Kei car
http://dbpedia.org/resource/Kei_car an entity of type: Thing
Als Kei-Car (japanisch 軽自動車, keijidōsha wörtlich „Leichtautomobil“) werden in Japan Kleinstwagen bezeichnet, für die Hubraum- und Größenbeschränkungen gelten. Sie bilden die mit Abstand beliebteste Fahrzeugklasse in Japan. Eine staatliche Förderung durch finanzielle Anreize bei Steuern, der Maut und Parkkosten sorgen neben der Befreiung zur Nachweispflicht eines eigenen PKW-Stellplatzes und der geringen Unterhalts- und Anschaffungskosten für eine hohe Nachfrage. 2020 waren 40 % der zugelassenen japanischen Autos Kei-Cars.
rdf:langString
Les keijidōsha (軽自動車, véhicule léger), ou « Kei cars » en anglais (parfois appelées « midget » en français), sont de petites automobiles vendues au Japon et qui bénéficient d'avantages variés et en particulier de taxes et de primes d'assurances réduites.
rdf:langString
경자동차(일본어: 軽自動車 게에지도오샤[*], keicar, K-car)는 660cc 이하의 배기량를 가진 소형 자동차로 일본에서 사용되는 자동차 종류의 하나이다. 대한민국의 경자동차와 마찬가지로 각종 세제혜택으로 인해 일본에서 인기가 높다. 경자동차의 역사는 제2차 세계 대전이 끝난 시기까지 거슬러 올라간다. 당시 일본인들은 전쟁으로 인해 오토바이 구매력은 있었으나, 를 구매할 수 있는 사람은 매우 적었다. 당시의 자동차 산업을 육성하고 자영업자들의 저렴한 운송 수단을 지원하기 위해 정부차원에서 경자동차 규격이 제정되었다. 경자동차 규격은 크기와 엔진 마력수에 제한을 두기 때문에, 자동차 제조사들은 수많은 신기술을 집약하는데 집중해 왔다.
rdf:langString
軽自動車（けいじどうしゃ）は、現行の道路運送車両法からすれば、日本の自動車の分類の中で最も小さい規格に当てはまる、排気量660 cc以下の三輪、四輪自動車のこと。125 cc超250 cc以下（側車付きの場合は、50 ccを超え250 cc以下）の二輪車も指す。自動車は軽三輪、軽四輪、二輪車は軽二輪ともいう。一般的には単に軽と呼ばれる事が多い。 元来は日本国外のなどの一種であったが、現在はより本格的な自動車として別種のものと認識されている。
rdf:langString
Kei car of keijidōsha [keːdʑidoːɕa]? (軽自動車, letterlijk: licht voertuig) is een Japanse variant van de dwergauto. Door middel van vastgelegde maximale afmetingen en vermogen levert de kei car belastings- en verzekeringsvoordeel op aan de eigenaren. De eerste wetgeving omtrent deze kleine wagens ontstond in 1949, waardoor een groter deel van de bevolking zich een auto kon veroorloven. Op zijn beurt zorgde de introductie van de kei car voor een bevordering van de Japanse auto-industrie. In 2013 was 40% van de nieuw verkochte auto's in Japan een kei car.
rdf:langString
Kei car (jap. 軽自動車 kei-jidōsha; dosł. „lekki samochód”) – powstały w Japonii segment małych pojazdów różnego typu – osobowych, minivanów, SUV-ów, dostawczych, półciężarówek, a także samochodów sportowych. Kei cary charakteryzują się relatywnie niewielkimi wymiarami, ułatwiającymi manewrowanie w ciasnych arteriach gęsto zaludnionych metropolii. Wobec tego typu samochodów japońskie prawo przewiduje różne ulgi wobec właścicieli, takie jak niższe stawki podatków i ubezpieczenia.
