Level staff

http://dbpedia.org/resource/Level_staff an entity of type: WikicatMeasuringInstruments

Nivelační lať je pomůcka používaná při geodetických a dalších měřických pracích. Běžná je hliníková teleskopická nebo skládací lať. Modernější jsou digitální měřické latě s čárovým kódem. rdf:langString
Die Nivellierlatte ist ein in der Geodäsie verwendeter Maßstab. Sie beschreibt den lotrechten Abstand zwischen dem horizontalen Zielstrahl des Nivellierfernrohrs und dem Aufsetzpunkt der Latte und gibt vor allem beim geometrischen Nivellement den vertikalen Maßstab vor. Darüber hinaus dient sie als Zielpunkt für ein exakt horizontiertes Messgerät, das Nivellierinstrument. rdf:langString
A level staff, also called levelling rod, is a graduated wooden or aluminium rod, used with a levelling instrument to determine the difference in height between points or heights of points above a vertical datum. rdf:langString
Baliza topográfica ou mira é um instrumento utilizado pelo topógrafo (geomensor ou agrimensor) para elevar o ponto topográfico com objetivo de torná-lo visível e necessário nas operações de . É utilizado para manter o alinhamento, na medição dos pontos, quando há necessidade de se executar vários lances de . São feitas de madeira ou de ferro, arredondados, sextavados ou oitavados e com uma escala que começa no fundo. Comprimento de 2 m a 5 m, seu diâmetro de 16 a 20mm. São pintados em cores contrastantes (branco e vermelho ou branco e preto) para permitir que sejam facilmente visualizadas à distância. Devem ser mantidas na posição vertical, sobre tachinfa do piquete, com auxílio de um nível de cantoneira. Serve para fazer o alinhamento de um piquete a outro. rdf:langString
Нивелирная рейка — проградуированная рейка для измерения разности в уровнях с помощью нивелира или другого геодезического оборудования. Изготавливается из дерева или алюминия, для особо точных измерений изготавливают рейки из инвара. Изображение чисел на рейке бывает как нормальное, так и перевернутое (в старых нивелирах изображение было перевернуто). rdf:langString
水准尺是一种标有刻度的木质或铝质尺子,与水准仪配合使用,用于确定不同的高程。一般长约3~4米,按其构造不同可分为折尺、塔尺、直尺等数种。尺面每隔1厘米涂有黑白或红白相间的分格,每分米有数字注记。为倒像望远镜观测方便起见,注字常倒写。 rdf:langString
En topografia, una mira topogràfica o estàdia és un regle graduat que permet mitjançant un nivell topogràfic, mesurar desnivells, és a dir, diferències d'alçada. Amb una mira, també es poden mesurar distàncies amb mètodes trigonomètrics, o mitjançant la retícula de telèmetre estadimètric integrada dins d'un nivell topogràfic, un teodolit o bé un taquímetre Hi ha diferents models de mira: Els nivells emprats fins a 1970 invertien la imatge, per aquest motiu les mires es pintaven llavors en simetria especular perquè les xifres es poguessin llegir, però avui dia ja no és el cas. * Mira de geomètre rdf:langString
En topografía, una estadía o mira estadimétrica, también llamado estadal en Latinoamérica, es una regla graduada que permite mediante un nivel topográfico, medir desniveles, es decir, diferencias de altura. Con una mira, también se pueden medir distancias con métodos trigonométricos, o mediante un telémetro estadimétrico integrado dentro de un nivel topográfico, un teodolito, o bien un taquímetro. Hay diferentes modelos de mira: * Mira de geometría * Nivel en una mira anglosajona * Mira de Invar, sostenida por un operador * Mira de Invar, sostenida en posición vertical por un operador. rdf:langString
Une stadia ou mire, en topographie, est une règle graduée qui permet avec un niveau, de mesurer des niveaux, c'est-à-dire des différences d'altitude. Avec une mire, on peut également mesurer des distances à l'aide d'un télémètre stadimétrique intégré au niveau optique, ou par méthodes trigonométriques avec un théodolite. Il existe différents modèles de mire : Les niveaux utilisés jusqu'aux années 1970[réf. nécessaire] inversaient l'image, les mires étaient alors graduées « à l'envers » afin que les chiffres soient malgré tout visibles facilement. Ce n'est plus le cas depuis. * Mire de géomètre * rdf:langString
