Le Chapelier Law 1791

http://dbpedia.org/resource/Le_Chapelier_Law_1791 an entity of type: WikicatAssociations

قانون شابليي هو قانون صدر في فرنسا بتاريخ 14 يونيو 1791 من طرف المحامي الفرنسي إسحاق شابليي تتميما لمرسوم ألارد الصادر يومي 2 و17 مارس 1791 سواء في أهدافه أوتسلسله الزمني، بموجبه تحظر المنظمات العمالية خاصة النقابات، وكذا التجمعات ومظاهرات الفلاحين والعمال وحتى الرفقاء. rdf:langString
La Llei Le Chapelier promulgada a França el 14 de juny de 1791 instaura la llibertat d'empresa i proscriu les associacions i corporacions gremials de tota mena. La llei, promulgada Revolució francesa prengué el nom de l'advocat bretó , que havia presidit la sessió de l'Assemblea Nacional del 4 d'agost de 1789 en la qual es va decretar l'abolició del feudalisme, i havia participat en la creació del Club dels Amics de la Constitució, anomenat dels Jacobins). És reconeguda pel seu efecte de prohibir la llibertat d'associació. rdf:langString
Le Chapelierův zákon nebo zákon Le Chapelier (fr. Loi Le Chapelier) byl zákon, kterým byly v roce 1791 ve Francii zakázány stávky a vytváření profesních svazů. rdf:langString
Das Gesetz Le Chapelier, benannt nach dem Abgeordneten Isaac René Guy Le Chapelier, wurde am 14. Juni 1791 von der Konstituante erlassen. rdf:langString
The Le Chapelier Law (French: Loi Le Chapelier) was a piece of legislation passed by the National Assembly during the first phase of the French Revolution (14 June 1791), banning guilds as the early version of trade unions, as well as (by organizations such as the Compagnons du Tour de France) and the right to strike, and proclaiming free enterprise as the norm. It was advocated and drafted by Isaac René Guy le Chapelier. Its promulgation enraged the sans-culottes, who called for an end to the National Constituent Assembly, which nonetheless continued through the second phase of the Revolution. The law was annulled on 25 May 1864, through the loi Ollivier (proposed by Émile Ollivier and acceded to by Napoleon III), which reinstated the right to associate and the right to strike. rdf:langString
La legge Le Chapelier (in francese: Loi Le Chapelier) fu promulgata dall' Assemblea costituente il 14 giugno 1791 durante la fase iniziale, ancora monarchica, della rivoluzione francese. Essa abolì le organizzazione di mestiere, innanzitutto le corporazioni, ma anche le prime forme di sindacato, così come il (gestito da associazioni come i ) e il diritto di sciopero, di fatto proclamando il principio della libertà d'impresa. La legge fu scritta e promossa da Isaac René Guy le Chapelier, avvocato al parlamento di Bretagna, poi deputato patriota agli Stati generali del 1789. rdf:langString
Закон Ле Шапелье (фр. Loi Le Chapelier) — закон о запрете стачек и рабочих коалиций, принятый Учредительным собранием Франции 14 июня 1791 года по инициативе якобинца Исаака Рене Ги Ле Шапелье (1754—1794). Действовал до 1864 года. В статье 2 закона указано, что запрет относится и к предпринимателям, но в протокол заседания Собрания включено, что принятый декрет не относится к коммерческим палатам. rdf:langString
勒沙普里安法(法語:Loi Le Chapelier)是国民制宪议会在法国大革命时期于1791年6月14日通过的一部法律。该法禁止同业公会和手工业行会,并收回了工人罢工的权力。法律同时也将自由企业视为典范。该法由提出并起草。法律的颁布激怒了“无套裤汉”,他们要求终结国民制宪议会。但制宪议会不为所动,一直到9月30日制宪完毕才宣告解散。法律最终在1864年5月25日被废除,取代它的是(提议,并被拿破仑三世采纳)。奥利维耶法恢复了工人联合以及罢工的权力。 rdf:langString