rdf:langString
輕型車（日语：軽自動車／けいじどうしゃ Kei jidōsha，又稱K-Car）是日本交通相關法令制定的一種微型車，根據車輛結構可分爲「二輪輕型車」（俗稱「軽二輪」，125cc以上、250cc以下的摩托車）、「三輪輕型車」（俗稱「軽三輪」，660cc以下的機動三輪車）和「四輪輕型車」（俗稱「軽四輪」，660cc以下的汽車）三種類型。日本海外對輕型車的印象只限於四輪的輕型車，包括轎車、轎跑車、開篷車、客貨車、、等各種車輛類別，車牌顏色為黃底黑字（自用車）及黑底黃字（營業車）。 輕型車是配合日本政府的汽車稅制而推出，排气量從二戰後四行程必須低於 150c.c.，二行程必須低於100c.c.、1955年的360cc、1970年代的550cc，演進到現今的660cc。輕四輪其體積3400mm×1480mm×2000mm以內、核载4人或以下、貨物積載350kg或以下，而售價也比一般汽車便宜。在日本這種廉價汽車深受日本人的喜愛，在日本大多數地區購買這類小型汽車依法不需自備停車位，尤其是在大眾運輸不發達的偏僻村落甚為普及，而目前日本經濟低迷的前提下的輕型自動車佔銷售比也逐步提高。除了一般代步和載貨外，亦有不少愛好者改裝輕型車來參與賽車運動。而這樣的車款在印度等東南亞中等收入國家便因為廉價而深受歡迎，鈴木便因此成為知名的輕型車生產商，還推出了許多針對這類市場的各式功能車款。
rdf:langString
Kei cars, K-cars, або keijidōsha (軽 自动 车, літ. «Компактний автомобіль»; вимова |keːdʑidoːɕa|) — японська категорія малих транспортних засобів, у тому числі легкових автомобілів, фургонів та пікапів.
rdf:langString
Un kei car o keicar (K-car) (軽自動車, keijidōsha, pronunciat keːdʑidoːɕa), que en català vol dir "automòbil (自動車, jidōsha) lleuger (軽, kei)" també coneguts fora del Japó com a ultramini o microcotxe japonés, és un tipus de classificació d'automòbils al Japó per mida i motorització, en aquest cas el més xicotet permés per a circular per les carreteres del país. Existeixen classificacions similars per als i els . Aquest tipus d'automòbils són l'equivalent generalment del segment A (cotxe urbà) a la Unió Europea.
rdf:langString
Kei car (or keijidōsha, kanji: 軽自動車, "light automobile", pronounced [keːdʑidoːɕa]), known variously outside Japan as Japanese city car or Japanese microcar, is the Japanese vehicle category for the smallest highway-legal passenger cars with restricted dimensions and engine capacity. Similar Japanese categories exist for microvans, and kei trucks. These vehicles are most often the Japanese equivalent of the EU A-segment (city cars).
rdf:langString
Un kei car (K-car) (軽自動車, keijidōsha, pronunciado keːdʑidoːɕa) es una categoría fiscal de automóviles utilizada en Japón, que tiene reducciones en impuestos y seguros. Un kei car puede ser un turismo, un automóvil todoterreno o una furgoneta. Para los parámetros europeos, un kei car de cuatro plazas se clasifica como del segmento A.
rdf:langString
Le Keicar (scritto anche Kei car), o K-car oppure keijidōsha (軽自動車 keijidousha?), veicolo leggero in giapponese, sono dei piccoli veicoli, sia vetture che mezzi commerciali, principalmente pensati per il mercato giapponese: in questa nazione infatti tali vetture godono di tariffe assicurative più basse e le ridotte dimensioni richiedono un minore spazio per il parcheggio, che sia di proprietà dell'automobilista o in affitto, requisito per poter possedere un veicolo.
rdf:langString
Kei car (K-car), também conhecido como keijidōsha (軽自動車 veículo a motor leve), é uma categoria japonesa de modelos de porte mini que gozam de vantagens tributárias e securitárias. Esse tipo de categoria de carros surgiu após a Segunda Guerra Mundial como um incentivo do governo para reconstruir a indústria automobilística do país, e perdura até os dias de hoje, com algumas modificações ao longo do tempo.