La stadia, o mira, è un'asta graduata impiegata nei rilevamenti topografici, in connessione con altri strumenti topografici (tacheometro, teodolite, livello), per la determinazione di distanze e dislivelli. Le stadie comuni sono in legno o in alluminio, materiali leggeri da trasportare, con lunghezza variabile da 2 a 5 metri. Le stadie per misure di precisione hanno la parte graduata costituita da una lega in acciaio e nichel (chiamata Invar) a basso coefficiente di dilatazione termica, in modo da diminuire il più possibile l'imprecisione dovuta alla dilatazione termica del materiale stesso. rdf:langString
Een baak is een instrument om hoogteverschillen en afstanden te kunnen meten. Een baak wordt gebruikt in combinatie met een waterpasinstrument en is voor het aflezen voorzien van een streepjescode of maatstrepen, bijvoorbeeld in het zogenaamde E-patroon. Er zijn verschillende soorten baken: De aflezing van de boven en onderdraden geeft ook een controle op de aflezing van de middendraad; (1500 + 1344)/2 = 1422. rdf:langString
Łata niwelacyjna (geodezyjna) – przyrząd geodezyjny stosowany w niwelacji. W zależności od wymaganej dokładności wykonania pomiaru (niwelacji) wyróżnia się łaty do niwelacji technicznej lub precyzyjnej. Łata na obu końcach ma odpowiednie okucia. Okucie dolne, którym opiera się łatę na mierzonym punkcie, nazywa się stopą łaty. Stopa powinna być płaska i prostopadła do osi podłużnej łaty, aby wynik pomiaru nie zależał od tego, którym miejscem stopy oprze się łatę na punkcie. * * Łata kodowa Leica Geosystems. Korpus aluminiowy, inwarowa taśma kodowa. * * Libella przykładana do łaty rdf:langString
Геодези́чна ре́йка (рос. рейка геодезическая, англ. geodetic rod, нім. geodätische Latte f) — вимірювальний пристрій, який використовують для визначення перевищень при геодезичних і маркшейдерських роботах. Являє собою дерев'яний брусок завдовжки 1; 2; 3; 4 м; шириною 8 — 12 см; товщиною 2 — 3 см з нанесеною на його поверхню шкалою (з одного або двох боків. Геодезичні рейки розрізнюють за призначенням та конструкцією згідно з сучасною типізацією геодезичних і маркшейдерських інструментів. rdf:langString
rdf:langString Mira topogràfica
rdf:langString Nivelační lať
rdf:langString Nivellierlatte
rdf:langString Mira (topografía)
rdf:langString Mire (topographie)
rdf:langString Stadia
rdf:langString Level staff
rdf:langString Baak (techniek)
rdf:langString Łata niwelacyjna
rdf:langString Baliza topográfica
rdf:langString Нивелирная рейка
rdf:langString 水准尺
rdf:langString Геодезична рейка
xsd:integer 12991932
xsd:integer 1114698006
rdf:langString En topografia, una mira topogràfica o estàdia és un regle graduat que permet mitjançant un nivell topogràfic, mesurar desnivells, és a dir, diferències d'alçada. Amb una mira, també es poden mesurar distàncies amb mètodes trigonomètrics, o mitjançant la retícula de telèmetre estadimètric integrada dins d'un nivell topogràfic, un teodolit o bé un taquímetre Hi ha diferents models de mira: * Les més comunes són les mires d'alumini, telescòpiques, de 4 o 5 metres. * Les mires tradicionals eren de fusta pintada, plegables. La fusta havia de ser ben seca i estabilitzada. * Per a obtenir mesures més precises, hi ha mires en fibra de vidre amb peces desmuntables i acoblables, per tal de minimitzar les diferències a causa dels inevitables. * Per a una major precisió, hi ha mires d'Invar, per a ser emprades amb els nivells de precisió amb micròmetre de : són d'una sola peça, disponible en diferents longituds, per exemple, 3 metres per a usos corrents, o d'un metre per mesurar a sota terra. Els nivells emprats fins a 1970 invertien la imatge, per aquest motiu les mires es pintaven llavors en simetria especular perquè les xifres es poguessin llegir, però avui dia ja no és el cas. Les mires estan graduades en metres, decímetres i centímetres, la lectura es realitza precisant fins al mil·límetre. En les mires destinades a ser usades amb nivells electrònics, les graduacions són reemplaçades per un codi de barres. Solen portar un nivell de bombolla per comprovar la seva verticalitat durant la mesura. * Mira de geomètre * Nivell en una mira anglosaxona * Mira d'Invar, aguantada per un operador * Mira d'Invar, aguantada en posició vertical per un operador.