La Ley Le Chapelier (del nombre del abogado bretón Isaac le Chapelier, que había presidido la sesión del 4 de agosto de 1789 en la Asamblea Nacional en la que se decretó la abolición del feudalismo, y había participado en la creación del Club Bretón, luego Sociedad de los Amigos de la Constitución, no confundir con el Club de los Amigos de la Constitución), promulgada en Francia el 14 de junio de 1791, en plena Revolución francesa, instaura la libertad de empresa y prohíbe los gremios laborales de cualquier clase. Es reconocida por su efecto de prohibir la libertad de asociación. Esta ley sigue muy de cerca el decreto de Allarde de 2 y 17 de marzo del mismo año, tanto en sus objetivos como por su proximidad histórica. El decreto de Allarde abolía los gremios y contribuía, también, a establ rdf:langString
La loi Le Chapelier, promulguée en France le 14 juin 1791, est une loi ayant interdit tout groupement professionnel, que ce soit de gens de métier, les « maîtres », ou de leurs ouvriers et apprentis. Elle s'inscrit dans une volonté de s'affranchir des groupes de pression qu'étaient devenues les corporations et les guildes sous l'Ancien Régime, mais se concentre sur les associations d'ouvriers, interdisant de fait les syndicats ou autres revendications collectives. rdf:langString
De Wet-Le Chapelier, naar de Bretoense advocaat en grondwetgever Isaac Le Chapelier, werd in het toenmalige Franse rijk afgekondigd op 14 juni 1791. Hij verbood beroepsmatige of sectoriële coalities, dat wil zeggen alle vormen van organisatie, afspraak en overleg tussen ondernemers en tussen werkers. Enkele maanden eerder had het decreet d'Allarde van 2 maart 1791 de gilden en corporaties opgeheven en de vrijheid van ondernemen ingesteld: "Eenieder heeft de vrijheid om de handel, het beroep, de kunst of het ambacht uit te oefenen dat hem goed dunkt." rdf:langString
A Lei de Le Chapelier foi uma lei francesa, aprovada logo no início da Revolução Francesa, em 14 de junho de 1791. Foi escrita e defendida por Issac René Guy le Chapelier, proibindo os sindicatos, as greves e as manifestações dos trabalhadores. Alegando a defesa da "livre empresa" e da iniciativa privada, as penas a aplicar aos sindicalistas podiam ir desde avultadas quantias em dinheiro e privação de direitos de cidadania até à pena de morte (Artº 7 e 8). rdf:langString
rdf:langString قانون شابليي
rdf:langString Llei Le Chapelier
rdf:langString Le Chapelierův zákon
rdf:langString Gesetz Le Chapelier
rdf:langString Ley Le Chapelier
rdf:langString Loi Le Chapelier
rdf:langString Le Chapelier Law 1791
rdf:langString Legge Le Chapelier
rdf:langString Wet-Le Chapelier
rdf:langString Lei de Le Chapelier
rdf:langString Закон Ле Шапелье
rdf:langString 勒沙普利耶法
xsd:integer 3439746
xsd:integer 975998790
rdf:langString قانون شابليي هو قانون صدر في فرنسا بتاريخ 14 يونيو 1791 من طرف المحامي الفرنسي إسحاق شابليي تتميما لمرسوم ألارد الصادر يومي 2 و17 مارس 1791 سواء في أهدافه أوتسلسله الزمني، بموجبه تحظر المنظمات العمالية خاصة النقابات، وكذا التجمعات ومظاهرات الفلاحين والعمال وحتى الرفقاء.
rdf:langString La Llei Le Chapelier promulgada a França el 14 de juny de 1791 instaura la llibertat d'empresa i proscriu les associacions i corporacions gremials de tota mena. La llei, promulgada Revolució francesa prengué el nom de l'advocat bretó , que havia presidit la sessió de l'Assemblea Nacional del 4 d'agost de 1789 en la qual es va decretar l'abolició del feudalisme, i havia participat en la creació del Club dels Amics de la Constitució, anomenat dels Jacobins). És reconeguda pel seu efecte de prohibir la llibertat d'associació.
rdf:langString Le Chapelierův zákon nebo zákon Le Chapelier (fr. Loi Le Chapelier) byl zákon, kterým byly v roce 1791 ve Francii zakázány stávky a vytváření profesních svazů.
rdf:langString Das Gesetz Le Chapelier, benannt nach dem Abgeordneten Isaac René Guy Le Chapelier, wurde am 14. Juni 1791 von der Konstituante erlassen.