rdf:langString
Кей-кар, Kei car, K-cars или кэйдзидося (яп. 軽自動車 кэйдзидо:ся, букв. «лёгкий автомобиль») — японская категория малых транспортных средств, в том числе легковых автомобилей, фургонов и пикапов. Категория кей-кар была создана японским правительством в 1949 году, после чего её нормативы несколько раз пересматривались. Эти нормативы определяют максимальные размеры транспортного средства, объём и мощность двигателя. Владельцы попадающих под эти ограничения транспортных средств пользуются налоговыми и страховыми льготами. Также в большинстве сельских районов Японии для использования кей-кара не требуется обычное для прочих авто удостоверение о наличии парковочного места.
rdf:langString
Keijidōsha (jap:軽自動車, fon:/keːdʑidoːɕa/) (på engelska även kallat kei car) är en biltyp som finns i Japan. Namnet betyder "lätta bilar", då de är små bilar med små motorer som åtnjuter skattemässiga fördelar i Japan. Dessa bilar finns i olika versioner, från personbilar till lastbilar (Keitora (軽トラ)). Även vissa motorcyklar räknas till gruppen. Kraven har ändrats över tiden enligt nedan:
rdf:langString
rdf:langString
Kei car
rdf:langString
Kei-Car
rdf:langString
Kei car
rdf:langString
Keijidōsha
rdf:langString
Vetture Keicar
rdf:langString
Kei car
rdf:langString
軽自動車
rdf:langString
경자동차
rdf:langString
Kei car
rdf:langString
Kei car
rdf:langString
Kei car
rdf:langString
Кей-кар
rdf:langString
Keijidōsha
rdf:langString
輕型車
rdf:langString
Кей-кар
xsd:integer
227690
xsd:integer
1120747462
rdf:langString
right
xsd:integer
1958
1960
1972
rdf:langString
vertical
xsd:integer
1972
rdf:langString
Mazda-r360-coupe01.jpg
rdf:langString
Suzulight ss 01.JPG
xsd:integer
200
rdf:langString
Un kei car o keicar (K-car) (軽自動車, keijidōsha, pronunciat keːdʑidoːɕa), que en català vol dir "automòbil (自動車, jidōsha) lleuger (軽, kei)" també coneguts fora del Japó com a ultramini o microcotxe japonés, és un tipus de classificació d'automòbils al Japó per mida i motorització, en aquest cas el més xicotet permés per a circular per les carreteres del país. Existeixen classificacions similars per als i els . Aquest tipus d'automòbils són l'equivalent generalment del segment A (cotxe urbà) a la Unió Europea. La classificació de kei car fou creada pel govern japonés l'any 1949 i les regulacions han estat revisades en diverses ocasions des de llavors. Aquestes regulacions especifiquen la mida màxima del vehicle i la cilindrada i potència del motor, fent així que els consumidors puguen gaudir de diversos beneficis fiscals i d'assegurances. En les zones rurals de diverses prefectures aquests vehicles estàn exempts de l'obligació de tindre un lloc d'aparcament. Els kei car han estat molt exitosos al Japó, arribant a ser més d'un terç de les vendes de cotxes nous al mercat domèstic japonés l'any 2016, tot i haver baixat del rècord del 40% dels vehicles comercialitzats l'any 2013 després que el govern incrementara en un 50% els imposts als kei car l'any 2014. El 2018, set dels deu vehicles més comercialitzats eren kei car, inclosos els quatre més venuts, tots ells microvolums: Honda N-BOX, , i Daihatsu Tanto. Isuzu és l'únic fabricant que mai ha produït ni comercialitzat un kei car, ni per a passatgers ni comercial. No obstant això, als mercats d'exportació, el nínxol dels kei car és massa específic i reduït per a ser profitós. Existeixen excepcions remarcables com el Suzuki Alto, el Daihatsu Cuore i el , que foren exportats amb èxit durant la dècada de 1980 i 1990 del segle XX. Els kei car no només són populars entre la població envellida i rural, sinó també entre els joves degut als seus preus econòmics. Encara que la majoria de kei car són dissenyats i produïts al Japó, va existir un model de la companyia Smart, l'Smart K que va ser produït amb les especificacions d'un kei per tal d'esser comercialitzat al Japó. El model britànic 600 també ha rebut la qualificació de kei car.
