Learning
http://dbpedia.org/resource/Learning an entity of type: Thing
التَّعَلُّم من الناحية اللغوية مشتق من الفعل الخماسي تَعَلَّمَ ، أما من الناحية الاصطلاحية هو عملية تغير شبه دائم في سلوك الفرد لا يلاحظ بشكل مباشر لكن يستدل عليه من السلوك ويتكون نتيجة الممارسة، كما يظهر في تغير الأداء لدى الكائن الحي. ويعرف أيضا على أنه عملية تذكر وتدريب للعقل وتعديل في السلوك.
* التعلم هو عملية تلقي المعرفة، والقيم والمهارات من خلال الدراسة أو الخبرات أو التعليم مما قد يؤدي إلى تغير دائم في السلوك، تغير قابل للقياس وانتقائي بحيث يعيد توجيه الفرد الإنساني ويعيد تشكيل بنية تفكيره العقلية.
rdf:langString
Ikaskuntza, ikasketa ere deitua, izaki baten kognizio-sistema (ezagutzei, trebeziei eta horien baliagarritasunari dagokienean) praktika baten bitartez eta modu iraunkorrean errealitatearen ingurune batera egokitzen duen gogamenaren jarduera da. Portaeraren jatorrizko eragiletzat jotzen da. Ikaskuntzaren kontzeptu murritz bat aski zabaldua ere badago, ikaskuntza ezagutza baten bereganatze edo oroimenean finkatze hutsarekin parekatzen duena.
rdf:langString
学習（がくしゅう）とは、知識、行動、スキル（能力）、価値観、選考（好き嫌い）を、新しく獲得したり、修正したりすることである。生理学や心理学においては、経験によって動物（人間を含め）の行動が変容することを指す。繰り返し行う学習を練習（れんしゅう）という。又は一度行った学習をもういちど学習することを、復習という。人工知能の台頭に代表されるように、時代の変化が激しく、古い知識が役に立たなくなることもあるので、時代に乗り遅れないためには、正しく学習する能力が最も重要なのである。
rdf:langString
( 공부는 여기로 연결됩니다. 다른 뜻에 대해서는 공부 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 학습(學習) 또는 배움은 본능적인 변화인 성숙과는 달리, 직간접적 경험이나 훈련에 의해 지속적으로 자각하고, 인지하며, 변화시키는 행동 변화이다. 환경의 변화에 대한 생체의 일반적 적응과 신체적인 피로, 손상 등 일시적인 동기 부여 등에서 초래된 행동의 변화와는 구별된다. 학습과 공부가 대비되는 점은 학습이 외부적인 교육이나 현상에 대해 영향을 받는 데 비해 공부는 자발적인 면이 강하다. 미리 학습하는 것은 예습(豫習)이라고 한다. 고전적 조건형성과 도구적 조건형성이 대표적인 예시이다.
rdf:langString
Науче́ние (англ. learning) — относительно постоянные изменения в поведении, происходящие в результате практики — взаимодействия организма со средой; приобретение знаний, умений и навыков. Способностью к научению обладают люди, животные и некоторые машины; есть также свидетельства некоторой способности к научению у некоторых растений. Природа и процессы, участвующие в научении, изучаются во многих областях, включая педагогическую психологию, нейропсихологию, экспериментальную психологию и педагогику.
rdf:langString
Навчення — відносно постійні зміни в поведінці, що відбуваються в результаті практики взаємодії організму з середовищем.
rdf:langString
L'aprenentatge és el procés psicològic a través del qual es modifiquen i adquireixen habilitats, destreses, coneixements, conductes o valors com a resultat de l'estudi, l'experiència, la instrucció, el raonament i l'observació. Aquest procés, que no es pot atribuir a processos maduratius, pot ser analitzat des de diferents perspectives, motiu pel qual existeixen diferents teories de l'aprenentatge. L'aprenentatge és una de les funcions mentals i/o cognitives més importants en humans, animals i sistemes artificials. En l'aprenentatge intervenen diversos factors que van des del medi en què l'ésser humà es desenvolupa fins als valors i els principis que s'aprenen en l'entorn familiar. En aquest s'estableixen els principis de l'aprenentatge de tot individu i es fixa el coneixement rebut que ar
rdf:langString
Učení je proces získávání a předávání zkušeností, návyků, dovedností, znalostí, hodnot a podobně. Učením se u lidí i u některých živočichů rozvíjejí a proměňují vrozené schopnosti a vzorce chování, takže může vzniknout i předávaná (tradovaná) kultura, odlišná v různých společnostech. Učení je tak na jedné straně součástí individuálního dospívání, výchovy a vzdělávání, na druhé straně reprodukce kultury. Učením se zabývá celá řada věd: etologie, psychologie, pedagogika, antropologie, filosofie a sociologie výchovy, neurovědy a další. V širším slova smyslu lze hovořit i o strojovém učení. Stroje musel však k tomu někdo naprogramovat.
