Labor relations
http://dbpedia.org/resource/Labor_relations an entity of type: Thing
Ein Arbeitsverhältnis ist die rechtliche und soziale Beziehung zwischen Arbeitgeber und Arbeitnehmer, die durch einen Arbeitsvertrag zustande kommt.
rdf:langString
Relacions Laborals és un títol que la facilita la Diplomatura en Relacions Laborals té com a objectiu proporcionar una formació adequada en les bases teòriques i en les tècniques d'organització del treball i de la gestió de personal, així com de l'ordenació jurídica del treball i de la Seguretat Social. És a dir, formar tècnics especialistes en aquest àmbit, el camp d'actuació dels quals es troba en el món del treball, abordat des de dues vessants:
rdf:langString
Las relaciones laborales, también llamadas relaciones industriales en el mundo anglosajón, son un campo de estudio que analiza la gobernanza de la regulación del trabajo y el empleo, tanto de regulaciones con alcance colectivo como individual. La investigación en este campo ha comprendido cuatro dimensiones clave: la democracia industrial (p.ej. la participación de las y los empleadores), la competitividad industrial (la eficiencia de la relación laboral), la justicia social en el trabajo (la distribución justa y no-discriminatoria de oportunidades y resultados) y la calidad del trabajo (la salud, la seguridad o el bienestar laboral). Es un campo de estudio interdisciplinar en el que participan, entre otras disciplinas, la sociología del trabajo, la administración de empresas, la economí
rdf:langString
Labor relations is a field of study that can have different meanings depending on the context in which it is used. In an international context, it is a subfield of labor history that studies the human relations with regard to work in its broadest sense and how this connects to questions of social inequality. It explicitly encompasses unregulated, historical, and non-Western forms of labor. Here, labor relations define "for or with whom one works and under what rules. These rules (implicit or explicit, written or unwritten) determine the type of work, type and amount of remuneration, working hours, degrees of physical and psychological strain, as well as the degree of freedom and autonomy associated with the work."More specifically in a North American and strictly modern context, labor rela
rdf:langString
Lan-harremanak ekoizpen-prozesuan ezartzen den lanaren eta kapitalaren arteko lotura da. Lotura edo erlazio horretan, lana egiten duenari langilea deitzen zaio eta kapitala jartzen duenari enpresaria edo enpresaburua. Langilea pertsona fisikoa da beti; baina enpresaria, ordea, pertsona fisikoa zein juridikoa izan daiteke (pertsona juridikoa da, adibidez). Horrez gain, lan-harremanekin erlazioa duen gaia giza baliabideena da. Giza baliabideak enpresa barruko pertsonen antolaketari eta sektore ekonomikoaren antolaketari deritzo.
rdf:langString
A teoria da relação de trabalho ou relação trabalhista surgiu e ganhou projeção na Alemanha nazista, através do anticontratualismo, também na Itália fascista com o institucionalismo. Esses sistemas visavam a economia do Estado, onde o trabalhador e o empresário não tinham liberdade de escolha, senão trabalhar e produzir. O trabalhador era um hipossuficiente. Seu estado de necessidade retirava-lhe o poder de escolha, obrigando-o a trabalhar para manter-se. Do outro lado, o empresário era obrigado a contribuir para a produção nacional. Os direitos e obrigações de cada um estavam dispostos num Estatuto editado pelo Estado. Não havendo o acordo de vontade que caracteriza o contrato, entendiam que se tratava de uma relação de trabalho não contratual.
rdf:langString
rdf:langString
Labor relations
rdf:langString
Relacions Laborals
rdf:langString
Arbeitsverhältnis
rdf:langString
Relaciones laborales
rdf:langString
Lan-harremanak
rdf:langString
Relação de trabalho
xsd:integer
9005208
xsd:integer
1122083276
rdf:langString
Relacions Laborals és un títol que la facilita la Diplomatura en Relacions Laborals té com a objectiu proporcionar una formació adequada en les bases teòriques i en les tècniques d'organització del treball i de la gestió de personal, així com de l'ordenació jurídica del treball i de la Seguretat Social. És a dir, formar tècnics especialistes en aquest àmbit, el camp d'actuació dels quals es troba en el món del treball, abordat des de dues vessants:
* Una de tipus jurídic, a la qual es pren en consideració tot allò referit a la regulació jurídica de les relacions laborals i de seguretat social; amb matèries con el Dret laboral, el i el Dret de la Seguretat Social.
* L'altra vessant es refereix a l'organització i direcció del treball a l'empresa, que pretén capacitar el futur diplomat per a la comprensió de la problemàtica econòmico-empresarial que planteja el món del treball, i en especial en l'àrea d'organització d'empreses, mètodes de treball, així com direcció i gestió personal. Tot i això, ja que en les relacions laborals estan directament implicades les persones, és fonamental per comprendre el comportament de l'individu dins l'organització una preparació en matèria de psicologia del treball i de les relacions laborals. Juntament a aquestes matèries existeixen altres assignatures imprescindibles per a un millor coneixement dels temes específics de la titulació i que complementen la formació del professional versàtil que exigeix la nostra societat (Economia, Sociologia, Tributació, Institucions de Dret Públic i privat, etc.), i assignatures que pretenen preparar les bases d'una especialització mitjançant l'oferta optatives. En definitiva, un conjunt d'aprenentatges la finalitat dels quals és la preparació per al desenvolupament de tasques professionals com l'assessorament extern a les empreses en matèria laboral, la integració als departaments de personal de les organitzacions, la defensa en judici laboral d'assumptes d'aquest tipus, així com la incorporació als cossos de gestió de les administracions públiques, preferentment dels que tenen funcions en matèria laboral o de seguretat social.
