Khutbah

http://dbpedia.org/resource/Khutbah an entity of type: Thing

Chutba („promluva“) je arabský výraz pro řeč, kterou pronáší chatíb především při pátečních modlitbách v mešitě. V minulosti chutbu pronášeli sami chalífové. Není výjimkou, že se obsah chutby šíří pomocí novin, rádia apod. Chutba bývá též pronášena při dalších slavnostních příležitostech jako je hadždž apod. Zpravidla má dvě části, a to exegetickou a liturgickou. rdf:langString
Chutba (oder Khutba, arabisch خطبة, DMG ḫuṭba), auf Deutsch auch Freitagspredigt genannt, bezeichnet die Predigt beim wöchentlichen Freitagsgebet der Muslime oder beim Festgebet (Salat al-Eidain) zum islamischen Fest des Fastenbrechens und Opferfest. Sie dient der spirituellen Erbauung und moralischen Vervollkommnung. rdf:langString
La Ĥutba aŭ Ĥutbah (en araba: خطبة khuṭbah, turke hutbe), kaj de tie en Esperanto ĥutbao, ĥutbaho aŭ ĥutbo, estas araba vorto kiu utilas kiel la unuaranga formala okazo por publika predikado en la tradicio de Islamo. Tiaj predikoj okazas regule, kiel preskribita de la instruoj de ĉiuj juraj skoloj. La islama tradicio povas esti formale ĉe la dhuhr (tagmeza) kongregado de la vendreda preĝo. Aldone, similaj predikoj okazas por la islamaj festivaloj. rdf:langString
Khutbah (Arabic: خطبة khuṭbah, Turkish: hutbe) serves as the primary formal occasion for public preaching in the Islamic tradition. Such sermons occur regularly, as prescribed by the teachings of all legal schools. The Islamic tradition can be formally observed at the Dhuhr (noon) congregation prayer on Friday. In addition, similar sermons are called for on the two festival days and after Solar and Lunar Eclipse prayer. rdf:langString
Khutbah (bahasa Arab: خطبة‎ khuṭbah, bahasa Turki: hutbe) berfungsi sebagai acara formal utama untuk khutbah umum dalam tradisi Islam. Khutbah-khutbah seperti itu terjadi secara teratur, sebagaimana ditentukan oleh ajaran semua sekolah hukum. Tradisi khutbah dalam Islam dapat diamati secara formal pada salat jumat pada hari Jumat, pada salat dua hari raya, dan ketika pelaksaan salat dua gerhana. rdf:langString
Khutba kallas den predikan som hålls vid fredagsbönen och vid Eidbönerna i en moské. rdf:langString
Chutba – w islamie kazanie wygłaszane przez chatiba w meczecie podczas wspólnej piątkowej modlitwy. Zawiera przede wszystkim treści religijne, ale także odnosi się do wydarzeń bieżących. rdf:langString
Ху́тба (араб. خطبة‎) — мусульманская молитва, а также речь, выступление или проповедь, совершаемые имамом во время пятничного полуденного богослужения в мечети, по праздникам (Курбан-байрам, Ураза-байрам), а также в особых случаях (дарование победы мусульманской армии, избавление от голода, засухи, неурожая, эпидемий и т. п.). rdf:langString
Хутба (араб. خطبة‎) — виступ, проповідь у мечеті, яку читав окремий імам-хатиб і яка мала напівполітичний характер. Хутба — частина мусульманського богослужіння відбувалася регулярно під час молитви Зухр (опівдні) у п’ятницю, святкових днях, з урочистих нагод, а також після молитви про сонячне та місячне затемнення. Згадування у хутбі стало однією з головних зовнішніх ознак міцного політичного становища правителя (так зване право хутби). Якщо правителя не згадували, це означало, що в цій громаді його більше не визнавали. rdf:langString
呼图白 (阿拉伯语:خطبة‎,khuṭbah)指伊斯兰教中在公开正式场合上的演讲。“呼图白”一词音译自阿拉伯语,意即“演讲”。通常在主麻日和宗教节日礼拜时,由伊斯兰教毛拉或阿訇对穆斯林宣讲教义。通常也会提及蘇丹表示仍在位。 rdf:langString
