Kutai

http://dbpedia.org/resource/Kutai an entity of type: AdministrativeDistrict108491826

Kutei, auch Koti, Kuti (aus Sanskrit), ist eine Landschaft im Nordosten der Insel Borneo, die früher von einem Königreich beherrscht wurde. Die gleichnamige Ortschaft liegt im Delta des Flusses Mahakam an einem südlichen Arm. Die Region, neben Yogyakarta eines von zwei Sultanaten Indonesiens, liegt in der heutigen indonesischen Provinz Kalimantan Timur. rdf:langString
Kutai est le nom d'un ancien royaume d'Indonésie, dans l'est de l'île de Bornéo. Le nom de « Kutai » subsiste dans celui de trois kabupaten (départements) de la province indonésienne de Kalimantan oriental dans l'île de Bornéo : * Kutai occidental * Kutai Kartanegara * . rdf:langString
Kerajaan Kutai Martapura adalah kerajaan bercorak Hindu di Nusantara yang memiliki bukti sejarah tertua berupa prasasti Yupa dan berdiri sekitar abad ke-4, bersamaan dengan Kerajaan Tarumanegara di Jawa. Pusat kerajaan ini terletak di Muara Kaman, yang saat ini adalah sebuah kecamatan di Kabupaten Kutai Kartanegara, Provinsi Kalimantan Timur. Nama Kutai diberikan oleh para ahli mengambil dari nama tempat ditemukannya prasasti yang menunjukkan eksistensi kerajaan tersebut. Informasi nama Martapura diperoleh dari kitab yang menceritakan pasukan Kerajaan Kutai Kertanegara dari Kutai Lama menyerang ibu kota kerajaan ini. rdf:langString
クタイ王国(クタイおうこく、Kerajaan Kutai)は、4世紀末から5世紀初め頃にかけて、現在のインドネシアのカリマンタン島東部、マハカム川下流のクタイ周辺に栄えたヒンドゥー王国。 rdf:langString
古泰,又譯庫台,是一个历史地區,在婆罗洲岛屿上的印度尼西亚东加里曼丹省,也是当地民族的名稱,人口约有300 000,他们有自己的,同名的语言,還有他们自己的丰富历史。今天此名字保留在三个在东加里曼丹行政區之中,库台卡塔内加拉县、西库台县和东库台县。當地主要河流是馬哈坎河。 rdf:langString
Кутай або Кутай-Мартадіпура (399–1365 роки) — стародавня середньовічна індуїстська держава в історичному регіоні Кутай (в долині річки Махакам) в Східному Калімантані. rdf:langString
Kutai (Kutei) és el nom tradicional històric de la província de Kalimantan Oriental a l'illa de Borneo (Kalimantan), Indonèsia. El nom també és dona a un poble de la regió i a un sultanat històric. Avui dia la província de Kalimantan Oriental està dividida en tres regències que porten el nom de Kutai: Kutai Kartanegara, o de l'Oest, i de l'Est. El principal riu de la regió és el Mahakam. rdf:langString
Kutai is a historical region in what is now known as East Kalimantan, Indonesia on the island of Borneo and is also the name of the native ethnic group of the region (known as Urang Kutai or "the Kutai people"), numbering around 300,000 who have their own language known as the Kutainese language which accompanies their own rich history. Today, the name is preserved in the names of three regencies in East Kalimantan province which are the Kutai Kartanegara Regency, the West Kutai Regency and the East Kutai Regency with the major river flowing in the heart of the region known as the Mahakam River. Kutai is known to be the place of the first and oldest Hindu kingdom to exist in East Indies Archipelago, the Kutai Martadipura Kingdom which was later succeeded by the Muslim Kutai Kartanegara Sul rdf:langString
rdf:langString Kutai
rdf:langString Kutei
rdf:langString Kerajaan Kutai Martapura
rdf:langString Royaume de Kutai
rdf:langString Kutai
rdf:langString クタイ王国
rdf:langString 古泰
rdf:langString Кутай
xsd:integer 18495340
xsd:integer 1115260247
rdf:langString Location of Kutai in the island of Borneo, present Indonesia.