rdf:langString
Μάθηση είναι η διαδικασία εμπέδωσης καινούργιων δεδομένων σε υποκείμενα και αντικείμενα ικανά προς αυτό, η μετατροπή τους σε δεδομένα συμβατά με τις λειτουργίες του υποκειμένου ή αντικειμένου - μ'ένα κώδικα είτε ιδιοσυστατικό είτε αναγνωρίσιμο είτε και τα δύο - και η ανάκλησή τους . Όλες οι παραπάνω διαδικασίες μπορούν να υπόκεινται ή όχι σε ένα βαθμό αξιολόγησης. Το υποκείμενο ή αντικείμενο της μάθησης (αυτό που μαθαίνει) μπορεί ανήκει στο ζωικό βασίλειο, στο φυτικό βασίλειο, είτε να είναι εξελιγμένη μηχανή.Υπό μία ευρεία έννοια πρωτογενείς μηχανισμούς μάθησης έχουν και κάποια υλικά. Ο βαθμός συνειδητότητας ποικίλει από το καθόλου έως τον υψηλότερο που αντιστοιχεί στον άνθρωπο.Διευκρινιστικά σημειώνεται ότι το υποκείμενο της μάθησης - λόγω των αλλεπιδράσεων με τις συνθήκες αλλά και της φύ
rdf:langString
Lerno estas la alproprigo de scioj aŭ kapabloj por daŭra aplikeblo. Supozeble ĉiu besto povas lerni. Nehomaj bestoj lernas precipe kapablojn. Parto de ili akiras ankaŭ sciojn, sed en tre malvastaj limoj. Kontraste al tio homoj aldone povas alproprigi sciojn kaj ideojn eĉ tre abstraktajn, kiujn ili konscie reproduktas kaj kombinas. Lernkapablo ebligas adaptiĝon al la kondiĉoj de la vivomedio kaj celkonvenan agadon en ĝi. Oni lernas pli efike, se oni faras ĝin metode. Dum eduko lernado ludas esencan rolon.
rdf:langString
Unter Lernen versteht man den absichtlichen (intentionales Lernen) und den beiläufigen (inzidentelles und implizites Lernen) Erwerb von Wissen und Fertigkeiten. Der Lernzuwachs kann sich auf intellektuellem, körperlichem, charakterlichem oder sozialem Gebiet ereignen. Aus lernpsychologischer Sicht wird Lernen als ein Prozess der relativ stabilen Veränderung des Verhaltens, Denkens oder Fühlens aufgrund von Erfahrung oder neu gewonnenen Einsichten und des Verständnisses (verarbeiteter Wahrnehmung der Umwelt oder Bewusstwerdung eigener Regungen) aufgefasst.
rdf:langString
El aprendizaje es el proceso a través del cual se adquieren y desarrollan habilidades, conocimientos, conductas y valores. Es resultado de la atención, el estudio, la experiencia, la instrucción, el razonamiento, la observación,así como la influencia de factores externos con los cuales interactuamos. Este proceso puede ser analizado desde distintas perspectivas, por lo que existen distintas teorías del aprendizaje. Es una de las funciones mentales más importantes en humanos, animales y sistemas artificiales. En él intervienen diversos factores que van desde el medio en el cual se desenvuelve el ser humano, En esta última se establecen los principios del aprendizaje de todo individuo y se afianza el conocimiento recibido, el cual forma la base para aprendizajes posteriores.
rdf:langString
Learning is the process of acquiring new understanding, knowledge, behaviors, skills, values, attitudes, and preferences. The ability to learn is possessed by humans, animals, and some machines; there is also evidence for some kind of learning in certain plants. Some learning is immediate, induced by a single event (e.g. being burned by a hot stove), but much skill and knowledge accumulate from repeated experiences. The changes induced by learning often last a lifetime, and it is hard to distinguish learned material that seems to be "lost" from that which cannot be retrieved.
rdf:langString
Belajar adalah perubahan yang relatif permanen dalam potensi perilaku sebagai hasil dari pengalaman atau latihan yang diperkuat. Belajar merupakan akibat adanya interaksi antara stimulus dan respons. Seseorang dianggap telah belajar sesuatu jika dia dapat menunjukkan perubahan perilakunya. Menurut teori ini, dalam belajar yang penting adalah input yang berupa stimulus dan output yang berupa respons.
rdf:langString
L'apprendimento, nella psicologia cognitiva, è il processo di acquisizione di nuove conoscenze, comportamenti, abilità, valori o preferenze e può riguardare la sintesi di diversi tipi di informazione. Possiedono questa capacità gli esseri umani, gli animali, le piante. L'evoluzione del comportamento nel tempo segue una curva di apprendimento. Numerose sono le agenzie sociali che producono apprendimento informale. Possono essere appresi sia comportamenti adattativi che disadattivi.
rdf:langString
L’apprentissage est un ensemble de mécanismes menant à l'acquisition de savoir-faire, de savoirs ou de connaissances. L'acteur de l'apprentissage est appelé apprenant. On peut opposer l'apprentissage à l'enseignement dont le but est de dispenser des connaissances et savoirs, l'acteur de l'enseignement étant l'enseignant. La psychologie du développement étudie les changements, acquisitions et pertes, de la vie embryonnaire à la mort. L'apprentissage est un concept important étudié par cette discipline.
rdf:langString
Uczenie się – proces poznawczy prowadzący do modyfikacji zachowania osobnika pod wpływem doświadczeń co zwykle zwiększa przystosowanie osobnika do otoczenia. Zdolność uczenia się w różnym zakresie posiadają zwierzęta, ludzie, grupy ludzi, a także komputery. Dlatego też uczenie się może być świadome i nieświadome. Procesami uczenia się człowieka zajmuje się psychologia. Pojęcie to używane jest także w "teorii uczenia się" – zobacz behawioryzm. Uczenie się może mieć charakter zamierzony jak i niezamierzony.