خطبة الجمعة هي الاسم الفقهي عند المسلمين للخطبتين اللتين يلقيهما الإمام قبل صلاة الجمعة. هي إحدى الشعائر الدينية لدى المسلمين في شتى بقاع العالم. على مذهب أهل السنة والجماعة. هي خطبتان ولها شروط عدّة. وللخطيب فيها شروط أيضًا تكون خطبة الجمعة قبل إقامة صلاة الجمعة في نفس اليوم المسماة به (الجمعة) ووقتها هو وقت صلاة الظهر في بقية أيام الأسبوع. عادة ما تكون خطبة الجمعة المنبر الإعلامي الإسلامي للطرح والتوجيه.. وعادةً ما تكون الخطبة مناسبة لأمر اجتماعي أو ديني كرمضان أو الحج أو أي أحداث أخرى. والمسجد الذي تقام فيه صلاة الجمعة هو مسجد كبير عادةً ويسمى «الجامع». rdf:langString
La khutba (àrab: خطبة, ẖuṭba) és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr. És costum pronunciar la khutba en la llengua local, a diferència de la pregària, que habitualment és en àrab. rdf:langString
El jutba (en árabe خطبة, ẖuṭba, /jútba/, ‘sermón’) es el sermón del jatib. Funciona como la principal ocasión formal para la predicación pública en la tradición islámica. Tales sermones se pronuncian regularmente, tal como se prescribe en las enseñanzas de todas las escuelas legales. La tradición islámica puede realizarse formalmente en la oración de la congregación del viernes al dhuhr (mediodía). También se hace en algunos servicios religiosos en ocasiones especiales, como la celebración de las dos fiestas islámicas principales, Al-Id al-Kabir e Id al-Fitr. Es costumbre pronunciar la jutba en el idioma local del país, a diferencia de la oración, que habitualmente se dice en idioma árabe. rdf:langString
Khutba/ḫuṭbah (en arabe: خطبة) est le nom arabe du sermon (ou prône) délivré par l'imam lors de la prière du vendredi (salat al-jumu`ah/ ṣalāt al-ǧumuʿah) et lors des deux Aïd/ʿīd. Le type le plus commun de khutba est celui du vendredi, avant les deux rakaat de la prière. L'autre type est celle des deux fêtes, deux fois par an, mais cette fois après les deux rakaat. Il y a également la khutba du hajj qui est lu dans les plaines d'Arafat, juste à l'extérieur de La Mecque. Cette khutba s'adresse à la communauté musulmane entière (la oumma), car son message est diffusé en retour par des pèlerins à leurs patries respectives. rdf:langString
La khuṭba (in arabo: ﺧﻄﺒـة‎, khuṭba) è un'allocuzione che una persona particolarmente esperta e apprezzata per conoscenza religiosa - di norma stabilmente incaricato del compito nella moschea - tiene ai fedeli musulmani quando, il giorno di venerdì, costoro si radunano in preghiera collettiva per adempiere l'obbligo della preghiera di mezzogiorno ( ṣalāt al-jumūʿa ). Salvo nel caso delle due principali festività ,la khuṭba precede la ṣalat. rdf:langString
Khutbah of choetba (Arabisch: خطبة) is een preek binnen de islam die voor de gezamenlijke vrijdagsalat en na de speciale salat van het Offerfeest en het Suikerfeest wordt gehouden. Daarnaast wordt een khutbah gehouden op de Vlakte van Arafat tijdens de hadj. Deze laatste is bedoeld voor alle moslims. Degene die de khutbah houdt, wordt khatib genoemd. Hoewel doorgaans de imam de khutbah houdt, kan deze ook door een ander gehouden worden. De onderwerpen van de khutbah zijn zeer divers, maar handelen vaak over actuele, relevante zaken. rdf:langString
Khutba é um termo que designa no islão o sermão que é proferido na oração do meio-dia na sexta-feira, nas duas festas canónicas islâmicas (os eids) ou em outras alturas especiais. A sexta-feira é o dia da semana mais importante para os muçulmanos. Embora não exista no islão o conceito de "dia santo" tal como existe no judaísmo (shabat) e no cristianismo, a sexta-feira é o que mais se aproxima desta ideia, sendo o dia do descanso nos países islâmicos. Nesse dia os crentes reúnem-se na mesquita para a oração do meio-dia conduzida pelo imã. Para além do cumprimento da obrigação religiosa, o momento funciona como forma de encontro entre a comunidade. rdf:langString