rdf:langString Nivelační lať je pomůcka používaná při geodetických a dalších měřických pracích. Běžná je hliníková teleskopická nebo skládací lať. Modernější jsou digitální měřické latě s čárovým kódem.
rdf:langString Die Nivellierlatte ist ein in der Geodäsie verwendeter Maßstab. Sie beschreibt den lotrechten Abstand zwischen dem horizontalen Zielstrahl des Nivellierfernrohrs und dem Aufsetzpunkt der Latte und gibt vor allem beim geometrischen Nivellement den vertikalen Maßstab vor. Darüber hinaus dient sie als Zielpunkt für ein exakt horizontiertes Messgerät, das Nivellierinstrument.
rdf:langString En topografía, una estadía o mira estadimétrica, también llamado estadal en Latinoamérica, es una regla graduada que permite mediante un nivel topográfico, medir desniveles, es decir, diferencias de altura. Con una mira, también se pueden medir distancias con métodos trigonométricos, o mediante un telémetro estadimétrico integrado dentro de un nivel topográfico, un teodolito, o bien un taquímetro. Hay diferentes modelos de mira: * Las más comunes son de aluminio, telescópicas, de 4 o 5 metros; son generalmente rígidas * De madera vieja, pintada; que son más flexibles * Para obtener medidas más precisas, hay miras en fibra de vidrio con piezas desmontables para minimizar las diferencias debido a inevitables al sostenerlas; * Para una mayor precisión, hay miras de Invar, para ser utilizadas con los niveles de precisión con micrómetro : son de una sola pieza, disponible en diferentes longitudes, por ejemplo, 3 metros para usos corrientes, o de un metro para mediciones bajo tierra. Los niveles empleados hasta 1970, invertían la imagen, por este motivo las miras se pintaban entonces en simetría especular para que las cifras se pudieran leer, pero hoy día ya no es el caso. Regularmente las miras o estadales están graduadas en metros, decímetros y centímetros, la lectura se realiza precisando hasta el milímetro. En las miras destinadas a ser usadas con niveles electrónicos, las graduaciones son reemplazadas por un código de barras. Suelen llevar un nivel de burbúja para comprobar su verticalidad durante la medida. * Mira de geometría * Nivel en una mira anglosajona * Mira de Invar, sostenida por un operador * Mira de Invar, sostenida en posición vertical por un operador.
rdf:langString A level staff, also called levelling rod, is a graduated wooden or aluminium rod, used with a levelling instrument to determine the difference in height between points or heights of points above a vertical datum.
