London School of Hygiene and Tropical Medicine

rdf:langString London School of Hygiene and Tropical Medicine

rdf:langString La London School of Hygiene & Tropical Medicine (informalment la LSHTM) és una universitat de recerca pública a Keppel Street, Bloomsbury, Camden, la universitat constituent de la Universitat de Londres, especialitzada en salut pública i medicina tropical. Al finalitzar els seus estudis, els estudiants obtenen un títol de la Universitat de Londres. La institució va ser fundada el 1899 per Sir Patrick Manson, després d'una donació del filindrofista indi Parsi B.D. Petit. Des de la seva fundació, s'ha convertit en una de les institucions més prestigioses de classificació mundial en els àmbits de la salut pública i les malalties infeccioses. [3] [4] [5] La missió de LSHTM és contribuir a la millora de la salut en tot el món a través de la recerca de l'excel·lència en recerca, ensenyament de postgrau i formació avançada en salut pública nacional i internacional i medicina tropical, ia través de la informació de polítiques i pràctiques en aquests àmbits. Els ingressos anuals de la institució per al 2016-17 van ser de 177,7 milions de lliures, dels quals 121,9 milions de dòlars provenien de beques i contractes de recerca, amb una despesa de 176,8 milions de lliures. L'escola va ser fundada el 1899 per Sir Patrick Manson com l'Escola de Medicina Tropical de Londres després que el filharmònic Parsi Bomanjee Dinshaw Petit [6] va fer una donació de 6.666 lliures esterlines. Va ser inicialment situat a l'Albert Dock Seamen's Hospital a la London Docklands [7]. Just abans d'aquest ensenyament en medicina tropical s'havia iniciat el 1899 a l'escola Extramural d'Edimburg i fins i tot al Livingstone College de Londres fundat el 1893 per Charles F. Harford-Battersby (1865-1925). Abans de donar conferències al St George's Hospital, Londres, el 1895, el Livingstone College va permetre a Manson la seva primera oportunitat d'ensenyar cursos de medicina tropical [8]. La carrera inicial de Manson va ser com a metge de l'Extrem Orient on va deduir l'etiologia correcta de la filariasis, una malaltia basada en el vector paràsit, transmesa per la mossegada d'un mosquit. En tornar a Londres, va ser nomenat conseller mèdic de l'oficina colonial. Va creure fermament que els metges haurien de ser entrenats en medicina tropical per tractar els administradors colonials britànics i altres persones que treballen a tot l'imperi tropical britànic. També va animar i assessorar a Ronald Ross durant aquest període per descobrir l'etiologia correcta de la malària, que Ross va descobrir posteriorment en 1897, guanyant el Premi Nobel pels seus esforços. L'escola original va ser establerta com a part de la Seamen's Hospital Society. L'any 1902, el benefactor Petit va escriure el següent sobre la inscripció en una carta dirigida a Sir Francis Lovell (degà de l'escola), citat a The Times. Aquesta institució, mentre que d'acord amb un ampli camp per als estudiants de malalties que devastessin molt bé a l'Est, serà el mitjà per aportar les ments occidentals i orientals per a ajudar al sofriment de l'Orient i consolidar aquesta unió de cors [9]. El 1920, l'escola es va traslladar, amb l'Hospital de Malalties Tropicals, fins a Endsleigh Gardens, al centre de Londres, on es va fer càrrec d'un antic hotel que havia estat utilitzat com a hospital per a oficials durant la Primera Guerra Mundial. [10] El 1921, el Comitè Athlone va recomanar la creació d'un institut de medicina estatal que es basés en una proposta de la Fundació Rockefeller per desenvolupar una institució londinenca que liderés el món en la promoció de la salut pública i la medicina tropical. Aquesta escola ampliada, ara nomenada Escola de Higiene i Medicina Tropical de Londres, va rebre la seva Carta Reial el 1924. L'escola es va traslladar a la seva ubicació actual en Gower Street en 1929.