rdf:langString خطبة الجمعة
rdf:langString Khutba
rdf:langString Chutba
rdf:langString Chutba
rdf:langString Ĥutba
rdf:langString Jutba
rdf:langString Khotbah (Islam)
rdf:langString Khutba
rdf:langString Khuṭba
rdf:langString Khutbah
rdf:langString Khutbah
rdf:langString Chutba
rdf:langString Khutba
rdf:langString Хутба
rdf:langString Khutba
rdf:langString Хутба
rdf:langString 呼图白
xsd:integer 165648
xsd:integer 1085677948
rdf:langString خطبة الجمعة هي الاسم الفقهي عند المسلمين للخطبتين اللتين يلقيهما الإمام قبل صلاة الجمعة. هي إحدى الشعائر الدينية لدى المسلمين في شتى بقاع العالم. على مذهب أهل السنة والجماعة. هي خطبتان ولها شروط عدّة. وللخطيب فيها شروط أيضًا تكون خطبة الجمعة قبل إقامة صلاة الجمعة في نفس اليوم المسماة به (الجمعة) ووقتها هو وقت صلاة الظهر في بقية أيام الأسبوع. عادة ما تكون خطبة الجمعة المنبر الإعلامي الإسلامي للطرح والتوجيه.. وعادةً ما تكون الخطبة مناسبة لأمر اجتماعي أو ديني كرمضان أو الحج أو أي أحداث أخرى. والمسجد الذي تقام فيه صلاة الجمعة هو مسجد كبير عادةً ويسمى «الجامع». وقد يكون الإمام غير خطيب لنفس الجامع الذي هو إمامٌ فيه. تختتم عادة الخطبة بالدعاء والصلاة على النبي محمد ، وتقام بعدها الصلاة جهرية وعدد ركعاتها اثنان.
rdf:langString La khutba (àrab: خطبة, ẖuṭba) és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr. És costum pronunciar la khutba en la llengua local, a diferència de la pregària, que habitualment és en àrab. En la pregària a favor dels fidels (duà li-l-muminín) dins de la khutba es va agafar el costum que s'arrossegava de les oracions des del segle v aC d'anomenar al sobirà al poder; el nom esmentat a la pregària tradicionalment servia per determinar la lleialtat o l'orientació política de l'imam o de l'autoritat política; encara que esmentar el nom no era obligatori, el suprimir el nom simbolitzava desconèixer-lo; en els llocs on els musulmans viuen sota govern no islàmic no s'ha d'esmentar el sobirà.
rdf:langString Chutba („promluva“) je arabský výraz pro řeč, kterou pronáší chatíb především při pátečních modlitbách v mešitě. V minulosti chutbu pronášeli sami chalífové. Není výjimkou, že se obsah chutby šíří pomocí novin, rádia apod. Chutba bývá též pronášena při dalších slavnostních příležitostech jako je hadždž apod. Zpravidla má dvě části, a to exegetickou a liturgickou.
rdf:langString Chutba (oder Khutba, arabisch خطبة, DMG ḫuṭba), auf Deutsch auch Freitagspredigt genannt, bezeichnet die Predigt beim wöchentlichen Freitagsgebet der Muslime oder beim Festgebet (Salat al-Eidain) zum islamischen Fest des Fastenbrechens und Opferfest. Sie dient der spirituellen Erbauung und moralischen Vervollkommnung.
rdf:langString La Ĥutba aŭ Ĥutbah (en araba: خطبة khuṭbah, turke hutbe), kaj de tie en Esperanto ĥutbao, ĥutbaho aŭ ĥutbo, estas araba vorto kiu utilas kiel la unuaranga formala okazo por publika predikado en la tradicio de Islamo. Tiaj predikoj okazas regule, kiel preskribita de la instruoj de ĉiuj juraj skoloj. La islama tradicio povas esti formale ĉe la dhuhr (tagmeza) kongregado de la vendreda preĝo. Aldone, similaj predikoj okazas por la islamaj festivaloj.
rdf:langString Khutbah (Arabic: خطبة khuṭbah, Turkish: hutbe) serves as the primary formal occasion for public preaching in the Islamic tradition. Such sermons occur regularly, as prescribed by the teachings of all legal schools. The Islamic tradition can be formally observed at the Dhuhr (noon) congregation prayer on Friday. In addition, similar sermons are called for on the two festival days and after Solar and Lunar Eclipse prayer.