rdf:langString
Als Kei-Car (japanisch 軽自動車, keijidōsha wörtlich „Leichtautomobil“) werden in Japan Kleinstwagen bezeichnet, für die Hubraum- und Größenbeschränkungen gelten. Sie bilden die mit Abstand beliebteste Fahrzeugklasse in Japan. Eine staatliche Förderung durch finanzielle Anreize bei Steuern, der Maut und Parkkosten sorgen neben der Befreiung zur Nachweispflicht eines eigenen PKW-Stellplatzes und der geringen Unterhalts- und Anschaffungskosten für eine hohe Nachfrage. 2020 waren 40 % der zugelassenen japanischen Autos Kei-Cars.
rdf:langString
Un kei car (K-car) (軽自動車, keijidōsha, pronunciado keːdʑidoːɕa) es una categoría fiscal de automóviles utilizada en Japón, que tiene reducciones en impuestos y seguros. Un kei car puede ser un turismo, un automóvil todoterreno o una furgoneta. Para los parámetros europeos, un kei car de cuatro plazas se clasifica como del segmento A. Esta idea se originó tras la Segunda Guerra Mundial, cuando la mayoría de los japoneses no podían adquirir un automóvil, pero tenían presupuesto para una motocicleta. El kei car fue creado para promover el crecimiento de la industria automovilística, para fomentar la utilización de vehículos pequeños y económicos, así como para ofrecer alternativas en los métodos de reparto de bienes y personas de pequeñas empresas y negocios locales. Tienen limitada su capacidad de motor y su potencia, con los incentivos de una menor tasa impositiva y de pólizas de seguros reducidas. Antiguamente estaban también exentos del certificado de existencia de aparcamiento, obligatorio en Japón. En general, los vehículos kei llevan matrículas amarillas, por lo que se han ganado el apodo de «coches de matrícula amarilla» (amarilla con caracteres negros para uso privado; y viceversa para vehículos comerciales), en algunos de los países del ámbito anglo e hispanoparlantes. Como las limitaciones se quedan en el marco técnico y mecánico, hay modelos con motor con turbocompresor, tracción total, transmisión automática y CVT y con equipamiento avanzado como navegador por GPS, aire acondicionado y ayudas a la conducción.
rdf:langString
Kei car (or keijidōsha, kanji: 軽自動車, "light automobile", pronounced [keːdʑidoːɕa]), known variously outside Japan as Japanese city car or Japanese microcar, is the Japanese vehicle category for the smallest highway-legal passenger cars with restricted dimensions and engine capacity. Similar Japanese categories exist for microvans, and kei trucks. These vehicles are most often the Japanese equivalent of the EU A-segment (city cars). The kei car category was created by the Japanese government in 1949, and the regulations have been revised several times since. These regulations specify a maximum vehicle size, engine capacity, and power output, so that owners may enjoy both tax and insurance benefits. In most rural areas they are also exempted from the requirement to certify that adequate parking is available for the vehicle. Kei cars have become very successful in Japan, consisting of over one-third of domestic new-car sales in fiscal 2016, despite dropping from a record 40% market share in 2013, after the government increased the kei-car tax by 50% in 2014. In 2018, seven of the 10 top-selling models were kei cars, including the top four, all boxy passenger vans: Honda N-Box, Suzuki Spacia, Nissan Dayz, and Daihatsu Tanto. Isuzu is the only current Japanese automobile manufacturer that has never offered a kei-sized vehicle for either private ownership or commercial trucks and microvans. In export markets, though, the genre is generally too specialized and too small for most models to be profitable. Notable exceptions exist, though, for instance the Suzuki Alto and Daihatsu Cuore, which were exported consistently from around 1980. Kei cars are not only popular with the elderly, but they are also popular with youths, especially younger families because of their affordability and ease of use. Nearly all kei cars have been designed and manufactured in Japan, but a version of the German-made Smart was briefly imported and officially classified as a kei car, and since then, the British Caterham 7 160 has also received such classification.