rdf:langString Une stadia ou mire, en topographie, est une règle graduée qui permet avec un niveau, de mesurer des niveaux, c'est-à-dire des différences d'altitude. Avec une mire, on peut également mesurer des distances à l'aide d'un télémètre stadimétrique intégré au niveau optique, ou par méthodes trigonométriques avec un théodolite. Il existe différents modèles de mire : * les plus courantes sont en aluminium, télescopiques, de 4 ou 5 mètres ; * de plus anciennes sont pliables, en bois peint ; * pour des mesures plus précises, il existe des mires en fibre de verre faites d'éléments démontables et emboîtables, pour minimiser les écarts dus aux jeux inévitables ; * pour une précision maximale, il existe des mires en Invar, destinées à être visées avec des niveaux de précision avec micromètre à lame à faces parallèles : elles sont d'une seule pièce, disponibles en différentes longueurs, par exemple 3 mètres pour les usages courants, ou 1 mètre pour des mesures souterraines. Les niveaux utilisés jusqu'aux années 1970[réf. nécessaire] inversaient l'image, les mires étaient alors graduées « à l'envers » afin que les chiffres soient malgré tout visibles facilement. Ce n'est plus le cas depuis. Les mires sont graduées en mètres, décimètres et centimètres ; la lecture se fait en estimant le millimètre. Sur les mires destinées à être utilisées avec des niveaux électroniques, les graduations sont remplacées par un code-barres. Un niveau à bulle sphérique permet de vérifier sa verticalité lors de la mesure. Un crapaud, sorte de petit trépied métallique sur lequel on installe la mire, permet d'en assurer la stabilité lors de la réalisation de relevés topographiques sur un terrain inégal. * Mire de géomètre * Nivelle sur une mire anglo-saxonne * Mire Invar, tenue par un opérateur sur un « crapaud ». * Mire Invar, tenue verticalement par un opérateur.
rdf:langString La stadia, o mira, è un'asta graduata impiegata nei rilevamenti topografici, in connessione con altri strumenti topografici (tacheometro, teodolite, livello), per la determinazione di distanze e dislivelli. La stadia può essere disposta verticale o orizzontale. La stadia orizzontale è utilizzata per la misura indiretta delle distanze insieme a un teodolite. È costituita da una barra di metallo lunga 2 metri con una mira in ciascun estremo. La stadia si pone su un treppiede e si collimano le due mire misurando l'angolo orizzontale col goniometro del teodolite. La stadia verticale viene sostenuta da un operatore che la mantiene verticale con la massima precisione possibile, normalmente controllandone la verticalità con una livella sferica attaccata alla stadia. Nella stadia verticale la graduazione è riportata su una faccia ed è evidenziata con trattini alternati, di colore bianco/nero o bianco/rosso, dell'altezza di 1 cm. La numerazione riportata è, di solito, riferita ai decimetri ed ai metri. Le graduazioni sono varie, policrome e particolari per permettere una lettura veloce e sicura. La lettura, eseguita con il reticolo del cannocchiale dello strumento topografico, si esegue leggendo prima il numero di decimetri scritti sulla stadia, poi contando il numero dei centimetri interi compresi tra l'inizio del decimetro e il filo orizzontale del reticolo e infine stimando a vista i millimetri. Per poter stimare i millimetri la distanza non deve superare valori legati al potere di ingrandimento del cannocchiale. Le stadie comuni sono in legno o in alluminio, materiali leggeri da trasportare, con lunghezza variabile da 2 a 5 metri. Le stadie per misure di precisione hanno la parte graduata costituita da una lega in acciaio e nichel (chiamata Invar) a basso coefficiente di dilatazione termica, in modo da diminuire il più possibile l'imprecisione dovuta alla dilatazione termica del materiale stesso.
