Leda and the Swan

http://dbpedia.org/resource/Leda_and_the_Swan an entity of type: Thing

ليدا والبجعة إحدى أساطير الميثولوجيا الإغريقية، تحكي عن ليدا الفتاة التي أعجب بها زيوس. ليدا كانت ابنة حاكم أيتوليا ثيستياس، وزوجة تيندارياس حاكم أسبرطة. زادت شعبية أسطورتها بين العامة في عصر النهضة وما بعدها بفضل «لوحة ليدا والبجعة». rdf:langString
Η Λήδα και ο Κύκνος είναι ένα περίφημο μωσαϊκό του 3ου αιώνα π.Χ. από την Παλαίπαφο της Κύπρου. Το οποίο μωσαϊκό αναπαριστά το γνωστό μύθο της Λήδας με τον Δία που είναι μεταμορφωμένος σε Κύκνο. Η Λήδα παριστάνεται γυμνή έχοντας καλυμμένο το μπροστινό μέρος του σώματος της, και φαίνεται σαν να "παίζει" με τον Κύκνο λίγο πριν προχωρήσουν στη ερωτική πράξη. Το μωσαϊκό βρέθηκε σε ρωμαϊκή κατοικία, η οικία της Λήδας όπως ονομάστηκε, κοντά στο ιερό της Αφροδίτης. Σήμερα φυλάσσεται στο Κυπριακό Μουσείο της Λευκωσίας σε πολύ καλή κατάσταση και θεωρείται ως ένα από τα πολλά αξιοθέατα της Κύπρου. rdf:langString
En Greka mitologio, la historio de Leda kaj la cigno rakontas ke Heleno de Trojo estis koncipita per unuigo de Zeŭso maskovestita kiel cigno por trompi kaj amori kun Leda, reĝino de Sparto. Ŝi estis same patrino de Kastoro kaj Polukso, el Zeŭso, kaj de Klitemnestro, el sia edzo Tindaro, la reĝo de Sparto. En la versio de W.B. Yeats, oni sugestas, ke Klitemnestro, kvnakm filino de Tindaro, estas traxumatigita pro tio kion la cigno faris al ŝia patrino. Laŭ multaj versioj de la historio, Zeŭso prenis la formon de cigno kaj rabis kaj perfortis Ledan la saman nokotn ŝi dormis kun sia edzo la reĝo Tindaro. En kelkaj versioj, ŝe demetis du ovojn el kiuj eloviĝis la filoj. En aliaj versioj, Heleno estis filino de Nemezo, la diino de legitima kolero kaj punisto de senkoraj amantoj. rdf:langString
Leda z łabędziem – popularny motyw w sztuce, szczególnie renesansu, ukazujący kobietę w miłosnym akcie z łabędziem. Motyw Ledy i łabędzia zawarli w swojej twórczości tacy artyści jak: Leonardo da Vinci, Michał Anioł, Baldassare Peruzzi, François Boucher, Salvador Dalí, Louis de Silvestre, Antonio Allegri da Correggio, Paolo Veronese i Tintoretto. rdf:langString
Леда и лебедь — художественный сюжет, изображающий Леду в процессе совокупления с принявшим форму лебедя Зевсом или обнимающей лебедя в присутствии их общих детей. В силу своего эротического содержания пользовался особенной популярностью в искусстве Чинквеченто. rdf:langString
Leda i el cigne és un motiu de la mitologia grega, segons el qual Zeus baixà de l'Olimp en forma d'un cigne cap a Leda, mentre aquesta dona caminava per la vora del riu Eurotas. D'acord amb la mitologia grega, més tard Leda donà a llum dues parelles de fills: d'una banda, a Helena i Pòl·lux, que serien fills de Zeus i, per tant, immortals; i d'altra banda Clitemnestra i a Càstor, considerats fills de Tindàreu, rei d'Esparta, i en conseqüència, mortals. Segons la història, Zeus es transformà en un cigne i va violar o seduir Leda en la mateixa nit en què ella havia tingut relacions amb el seu espòs, el rei Tindàreu, per açò les dues parelles de fills tingueren diferents pares. En algunes versions, ella pon dos ous dels quals naixen els infants. En altres versions, Helena és una filla de Nème rdf:langString