rdf:langString El jutba (en árabe خطبة, ẖuṭba, /jútba/, ‘sermón’) es el sermón del jatib. Funciona como la principal ocasión formal para la predicación pública en la tradición islámica. Tales sermones se pronuncian regularmente, tal como se prescribe en las enseñanzas de todas las escuelas legales. La tradición islámica puede realizarse formalmente en la oración de la congregación del viernes al dhuhr (mediodía). También se hace en algunos servicios religiosos en ocasiones especiales, como la celebración de las dos fiestas islámicas principales, Al-Id al-Kabir e Id al-Fitr. Es costumbre pronunciar la jutba en el idioma local del país, a diferencia de la oración, que habitualmente se dice en idioma árabe. Haz tu salat (oración) larga y tu jutba (sermón) corto. Mahoma (líder religioso árabe, 562-632)​ En la oración a favor de los fieles (dua li-l-muminín) dentro del jutba, se tomó la costumbre de llamar al soberano al poder. El nombre del gobernante mencionado en la oración tradicionalmente servía para determinar la lealtad o la orientación política del imán o de la autoridad política; aunque mencionar el nombre no era obligatorio, el suprimirlo simbolizaba desconocerlo: en los lugares donde los musulmanes viven bajo gobierno no islámico, no se debe mencionar al gobernante. En los jutbas de los viernes durante el Imperio mogol, el nombre del gobernante se mencionaba. Por ejemplo, Bábar era llamado Zahir-ud-Din Bábar Muhammad.​
rdf:langString Khutbah (bahasa Arab: خطبة‎ khuṭbah, bahasa Turki: hutbe) berfungsi sebagai acara formal utama untuk khutbah umum dalam tradisi Islam. Khutbah-khutbah seperti itu terjadi secara teratur, sebagaimana ditentukan oleh ajaran semua sekolah hukum. Tradisi khutbah dalam Islam dapat diamati secara formal pada salat jumat pada hari Jumat, pada salat dua hari raya, dan ketika pelaksaan salat dua gerhana.
rdf:langString Khutba/ḫuṭbah (en arabe: خطبة) est le nom arabe du sermon (ou prône) délivré par l'imam lors de la prière du vendredi (salat al-jumu`ah/ ṣalāt al-ǧumuʿah) et lors des deux Aïd/ʿīd. Le type le plus commun de khutba est celui du vendredi, avant les deux rakaat de la prière. L'autre type est celle des deux fêtes, deux fois par an, mais cette fois après les deux rakaat. Il y a également la khutba du hajj qui est lu dans les plaines d'Arafat, juste à l'extérieur de La Mecque. Cette khutba s'adresse à la communauté musulmane entière (la oumma), car son message est diffusé en retour par des pèlerins à leurs patries respectives. La personne qui prononce la khutba est le khatib. Le khatib est habituellement imam (chef de prière), mais parfois les deux rôles peuvent être tenus par des personnes différentes. Pour être khatib, il faut simplement être un homme qui a atteint l'âge de la puberté. On exige également que le khatib soit dans un état de pureté physique. La khutba est habituellement livrée à l'intérieur d'une mosquée, sur une estrade, bien que Mahomet ait préféré se tenir sur la terre. L'assistance est assise en rang face au khatib, et écoute attentivement. Beaucoup de disciples proposent que les membres des assistances s'abstiennent à tout (même la salât de salut) et donnent au khatib leur attention complète. Il y a beaucoup de formes et modes de la livraison de la khutba. Tandis que la grande majorité des musulmans conviennent que la khutba devrait être livrée dans la langue le plus largement comprise dans la localité, beaucoup sont en désaccord. Ils proposent que la khutba devrait seulement être livrée en arabe. D'autres de plus arguent du fait que la khutba devrait seulement être la répétition des mots exacts dits par Mahomet. Les partisans d’une khutba exclusivement en arabe, donnent habituellement à une "conférence" non-arabe l'un ou l'autre avant ou après la khutba[pas clair]. La khutba du vendredi se compose généralement de deux parties, séparées par un court moment de silence et de réflexion. La teneur des parties et leur longueur est à la discrétion du khatib, bien qu'on estime que les khutbas de Mahomet n'ont jamais excédé 15 minutes. À la