rdf:langString
Leren is het zich eigen maken van nieuwe, of het aanpassen van bestaande, kennis, gedrag, vaardigheden, procedures, inzichten of waarden, en kan het synthetiseren (samenvoegen) van verschillende soorten informatie inhouden. De mogelijkheid om te leren bezitten zowel mensen, dieren als sommige machines. Computers kunnen dankzij algoritmes en computerprogramma's leren, en zo nieuwe functionaliteiten krijgen.
rdf:langString
Aprendizagem é o processo pelo qual as competências, habilidades, conhecimentos, comportamento ou valores são adquiridos ou modificados, como resultado de estudo, experiência, formação, raciocínio e observação. Este processo pode ser analisado a partir de diferentes perspectivas, de forma que há diferentes teorias de aprendizagem. Aprendizagem é uma das funções mentais mais importantes em humanos e animais e também pode ser aplicada a sistemas artificiais.
rdf:langString
Studieteknik är metoder och tekniker som studenter använder i syfte att underlätta och förbättra sin egen inlärning av kursens teori. För att en studieteknik ska vara effektiv för vem som helst, ska den ge möjligheten att studera och lära en färdighet från noll förkunskaper. Om den skall användas på lågstadiet bör den ta hänsyn till elevens läs-, skriv- och räknenivå. Exempel på dessa metoder kan vara: Traditionellt brukar man räkna upp studietekniker som används av redan högt utbildade och personer som studerat på gymnasium, universitet och högskola, de inkluderar bland annat:
rdf:langString
學習是獲得新的理解、知識、行為、技能、價值觀、態度和偏好的過程。 人類與其他動物和一些機器都具備學習能力；也有證據表明某些植物具有某種學習能力。 有些學習是直接的，由單一事件（例如被熱爐燒）引起，但許多技能和知識是從重複經驗中積累起來的。學習引起的變化往往持續一生，很難區分似乎“丟失”的學習材料和無法恢復的材料。 人類從出生即開始學習（它甚至可能更早開始），並一直持續到死亡，這是人與環境之間持續互動的結果。涉及學習的性質和過程在許多領域都有研究，包括教育心理學、神經心理學、實驗心理學和教育學。在這些領域的研究導致了對各種學習的識別。例如，學習可能是由於習慣、經典條件反射、操作性條件反射或更複雜的活動（如游戲）而發生的，這些活動僅見於相對聰明的動物。 學習可能有意識地或無意識地發生。了解到無法避免或逃避的厭惡事件可能會導致稱為習得性無助的情況。 有證據表明人類在出生前進行行為學習，其中早在妊娠 32 週就已觀察到習慣，這表明中樞神經系統已充分發育並準備好在發育的早期發生學習和記憶。
rdf:langString
rdf:langString
Learning
rdf:langString
تعلم
rdf:langString
Aprenentatge
rdf:langString
Učení
rdf:langString
Lernen
rdf:langString
Μάθηση
rdf:langString
Lerno
rdf:langString
Aprendizaje
rdf:langString
Ikaskuntza
rdf:langString
Belajar
rdf:langString
Apprentissage
rdf:langString
Apprendimento
rdf:langString
학습
rdf:langString
学習
rdf:langString
Uczenie się
rdf:langString
Leren
rdf:langString
Aprendizagem
rdf:langString
Научение
rdf:langString
Studieteknik
rdf:langString
学习
rdf:langString
Навчення
xsd:integer
183403
xsd:integer
1123360524
rdf:langString
Learning
rdf:langString
yes
rdf:langString
L'aprenentatge és el procés psicològic a través del qual es modifiquen i adquireixen habilitats, destreses, coneixements, conductes o valors com a resultat de l'estudi, l'experiència, la instrucció, el raonament i l'observació. Aquest procés, que no es pot atribuir a processos maduratius, pot ser analitzat des de diferents perspectives, motiu pel qual existeixen diferents teories de l'aprenentatge. L'aprenentatge és una de les funcions mentals i/o cognitives més importants en humans, animals i sistemes artificials. En l'aprenentatge intervenen diversos factors que van des del medi en què l'ésser humà es desenvolupa fins als valors i els principis que s'aprenen en l'entorn familiar. En aquest s'estableixen els principis de l'aprenentatge de tot individu i es fixa el coneixement rebut que arriba a formar després la base per a aprenentatges posteriors. L'aprenentatge humà està relacionat amb l'educació i el desenvolupament personal. Ha d'estar orientat adequadament i és òptim quan l'individu està motivat. Com s'aprèn interessa a diverses branques del coneixement: la neuropsicologia, la psicologia educativa i l'antropologia, aquella que recull les peculiaritats pròpies de cada etapa del desenvolupament humà, i concep els seus plantejaments teòrics, metodològics i didàctics per a cada una d'elles. En aquesta s'emmarquen, per exemple: la pedagogia, l'educació infantil; i l'andragogia, l'educació d'adults. L'aprenentatge es produeix a través dels canvis de conducta que produeixen les experiències. I encara que en aquests canvis intervenen factors maduratius, ritmes biològics i malalties, no són determinants com a tals. L'aprenentatge és el procés mitjançant el qual s'assoleix una determinada habilitat, s'assimila una informació o s'adopta una nova estratègia de coneixement i acció. L'aprenentatge com a establiment de noves relacions temporals entre un ser i el seu medi ambient, ha estat objecte de nombrosos estudis empírics, realitzats tant en animals com en persones. Mesurant els progressos aconseguits en un temps determinat s'obtenen les corbes d'aprenentatge, que mostren la importància de la repetició d'algunes predisposicions fisiològiques, dels "assajos i errors", dels períodes de repòs després dels quals s'acceleren els progressos, etc. Mostren, també, l'última relació d'aprenentatge amb els reflexes condicionats. L'aprenentatge també és un procés a través del qual la persona s'apropia del coneixement en les seves diferents dimensions: conceptes, procediments, actituds i valors. L'aprenentatge és l'habilitat mental per mitjà de la qual coneixem, adquirim hàbits, desenvolupem habilitats, forgem actituds i ideals. És vital per als éssers humans, perquè ens permet adaptar-nos físicament i intel·lectualment a l'entorn en què vivim, per mitjà d'una modificació de la conducta.