Leda y el Cisne es un motivo de la mitología griega, según el cual Zeus descendió del Olimpo en forma de un cisne hacia Leda, mientras esta reina caminaba junto al río Eurotas. En la versión original, fingiendo ser atacado por un águila para que ella le protegiera hacia su regazo. De acuerdo con la mitología griega, más tarde Leda dio a luz a dos parejas de hijos: por un lado, a Helena y a Pólux, que serían hijos de Zeus y, por lo tanto, inmortales; y, por otra parte, a Clitemnestra y a Cástor, considerados hijos de su esposo Tíndaro, rey de Esparta, y en consecuencia, mortales. Según la historia, Zeus tomó la forma de un cisne y violó o sedujo a Leda en la misma noche en que ella se había acostado con su esposo, el rey Tíndaro, de ahí que las dos parejas de hijos tuvieran distintos padres rdf:langString
Leda and the Swan is a story and subject in art from Greek mythology in which the god Zeus, in the form of a swan, rapes Leda. According to later Greek mythology, Leda bore Helen and Polydeuces, children of Zeus, while at the same time bearing Castor and Clytemnestra, children of her husband Tyndareus, the King of Sparta. According to many versions of the story, Zeus took the form of a swan and raped Leda on the same night she slept with her husband King Tyndareus. In some versions, she laid two eggs from which the children hatched. In other versions, Helen is a daughter of Nemesis, the goddess who personified the disaster that awaited those suffering from the pride of Hubris. rdf:langString
レダと白鳥(レダとはくちょう) は、ギリシア神話の主神ゼウスが白鳥に変身し、スパルタ王テュンダレオースの妻であるレダ(レーダー)を誘惑したというエピソードをもとにした、西洋の彫刻や絵画などにおける題材(モチーフ)。 ギリシア神話では、レダは、カストールとポリュデウケース(ポルックス)のディオスクーロイの双生児、後にミュケーナイ王アガメムノーンの妃となったクリュタイムネーストラー、トロイア戦争の発端の一つとなった絶世の美女ヘレネーの母である。一説では、カストールとクリュタイムネーストラーは人間の夫テュンダレオースの子で、ポリュデウケースとヘレネーは神であるゼウスの子だとされるが、これには色々な説がある。 rdf:langString
rdf:langString ليدا والبجعة
rdf:langString Leda i el cigne
rdf:langString Η Λήδα και ο Κύκνος
rdf:langString Leda kaj la cigno
rdf:langString Leda y el Cisne
rdf:langString Leda and the Swan
rdf:langString レダと白鳥
rdf:langString Leda z łabędziem
rdf:langString Леда и лебедь
xsd:integer 18461
xsd:integer 1122398487
rdf:langString Leda i el cigne és un motiu de la mitologia grega, segons el qual Zeus baixà de l'Olimp en forma d'un cigne cap a Leda, mentre aquesta dona caminava per la vora del riu Eurotas. D'acord amb la mitologia grega, més tard Leda donà a llum dues parelles de fills: d'una banda, a Helena i Pòl·lux, que serien fills de Zeus i, per tant, immortals; i d'altra banda Clitemnestra i a Càstor, considerats fills de Tindàreu, rei d'Esparta, i en conseqüència, mortals. Segons la història, Zeus es transformà en un cigne i va violar o seduir Leda en la mateixa nit en què ella havia tingut relacions amb el seu espòs, el rei Tindàreu, per açò les dues parelles de fills tingueren diferents pares. En algunes versions, ella pon dos ous dels quals naixen els infants. En altres versions, Helena és una filla de Nèmesi, la dea que personificava el desastre que esperava a les persones que pateixen l'orgull d'hibris. El motiu aparegué rares vegades en l'escultura a gran escala de l'antiguitat, tot i que una representació de Leda en una escultura s'ha atribuït en els temps moderns a Timoteu; hi ha, en canvi, escultures de petit format que en mostren poses reclinades i dempeus, en camafeus, pedres precioses gravades i anells. Gràcies a les versions literàries d'Ovidi i Fabi Plancíades Fulgenci fou mite molt conegut durant l'edat mitjana, però té un lloc més destacat com a tema classicista, amb tints eròtics, en el Renaixement italià.
