Jewish emancipation

http://dbpedia.org/resource/Jewish_emancipation an entity of type: WikicatSocialMovements

Эмансипа́ция евре́ев — процесс освобождения от ограничений в правах представителей еврейского этноса и иудейского вероисповедания, происходивший в государствах Европы и Америки, а также Османской империи в основном с XVIII века. rdf:langString
犹太解放运动(英語:Jewish emancipation)是欧洲犹太人权利自18世纪起从外在和内在同时争取的这一进程。包括同等公民权利的认定,以及个人公民身份的授予等。成果来自于社区内的努力,使得得以整合进入社会而成为公民。这一运动随着启蒙时代与同时期的犹太启蒙运动开始,自18世纪末起逐渐地发展直至20世纪初截止。许多国家废除或终止了之前针对当地犹太人的歧视性法律。在解放前,大多数欧洲的犹太人被迫居住于远离其他社会的犹太区。解放是欧洲犹太人那时的一个主要目标,希望他们的社群能够整合进入主流社会并接受良好教育。许多犹太人在拿到完全公民身份后,在欧洲文明社会中开始在政治和文化上变得激进。他们移民到可以提供更好社会经济机会的国家,比如英国和美洲。后来,尤其当遇到一些如俄罗斯帝国之类的压迫性政权或是持续的反犹主义发生时,一些欧洲犹太人转向了革命运动,如社会主义和锡安主义。 rdf:langString
يُشير مفهوم تحرر اليهود (بالإنجليزية: Jewish emancipation)‏ إلى العملية الخارجية (والداخلية مثل هاسكالا) في مختلف دول أوروبا المتمثلة في القضاء على المعوقات اليهودية، مثل كوتا اليهودية، التي خضع لها اليهود الأوروبيون في ذلك الوقت، والاعتراف باليهود باعتبارهم مؤهلون للمساواة وحقوق المواطنة. وقد تضمنت هذه العمليات جهود أفراد المجتمع من الداخل لقبول اليهود بينهم. حدثت العمليات بشكل تدريجي بين أواخر القرن الثامن عشر وأوائل القرن العشرين. وجاء تحرر اليهود في أعقاب عصر التنوير وحركة هاسكالا التنويرية اليهودية. ألغت دول مختلفة القوانين التمييزية السابقة المطبقة على اليهود على وجه التحديد في أماكن إقامتهم. قبل بدء عمليات التحرر، كان أغلب اليهود معزولين في مناطق سكنية بعيدة، تُدعى الغيتو، عن بقية المجتمع؛ إذ عُدَّ التحرر هدفًا رئيسيًا لليهود الأوروبيين في ذلك الوقت، والذين عملوا لتحقيق الإدماج الاج rdf:langString
L'emancipació dels jueus fou el procés extern (i intern) en diverses nacions europees per eliminar les restriccions a les quals era sotmès el poble jueu, i reconèixer que els jueus tenien el dret a la igualtat i a la ciutadania en una base comunal, i no només individual. Va incloure esforços de la comunitat per integrar-se a les seves societats com a ciutadans, i va ocórrer gradualment entre finals del segle xviii (amb la Il·lustració i l'Haskalà) i principis del segle xx. rdf:langString
Als jüdische Emanzipation bezeichnet man den Weg der Juden vom Rand der christlichen Mehrheitsgesellschaft, wo sie eine rechtlich, religiös und sozial diskriminierte Minderheit waren, in die Mitte der Gesellschaft. Ihre Eingliederung begann mit der Haskala, einer Bewegung, die in den 1770er und 1780er Jahren in Berlin und Königsberg entstand, und führte im Laufe der Aufklärung schließlich auch zur Anerkennung als gleichberechtigte Staatsbürger. rdf:langString
Kiel juda emancipiĝo aŭ juda emancipado oni nomas la vojon de la judoj ekde la rando de la kristana plimulta socio, kie ili estis jure, religie kaj socio diskriminaciita malplimulto, en la centron de la socion. Ilia integrado resp. integriĝo komenciĝis per la rekono kiel egalrajtaj civitanoj ekde la epoko de klerismo. La termino „juda emancipado“ aperas ekde 1817. Ĝis tiam oni priskribis la temon kiel „civitana plibonigo“, „naturaligo“ aŭ „egalstatigo“ de la judoj. rdf:langString
La emancipación de los judíos de Europa, más conocida como la emancipación judía, fue el proceso que tuvo lugar en gran parte de los Estados de Europa a partir de la segunda mitad del siglo XVIII hasta principios del siglo xx, que conllevaba sobre todo la eliminación de las restricciones impuestas a los judíos y su equiparación con los demás ciudadanos, aplicándoles la igualdad de trato como ciudadanos de pleno derecho.​​ El proceso, que pretendía acabar con siglos de racismo, discriminación y aislamiento de la , se desarrolló en el marco de la Ilustración, tanto en el plano externo (como la eliminación de las ) como en el plano interno, representado por la Ilustración judía (Haskalá) y el esfuerzo de las comunidades judías por integrarse en las sociedades locales de forma completa. Aunque rdf:langString