rdf:langString
Ein Arbeitsverhältnis ist die rechtliche und soziale Beziehung zwischen Arbeitgeber und Arbeitnehmer, die durch einen Arbeitsvertrag zustande kommt.
rdf:langString
Las relaciones laborales, también llamadas relaciones industriales en el mundo anglosajón, son un campo de estudio que analiza la gobernanza de la regulación del trabajo y el empleo, tanto de regulaciones con alcance colectivo como individual. La investigación en este campo ha comprendido cuatro dimensiones clave: la democracia industrial (p.ej. la participación de las y los empleadores), la competitividad industrial (la eficiencia de la relación laboral), la justicia social en el trabajo (la distribución justa y no-discriminatoria de oportunidades y resultados) y la calidad del trabajo (la salud, la seguridad o el bienestar laboral). Es un campo de estudio interdisciplinar en el que participan, entre otras disciplinas, la sociología del trabajo, la administración de empresas, la economía laboral y el derecho laboral. Desde la perspectiva del derecho, son aquellas relaciones que se establecen entre el trabajo y el capital en el proceso productivo. En esa relación, la persona que aporta el trabajo se denomina trabajador o trabajadora, en tanto que la que aporta el capital se denomina empleador o empleadora, patronal, empresario o empresaria. Los y las trabajadoras siempre son una persona física, en tanto que los y las empleadoras pueden ser tanto una persona física como una persona jurídica. En las sociedades modernas la relación laboral se regula por un contrato de trabajo en el cual ambas partes son formalmente libres.
rdf:langString
Lan-harremanak ekoizpen-prozesuan ezartzen den lanaren eta kapitalaren arteko lotura da. Lotura edo erlazio horretan, lana egiten duenari langilea deitzen zaio eta kapitala jartzen duenari enpresaria edo enpresaburua. Langilea pertsona fisikoa da beti; baina enpresaria, ordea, pertsona fisikoa zein juridikoa izan daiteke (pertsona juridikoa da, adibidez). Horrez gain, lan-harremanekin erlazioa duen gaia giza baliabideena da. Giza baliabideak enpresa barruko pertsonen antolaketari eta sektore ekonomikoaren antolaketari deritzo. Urriaren 23ko 2/21015 Legegintzako Errege Dekretuaren 1.2. artikuluak honela dio:
rdf:langString
Labor relations is a field of study that can have different meanings depending on the context in which it is used. In an international context, it is a subfield of labor history that studies the human relations with regard to work in its broadest sense and how this connects to questions of social inequality. It explicitly encompasses unregulated, historical, and non-Western forms of labor. Here, labor relations define "for or with whom one works and under what rules. These rules (implicit or explicit, written or unwritten) determine the type of work, type and amount of remuneration, working hours, degrees of physical and psychological strain, as well as the degree of freedom and autonomy associated with the work."More specifically in a North American and strictly modern context, labor relations is the study and practice of managing unionized employment situations. In academia, labor relations is frequently a sub-area within industrial relations, though scholars from many disciplines including economics, sociology, history, law, and political science also study labor unions and labor movements. In practice, labor relations is frequently a subarea within human resource management. Courses in labor relations typically cover labor history, labor law, union organizing, bargaining, contract administration, and important contemporary topics. In the United States, labor relations in most of the private sector is regulated by the National Labor Relations Act. Labor relations in the railroad and airline industries are regulated by the Railway Labor Act. Public sector labor relations is regulated by the Civil Service Reform Act of 1978 and various pieces of state legislation. In other countries, labor relations might be regulated by law or tradition. An important professional association for United States labor relations scholars and practitioners is the Labor and Employment Relations Association.
rdf:langString
A teoria da relação de trabalho ou relação trabalhista surgiu e ganhou projeção na Alemanha nazista, através do anticontratualismo, também na Itália fascista com o institucionalismo. Esses sistemas visavam a economia do Estado, onde o trabalhador e o empresário não tinham liberdade de escolha, senão trabalhar e produzir. O trabalhador era um hipossuficiente. Seu estado de necessidade retirava-lhe o poder de escolha, obrigando-o a trabalhar para manter-se. Do outro lado, o empresário era obrigado a contribuir para a produção nacional. Os direitos e obrigações de cada um estavam dispostos num Estatuto editado pelo Estado. Não havendo o acordo de vontade que caracteriza o contrato, entendiam que se tratava de uma relação de trabalho não contratual. Em oposição a essa corrente havia o contratualismo intervencionista, que apesar de verem a hipossuficiência do trabalhador e de estabelecer garantias legais mínimas que não poderiam ser renunciadas, permitiam que outros direitos fossem negociados segundo a vontade das partes. O trabalhador era protegido por garantias mínimas, conservando o poder de escolha para quem, onde e de que forma trabalhar, além de poder negociar direitos supervenientes à garantia mínima. Essa corrente de pensadores via na relação de trabalho uma relação contratual.
xsd:nonNegativeInteger
15599