rdf:langString
Les keijidōsha (軽自動車, véhicule léger), ou « Kei cars » en anglais (parfois appelées « midget » en français), sont de petites automobiles vendues au Japon et qui bénéficient d'avantages variés et en particulier de taxes et de primes d'assurances réduites.
rdf:langString
경자동차(일본어: 軽自動車 게에지도오샤[*], keicar, K-car)는 660cc 이하의 배기량를 가진 소형 자동차로 일본에서 사용되는 자동차 종류의 하나이다. 대한민국의 경자동차와 마찬가지로 각종 세제혜택으로 인해 일본에서 인기가 높다. 경자동차의 역사는 제2차 세계 대전이 끝난 시기까지 거슬러 올라간다. 당시 일본인들은 전쟁으로 인해 오토바이 구매력은 있었으나, 를 구매할 수 있는 사람은 매우 적었다. 당시의 자동차 산업을 육성하고 자영업자들의 저렴한 운송 수단을 지원하기 위해 정부차원에서 경자동차 규격이 제정되었다. 경자동차 규격은 크기와 엔진 마력수에 제한을 두기 때문에, 자동차 제조사들은 수많은 신기술을 집약하는데 집중해 왔다.
rdf:langString
Le Keicar (scritto anche Kei car), o K-car oppure keijidōsha (軽自動車 keijidousha?), veicolo leggero in giapponese, sono dei piccoli veicoli, sia vetture che mezzi commerciali, principalmente pensati per il mercato giapponese: in questa nazione infatti tali vetture godono di tariffe assicurative più basse e le ridotte dimensioni richiedono un minore spazio per il parcheggio, che sia di proprietà dell'automobilista o in affitto, requisito per poter possedere un veicolo. Questi standard ridotti nascono nel periodo successivo alla fine della seconda guerra mondiale, mentre il Giappone era impegnato nella ricostruzione e, in generale, non esisteva una grande disponibilità economica da investire in un veicolo. Il Governo decise allora, per promuovere lo sviluppo dell'industria automobilistica e per favorire il proprio sistema distributivo, di emanare una legislazione che ha dato vita alle Keicar. Tutte le Keicar vengono identificate da una targa di riconoscimento. Le vetture destinate ad uso privato si riconoscono per la loro targa a fondo giallo con i numeri in nero, mentre nei veicoli commerciali il colore di fondo è il nero mentre i numeri sono in giallo. In questo segmento di mercato la competizione tra i vari produttori è molto forte e questo ha fatto sì che ogni nuovo modello proponga prestazioni e equipaggiamento sempre migliori. Spesso queste vetture si pongono all'apice dello sviluppo tecnologico e le soluzioni introdotte sulle Keicar vengono poi utilizzate su tutta la gamma di vetture prodotte dal costruttore. Tra gli equipaggiamenti di queste vetture si possono ritrovare: motori turbo, aria condizionata, trasmissione automatica, quattro ruote motrici, sistemi di navigazione e propulsione ibrida elettrica/benzina.