rdf:langString
Učení je proces získávání a předávání zkušeností, návyků, dovedností, znalostí, hodnot a podobně. Učením se u lidí i u některých živočichů rozvíjejí a proměňují vrozené schopnosti a vzorce chování, takže může vzniknout i předávaná (tradovaná) kultura, odlišná v různých společnostech. Učení je tak na jedné straně součástí individuálního dospívání, výchovy a vzdělávání, na druhé straně reprodukce kultury. Učením se zabývá celá řada věd: etologie, psychologie, pedagogika, antropologie, filosofie a sociologie výchovy, neurovědy a další. V širším slova smyslu lze hovořit i o strojovém učení. Stroje musel však k tomu někdo naprogramovat. Třída v Bangalore (Indie)
rdf:langString
التَّعَلُّم من الناحية اللغوية مشتق من الفعل الخماسي تَعَلَّمَ ، أما من الناحية الاصطلاحية هو عملية تغير شبه دائم في سلوك الفرد لا يلاحظ بشكل مباشر لكن يستدل عليه من السلوك ويتكون نتيجة الممارسة، كما يظهر في تغير الأداء لدى الكائن الحي. ويعرف أيضا على أنه عملية تذكر وتدريب للعقل وتعديل في السلوك.
* التعلم هو عملية تلقي المعرفة، والقيم والمهارات من خلال الدراسة أو الخبرات أو التعليم مما قد يؤدي إلى تغير دائم في السلوك، تغير قابل للقياس وانتقائي بحيث يعيد توجيه الفرد الإنساني ويعيد تشكيل بنية تفكيره العقلية.
rdf:langString
Μάθηση είναι η διαδικασία εμπέδωσης καινούργιων δεδομένων σε υποκείμενα και αντικείμενα ικανά προς αυτό, η μετατροπή τους σε δεδομένα συμβατά με τις λειτουργίες του υποκειμένου ή αντικειμένου - μ'ένα κώδικα είτε ιδιοσυστατικό είτε αναγνωρίσιμο είτε και τα δύο - και η ανάκλησή τους . Όλες οι παραπάνω διαδικασίες μπορούν να υπόκεινται ή όχι σε ένα βαθμό αξιολόγησης. Το υποκείμενο ή αντικείμενο της μάθησης (αυτό που μαθαίνει) μπορεί ανήκει στο ζωικό βασίλειο, στο φυτικό βασίλειο, είτε να είναι εξελιγμένη μηχανή.Υπό μία ευρεία έννοια πρωτογενείς μηχανισμούς μάθησης έχουν και κάποια υλικά. Ο βαθμός συνειδητότητας ποικίλει από το καθόλου έως τον υψηλότερο που αντιστοιχεί στον άνθρωπο.Διευκρινιστικά σημειώνεται ότι το υποκείμενο της μάθησης - λόγω των αλλεπιδράσεων με τις συνθήκες αλλά και της φύσης της διαδικασίας - εύκολα μπορεί να χαρακτηρίζεται κατά περίπτωση ως αντικείμενο και αντίστροφα,προς διευκόλυνση των ανάλογων προσεγγίσεων στο θέμα.
rdf:langString
Lerno estas la alproprigo de scioj aŭ kapabloj por daŭra aplikeblo. Supozeble ĉiu besto povas lerni. Nehomaj bestoj lernas precipe kapablojn. Parto de ili akiras ankaŭ sciojn, sed en tre malvastaj limoj. Kontraste al tio homoj aldone povas alproprigi sciojn kaj ideojn eĉ tre abstraktajn, kiujn ili konscie reproduktas kaj kombinas. Lernkapablo ebligas adaptiĝon al la kondiĉoj de la vivomedio kaj celkonvenan agadon en ĝi. Oni lernas pli efike, se oni faras ĝin metode. Dum eduko lernado ludas esencan rolon. La vorto lerno devenas de la germana lernen kaj angla to learn - tio estas lerni. Ĉar lerno jam signifas la agon lerni, laŭ la principo de neceso kaj sufiĉo malrekomendindas ĉiama uzo de lernado, vorto kiu akcentas tre longedaŭran kaj /aŭ multfoje ripetatan lernon. Lerno ne nepre necesigas inteligentecon aŭ eĉ konscion.Ekzemple la adaptiĝo de homa aŭ besta imuneca sistemoal novaj minacaj organismoj estas konsiderata kiel lerno.Ankaŭ informadiko parolas pri lernantaj maŝinojaŭ lernantaj sistemoj.