rdf:langString La Ley Le Chapelier (del nombre del abogado bretón Isaac le Chapelier, que había presidido la sesión del 4 de agosto de 1789 en la Asamblea Nacional en la que se decretó la abolición del feudalismo, y había participado en la creación del Club Bretón, luego Sociedad de los Amigos de la Constitución, no confundir con el Club de los Amigos de la Constitución), promulgada en Francia el 14 de junio de 1791, en plena Revolución francesa, instaura la libertad de empresa y prohíbe los gremios laborales de cualquier clase. Es reconocida por su efecto de prohibir la libertad de asociación. Esta ley sigue muy de cerca el decreto de Allarde de 2 y 17 de marzo del mismo año, tanto en sus objetivos como por su proximidad histórica. El decreto de Allarde abolía los gremios y contribuía, también, a establecer la libertad de ejercer una actividad profesional afirmando el principio de que "Toda persona será libre de ejercer cualquier negocio, profesión, arte u oficio que estime conveniente". Esta ley fue aprobada en el contexto de la desaparición del Antiguo Régimen y de las corporaciones que lo constituían, tanto los órdenes privilegiados como los gremios, y que impedían el profesional, y expresa el compromiso con una forma primitiva y contradictoria de liberalismo económico. * Art 1. El desmantelamiento de toda clase de corporaciones de ciudadanos del mismo oficio y profesión es una de las bases fundamentales de la Constitución Francesa, y se prohíbe totalmente volver a crearlas bajo cualquier forma. * Art 2. Los ciudadanos del mismo oficio o profesión, empresarios, comerciantes, artesanos, obreros y artesanos de cualquier ramo, no pueden, cuando están juntos, nombrar presidente, secretario o síndico, llevar registros, promulgar estatutos u ordenanzas ni tomar decisiones, ni imponer normas en su interés común. La Ley Le Chapelier fue derogada el 25 de mayo de 1864 por la que abolía el delito de asociación.
rdf:langString La loi Le Chapelier, promulguée en France le 14 juin 1791, est une loi ayant interdit tout groupement professionnel, que ce soit de gens de métier, les « maîtres », ou de leurs ouvriers et apprentis. Elle s'inscrit dans une volonté de s'affranchir des groupes de pression qu'étaient devenues les corporations et les guildes sous l'Ancien Régime, mais se concentre sur les associations d'ouvriers, interdisant de fait les syndicats ou autres revendications collectives. Cette loi fut précédée par le décret d'Allarde des 2 et 17 mars 1791 promulguant la liberté d'entreprise et supprimant expressément ces corporations au nom de la liberté du travail, et de la libre concurrence.
rdf:langString The Le Chapelier Law (French: Loi Le Chapelier) was a piece of legislation passed by the National Assembly during the first phase of the French Revolution (14 June 1791), banning guilds as the early version of trade unions, as well as (by organizations such as the Compagnons du Tour de France) and the right to strike, and proclaiming free enterprise as the norm. It was advocated and drafted by Isaac René Guy le Chapelier. Its promulgation enraged the sans-culottes, who called for an end to the National Constituent Assembly, which nonetheless continued through the second phase of the Revolution. The law was annulled on 25 May 1864, through the loi Ollivier (proposed by Émile Ollivier and acceded to by Napoleon III), which reinstated the right to associate and the right to strike.
rdf:langString De Wet-Le Chapelier, naar de Bretoense advocaat en grondwetgever Isaac Le Chapelier, werd in het toenmalige Franse rijk afgekondigd op 14 juni 1791. Hij verbood beroepsmatige of sectoriële coalities, dat wil zeggen alle vormen van organisatie, afspraak en overleg tussen ondernemers en tussen werkers. Enkele maanden eerder had het decreet d'Allarde van 2 maart 1791 de gilden en corporaties opgeheven en de vrijheid van ondernemen ingesteld: "Eenieder heeft de vrijheid om de handel, het beroep, de kunst of het ambacht uit te oefenen dat hem goed dunkt." De Wet-Le Chapelier maakte deze opheffing permanent en schakelde elke vorm van intermediaire belangenverdediging in de economie uit. Tussen het individuele belang van de burger en het algemene belang van de staat mochten geen andere lichamen staan. Het verbod maakte ook verenigingen van boeren en arbeiders onmogelijk. Het impliceerde voorts een verbod op vakbonden en stakingen. Steeds meer werd de wet gezien als een beperking van de vrijheid van vereniging. In België werd de Wet-Le Chapelier afgeschaft op 25 mei 1867 en vervangen door artikel 310 van het Strafwetboek.
rdf:langString La legge Le Chapelier (in francese: Loi Le Chapelier) fu promulgata dall' Assemblea costituente il 14 giugno 1791 durante la fase iniziale, ancora monarchica, della rivoluzione francese. Essa abolì le organizzazione di mestiere, innanzitutto le corporazioni, ma anche le prime forme di sindacato, così come il (gestito da associazioni come i ) e il diritto di sciopero, di fatto proclamando il principio della libertà d'impresa. La legge fu scritta e promossa da Isaac René Guy le Chapelier, avvocato al parlamento di Bretagna, poi deputato patriota agli Stati generali del 1789.
