Legion of Honour

rdf:langString Legió d'Honor

rdf:langString La Legió d'Honor (francès: Légion d'honneur) és la distinció francesa més elevada. Va ser creada el 29 del mes floral de l'any X (19 de maig de 1802) per Napoleó Bonaparte per ser atorgada com a recompensa als mèrits eminents realitzats al servei de la nació a títol civil o militar. Només la poden rebre ciutadans francesos, i sempre s'accedeix a l'orde pel grau de Chevalier. Com a primera condecoració, té prioritat sobre totes les altres condecoracions franceses o estrangeres. Els estrangers poden rebre una distinció de la Legió d'Honor, però no són admesos a l'orde com a cavallers. La intenció napoleònica era "crear un orde que fos el signe de la virtut, de l'honor, de l'heroisme, una distinció que servís per a recompensar la valentia militar i el mèrit civil." La seva idea era crear una elit nacional oberta a tots los francesos, fos quin fos el seu origen o la seva condició social. Al seu origen es van prevenir quatre graus: Legionari, Oficial, Comanador i Gran Oficial, i des de la seva creació, el títol nobiliari de "Chevalier" (Cavaller) va ser atribuït a tots els membres de l'orde. Curiosament, després de la caiguda de Napoleó, l'orde no es deroga, sinó que continua vigent, arribant a l'extrem que el nou rei, Lluís XVIII, pren el títol de Grand Maître (Gran Mestre) i Cabdill Sobirà de la Legió. Durant l'època dels 100 dies, tant Napoleó com Lluís XVIII nomenen als seus legionaris. Després de la restauració, si bé s'anul·len certs nomenaments (entre ells, el de Napoleó, creador de l'orde), l'orde segueix vigent. El 30 de novembre de 1860, l'Emperador Napoleó III decorarà els primers estendards de regiment amb la Legió d'Honor, i permet l'admissió de dones a l'orde. La Tercera República volgué restringir-la només als militars, però aquesta mesura no va durar gaire temps (28/10/1870 – 25/7/1873). L'1 d'octubre de 1918 es permeteren les primeres atribucions a títol pòstum, derogant el principi absolut de l'orde, que estipulava que, per a rebre-la, el receptor havia de ser-hi present obligatòriament. En l'actualitat torna a no estar autoritzat. En l'actualitat, el Gran Mestre de l'Orde és el President de la República. Està composta per 5 graus: * CHEVALIER (cavaller / dama) * OFFICIER (oficial) * COMMANDEUR (comanador) * GRAND OFFICIER (gran oficial) * GRAND-CROIX (gran creu) Les graduacions de Chevalier (1) i d'Officier (2) llueixen la seva condecoració a l'esquerra del pit. La de Commandeur (3) la llueix penjada al coll. La graduació de Grand Officier (4) llueix l'estrella del seu càrrec a la dreta del pit i la creu de Commandeur a l'esquerra. La graduació de Grand-Croix (5) llueix la placa a l'esquerra del pit, i la banda sobre l'espatlla dreta i lligada al costat esquerre, Entre les col·lectivitats receptores de la Legió d'Honor figuren l'Acadèmia Militar dels Estats Units (21/03/1949) i l'Escola Naval d'Anàpolis (21/12/1949); ambdues als Estats Units.Entre les ciutats receptores apareixen Calais (10/7/47), Boulogne-sur-Mer (10/07/1947); Brest (09/02/1948); Abbeville (02/06/1948); Amiens (02/06/1948); Caen (02/06/1948); Saint-Lô (02/06/1948); Saint-Malo (08/07/1948); Falaise (21/08/1948); (27/08/1948); Argentan (28/02/1949); (28/02/1949); (28/02/1949); Le Havre (28/02/1949); An Oriant (28/02/1949); Lió (28/02/1949); Oradour-sur-Glane (28/02/1949); Rouen (28/02/1949); (28/02/1949); Saint-Nazaire (28/02/1949) i, finalment, Stalingrad, el 20/12/1984. També figuren entre los receptors la Creu Roja Francesa (18/05/1946) i la Xarxa de la Resistència: correus, telègrafs i telèfons (25/10/46) Algunes persones amb aquest guardó opten, per a la vida diària o certes aparicions públiques, per portar un distintiu més discret, que consta d'un punt brodat amb fil vermell a la solapa de l'americana. Aquest senyal no distingeix graduacions.