rdf:langString
Unter Lernen versteht man den absichtlichen (intentionales Lernen) und den beiläufigen (inzidentelles und implizites Lernen) Erwerb von Wissen und Fertigkeiten. Der Lernzuwachs kann sich auf intellektuellem, körperlichem, charakterlichem oder sozialem Gebiet ereignen. Aus lernpsychologischer Sicht wird Lernen als ein Prozess der relativ stabilen Veränderung des Verhaltens, Denkens oder Fühlens aufgrund von Erfahrung oder neu gewonnenen Einsichten und des Verständnisses (verarbeiteter Wahrnehmung der Umwelt oder Bewusstwerdung eigener Regungen) aufgefasst. Die Fähigkeit zu lernen ist für Mensch und Tier eine Grundvoraussetzung dafür, sich den Gegebenheiten des Lebens und der Umwelt anpassen zu können, darin sinnvoll zu agieren und sie gegebenenfalls im eigenen Interesse zu verändern. So ist für den Menschen die Fähigkeit zu lernen auch eine Voraussetzung für ein reflektiertes Verhältnis zu sich, zu den anderen und zur Welt. Die Resultate des Lernprozesses sind nicht immer von den Lernenden in Worte fassbar (implizites Wissen) oder eindeutig messbar.
rdf:langString
Ikaskuntza, ikasketa ere deitua, izaki baten kognizio-sistema (ezagutzei, trebeziei eta horien baliagarritasunari dagokienean) praktika baten bitartez eta modu iraunkorrean errealitatearen ingurune batera egokitzen duen gogamenaren jarduera da. Portaeraren jatorrizko eragiletzat jotzen da. Ikaskuntzaren kontzeptu murritz bat aski zabaldua ere badago, ikaskuntza ezagutza baten bereganatze edo oroimenean finkatze hutsarekin parekatzen duena.
rdf:langString
El aprendizaje es el proceso a través del cual se adquieren y desarrollan habilidades, conocimientos, conductas y valores. Es resultado de la atención, el estudio, la experiencia, la instrucción, el razonamiento, la observación,así como la influencia de factores externos con los cuales interactuamos. Este proceso puede ser analizado desde distintas perspectivas, por lo que existen distintas teorías del aprendizaje. Es una de las funciones mentales más importantes en humanos, animales y sistemas artificiales. En él intervienen diversos factores que van desde el medio en el cual se desenvuelve el ser humano, En esta última se establecen los principios del aprendizaje de todo individuo y se afianza el conocimiento recibido, el cual forma la base para aprendizajes posteriores. El aprendizaje humano está relacionado con la educación y el desarrollo personal. Debe estar orientado adecuadamente y es óptimo cuando el individuo está motivado. El estudio sobre cómo aprender interesa a las Ciencias de la Educación, la pedagogía, la neuropsicología, la psicología educacional y la antropología, aquella que recoge las peculiaridades propias de cada etapa del desarrollo humano. Concibe sus planteamientos teóricos, metodológicos y didácticos para cada una de ellas. Dentro de ella se enmarcan, por ejemplo la pedagogía y la andragogía, la educación de niños y adultos respectivamente. Se produce a través de los cambios de conducta que producen las experiencias. Y, aunque en estos cambios intervienen factores madurativos, ritmos biológicos y enfermedades, no son determinantes como tal. Es el proceso mediante el cual se adquiere una determinada habilidad, se asimila una información o se adopta una nueva estrategia de conocimiento y acción. Asimismo es un proceso a través del cual la persona se apropia del conocimiento en sus distintas dimensiones, conceptos, procedimientos, actitudes y valores.[cita requerida] Como establecimiento de nuevas relaciones temporales entre un ser y su medio ambiental, ha sido objeto de numerosos estudios empíricos, realizados tanto en animales como en el hombre. Midiendo los progresos conseguidos en cierto tiempo se obtienen las curvas de aprendizaje, que muestran la importancia de la repetición de algunas predisposiciones fisiológicas, de «los ensayos y errores», de los períodos de reposo tras los cuales se aceleran los progresos. Muestran, también, la última relación del aprendizaje con los reflejos condicionados.
rdf:langString
Learning is the process of acquiring new understanding, knowledge, behaviors, skills, values, attitudes, and preferences. The ability to learn is possessed by humans, animals, and some machines; there is also evidence for some kind of learning in certain plants. Some learning is immediate, induced by a single event (e.g. being burned by a hot stove), but much skill and knowledge accumulate from repeated experiences. The changes induced by learning often last a lifetime, and it is hard to distinguish learned material that seems to be "lost" from that which cannot be retrieved. Human learning starts at birth (it might even start before in terms of an embryo's need for both interaction with, and freedom within its environment within the womb.) and continues until death as a consequence of ongoing interactions between people and their environment. The nature and processes involved in learning are studied in many established fields (including educational psychology, neuropsychology, experimental psychology, cognitive sciences, and pedagogy), as well as emerging fields of knowledge (e.g. with a shared interest in the topic of learning from safety events such as incidents/accidents, or in collaborative learning health systems). Research in such fields has led to the identification of various sorts of learning. For example, learning may occur as a result of habituation, or classical conditioning, operant conditioning or as a result of more complex activities such as play, seen only in relatively intelligent animals. Learning may occur consciously or without conscious awareness. Learning that an aversive event can't be avoided or escaped may result in a condition called learned helplessness. There is evidence for human behavioral learning prenatally, in which habituation has been observed as early as 32 weeks into gestation, indicating that the central nervous system is sufficiently developed and primed for learning and memory to occur very early on in development. Play has been approached by several theorists as a form of learning. Children experiment with the world, learn the rules, and learn to interact through play. Lev Vygotsky agrees that play is pivotal for children's development, since they make meaning of their environment through playing educational games. For Vygotsky, however, play is the first form of learning language and communication, and the stage where a child begins to understand rules and symbols. This has led to a view that learning in organisms is always related to semiosis, and often associated with representational systems/activity.