fin de la khutba, et avant la salât, le khatib avec l'assistance émet des supplications intenses. La khutba de l'Aïd se compose d'une partie seulement, beaucoup plus longue que celle du vendredi (habituellement environ 30-40 minutes). La teneur de la khutba de vendredi est sujette à la discussion intense. On estime généralement que la khutba de vendredi doit traiter de l'islam aussi bien que de la vie quotidienne contemporaine. Les khutbas de vendredi, cependant, sont devenues de plus en plus politiques ces dernières années. Dans plusieurs pays musulmans, tels que le Pakistan et l'Arabie Saoudite, la teneur des khutbas de vendredi est régie par le gouvernement. Le but de la khutba de l'Aïd est de fournir à des musulmans une perspective holistique de leur communauté, et renforce leur unité. Puisque l'Aïd est un jour de célébration, la khutba se garde habituellement de la politique. La khutba livrée sur le Mont Arafat examine les affaires sociales politiques, économiques et du monde islamique entier. La matière pour la khutba livrée pendant le hajj de janvier 2006, était les douleurs des musulmans partout dans le monde. * Portail de l’islam
rdf:langString La khuṭba (in arabo: ﺧﻄﺒـة‎, khuṭba) è un'allocuzione che una persona particolarmente esperta e apprezzata per conoscenza religiosa - di norma stabilmente incaricato del compito nella moschea - tiene ai fedeli musulmani quando, il giorno di venerdì, costoro si radunano in preghiera collettiva per adempiere l'obbligo della preghiera di mezzogiorno ( ṣalāt al-jumūʿa ). Salvo nel caso delle due principali festività ,la khuṭba precede la ṣalat. La khuṭba può essere pronunciata anche in altre circostanze: ad esempio in occasione di un'eclissi di sole (khuṭbat al-kusūf), o di un matrimonio o in caso di prolungata siccità (khuṭbat al-istisqāʾ). In quest'ultimo caso si effettua anche una preghiera particolare (ṣalat al-istisqāʾ), guidata talora dal Califfo stesso o da un imām che indossa un mantello rovesciato, con evidente simbologia propiziatoria e apotropaica. Il tenore dell'allocuzione può essere di carattere religioso (simile, quindi, a una predica) ma anche etico-giuridico-politico (come nel caso della khuṭba per il matrimonio, in cui l'imām ricorda alla coppia i doveri giuridici e morali che derivano da un tale atto), vista lo strutturale "integralismo" della religione islamica che non intende distinguere gli aspetti spirituali da quelli temporali (il detto islamico più famoso è: Islām dīn wa dunyā, ossia "L'Islàm [è] religione e mondanità"). In questo modo, attraverso la khuṭba pronunciata dal khaṭīb, le comunità potevano essere messe al corrente dei fatti più rilevanti che le riguardavano e il fatto di aprire la khuṭba con un omaggio formale al governante che si riteneva legittimo faceva capire quali orientamenti avesse la comunità: cosa particolarmente rilevante in caso di insurrezioni. In età contemporanea tali allocuzioni hanno spesso avuto un carattere contestatorio dei regimi al potere e, per questo, alcuni paesi islamici si preoccupano di mantenere una stretta sorveglianza sulle moschee per cercare di cogliere in anticipo fenomeni di contestazione più o meno radicale. Il fenomeno è perfettamente in linea con la tradizione islamica che, fin dai primi decenni di vita del calendario islamico, aveva previsto un preventivo controllo da parte del potere costituito (al-amīr) delle allocuzioni religiose del venerdì (khuṭba al-jumūʿa) in moschea. Il principio fu poi autorevolmente ribadito da Ibn al-Jawzī (m. 1201) e da ʿAlī b. Wafāʾ (m. 1405). In Egitto i governi repubblicani hanno delegato il controllo delle moschee (nel senso di coloro che vi tengono le allocuzioni) a un ministero e tale compito potenzialmente censorio ha suscitato le rimostranze dell'elemento più tradizionalista. Non a caso il primo segno di fondamentalismo islamico violento è stato l'assassinio, all'epoca della presidenza di Anwar al-Sādāt del suo ministro dei "Beni waqf e degli Affari religiosi", lo sceicco al-Ghazālī, assassinato al Cairo da militanti fondamentalisti.
