'). Dado que el plano orbital de la Luna precesa en el espacio, los nodos lunares también precesan alrededor de la eclíptica, completando una revolución (llamada período dracónico o nodal) en 18,612958 años (6.798,383 días). (Esta longitud no es igual a la de un saros) El mismo ciclo, medido en un marco de referencia inercial, como el Sistema de Referencia Celeste Internacional (ICRS), un sistema de coordenadas relativo a las estrellas fijas, es de 18,599525 años. Los dos eclipses solares de julio de 2000 (los días 1 y 31) se produjeron alrededor del momento en que la Luna estaba en su nodo ascendente. Los eclipses de nodo ascendente se repiten después de un año dracónico en promedio, lo que equivale a unos 0,94901 años gregorianos, al igual que los eclipses de nodo descendente. Si los nodos estuviesen fijos el Sol los atravesaría cada medio año, y si coincidiese la proximidad del paso con una sizigia se produciría un eclipse. Los eclipses ocurrirían siempre en las mismas constelaciones zodiacales. Pero esto no es así: los nodos retrogradan sobre la eclíptica, dando una vuelta en 18,6 años. Dicho movimiento no es uniforme, en unas épocas su velocidad es el doble de la media y en otras es nula, y los nodos son estacionarios. Esto ocurre cuando el Sol está en el nodo y se anula la componente de la fuerza que causa este desplazamiento. Se produce durante los eclipses que la posición verdadera del nodo coincide con la longitud media y es más cómodo durante los eclipses hablar del nodo medio. El año de eclipse es el lapso entre dos pasos del Sol por el nodo ascendente lunar. Su valor es 346,6074 días. Como los eclipses se repiten con el paso del Sol por uno u otro nodo, la ocasión se repetirá cada 173,31 días, periodo denominado estación de eclipses. De una lunación a la siguiente el nodo avanza 1,5°, arco no despreciable y equivalente a 3 diámetros lunares. Se puede usar los eclipses lunares totales para calcular la retrogradación de los nodos lunares. Se basa en que durante los eclipses el nodo verdadero coincide con el medio. Además, si el eclipse total tiene fase grande, la Luna y el Sol estarán muy cerca del nodo y calculando la longitud del Sol se tendrá la longitud de uno de los nodos.
* Datos: Q937943
rdf:langString
A lunar node is either of the two orbital nodes of the Moon, that is, the two points at which the orbit of the Moon intersects the ecliptic. The ascending (or north) node is where the Moon moves into the northern ecliptic hemisphere, while the descending (or south) node is where the Moon enters the southern ecliptic hemisphere.
rdf:langString
Les nœuds lunaires sont les points de l'orbite de la Lune où elle traverse l'écliptique, la trajectoire du soleil dans le ciel. Le point où elle traverse l'écliptique depuis l'hémisphère céleste sud vers l'hémisphère nord s'appelle nœud ascendant ou nœud nord (symbole : ); celui où elle le traverse depuis l'hémisphère nord vers l'hémisphère sud s'appelle nœud descendant ou nœud sud (symbole : ).
rdf:langString
月の交点（つきのこうてん）は、月軌道の、黄道面（地球の公転面）に対する交点である。つまり、天球上で黄道と白道とが交わる点である。 なお、人工衛星の場合、交点は地球の赤道面を基準面とするが、月の場合は黄道面を基準面とする。月以外の天然衛星では、黄道面または不変面を基準面とする。
rdf:langString
달의 교점(月之交点, 영어: lunar nodes)은 달의 궤도 교점으로, 달의 궤도가 황도와 교차하는 점이다. 승교점(昇交點, 영어: ascending node)은 달이 황도를 북쪽으로 가로지는 곳이다. 강교점(降交點, 영어: descending node)은 달이 황도를 남쪽으로 가로지는 곳이다. 식은 오직 교점에서만 일어난다. 일식은 그믐 때 인데다가, 교점에서 달이 해를 가로지를 때 일어난다. 월식은 보름달인 달이 교점을 통과할 때 일어난다. 만일 (황경) 11° 38'의 교점 내에서 보름달이 뜬다면, 월식이 일어날 수도 있으며, 만일 17° 25' 이내의 교점에 그믐달이 있다면, 일식이 일어날 수도 있다. 달의 교점은 6793.5일 또는 18.5996년에 걸쳐 황도를 하며 (교점 주기라고도 불리는 장동 주기의) 한번의 공전을 완료한다.(이 기간은 사로스 주기와는 다르다.)
