Juan Carlos I of Spain

rdf:langString Joan Carles I d'Espanya

rdf:langString Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI. Ostenta de manera vitalícia el títol de rei i és capità general de les Forces Armades a la reserva, encara que no exerceix funcions constitucionals sinó només protocol·làries com a membre de la Família Reial. El juny de 2019, cinc anys després de la seva abdicació, va anunciar la seva retirada definitiva de la vida pública i institucional. Joan Carles és el net d'Alfons XIII, l'últim rei d'Espanya abans de l'abolició de la monarquia el 1931 i la posterior declaració de la Segona República espanyola. Joan Carles va néixer a Roma durant l'exili de la seva família. El Generalísimo Francisco Franco es va fer càrrec del govern d'Espanya després de la seva victòria a la Guerra Civil espanyola el 1939; així i tot, el 1947 es va afirmar la condició d'Espanya com a monarquia i es va aprovar una llei que permetia a Franco triar el seu successor. El pare de Joan Carles, Joan de Borbó i Battenberg, era el tercer fill del rei Alfons i va renunciar a les seves reivindicacions al tron el gener de 1941. Franco veia Joan de Borbó com a massa liberal, i el 1969 va decidir que Joan Carles fos el seu successor com a cap d'Estat. Va exercir funcions interines com a cap d'Estat durant la malaltia de Franco. Joan Carles va ser proclamat cap d'Estat el 22 de novembre de 1975, després de la mort de Francisco Franco, d'acord amb la Llei de Successió del Cap d'Estat de 1947 i la Llei de 22 de juliol de 1969. S'esperava que Joan Carles continués el llegat franquista, però poc després de la seva proclamació va introduir reformes per desmantellar el règim franquista i iniciar la transició espanyola cap a la democràcia. Això va provocar l'aprovació de la Constitució espanyola de 1978, ratificada per referèndum popular el 6 de desembre de 1978 i promulgada el 27 de desembre del mateix any, que va restablir una monarquia constitucional. La Constitució espanyola reconeix expressament a Joan Carles com a «Rei d'Espanya i legítim hereu de la dinastia històrica de Borbó». La Constitució confereix a la seva dignitat el rang de símbol de la unitat nacional i cap de l'Estat. El paper de rei en la Transició espanyola i la seva intervenció durant l'intent de cop d'Estat del 1981, el seu suport a la unitat europea i la seva contribució a l'hora d'estrènyer relacions diplomàtiques han estat objecte de diversos homenatges, reconeixements, premis i guardons internacionals. Sobre el seu paper durant els primers anys del seu regnat, la revista Time publicaria que el rei Joan Carles va sorgir «com un dels herois més sorprenents i inspiradors de la llibertat del segle xx, al desafiar un intent de cop militar que pretenia subvertir la jove democràcia postfranquista d'Espanya». El 2008, va ser considerat el líder més popular de tota Iberoamèrica. La seva imatge davant els mitjans de comunicació i davant l'opinió pública va començar a deteriorar-se arran del cas Nóos, un judici per corrupció que implicava directament a una de les seves filles, la infanta Cristina, i que culminaria amb l'ingrés a presó de l'espòs d'aquesta, Iñaki Urdangarín. Després, el 2012, el monarca va patir un accident a Botswana pel qual va haver de ser evacuat a Espanya; per aquest contratemps es va saber que el rei havia viatjat a país africà per a participar en una cacera d'elefants patrocinada per influents homes de negocis saudites i organitzada per la seva llavors amant Corinna zu Sayn-Wittgenstein, més coneguda com a Corinna Larsen. El juny de 2014 va abdicar en el seu fill Felip, que va pujar al tron com Felipe VI d'Espanya. Es va decretar, però, que Joan Carles conservés de manera vitalícia i honorífica el títol de rei, el tractament de majestat i honors anàlegs als de l'hereu de la Corona. Cinc anys després, el 2019, va comunicar que abandonava definitivament la vida institucional, i un any més tard, a causa de les creixents sospites de corrupció, va ser privat pel seu fill Felip VI de l'assignació pressupostària que percebia de la Casa Reial. El 3 d'agost de 2020, la Casa Reial espanyola va anunciar la seva sortida del país, després d'enviar una carta al seu fill en què justificava la seva decisió arran de la repercussió pública de «certs esdeveniments passats» de la seva vida privada, relacionats amb les investigacions dutes a terme per la justícia suïssa i posteriorment espanyola per presumptes casos de corrupció i enriquiment il·lícit gràcies als suposats vincles amb empreses de l'Aràbia Saudita. Encara no dos anys després d'haver fugit, Joan Carles I va tornar a Espanya en un «viatge personal» del seu exili a Abu Dhabi. Diversos mitjans van assegurar que el rei emèrit s'hostatjaria a la casa de Sanxenxo del seu amic regatista Pedro Campos, abans de viatjar a Madrid per a reunir-se amb el seu fill Felip VI, i després tornar a Abu Dhabi.