rdf:langString Łata niwelacyjna (geodezyjna) – przyrząd geodezyjny stosowany w niwelacji. W zależności od wymaganej dokładności wykonania pomiaru (niwelacji) wyróżnia się łaty do niwelacji technicznej lub precyzyjnej. Z uwagi na potrzeby transportowe – przewożenie a przede wszystkim noszenie w terenie, łaty muszą być stosunkowo lekkie, a równocześnie dostatecznie sztywne. Tradycyjne łaty były wykonywane z pustych wewnątrz profili drewnianych składanych najczęściej w połowie długości (3 i 4 metrowe). Współcześnie łaty do niwelacji technicznej są wykonywane z profili aluminiowych, wysuwanych teleskopowo co znacznie ułatwia pomiary – dostosowanie długości łaty do potrzeb terenowych. Łaty aluminiowe mają najczęściej długość 3 - 4 - 5 - 6 metrów. Łaty do niwelacji precyzyjnej wykonuje się z inwaru. Łata na obu końcach ma odpowiednie okucia. Okucie dolne, którym opiera się łatę na mierzonym punkcie, nazywa się stopą łaty. Stopa powinna być płaska i prostopadła do osi podłużnej łaty, aby wynik pomiaru nie zależał od tego, którym miejscem stopy oprze się łatę na punkcie. Na przedniej stronie łaty naniesiony jest podział – grafika wykonana w kontrastowych kolorach (najczęściej czerwona lub czarna na białym lub żółtym tle) umożliwiająca odczytanie odległości od stopy łaty do osi celowej niwelatora (poziomej kreski krzyża nitek). Początek (zero) podziału winien pokrywać się z powierzchnią stopy. Tradycyjne niwelatory libellowe dawały obraz odwrócony, więc na łatach przeznaczonych do pomiarów tymi niwelatorami cyfry nanoszono "do góry nogami", co ułatwiało obserwatorowi ich odczytanie. Współczesne niwelatory automatyczne dają obraz prosty, więc cyfry w opisie podziału łaty umieszcza się w normalnej pozycji. Odczyty z łat ustawionych na kolejnych punktach umożliwiają obliczenie różnicy wysokości pomiędzy tymi punktami a jeśli jednym z tych punktów jest reper – obliczenie wysokości bezwzględnej drugiego punktu. Przy pomiarach na nieutwardzonym gruncie wykorzystuje się żabki niwelacyjne – żeliwne podstawki umożliwiające stabilne i powtarzalne ustawienie łaty. Do ustawienia łaty w pionie wykorzystuje się libellę okrągłą. Libella zazwyczaj montowana jest na stałe na korpusie łaty, ale bywa też przykładana na czas pomiaru (libella taka ma obudowę przedłużoną w kształt kątownika). * Po lewej łata z podziałem metrycznym (decymetry i centymetry), po prawej z podziałem imperalnym (stopy, 1/10 i 1/100 stopy). * Łata kodowa Leica Geosystems. Korpus aluminiowy, inwarowa taśma kodowa. * Łata oparta na żabce. Widoczne dwie stałe libelle pudełkowe. * Libella przykładana do łaty W przypadkach konieczności realizacji dużej liczby lub zapewnienia wysokiej dokładności pomiarów coraz częściej stosowane są niwelatory cyfrowe. Łaty niwelacyjne używane przy takich automatycznych pomiarach mają opis wykonany w formie kodu kreskowego. Często łaty "cyfrowe" mają naniesiony po drugiej stronie podział klasyczny - dzięki temu możliwe jest wykonanie klasycznej niwelacji też niwelatorem cyfrowym (mają one identyczny układ optyczny). Na odwrocie klasycznych łat teleskopowych często umieszczany jest dodatkowo podział centymetrowy - identyczny z wyglądem linijki czy taśmy mierniczej, umożliwia to wykonanie pomiaru np. wysokości pomieszczenia itp.