rdf:langString A Lei de Le Chapelier foi uma lei francesa, aprovada logo no início da Revolução Francesa, em 14 de junho de 1791. Foi escrita e defendida por Issac René Guy le Chapelier, proibindo os sindicatos, as greves e as manifestações dos trabalhadores. Alegando a defesa da "livre empresa" e da iniciativa privada, as penas a aplicar aos sindicalistas podiam ir desde avultadas quantias em dinheiro e privação de direitos de cidadania até à pena de morte (Artº 7 e 8). No seus fundamentos, esta lei reflecte a doutrina do liberalismo económico que só reconhece o indivíduo e a empresa, surgindo dentro do espírito da Lei de Allarde que, em 2 de Março de 1791, tinha proibido as corporações livres de ofícios que vinham da Idade Média. Com a Lei de Le Chapelier, e com a repressão que se seguiu, a vitória da burguesia sobre as classes trabalhadoras veio a revelar-se total e por várias décadas. Para a burguesia (nobiliárquica ou não), o que está no horizonte é a aquisição dos bens nacionalizados da Igreja, a colocar em breve em hasta pública. Na conjuntura da Revolução francesa, ao proibir-se as corporações, criara-se um vazio a preencher. O novo regime acabara de emitir 1,8 milhões de certificados de papel-moeda, fazendo disparar ainda mais a inflação. O comportamento dos artesãos oficiais de um ofício – tanoeiros, marceneiros, sapateiros, tipógrafos, etc. – e de seus aprendizes, poderia deitar tudo a perder se estes se organizassem e aproveitassem as condições criadas pela Revolução para prejudicar a burguesia representada na Assembleia. Temia-se, tanto a ascensão de uma nova classe de pequenos e médios proprietários, como o comportamento dos operários que, impedidos de se organizarem nas suas antigas e livres corporações de ofícios, começaram a fundar sindicatos através dos quais procuravam obter salários que acompanhassem a inflação. Nas grandes cidades, as greves aumentavam dia-a-dia, começando a afectar gravemente Paris, com os líderes dos bairros operários de Saint-Antoine e de Saint-Marceau a aproximarem-se perigosamente dos republicanos do Clube dos Cordeliers (Hébert, Marat, etc). A promulgação da Lei de Le Chapelier vem a provocar a fúria dos sans-culottes, que começam a exigir o fim da Assembleia Nacional e a deposição do rei que, diziam, tudo ia permitindo. O cerne do problema estava na intensa agitação operária em Paris, travada através dos massacres e fuzilamentos iniciados em 17 de Julho no Campo de Marte (Champ de Mars). No primeiro dia dos massacres terão ali caído mortas cerca de 50 pessoas que promoviam a assinatura de uma petição pedindo a deposição do rei. Nesse mesmo dia, e nos dias seguintes, segundo Marat, 400 pessoas terão sido mortas em Paris, incluindo mulheres e crianças, sob as ordens do marechal Jean-Sylvain Bailly e do general Lafayette. Em 20 de Julho, as interdições sindicais serão estendidas aos camponeses, fazendo eclodir nos campos algumas jacqueries. As classes trabalhadores revoltavam-se agora contra as liberdades perdidas, mas pouco podiam contra a força armada de uma Assembleia Nacional obediente à aristocracia endinheirada e à mais poderosa burguesia dos negócios. Esta lei só veio a ser revogada em 25 de Maio de 1864 (2º Império) no governo de Émile Ollivier, quando se reentrou na via do direito à livre associação sindical e do direito à greve dos tempos do ancien régime.
rdf:langString Закон Ле Шапелье (фр. Loi Le Chapelier) — закон о запрете стачек и рабочих коалиций, принятый Учредительным собранием Франции 14 июня 1791 года по инициативе якобинца Исаака Рене Ги Ле Шапелье (1754—1794). Действовал до 1864 года. В статье 2 закона указано, что запрет относится и к предпринимателям, но в протокол заседания Собрания включено, что принятый декрет не относится к коммерческим палатам.
rdf:langString 勒沙普里安法(法語:Loi Le Chapelier)是国民制宪议会在法国大革命时期于1791年6月14日通过的一部法律。该法禁止同业公会和手工业行会,并收回了工人罢工的权力。法律同时也将自由企业视为典范。该法由提出并起草。法律的颁布激怒了“无套裤汉”,他们要求终结国民制宪议会。但制宪议会不为所动,一直到9月30日制宪完毕才宣告解散。法律最终在1864年5月25日被废除,取代它的是(提议,并被拿破仑三世采纳)。奥利维耶法恢复了工人联合以及罢工的权力。
xsd:nonNegativeInteger 1770

data from the linked data cloud