rdf:langString Khutbah of choetba (Arabisch: خطبة) is een preek binnen de islam die voor de gezamenlijke vrijdagsalat en na de speciale salat van het Offerfeest en het Suikerfeest wordt gehouden. Daarnaast wordt een khutbah gehouden op de Vlakte van Arafat tijdens de hadj. Deze laatste is bedoeld voor alle moslims. Degene die de khutbah houdt, wordt khatib genoemd. Hoewel doorgaans de imam de khutbah houdt, kan deze ook door een ander gehouden worden. De onderwerpen van de khutbah zijn zeer divers, maar handelen vaak over actuele, relevante zaken. De khutbah voorafgaand aan dhuhr op vrijdag in de moskee bestaat doorgaans uit twee delen, gesplitst door een moment van stilte voor reflectie. De lengte verschilt en wordt bepaald door de khatib, hoewel volgens overleveringen Mohammed nooit langer dan 15 minuten preekte. Na de khutbah wordt een door de khatib opgezegd. Normaliter bestaat de khutbah op een der feestdagen uit één deel en duurt gemiddeld langer. Een korte duur van de khutbah zou getuigen van begrip en kennis van de islam. De khutbah hoeft niet in het Arabisch gehouden te worden in tegenstelling tot de salat. Om die reden wordt de khutbah meestal gehouden in de landstaal of in de taal van de grootste groep aanwezigen. In moskeeën in Nederland wordt een khutbah dan ook niet altijd in het Nederlands gehouden; soms volgt na de anderstalige khutbah een Nederlandse vertaling of wordt deze vooraf gegeven. Er zijn ook stromingen die alleen een Arabischtalige khutbah als juist aanvaarden, weer anderen zijn van mening dat alleen de woorden van Mohammed herhaald mogen worden. Doorgaans wordt de khutbah gehouden in een moskee vanaf een minbar. Volgens overlevering zou Mohammed de khutbah ook vanaf een kleine verhoging met maximaal drie treden hebben gehouden of vanaf de grond.
rdf:langString Khutba kallas den predikan som hålls vid fredagsbönen och vid Eidbönerna i en moské.
rdf:langString Khutba é um termo que designa no islão o sermão que é proferido na oração do meio-dia na sexta-feira, nas duas festas canónicas islâmicas (os eids) ou em outras alturas especiais. A sexta-feira é o dia da semana mais importante para os muçulmanos. Embora não exista no islão o conceito de "dia santo" tal como existe no judaísmo (shabat) e no cristianismo, a sexta-feira é o que mais se aproxima desta ideia, sendo o dia do descanso nos países islâmicos. Nesse dia os crentes reúnem-se na mesquita para a oração do meio-dia conduzida pelo imã. Para além do cumprimento da obrigação religiosa, o momento funciona como forma de encontro entre a comunidade. A oração é antecedida do sermão, que é tradicionalmente dito a partir do mimbar, um púlpito situado à direita do mirabe. A pessoa que profere a khubta é denominada khatib, e pode ou não ser o imã. Deve ser do sexo masculino, esperando-se dele um elevado grau de conhecimento da religião e um comportamento correcto. A sua cabeça e ombros encontra-se geralmente coberta por um tecido branco. A khutba divide-se em duas partes. O khatib começa por louvar deus, os profetas do islão e Muhammad (Maomé), o último profeta. Na primeira parte, o khatib apresenta a sua mensagem, que tematicamente se pode referir à vida em família, a exaltação de determinadas virtudes ou a acontecimentos da história dos primeiros tempos da comunidade islâmica e que deve ser apoiada em citações do Alcorão e nas tradições do profeta (hádice), concluída por um apelo para que a comunidade faça uma súplica (du’aa) e peça perdão. Na segunda parte pode ser retomado o tema anterior, terminando com um momento de reflexão.
rdf:langString Chutba – w islamie kazanie wygłaszane przez chatiba w meczecie podczas wspólnej piątkowej modlitwy. Zawiera przede wszystkim treści religijne, ale także odnosi się do wydarzeń bieżących.
rdf:langString Ху́тба (араб. خطبة‎) — мусульманская молитва, а также речь, выступление или проповедь, совершаемые имамом во время пятничного полуденного богослужения в мечети, по праздникам (Курбан-байрам, Ураза-байрам), а также в особых случаях (дарование победы мусульманской армии, избавление от голода, засухи, неурожая, эпидемий и т. п.).
rdf:langString Хутба (араб. خطبة‎) — виступ, проповідь у мечеті, яку читав окремий імам-хатиб і яка мала напівполітичний характер. Хутба — частина мусульманського богослужіння відбувалася регулярно під час молитви Зухр (опівдні) у п’ятницю, святкових днях, з урочистих нагод, а також після молитви про сонячне та місячне затемнення. Згадування у хутбі стало однією з головних зовнішніх ознак міцного політичного становища правителя (так зване право хутби). Якщо правителя не згадували, це означало, що в цій громаді його більше не визнавали.
rdf:langString 呼图白 (阿拉伯语:خطبة‎,khuṭbah)指伊斯兰教中在公开正式场合上的演讲。“呼图白”一词音译自阿拉伯语,意即“演讲”。通常在主麻日和宗教节日礼拜时,由伊斯兰教毛拉或阿訇对穆斯林宣讲教义。通常也会提及蘇丹表示仍在位。
xsd:nonNegativeInteger 13292

data from the linked data cloud