Louis I, Count of Flanders

rdf:langString Lluís I de Flandes

rdf:langString Lluis I de Flandes dit també Lluís de Dampierre, Lluís de Nevers o Lluís de Crécy, (vers 1304 - † Crécy, 26 d'agost de 1346), comte de Flandes (Lluís I, de 1322 a 1346), de Nevers i de Rethel (Lluís II, de 1322 a 1346), senyor de Mechelen, fill de , comte de Nevers, i de Joana, comtessa de Rethel. El seu avi Robert III de Flandes el va fer casar el juliol de 1320 amb la filla del rei de França Felip V, Margarida futura comtessa d'Artois i de Borgonya, aliança prestigiosa, que va ser no obstant l'ocasió per a Robert d'acceptar el «Transport de Flandes», és a dir la transferència de sobirania de part de Flandes (Lilla, Douai i Orchies) associada al pagament d'un impost esclafant. Va succeir després de la mort del seu pare al seu avi Robert III el setembre de 1322. Sense esperar l'aval del rei de França, es va precipitar a Flandes per fer-s'hi proclamar comte per tal d'avançar-se les ambicions del seu oncle Robert, cosa que va desagradar al rei de França Carles IV que el va fer tancar provisionalment el gener de 1323, abans que el Parlament de París el reconegués formalment com a nou comte. El seu favorit en títol fou Guy Grimaud, cavaller i senyor de Lantilly a Cervon Tota la seva vida, Lluís de Nevers va ser un estranger per als flamencs. Per això hi ha diverses raons: el seu pare, comte de Nevers, mai no havia estat comte de Flandes; el nou comte, elevat al Louvre mai no havia residit abans en el seu futur domini: va preferir d'altra banda viure encara alguns anys al Nivernès, on la noció de feudalitat corresponia millor a la percepció que en tenia, que la que va trobar al seu adveniment a Flandes, on les llibertats de les ciutats eren primordials per als artesans i la classe mitjana. Príncep abans de tot francès, fidel per ideal cavalleresc al seu senyor feudal natural, va refusar obstinadament l'aliança anglesa, tanmateix vital a la indústria tèxtil flamenca, el que no van poder admetre els flamencs, que havien combatut i fins i tot batut a les elits feudals tant flamenques, brabançons com franceses en un passat recent a la Batalla de Kortrijk, 1302). Mentre que tots els seus predecessors havien estat propers als interessos econòmics del comtat, Lluís de Nevers se'n va dissociar per vanitat o incomprensió. Va cedir així el port de Sluis al seu besoncle amb gran descontentament dels habitants de Bruges, que es van aixecar i van saquejar el port rival (1323). Va deixar governar al principi els seus consellers francesos, però va acabar mesurant la noblesa flamenca. Tanmateix aquesta, que era en essència profrancesa, era tan menyspreada pel poble que una part del comtat (Kortrijk, Bruges…) es va aixecar (l'anomenada revolta dels Karls), sota la direcció de Nicolau Zannekin. El comte va ser fins i tot capturat pels brugesos i els seus companys foren executats (incendi de Kortrijk, 19 de juny de 1325). Els gantesos havent-se manifestat al seu favor, van forçar als brugesos a alliberar-lo (novembre 1325). En resposta a un nou aixecament dels brugesos, el comte finalment va haver d'apel·lar al rei Felip VI de França, que va aixafar les ciutats revoltades a Cassel el 1328. Lluís va poder així, després d'una repressió violenta reforçar provisionalment el seu poder i concedir a les ciutats llibertats més restrictives, que els brugesos van qualificar de «Mal privilegi». Fins i tot si va residir de llavors en endavant a la ciutat, Lluís va disgustar els gantesos el 1335 obligant, segons la voluntat del rei Felip VI, als vaixells flamencs a guerrejar contra els vaixells anglesos d'Eduard III d'Anglaterra. Van ser els primers episodis de la guerra dels Cent Anys (dels quals els següents anaven a desenvolupar-se en gran part sobre el sòl flamenc, en absència del comte). Privada de llana anglesa, Flandes entrava immediatament en crisi econòmica, i l'odi tant dels obrers com dels artesans s'enfocava sobre el comte. La detenció d'un patriota gantès, Siger de Kortrijk, va posar foc a la pólvora: els gantesos van prendre per cap un burgès molt popular, Jacob van Artevelde (1337), i van rebutjar sota la seva direcció l'avantguarda de l'exèrcit reial (Gant, 11 d'abril 1338). El 23 d'abril, Artevelde va desfer la cavalleria del comte davant el castell de Biervliet, prop de Terneuzen. En va ser definitivament el final de l'autoritat comtal de Lluís de Nevers. Jacques van Artevelde va esdevenir el verdader amo de Flandes i va negociar la recuperació del comerç amb Eduard III. Lluís de Nevers va fugir de Gant (estiu de 1338) i es va refugiar a la cort de Felip de Valois. Després de l'assassinat de Jacques van Artevelde, el 1345, Lluís va intentar reprendre peu a Flandes, es va instal·lar a Termonde, però en va ser expulsat pels gantesos. Es va negar a reconèixer la sobirania feudal d'Eduard III que s'havia proclamat entretant rei de França i que havien reconegut com tal els flamencs, declarant que no faria homenatge a Eduard més que quan aquest monarca hauria pres possessió de França. Va vendre llavors al duc Enric de Brabant la senyoria de Malines que amb moltes dificultats havia adquirit al pare d'aquest (1333- 1336) i va tornar a la cort de Felip VI, al que va seguir a les seves campanyes contra els anglesos. Fou així com va ser massacrat com tants altres cavallers francesos en el transcurs de la batalla de Crécy. El seu cos va ser enterrat per Eduard III a l'abadia de Saint-Riquier, i després més tard portat a Bruges pel seu fill i successor Lluís II de Flandes, que va fer edificar un mausoleu a la catedral de Sant Donacià.