rdf:langString
Un nodo lunare è uno dei due nodi orbitali della Luna, cioè i due punti in cui l'orbita della Luna interseca l'eclittica. Il nodo ascendente (o nord) è il punto in cui la Luna si sposta nell'emisfero settentrionale dell'eclittica, mentre il nodo discendente (o sud) è dove entra nell'emisfero meridionale dell'eclittica. Un'eclissi lunare può verificarsi solo quando la Luna piena è vicina (entro 11°38' di longitudine eclittica) ad entrambi i nodi lunari, mentre un'eclissi solare può verificarsi solo quando la Luna nuova è vicina (entro 17°25') ad entrambi i nodi lunari. Poiché il piano orbitale della Luna esegue la precessione nello spazio, anche i nodi lunari eseguono la precessione attorno all'eclittica, completando una rivoluzione (chiamata periodo draconico o nodale) in 18,612958 anni (6.738,383 giorni (questa non è la stessa lunghezza di un saros). Lo stesso ciclo misurato rispetto a un sistema di riferimento inerziale, come l'International Celestial Reference System (ICRS), un sistema di coordinate relativo alle stelle fisse, è di 18,599525 anni. Entrambe le eclissi solari del luglio 2000 (il 1º e il 31º giorno) si sono verificate nel periodo in cui la Luna era al suo nodo ascendente. Le eclissi di nodo ascendente si ripetono in media dopo un anno draconico, che è circa 0,94901 anni gregoriani, così come le eclissi di nodo discendente.
rdf:langString
Узлы Луны (Лунные Узлы) — точки пересечения орбиты Луны с плоскостью эклиптики. Узел, в котором Луна, пересекая эклиптику, направляется вверх, в сторону Северного полюса Земли, называют Северным Лунным Узлом или Восходящим; другие названия: Голова Дракона, Раху, анабибазон (от др.-греч. ἀναβολή — подъём + βασις — основа). Противоположный узел, в котором Луна направляется вниз, к Южному полюсу, называют Южным Лунным Узлом или Нисходящим; другие названия: Хвост Дракона, Кету, катабибазон (от др.-греч. καταβολή — спад + βασις — основа). Из-за прецессии лунной орбиты узлы движутся вдоль эклиптики, совершая полный оборот за 18,612958 лет или 6798,3835 дней (драконический период). Промежуток времени между двумя последовательными прохождениями Луны через один и тот же (восходящий или нисходящий) узел орбиты называется драконическим месяцем, его продолжительность составляет 27,2122204 сут. Аналогичный промежуток времени для Солнца (прохождение через тот же узел лунной орбиты при движении Солнца по эклиптике) называется драконическим годом и составляет 346,620047 дня. Солнечные и лунные затмения непосредственно связаны с Лунными Узлами и всегда происходят вблизи одного из Узлов. Полные солнечные и лунные затмения происходят, когда Луна находится наиболее близко к одному из Узлов своей орбиты. Тень от Луны (в случае Полного солнечного затмения) падает наиболее близко к экватору Земли; или тень от Земли наиболее полно поглощает Луну (в случае лунного затмения). Таким образом, Полное затмение — это показатель насколько ровно Солнце, Земля (по экватору) и Луна выстраиваются в одну линию (насколько ровно это получилось в цикле данного затмения). Частные солнечные и полутеневые лунные затмения означают, что затмение происходит, когда Луна находится на достаточном отдалении (в градусах) от одного из Узлов. И таким образом тень от Луны падает "мимо" Земли или очень близко к одному из полюсов Земли (для солнечного затмения); или тень от Земли почти не поглощает Луну (полутеневое лунное затмение). Также следует различать понятия Полных и Кольцеобразных солнечных затмений. Затмения в любом случае происходят близи одного из Узлов, однако Полные и Кольцеобразные солнечные затмения различаются степенью