rdf:langString
軽自動車（けいじどうしゃ）は、現行の道路運送車両法からすれば、日本の自動車の分類の中で最も小さい規格に当てはまる、排気量660 cc以下の三輪、四輪自動車のこと。125 cc超250 cc以下（側車付きの場合は、50 ccを超え250 cc以下）の二輪車も指す。自動車は軽三輪、軽四輪、二輪車は軽二輪ともいう。一般的には単に軽と呼ばれる事が多い。 元来は日本国外のなどの一種であったが、現在はより本格的な自動車として別種のものと認識されている。
rdf:langString
Kei car of keijidōsha [keːdʑidoːɕa]? (軽自動車, letterlijk: licht voertuig) is een Japanse variant van de dwergauto. Door middel van vastgelegde maximale afmetingen en vermogen levert de kei car belastings- en verzekeringsvoordeel op aan de eigenaren. De eerste wetgeving omtrent deze kleine wagens ontstond in 1949, waardoor een groter deel van de bevolking zich een auto kon veroorloven. Op zijn beurt zorgde de introductie van de kei car voor een bevordering van de Japanse auto-industrie. In 2013 was 40% van de nieuw verkochte auto's in Japan een kei car.
rdf:langString
Kei car (jap. 軽自動車 kei-jidōsha; dosł. „lekki samochód”) – powstały w Japonii segment małych pojazdów różnego typu – osobowych, minivanów, SUV-ów, dostawczych, półciężarówek, a także samochodów sportowych. Kei cary charakteryzują się relatywnie niewielkimi wymiarami, ułatwiającymi manewrowanie w ciasnych arteriach gęsto zaludnionych metropolii. Wobec tego typu samochodów japońskie prawo przewiduje różne ulgi wobec właścicieli, takie jak niższe stawki podatków i ubezpieczenia.
rdf:langString
Kei car (K-car), também conhecido como keijidōsha (軽自動車 veículo a motor leve), é uma categoria japonesa de modelos de porte mini que gozam de vantagens tributárias e securitárias. Esse tipo de categoria de carros surgiu após a Segunda Guerra Mundial como um incentivo do governo para reconstruir a indústria automobilística do país, e perdura até os dias de hoje, com algumas modificações ao longo do tempo. Apesar de serem carros designados principalmente para pessoas de baixa renda, atualmente esses carros se dividem em vários segmentos como hatches, monovolumes, utilitários, etc. Muito desses carros possuem recentes inovações tecnológicas como câmbio automático (principalmente CVT), tração dianteira, traseira e nas quatro rodas, GPS, e bons resultados em crash tests.
rdf:langString
Keijidōsha (jap:軽自動車, fon:/keːdʑidoːɕa/) (på engelska även kallat kei car) är en biltyp som finns i Japan. Namnet betyder "lätta bilar", då de är små bilar med små motorer som åtnjuter skattemässiga fördelar i Japan. Dessa bilar finns i olika versioner, från personbilar till lastbilar (Keitora (軽トラ)). Även vissa motorcyklar räknas till gruppen. Bilarna gynnas av skatter, parkeringsregler (i Japan kan det krävas parkeringsplats för att få köpa bil) och försäkringsregler – dessutom är de ofta mycket bränslesnåla. De byggs enligt specificerade regler som gör dem korta, accelerationssvaga och lätta. Kraven har ändrats över tiden enligt nedan: De första regulationerna var för strikta för att fordon byggda enligt dem skulle bli populära; endast en handfull små tillverkare försökte sig på att bygga fordon i kategorin. Det var inte förrän regulationerna lättades 1955 så att tvåtaktare med 360cc blev tillåtna som verklig serieproduktion av keijidōshas kom igång, med Suzukis Suzulight. Den följdes av Subarus "360" 1958, och därefter växte kei-klassen stadigt fram till 1970. Starkare regler för avgasrening gjorde de små motorerna svagare och svagare under sjuttiotalet, och klassens framtid verkade osäker. Efter att motorstorleken ökades för 1976 upplevde Kei-bilarna tillväxt igen, med nya tillverkare och en mängd nya modeller. Bilarna får speciella nummerplåtar (gula med svart text för personbilar, svarta med gul text på kommersiella fordon). Fram till och med årsskiftet 1974/75 använde Keijidōshas den minsta skyltstorleken, 125 x 230 mm, men därefter infördes skyltar av samma storlek som vanliga bilar använde (medium: 330 x 165 mm). Det var också då de typiska gula plåtarna introducerades, innan ansågs det tillräckligt att de var av mindre format. Eftersom de har så strikta krav, tvingas tillverkarna bygga in speciell teknologi i bilarna. Bilarna finns att köpa här och var utanför Japan, men är relativt ovanliga förutom i Sydostasien. Fördelen för den japanska staten är att bilarna släpper ut lite koldioxid och tar lite plats. Till nackdelarna hör att de är farliga vid kollision, tröttsamma att köra och låter mycket. 35 procent av alla japanska bilar är av typen, cirka 26 miljoner bilar.