rdf:langString ليدا والبجعة إحدى أساطير الميثولوجيا الإغريقية، تحكي عن ليدا الفتاة التي أعجب بها زيوس. ليدا كانت ابنة حاكم أيتوليا ثيستياس، وزوجة تيندارياس حاكم أسبرطة. زادت شعبية أسطورتها بين العامة في عصر النهضة وما بعدها بفضل «لوحة ليدا والبجعة».
rdf:langString Η Λήδα και ο Κύκνος είναι ένα περίφημο μωσαϊκό του 3ου αιώνα π.Χ. από την Παλαίπαφο της Κύπρου. Το οποίο μωσαϊκό αναπαριστά το γνωστό μύθο της Λήδας με τον Δία που είναι μεταμορφωμένος σε Κύκνο. Η Λήδα παριστάνεται γυμνή έχοντας καλυμμένο το μπροστινό μέρος του σώματος της, και φαίνεται σαν να "παίζει" με τον Κύκνο λίγο πριν προχωρήσουν στη ερωτική πράξη. Το μωσαϊκό βρέθηκε σε ρωμαϊκή κατοικία, η οικία της Λήδας όπως ονομάστηκε, κοντά στο ιερό της Αφροδίτης. Σήμερα φυλάσσεται στο Κυπριακό Μουσείο της Λευκωσίας σε πολύ καλή κατάσταση και θεωρείται ως ένα από τα πολλά αξιοθέατα της Κύπρου.
rdf:langString En Greka mitologio, la historio de Leda kaj la cigno rakontas ke Heleno de Trojo estis koncipita per unuigo de Zeŭso maskovestita kiel cigno por trompi kaj amori kun Leda, reĝino de Sparto. Ŝi estis same patrino de Kastoro kaj Polukso, el Zeŭso, kaj de Klitemnestro, el sia edzo Tindaro, la reĝo de Sparto. En la versio de W.B. Yeats, oni sugestas, ke Klitemnestro, kvnakm filino de Tindaro, estas traxumatigita pro tio kion la cigno faris al ŝia patrino. Laŭ multaj versioj de la historio, Zeŭso prenis la formon de cigno kaj rabis kaj perfortis Ledan la saman nokotn ŝi dormis kun sia edzo la reĝo Tindaro. En kelkaj versioj, ŝe demetis du ovojn el kiuj eloviĝis la filoj. En aliaj versioj, Heleno estis filino de Nemezo, la diino de legitima kolero kaj punisto de senkoraj amantoj.
rdf:langString Leda y el Cisne es un motivo de la mitología griega, según el cual Zeus descendió del Olimpo en forma de un cisne hacia Leda, mientras esta reina caminaba junto al río Eurotas. En la versión original, fingiendo ser atacado por un águila para que ella le protegiera hacia su regazo. De acuerdo con la mitología griega, más tarde Leda dio a luz a dos parejas de hijos: por un lado, a Helena y a Pólux, que serían hijos de Zeus y, por lo tanto, inmortales; y, por otra parte, a Clitemnestra y a Cástor, considerados hijos de su esposo Tíndaro, rey de Esparta, y en consecuencia, mortales. Según la historia, Zeus tomó la forma de un cisne y violó o sedujo a Leda en la misma noche en que ella se había acostado con su esposo, el rey Tíndaro, de ahí que las dos parejas de hijos tuvieran distintos padres.​ En algunas versiones, ella puso dos huevos de los que nacieron los niños. En otras versiones, Helena es una hija de Némesis, la diosa que personificaba el desastre que les esperaba a las personas que padecen el orgullo de Hibris. El motivo fue visto rara vez en la escultura a gran escala de la antigüedad, aunque una representación de Leda en una escultura se ha atribuido en los tiempos modernos a Timoteo, en ella la reina alza su manto para proteger al ave que acerca a su regazo y a juzgar por las numerosas copias conservadas fue bastante popular; existen además numerosas esculturas de pequeño formato helenísticas y romanas ya más atrevidas que muestran a la reina en poses tanto reclinadas como de pie,​​ en camafeos y piedras preciosas grabadas, y anillos. Gracias a las versiones literarias de Ovidio y Fabio Plancíades Fulgencio fue un mito bien conocido durante la Edad Media, pero ocupará un lugar más destacado como tema clasicista, con tintes eróticos, en el Renacimiento italiano.