rdf:langString Kutai
xsd:double 1.034614
xsd:double 116.995201
rdf:langString right
rdf:langString yes
xsd:integer 250
rdf:langString Kutai (Kutei) és el nom tradicional històric de la província de Kalimantan Oriental a l'illa de Borneo (Kalimantan), Indonèsia. El nom també és dona a un poble de la regió i a un sultanat històric. Avui dia la província de Kalimantan Oriental està dividida en tres regències que porten el nom de Kutai: Kutai Kartanegara, o de l'Oest, i de l'Est. El principal riu de la regió és el Mahakam. El sultanat de Kutai tenia una superfície de 45.190 km² i era equivalent a la regència de Kutai Kartanegara (Kutai Karta Negara). La religió de l'estat era l'hinduisme i fou un dels primers estats del sud-est asiàtic; la yupa (pal de sacrifici) més antiga es va trobar a les muntanyes Muara Kaman, o està datada vers el 400; les inscripcions votives esmenten al maharajah Mula Varman i al seu fill Acwa Varman. El seu desenvolupament fou independent dels regnes hindús de Java. Posteriorment no es tenen notícies de l'estat durant segles, fins que el 1365 apareix en un poema històric javanès, el Negarakartagama, on s'esmenta Kutai com a dependència de Majapahit. El 1420 va arribar l'islam al regne, per mitjà de comerciants musulmans. Segons la crònica de Kutai anomenada Salasila raja-raja di dalam negeri Kutai Kerta Negara l'islam es van introduir sota Raja Makota (1525 - 1600) el 1565, per obra de Tuan di Bandang (a les cròniques buguineses Dato'ri Bandang) però per poc temps. Després fou predicat per Tuan Tunggang Parangan a l'inici del segle xvii. Els dos predicador procedien de Makassar. El segon va utilitzar principalment procediments màgics descrits de manera viva a la crònica (redactada en temps del net de raja Makota, Aji Pangeran Adipati Sinum Panji Mendapa ing Martapura (1605 - 1635). Aquesta mentalitat animista i màgica ha restat en el fons del culte tradicional a Kutai; a la crònica queda clar que el adat, derivat dels costums tradicionals indígenes de culte, estava viu i vigent fins i tot a la cort del sultà de Kutai a . Progressivament es van establir contactes amb el món exterior. El primer holandès que va arribar a la regió, el 1635, fou G. T. Pool, que hi va estar un temps no gaire llarg i després va marxar. Els mariners van arribar el 1721, van derrotar el sobirà i van establir un colònia permanent a Samaranda agafant el control del principat de Pasir. Amb el temps hi va haver matrimonis entre dayaks i malais; els malais van restar com a població permanent servint com a soldats i policies. Sota influència dels bugis els islam es va desenvolupar. El 1726 o 1727 el príncep de Wajo, Aru Singkang, va conquerir per un temps Pasir i Kutai. El rei de Kutai, restablerta la independència, segons es creu amb suport dels buguinesos (lleials tradicionalment al sultà, especialment en les guerres contra els dayaks del interior que eren pagans, i contra els pirates), va assolir el títol musulmà de sultà el 1732 i va fer efectius diversos decrets religiosos però els costums tradicionals hindús van continuar tenint un lloc important i principal als afers culturals. L'arribada dels anglesos durant les guerres europees napoleòniques va augmentar l'interès dels europeus en Kutai. Els exploradors i oficials militars que van visitar el sultanat, van escriure sobre la seva cultura única. Es van establir relacions comercials que van ser encoratjades pels comerciants britànics a Singapur. No obstant no fou fins al 1825 que es van establir relacions polítiques permanents amb el sultà, i els holandesos van proclamar el protectorat (8 d'agost). El 23 de juliol de 1845, a la mort del sultà Muhammad Salehuddin bin Aliuddin, els holandesos van designar un administrador civil local. Durant i després de la guerra de Banjarmasin de 1859-1863 el govern de les Índies Orientals Holandeses va augmentar el seu control sobre el territori i sobre tot Borneo a través d'un sistema de tractats amb els sobirans locals. Al final del segle xix i començament del XX la zona costanera de Borneo es va desenvolupar de manera ràpida i Kutai en fou el més gran beneficiat, especialment després del descobriment de rics pous de petroli. La tresoreria local va augmentar mercès al petroli i a les mines i també a l'augment del comerç. Des de 1920 la tresoreria del sultà tenia un gran superàvit i va esdevenir un prestador a altres estats natius i al mateix govern neerlandès de les Índies Orientals. En aquest temps es va construir el palau reial, exemple d'Art Deco als tropics. A la segona Guerra Mundial el sultanat va patir molt; el petroli fou disputat per japonesos i aliats. Però Kutai es va lliurar de les principals malifetes japoneses que van afectar a altres estats entre 1943 i 1944. Les batalles de Balikpapan i Samaranda van quedar per l'honor de les unitats britàniques que hi van participar. Kutai va esdevenir part de l'estat federal de Siak (o Gran Siak) el 1947 però el 1948 va ingressar a l'estat de . El 1950 va esdevenir una monarquia autònoma dins d'Indonèsia. Aquest estatus fou abolit pel govern indonesi el 21 de gener de 1960 quan el sultà Adji Muhammad Parikesit (+1981) fou declarat deposat. La família reial va conservar una alta consideració i respecte dels seus antics súbdits. Això va molestar al govern que va iniciar un període d'intimidació i va arrestar al sultà i a membres de la seva família; els vestits i uniformes reials foren cremats, el palau confiscat (i convertit en museu) i la família reial expulsada. Això no va fer minvar la gran consideració del poble sobre els seus sobirans; una llarga campanya per la restauració iniciada el 1970 va culminar el 1999 amb l'acceptació pel govern del restabliment de l'antic sultanat. El fill gran del darrer sultà, Haji Adji Muhammad Salehuddin II, de 76 anys, fou instal·lat solemnement el 22 de setembre de 2001. Aquesta restauració tenia sentit cultural i no polític; el seu títol complet és Sa Excel·lència Sri Paduka Sultan Haji Aji (nom de regnat i personal) al-Adil ul-Muminin Khalifat, sultà de Kutai Karta Negara, i el tractament és de Son Altessa.