rdf:langString
輕型車（日语：軽自動車／けいじどうしゃ Kei jidōsha，又稱K-Car）是日本交通相關法令制定的一種微型車，根據車輛結構可分爲「二輪輕型車」（俗稱「軽二輪」，125cc以上、250cc以下的摩托車）、「三輪輕型車」（俗稱「軽三輪」，660cc以下的機動三輪車）和「四輪輕型車」（俗稱「軽四輪」，660cc以下的汽車）三種類型。日本海外對輕型車的印象只限於四輪的輕型車，包括轎車、轎跑車、開篷車、客貨車、、等各種車輛類別，車牌顏色為黃底黑字（自用車）及黑底黃字（營業車）。 輕型車是配合日本政府的汽車稅制而推出，排气量從二戰後四行程必須低於 150c.c.，二行程必須低於100c.c.、1955年的360cc、1970年代的550cc，演進到現今的660cc。輕四輪其體積3400mm×1480mm×2000mm以內、核载4人或以下、貨物積載350kg或以下，而售價也比一般汽車便宜。在日本這種廉價汽車深受日本人的喜愛，在日本大多數地區購買這類小型汽車依法不需自備停車位，尤其是在大眾運輸不發達的偏僻村落甚為普及，而目前日本經濟低迷的前提下的輕型自動車佔銷售比也逐步提高。除了一般代步和載貨外，亦有不少愛好者改裝輕型車來參與賽車運動。而這樣的車款在印度等東南亞中等收入國家便因為廉價而深受歡迎，鈴木便因此成為知名的輕型車生產商，還推出了許多針對這類市場的各式功能車款。
rdf:langString
Кей-кар, Kei car, K-cars или кэйдзидося (яп. 軽自動車 кэйдзидо:ся, букв. «лёгкий автомобиль») — японская категория малых транспортных средств, в том числе легковых автомобилей, фургонов и пикапов. Категория кей-кар была создана японским правительством в 1949 году, после чего её нормативы несколько раз пересматривались. Эти нормативы определяют максимальные размеры транспортного средства, объём и мощность двигателя. Владельцы попадающих под эти ограничения транспортных средств пользуются налоговыми и страховыми льготами. Также в большинстве сельских районов Японии для использования кей-кара не требуется обычное для прочих авто удостоверение о наличии парковочного места. Кей-кары пользуются большим успехом в Японии — в фискальном 2016 году они составили более трети продаж новых автомобилей, хотя их доля и упала с рекордных 40 % в 2013 году. Однако, машины этой категории слишком маленькие и специализированные, чтобы большинство моделей могли быть прибыльными на зарубежных рынках. К заметным исключениям относятся модели Suzuki Alto и Suzuki Jimny, регулярно поставлявшиеся на экспорт примерно с 1980 года. Большинство кей-каров разработаны и произведены в Японии, но порою в Японию импортировались для продажи в качестве кей-каров и иностранные модели.
rdf:langString
Kei cars, K-cars, або keijidōsha (軽 自动 车, літ. «Компактний автомобіль»; вимова |keːdʑidoːɕa|) — японська категорія малих транспортних засобів, у тому числі легкових автомобілів, фургонів та пікапів.
xsd:nonNegativeInteger
33792