rdf:langString Een baak is een instrument om hoogteverschillen en afstanden te kunnen meten. Een baak wordt gebruikt in combinatie met een waterpasinstrument en is voor het aflezen voorzien van een streepjescode of maatstrepen, bijvoorbeeld in het zogenaamde E-patroon. Er zijn verschillende soorten baken: * Een klapbaak is een verticale staande lat van ongeveer 8 cm breed en 3, 4 of 5 m lang. In het midden van de lengte zit een scharnier, waarmee hij dubbelgevouwen kan worden. Ook zitten er handgrepen aan, zodat hij eenvoudig is te verplaatsen. Op de baak is een centimeterverdeling aangebracht. De decimeters zijn in cijfers aangebracht. Het gebruikte patroon om een decimeter aan te geven lijkt op een hoofdletter E en is in rood of afwisselend rood en zwart, op een witte achtergrond. Daarom wordt een dergelijke baak ook wel aangeduid met E-baak. Hierdoor is de aflezing van de baak op grote afstand mogelijk gemaakt. * Een telescopische baak is meestal van aluminium. Dit type baak is inschuifbaar en meestal aan beide zijden voorzien van een opdruk. De schuifbaak is een opvolger van de klapbaak. De schuifbaken zijn veel lichter dan een klapbaak, 2 kg in plaats van 6 kg. * Een invarbaak wordt gebruikt voor nauwkeurige metingen. Deze baak wordt geijkt en is niet deelbaar zoals een klapbaak of telescopische baak. De baak is voorzien van een invar strip. Door de horizontaal opgestelde kijker van het waterpasinstrument te kijken kan worden afgelezen hoever het nulpunt van de baak onder de van het waterpasinstrument ligt. Door met een voor- en achterbaak te werken kan op deze wijze over 100 m nauwkeurig het hoogteverschil gemeten worden. In een doorgaande waterpassing wordt met vele van zulke metingen het hoogteverschil over grotere afstanden bepaald. Op de tussenpunten wordt de baak dan vaak op een straatpot geplaatst voor hogere nauwkeurigheid. Het is ook mogelijk de afstand tot het waterpasinstrument af te lezen. Hiervoor worden de zogenaamde afstandsdraden afgelezen. Dit zijn twee draden onder en boven de vizierlijn. De tangens van de hoek tussen deze afstandsdraden is gelijk aan 1/100 waardoor het verschil van de aflezing van de onder en bovendraad gelijk is aan 1/100 van de afstand tussen waterpasinstrument en baak. Bij de afbeelding wordt dan een afstand tussen waterpasinstrument en baak van 100*(1500 - 1344) = 15600 mm = 15,6 m gevonden. De aflezing van de boven en onderdraden geeft ook een controle op de aflezing van de middendraad; (1500 + 1344)/2 = 1422.
rdf:langString Baliza topográfica ou mira é um instrumento utilizado pelo topógrafo (geomensor ou agrimensor) para elevar o ponto topográfico com objetivo de torná-lo visível e necessário nas operações de . É utilizado para manter o alinhamento, na medição dos pontos, quando há necessidade de se executar vários lances de . São feitas de madeira ou de ferro, arredondados, sextavados ou oitavados e com uma escala que começa no fundo. Comprimento de 2 m a 5 m, seu diâmetro de 16 a 20mm. São pintados em cores contrastantes (branco e vermelho ou branco e preto) para permitir que sejam facilmente visualizadas à distância. Devem ser mantidas na posição vertical, sobre tachinfa do piquete, com auxílio de um nível de cantoneira. Serve para fazer o alinhamento de um piquete a outro.
rdf:langString Нивелирная рейка — проградуированная рейка для измерения разности в уровнях с помощью нивелира или другого геодезического оборудования. Изготавливается из дерева или алюминия, для особо точных измерений изготавливают рейки из инвара. Изображение чисел на рейке бывает как нормальное, так и перевернутое (в старых нивелирах изображение было перевернуто).
rdf:langString Геодези́чна ре́йка (рос. рейка геодезическая, англ. geodetic rod, нім. geodätische Latte f) — вимірювальний пристрій, який використовують для визначення перевищень при геодезичних і маркшейдерських роботах. Являє собою дерев'яний брусок завдовжки 1; 2; 3; 4 м; шириною 8 — 12 см; товщиною 2 — 3 см з нанесеною на його поверхню шкалою (з одного або двох боків. Геодезичні рейки розрізнюють за призначенням та конструкцією згідно з сучасною типізацією геодезичних і маркшейдерських інструментів. Окрім того, «геодезична рейка» — багатозначна міра довжини, яка входить в комплекти багатьох маркшейдерсько-геодезичних приладів.
rdf:langString 水准尺是一种标有刻度的木质或铝质尺子,与水准仪配合使用,用于确定不同的高程。一般长约3~4米,按其构造不同可分为折尺、塔尺、直尺等数种。尺面每隔1厘米涂有黑白或红白相间的分格,每分米有数字注记。为倒像望远镜观测方便起见,注字常倒写。
xsd:nonNegativeInteger 5612

data from the linked data cloud