rdf:langString Kutei, auch Koti, Kuti (aus Sanskrit), ist eine Landschaft im Nordosten der Insel Borneo, die früher von einem Königreich beherrscht wurde. Die gleichnamige Ortschaft liegt im Delta des Flusses Mahakam an einem südlichen Arm. Die Region, neben Yogyakarta eines von zwei Sultanaten Indonesiens, liegt in der heutigen indonesischen Provinz Kalimantan Timur.
rdf:langString Kutai is a historical region in what is now known as East Kalimantan, Indonesia on the island of Borneo and is also the name of the native ethnic group of the region (known as Urang Kutai or "the Kutai people"), numbering around 300,000 who have their own language known as the Kutainese language which accompanies their own rich history. Today, the name is preserved in the names of three regencies in East Kalimantan province which are the Kutai Kartanegara Regency, the West Kutai Regency and the East Kutai Regency with the major river flowing in the heart of the region known as the Mahakam River. Kutai is known to be the place of the first and oldest Hindu kingdom to exist in East Indies Archipelago, the Kutai Martadipura Kingdom which was later succeeded by the Muslim Kutai Kartanegara Sultanate.
rdf:langString Kutai est le nom d'un ancien royaume d'Indonésie, dans l'est de l'île de Bornéo. Le nom de « Kutai » subsiste dans celui de trois kabupaten (départements) de la province indonésienne de Kalimantan oriental dans l'île de Bornéo : * Kutai occidental * Kutai Kartanegara * .
rdf:langString Kerajaan Kutai Martapura adalah kerajaan bercorak Hindu di Nusantara yang memiliki bukti sejarah tertua berupa prasasti Yupa dan berdiri sekitar abad ke-4, bersamaan dengan Kerajaan Tarumanegara di Jawa. Pusat kerajaan ini terletak di Muara Kaman, yang saat ini adalah sebuah kecamatan di Kabupaten Kutai Kartanegara, Provinsi Kalimantan Timur. Nama Kutai diberikan oleh para ahli mengambil dari nama tempat ditemukannya prasasti yang menunjukkan eksistensi kerajaan tersebut. Informasi nama Martapura diperoleh dari kitab yang menceritakan pasukan Kerajaan Kutai Kertanegara dari Kutai Lama menyerang ibu kota kerajaan ini.
rdf:langString クタイ王国(クタイおうこく、Kerajaan Kutai)は、4世紀末から5世紀初め頃にかけて、現在のインドネシアのカリマンタン島東部、マハカム川下流のクタイ周辺に栄えたヒンドゥー王国。
rdf:langString 古泰,又譯庫台,是一个历史地區,在婆罗洲岛屿上的印度尼西亚东加里曼丹省,也是当地民族的名稱,人口约有300 000,他们有自己的,同名的语言,還有他们自己的丰富历史。今天此名字保留在三个在东加里曼丹行政區之中,库台卡塔内加拉县、西库台县和东库台县。當地主要河流是馬哈坎河。
rdf:langString Кутай або Кутай-Мартадіпура (399–1365 роки) — стародавня середньовічна індуїстська держава в історичному регіоні Кутай (в долині річки Махакам) в Східному Калімантані.
xsd:nonNegativeInteger 14534

data from the linked data cloud