Judgment (law)

rdf:langString Sentència

rdf:langString Dins del món jurídic, una sentència és la resolució dictada per un jutge o tribunal que decideix definitivament un plet. La sentència declara o reconeix el dret o raó d'una de les parts litigants, obligant l'altra a complir-la. En dret penal, la sentència d'un tribunal absol o condemna l'acusat, imposant-li la pena corresponent. S'anomena també sentència el document que recull aquesta resolució. Una sentència constitueix l'últim acte explícit d'un procés regit per un jutge, així com l'acte simbòlic principal relacionat amb la seva funció. La sentència generalment pot incloure un decret d', una multa i/o altres càstigs contra un per un delicte. Les persones empresonades per delictes múltiples solen complir una pena concurrent (en què el període d'empresonament equival a la durada de la pena més llarga quan totes les sentències es compleixen juntes al mateix temps), mentre que altres compleixen la pena consecutiva (en què el període d'empresonament és igual a la suma de totes les sentències complertes seqüencialment, o una després de l'altra). les sentències addicionals inclouen les de tipus intermedi, que permeten a un reclús estar en llibertat durant unes 8 hores al dia per motius de treball; les de tipus determinat, que es fixen en un nombre de dies, mesos o anys; i les de tipus indeterminat o bifurcat, que exigeixen que el període mínim es compleixi en un entorn institucional com una presó, seguit d'un «temps al carrer», és a dir, un període de llibertat supervisada o de llibertat condicional fins que s'hagi complert la sentència total. Aquests tipus de 'llibertat controlada' són una mesura alternativa a una pena privativa de llibertat, com la presó o l'arrest domiciliari, i que és possible imposar a la sentència quan es compleixen certs requisits establerts en la llei, que li permet al condemnat per un delicte complir la seva sanció penal en llibertat, encara que subjecte a certes obligacions o sota certes condicions, per exemple, no cometre nous delictes o . en cas d'incomplir aquestes condicions, la persona a la qual es li ha concedit la llibertat condicional ha de complir la seva condemna a la presó. Si una sentència es redueix a un càstig menys sever, llavors es diu que la sentència ha estat "mitigada" o "commutada". Rares vegades (depenent de les circumstàncies), els càrrecs de assassinat són "mitigats" i reduïts a càrrecs d'homicidi. No obstant això, en certs sistemes legals, un acusat pot ser castigat més enllà dels termes de la sentència (per exemple, estigma social, pèrdua de beneficis governamentals, o col·lectivament, les conseqüències col·laterals de càrrecs criminals). Les lleis generalment especifiquen les penes més altes que es poden imposar per certs delictes, i les pautes o directrius de sentència sovint marquen les penes mínimes i màximes de presó que es poden imposar a un delinqüent, que després es deixen a la discreció del tribunal de primera instància. No obstant això, en algunes jurisdiccions, els fiscals tenen una gran influència sobre les penes efectivament imposades, en virtut de la seva discreció per decidir de quins delictes acusar el delinqüent i de quins fets intentaran provar o demanar a l'acusat que ho estipuli en un acord de declaració de culpabilitat. S'ha argumentat que els legisladors tenen un incentiu per promulgar sentències més dures que les que els agradaria que s'apliquessin al típic acusat, ja que reconeixen que la culpa d'un rang de sentències inadequat per gestionar un crim particularment atroç recauria en els legisladors, però la culpa per càstigs excessius recauria en els fiscals. La llei de sentències a vegades inclou penes molt més dures de l'habitual quan s'apliquen certs fets. Per exemple, la llei penal estatunidenca contra els crims reiterats fets amb armes de foc o la llei contra els delinqüents habituals, poden sotmetre a un acusat a un augment significatiu de la seva condemna si comet un tercer delicte d'aquest tipus.