rdf:langString Leda and the Swan is a story and subject in art from Greek mythology in which the god Zeus, in the form of a swan, rapes Leda. According to later Greek mythology, Leda bore Helen and Polydeuces, children of Zeus, while at the same time bearing Castor and Clytemnestra, children of her husband Tyndareus, the King of Sparta. According to many versions of the story, Zeus took the form of a swan and raped Leda on the same night she slept with her husband King Tyndareus. In some versions, she laid two eggs from which the children hatched. In other versions, Helen is a daughter of Nemesis, the goddess who personified the disaster that awaited those suffering from the pride of Hubris. Especially in art, the degree of consent by Leda to the relationship seems to vary considerably; there are numerous depicions, for example by Leonardo da Vinci , that show Leda affectionately embracing the swan, as their children play. The subject was rarely seen in the large-scale sculpture of antiquity, although a representation of Leda in sculpture has been attributed in modern times to Timotheus (compare illustration, below left); small-scale sculptures survive showing both reclining and standing poses, in cameos and engraved gems, rings, and terracotta oil lamps. Thanks to the literary renditions of Ovid and Fulgentius it was a well-known myth through the Middle Ages, but emerged more prominently as a classicizing theme, with erotic overtones, in the Italian Renaissance.
rdf:langString レダと白鳥(レダとはくちょう) は、ギリシア神話の主神ゼウスが白鳥に変身し、スパルタ王テュンダレオースの妻であるレダ(レーダー)を誘惑したというエピソードをもとにした、西洋の彫刻や絵画などにおける題材(モチーフ)。 ギリシア神話では、レダは、カストールとポリュデウケース(ポルックス)のディオスクーロイの双生児、後にミュケーナイ王アガメムノーンの妃となったクリュタイムネーストラー、トロイア戦争の発端の一つとなった絶世の美女ヘレネーの母である。一説では、カストールとクリュタイムネーストラーは人間の夫テュンダレオースの子で、ポリュデウケースとヘレネーは神であるゼウスの子だとされるが、これには色々な説がある。 このモチーフは古代ローマ時代の大規模な作品ではあまり見られず、彫刻ではティモセオス (en:Timotheos) の立像彫刻が有名な程度で、他にはカメオ、宝石、指輪、テラコッタ・オイル・ランプなどの小さな装飾に用いられている。古代ローマの詩人オウィディウスや作家フルゲンティウス (en:Fabius Planciades Fulgentius) の作品によって、中世ヨーロッパでレダと白鳥のエピソードはよく知られており、イタリアルネサンス期の古典的官能表現とともに広く取り上げられるモチーフとなった。多くの芸術家が独自の『レダと白鳥』を描いており、詩人のイェイツも『レダと白鳥』(Leda and the Swan)という詩を書いている。
rdf:langString Leda z łabędziem – popularny motyw w sztuce, szczególnie renesansu, ukazujący kobietę w miłosnym akcie z łabędziem. Motyw Ledy i łabędzia zawarli w swojej twórczości tacy artyści jak: Leonardo da Vinci, Michał Anioł, Baldassare Peruzzi, François Boucher, Salvador Dalí, Louis de Silvestre, Antonio Allegri da Correggio, Paolo Veronese i Tintoretto.
rdf:langString Леда и лебедь — художественный сюжет, изображающий Леду в процессе совокупления с принявшим форму лебедя Зевсом или обнимающей лебедя в присутствии их общих детей. В силу своего эротического содержания пользовался особенной популярностью в искусстве Чинквеченто.
xsd:nonNegativeInteger 31074

data from the linked data cloud