rdf:langString
Belajar adalah perubahan yang relatif permanen dalam potensi perilaku sebagai hasil dari pengalaman atau latihan yang diperkuat. Belajar merupakan akibat adanya interaksi antara stimulus dan respons. Seseorang dianggap telah belajar sesuatu jika dia dapat menunjukkan perubahan perilakunya. Menurut teori ini, dalam belajar yang penting adalah input yang berupa stimulus dan output yang berupa respons. Stimulus adalah apa saja yang diberikan guru kepada pelajar (siswa), sedangkan respons berupa reaksi atau tanggapan pelajar terhadap stimulus yang diberikan oleh guru tersebut. Proses yang terjadi antara stimulus dan respons tidak penting untuk diperhatikan karena tidak dapat diamati dan tidak dapat diukur, yang dapat diamati adalah stimulus dan respons. Oleh karena itu, apa yang diberikan oleh guru (stimulus) dan apa yang diterima oleh pelajar (respons) harus dapat diamati dan diukur.
rdf:langString
L’apprentissage est un ensemble de mécanismes menant à l'acquisition de savoir-faire, de savoirs ou de connaissances. L'acteur de l'apprentissage est appelé apprenant. On peut opposer l'apprentissage à l'enseignement dont le but est de dispenser des connaissances et savoirs, l'acteur de l'enseignement étant l'enseignant. Pour la psychologie inspirée du béhaviorisme, l’apprentissage est vu comme la mise en relation entre un événement provoqué par l'extérieur (stimulus) et une réaction adéquate du sujet, qui cause un changement de comportement qui est persistant, mesurable, et spécifique ou permet à l’individu de formuler une nouvelle construction mentale ou réviser une construction mentale préalable. L’historien Philippe Ariès dans son ouvrage L’enfant et la vie familiale sous l’Ancien Régime (Paris, Seuil, 1975), insiste sur l’importance qu’il convient d’attribuer à l’apprentissage. Il force les enfants à vivre au milieu des adultes, qui leur communiquent ainsi le savoir-faire et le savoir-vivre. Le mélange des âges qu’il entraîne lui paraît un des traits dominants de notre société, du milieu du Moyen Âge au XVIIIe siècle. La psychologie du développement étudie les changements, acquisitions et pertes, de la vie embryonnaire à la mort. L'apprentissage est un concept important étudié par cette discipline. On a découvert en 2016 que l'apprentissage pouvait exister même dans certains organismes unicellulaires.
rdf:langString
学習（がくしゅう）とは、知識、行動、スキル（能力）、価値観、選考（好き嫌い）を、新しく獲得したり、修正したりすることである。生理学や心理学においては、経験によって動物（人間を含め）の行動が変容することを指す。繰り返し行う学習を練習（れんしゅう）という。又は一度行った学習をもういちど学習することを、復習という。人工知能の台頭に代表されるように、時代の変化が激しく、古い知識が役に立たなくなることもあるので、時代に乗り遅れないためには、正しく学習する能力が最も重要なのである。
rdf:langString
Leren is het zich eigen maken van nieuwe, of het aanpassen van bestaande, kennis, gedrag, vaardigheden, procedures, inzichten of waarden, en kan het synthetiseren (samenvoegen) van verschillende soorten informatie inhouden. De mogelijkheid om te leren bezitten zowel mensen, dieren als sommige machines. Computers kunnen dankzij algoritmes en computerprogramma's leren, en zo nieuwe functionaliteiten krijgen. Er is een onderscheid tussen incidenteel en intentioneel (schools) leren. Incidenteel leren kan ontstaan tijdens het voorlezen of televisiekijken. Intentioneel leren is gericht op het in een bepaalde tijd bereiken van een van tevoren bepaald kennis- en vaardigheidsniveau, in het onderwijs leerdoel of eindterm genaamd. Het Nederlandse werkwoord 'leren' betekent zowel het opdoen van kennis door de leerling, als de kennisoverdracht door de leraar. Het Duits, het Engels en het Frans hebben daar twee afzonderlijke woorden voor: respectievelijk lernen en lehren, learning en teaching, apprendre en enseigner. Dit lemma richt zich op de eerste betekenis, de kennisverwerving door de leerling, en behandelt de verschillende vormen van 'leren' zoals die zijn gedefinieerd in de psychologie.
rdf:langString
( 공부는 여기로 연결됩니다. 다른 뜻에 대해서는 공부 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 학습(學習) 또는 배움은 본능적인 변화인 성숙과는 달리, 직간접적 경험이나 훈련에 의해 지속적으로 자각하고, 인지하며, 변화시키는 행동 변화이다. 환경의 변화에 대한 생체의 일반적 적응과 신체적인 피로, 손상 등 일시적인 동기 부여 등에서 초래된 행동의 변화와는 구별된다. 학습과 공부가 대비되는 점은 학습이 외부적인 교육이나 현상에 대해 영향을 받는 데 비해 공부는 자발적인 면이 강하다. 미리 학습하는 것은 예습(豫習)이라고 한다. 고전적 조건형성과 도구적 조건형성이 대표적인 예시이다.