отдаленности Луны от Земли в момент затмения и этот факт не зависит от Узлов. Луна, находясь наиболее близко к Земле в момент затмения, создает Полное солнечное затмение; находясь в отдалении от Земли создает Кольцеообразное солнечное затмение (пятно максимальной тени от Луны досточно узкое на Земле или сфокусировано над поверхностью Земли). Близость Луны к Узлам географически покажет близость тени к экватору Земли в момент затмения (где находится максимальная тень от Луны при солнечном затмении) или степень полноты покрытия Луны тенью от Земли при лунном затмении. В случае неполного покрытия или географического отсутствия точки максимальной тени от Луны на Земле — говорят о Частном затмении и о достаточно большом отдалении в этот момент Луны от одного из Лунных Узлов. Поскольку это затмение — Луна действительно находится рядом с одним из Узлов, но недостаточно. Наиболее близко к одному из Узлов она будет при полном или кольцеообразном затмении, то есть образуя географическую координату точки максимальной тени на поверхности Земли. Степень полноты затмения на Земле (полное или кольцеообразное) означает физическую близость Луны к Земле в момент затмения и этот факт не зависит от близости Луны к одному из Лунных Узлов. Степень близости Луны к одному из Узлов своей орбиты в момент солнечного затмения будет показывать близость географического расположения максимальной тени от Луны к экватору Земли.
rdf:langString
Os nodos lunares são os nodos orbitais da Lua, isto é, os pontos onde a órbita da Lua cruza a eclíptica. O nodo ascendente é o lugar onde a lua atravessa ao norte da eclíptica. O nodo descendente é onde cruza ao sul. Eclipses ocorrem apenas perto dos nodos lunares: os eclipses solares ocorrem quando a passagem da Lua por meio de um nodo coincide com a lua nova; eclipses lunares ocorrem quando passagem coincide com a lua cheia. Um eclipse lunar pode ocorrer se houver uma lua cheia dentro de 11° 38' (Longitude Celestial) de um nodo e um eclipse solar pode ocorrer se houver uma lua nova dentro de 17° 25' de um nodo. Os nódulos lunares precessam no sentido contrário à da rotação da Lua (precessão) em torno da eclíptica, completando uma revolução (chamado de período nódico, o período de nutação) em 6.793,5 dia ou 18,5996 anos (note que este não é o mesmo comprimento que um saros).
rdf:langString
Węzły księżycowe to węzły orbity Księżyca, czyli punkty w których orbita ta przecina płaszczyznę ekliptyki. Kiedy Księżyc znajduje się w pobliżu węzła orbity i równocześnie w fazie bliskiej nowiu lub pełni, wówczas usytuowany jest niemal dokładnie na jednej linii ze Słońcem i Ziemią, wskutek czego dochodzi do zaćmienia Słońca lub zaćmienia Księżyca. Linia łącząca oba węzły nosi nazwę linii węzłów.
rdf:langString
Med månens noder eller månnoderna avses de två skärningspunkterna mellan månens bana och ekliptikan och dessa benämns:
* Månens uppstigande nod (betecknad med ☊): Den nod som vid månens passage ändrar månens ekliptiska latitud från negativ till positiv ("går från söder mot norr").
* Månens nedstigande nod (betecknad med ☋): Den nod som vid månens passage ändrar månens ekliptiska latitud från positiv till negativ. Månnoderna har även kallats drakpunkter och, i synnerhet av astrologer, månknutar. Tiden mellan månens passage genom samma nod kallas drakmånad (förr drakonisk månad) eller nodmånad.
rdf:langString
月球交點是月球的軌道交點，它是月球軌道在天球上穿越過黃道（太陽在以恆星為背景的天球上移動的路徑）的位置。升交點是月球穿越黃道進入北方的點，降交點是穿越黃道進入南方的點。 食的發生只會在交點的附近：當新月的時候經過交點附近會發生日食；而在滿月的時候經過交點附近會發生月食。一次食的發生，月球與交點的距離必須小於15°。 月球交點在黃道上的進動相較於月球的軌道是很快速的（稱為交點周期，章動周期是6793.5天或18.5996年，這不同於沙羅或是食的周期）。
xsd:nonNegativeInteger
8515