rdf:langString
Uczenie się – proces poznawczy prowadzący do modyfikacji zachowania osobnika pod wpływem doświadczeń co zwykle zwiększa przystosowanie osobnika do otoczenia. Zdolność uczenia się w różnym zakresie posiadają zwierzęta, ludzie, grupy ludzi, a także komputery. Dlatego też uczenie się może być świadome i nieświadome. Procesami uczenia się człowieka zajmuje się psychologia. Pojęcie to używane jest także w "teorii uczenia się" – zobacz behawioryzm. Uczenie się można rozpatrywać jako czynność (pojedynczą, krótkotrwałą) lub jako zbiór czynności podobnych lub równoległych, długotrwałych.O tym czy dana czynność lub proces zachodzi wnioskujemy na podstawie zaobserwowanych zmian – uczenie więc jest procesem nabywania doświadczeń wyrażające się modyfikacją zachowania. Uczenie się może mieć charakter zamierzony jak i niezamierzony. W pedagogice uczenie się odnoszone jest do czynności ucznia. Efekty uczenia się zależne są między innymi od pamięci, koncentracji uwagi, motywacji, zainteresowań, zdolności. Efektem uczenia się jest nabycie określonej wiedzy lub umiejętności.
rdf:langString
L'apprendimento, nella psicologia cognitiva, è il processo di acquisizione di nuove conoscenze, comportamenti, abilità, valori o preferenze e può riguardare la sintesi di diversi tipi di informazione. Possiedono questa capacità gli esseri umani, gli animali, le piante. L'evoluzione del comportamento nel tempo segue una curva di apprendimento. Lo studio dell'apprendimento umano fa parte della psicologia sperimentale, della pedagogia, della psicologia cognitiva e delle scienze dell'educazione. Le istituzioni dell'educazione formale devono tener conto dei principi generali che regolano l'apprendimento nella stesura del progetto educativo. Numerose sono le agenzie sociali che producono apprendimento informale. Possono essere appresi sia comportamenti adattativi che disadattivi.
rdf:langString
Науче́ние (англ. learning) — относительно постоянные изменения в поведении, происходящие в результате практики — взаимодействия организма со средой; приобретение знаний, умений и навыков. Способностью к научению обладают люди, животные и некоторые машины; есть также свидетельства некоторой способности к научению у некоторых растений. Природа и процессы, участвующие в научении, изучаются во многих областях, включая педагогическую психологию, нейропсихологию, экспериментальную психологию и педагогику.
rdf:langString
Aprendizagem é o processo pelo qual as competências, habilidades, conhecimentos, comportamento ou valores são adquiridos ou modificados, como resultado de estudo, experiência, formação, raciocínio e observação. Este processo pode ser analisado a partir de diferentes perspectivas, de forma que há diferentes teorias de aprendizagem. Aprendizagem é uma das funções mentais mais importantes em humanos e animais e também pode ser aplicada a sistemas artificiais. Aprendizagem humana está relacionada à educação e desenvolvimento pessoal. Deve ser devidamente orientada e é favorecida quando o indivíduo está motivado. O estudo da aprendizagem utiliza os conhecimentos e teorias da neuropsicologia, psicologia, educação e pedagogia. Outra característica da aprendizagem é a temporalidade e a ciclicidade dos conteúdos a serem aprendidos, que além de estruturantes e acumulativos (não se pode aprender a interpretar um texto escrito, sem antes aprender a ler), estão atrelados e podem variar de acordo as necessidades de um sujeito e de um tempo histórico. Aprendizagem como um estabelecimento de novas relações entre o ser e o meio ambiente tem sido objeto de vários estudos empíricos em animais e seres humanos. O processo de aprendizagem pode ser medido através das curvas de aprendizagem, que mostram a importância da repetição de certas predisposições fisiológicas, de "tentativa e erro" e de períodos de descanso, após o qual se pode acelerar o progresso. Esses estudos também mostram o relacionamento da aprendizagem com os reflexos condicionados. Algumas pesquisas começam a revelar que os sonhos têm um papel muito importante na aprendizagem e na formação de memória. Por exemplo, alguns cientistas observaram que, durante o sono o cérebro recorda coisas que aprendeu recentemente. Durante o sono de ondas lentas, a mente recorda novas memórias. Em seguida, no sono REM - em que acontecem os sonhos - o cérebro trabalha para guardar essas memórias por um longo prazo.
rdf:langString
Studieteknik är metoder och tekniker som studenter använder i syfte att underlätta och förbättra sin egen inlärning av kursens teori. För att en studieteknik ska vara effektiv för vem som helst, ska den ge möjligheten att studera och lära en färdighet från noll förkunskaper. Om den skall användas på lågstadiet bör den ta hänsyn till elevens läs-, skriv- och räknenivå. Exempel på dessa metoder kan vara:
* Studiekort med kompletterande information på båda sidor på korten. Korten kan göras själv eller köpas. Exempel på kort är versaler och gemena, en av varje på var sida. Divisionstabeller med frågan på ena sida och svaret på andra. Även schack lärs ut på detta vis, då finns schackpjäsens namn på ena sidan med bild på pjäsen, andra sidan visar hur pjäsen ska röras. Även klockan, matematiska begrepp, periodiska systemet, musiknoter etc kan läras in med kort.
* Ordfort, eller Forte de Palabras på spanska är en metod från början av 2000-talet som går ut på att man lär sig glosor med en pyramid där man får skriva ordet/ glosan ett flertal gånger.
* Högläsning i diktafon är numera tillgängligt för alla som har en smart telefon eller en skoldator. Eleven läser högt från sin bok och spelar in rösten. Ljudfilen kan sedan spelas upp när man tittar i texten. Elever som inte tycker om att lyssna på sig själva kan byta ljudfil med en kompis som kan vara roligare att lyssna på än sin egen röst. Inläsning kan med fördel göras som det sista man gör innan man ska sova, eftersom det går lättare att hålla sig vaken när man läser högt, än om man läser tyst.
* Bildstöd är populärt bland vissa lärare men brukar felaktigt vara förknippat med förskolan och lågstadiet. Att lära sig begrepp med hjälp av bilder är mycket effektivt och har hjälpt många elever på högstadiet. Man väljer helt enkelt ordet/ begreppet man vill lära sig, skriver in ordet i en sökmotor och väljer bilder. Skriver man dessutom ordet ”vektor” får man upp ritade bilder som för många ungdomar är lätta att ta till sig. Eleven laddar hem bilden och skriver begreppet samt en kort förklaring som bildtext. Sedan nästa begrepp o.s.v. Detta är ett bra komplement till Ordfort. Traditionellt brukar man räkna upp studietekniker som används av redan högt utbildade och personer som studerat på gymnasium, universitet och högskola, de inkluderar bland annat:
* metoder för snabbläsning och att översiktsläsa material, exempelvis innan föreläsningen.
* metoder för tidshantering och planering av större uppgifter genom att bryta upp dem i många enkla aktiviteter. Dessa metoder har liknande karaktär som agila (lättrörliga) metoder för projektledning och lean production. Ett exempel är att bryta ned uppgifter i mindre aktiviteter och delleveranser, att prioritera dem baserat på hur viktiga de är snarare än hur brådskande de är, att identifiera tidsgränser, att planera in aktiviteterna i att-göra-listor och i sin kalender.
* metoder för att undvika uppskjutarbeteende av koncentrationskrävande uppgifter, exempelvis enhetsstrategin: Organisera dagen i tidsblock om 45 minuter med 5-15 minuters paus emellan. Vid uppsatsskrivande på heltid bör man avsätta cirka fyra tidsblock per dag för att enbart göra de mest koncentrationskrävande uppgifterna under den tid på dagen då man är mest effektiv och kreativ. Ett eller två block per dag avsätts för mindre krävande uppgifter som att besvara e-post, söka information och göra repetitiva uppgifter.
* repetition och strukturering av kunskapsmaterialet genom att regelbundet under kursens gång skriva sammanfattningar och rita mindmaps över begrepps relationer. Emellertid är minne främst en effekt av bearbetningsdjup snarare än hur många gånger man repeterar något. Problemlösning, att diskutera kursinnehållet i studiegrupper, att formulera frågor och förklara kunskapen för varandra med egna ord kan ge djupare och mer beständiga kunskaper än vad repetition strax innan tentamen kan ge.
* Alltför starkt fokus på mnemotekniker för att memorera kvantitativ kunskap och svar på vanliga tentamensfrågor utantill kan vara olämpligt i vissa ämnen, där förståelse av teori och färdigheter i problemlösning, dvs förmåga att applicera teorin på nya för studenten okända tillämpningar, är det som främst examineras och bör övas.
rdf:langString
Навчення — відносно постійні зміни в поведінці, що відбуваються в результаті практики взаємодії організму з середовищем.
rdf:langString
學習是獲得新的理解、知識、行為、技能、價值觀、態度和偏好的過程。 人類與其他動物和一些機器都具備學習能力；也有證據表明某些植物具有某種學習能力。 有些學習是直接的，由單一事件（例如被熱爐燒）引起，但許多技能和知識是從重複經驗中積累起來的。學習引起的變化往往持續一生，很難區分似乎“丟失”的學習材料和無法恢復的材料。 人類從出生即開始學習（它甚至可能更早開始），並一直持續到死亡，這是人與環境之間持續互動的結果。涉及學習的性質和過程在許多領域都有研究，包括教育心理學、神經心理學、實驗心理學和教育學。在這些領域的研究導致了對各種學習的識別。例如，學習可能是由於習慣、經典條件反射、操作性條件反射或更複雜的活動（如游戲）而發生的，這些活動僅見於相對聰明的動物。 學習可能有意識地或無意識地發生。了解到無法避免或逃避的厭惡事件可能會導致稱為習得性無助的情況。 有證據表明人類在出生前進行行為學習，其中早在妊娠 32 週就已觀察到習慣，這表明中樞神經系統已充分發育並準備好在發育的早期發生學習和記憶。 一些理論家將遊戲視為一種學習形式。孩子們在世界中進行實驗，學習規則，並透過遊戲學習互動。 Lev Vygotsky 同意遊戲對於兒童的發展至關重要，因為他們通過玩教育遊戲來理解他們的環境。然而，對於 Vygotsky 來說，遊戲是學習語言和溝通的第一種形式，也是孩子開始理解規則和符號的階段。 這導致了一種觀點，即生物體的學習總是與符號過程（英語：Semiosis 或 sign process，意指涉及符號的任何形式的活動、行為或過程，包括意義的產生）有關。
rdf:langString
no
rdf:langString
no
rdf:langString
no
xsd:nonNegativeInteger
66404