Jewish emancipation was the process in various nations in Europe of eliminating Jewish disabilities, e.g. Jewish quotas, to which European Jews were then subject, and the recognition of Jews as entitled to equality and citizenship rights. It included efforts within the community to integrate into their societies as citizens. It occurred gradually between the late 18th century and the early 20th century. rdf:langString
L'émancipation des Juifs désigne le processus de libération des Juifs en Europe et dans le monde, qui leur a permis d'obtenir la citoyenneté et la pleine égalité de leurs droits avec leurs concitoyens. rdf:langString
L‘emancipazione degli ebrei fu un processo esterno ed interno che si sviluppò in varie nazioni e vide l'espansione dei diritti della popolazione ebraica d'Europa, compreso il riconoscimento dei diritti di cittadini paritari, e l'assegnazione formale di cittadinanza ai singoli individui. Comprese l'impegno nell'ambito delle varie comunità di integrarsi nella società come cittadini. Occorse gradualmente a partire dal XVIII secolo fino al XX secolo. L'emancipazione ebraica fece seguito all'Età dell'Illuminismo e alla concomitante Haskalah (Illuminismo ebraico). Varie nazioni abrogarono o sostituirono precedenti leggi discriminatorie applicate in particolare contro ebrei nei loro luoghi di residenza. Prima dell'emancipazione, la maggior parte degli ebrei erano isolati in zone residenziali ai m rdf:langString
De emancipatie van de Joden is de langzaam verlopen gelijkstelling of emancipatie van de Joden aan de andere burgers of onderdanen. In het christelijke Europa werden de Joden vanwege hun afkomst en godsdienst eeuwenlang als vreemdelingen gezien. Ook het geboorterecht gold voor Joden niet. Joden mochten geen land bezitten, bepaalde beroepen niet uitoefenen, geen lid van gilden zijn en werden op tal van manieren gediscrimineerd. Het antisemitisme werd in het recht vastgelegd. rdf:langString
Emancypacja Żydów – wewnętrzny i zewnętrzny proces wyswobadzania się Żydów w Europie spod dyskryminujących regulacji prawnych, dążący do formalnego nadania obywatelstwa Żydom i zrównania ich praw z innymi. Proces ten trwał od schyłku XVIII do początku XX wieku. Częścią tego procesu były przeobrażenia wewnątrz wspólnot w celu ich obywatelskiej integracji z otaczającymi społecznościami. Dążenie do emancypacji Żydów zainicjowały przemiany epoki Oświecenia oraz wtórującego mu oświecenia żydowskiego, zwanego Haskalą. Kolejne państwa sukcesywnie odrzucały lub zastępowały wcześniejsze akty prawne, ukierunkowane na dyskryminację mieszkańców żydowskich. Przed emancypacją, w wielu częściach Europy Żydzi musieli mieszkać w wytyczonych dzielnicach, zwanych gettami, izolowanych od reszty społeczeństwa. rdf:langString
A Emancipação judaica foi o processo interno e externo de libertação dos judeus da Europa, incluindo o reconhecimento de seus direitos como cidadãos iguais e a concessão formal de sua cidadania como indivíduos. Tal processo ocorreu gradualmente entre o final do século XVIII e o início do século XX. Esse movimento acompanhou o Iluminismo e o Haskalá e contribuiu para a abolição das leis discriminatórias que eram aplicadas especificamente contra os judeus em vários países. Antes da emancipação a maioria dos judeus era praticamente "trancada" do resto da sociedade, portanto, a emancipação foi uma importante vitória dos judeus europeus daquela época. rdf:langString
rdf:langString Jewish emancipation
rdf:langString تحرر اليهود
rdf:langString Emancipació dels jueus
rdf:langString Jüdische Emanzipation
rdf:langString Juda emancipiĝo
rdf:langString Emancipación judía
rdf:langString Émancipation des Juifs
rdf:langString Emancipazione ebraica
rdf:langString Emancipatie van de Joden
rdf:langString Emancypacja Żydów
rdf:langString Эмансипация евреев
rdf:langString Emancipação judaica
rdf:langString 犹太解放运动
xsd:integer 1022009
xsd:integer 1104892513
rdf:langString L'emancipació dels jueus fou el procés extern (i intern) en diverses nacions europees per eliminar les restriccions a les quals era sotmès el poble jueu, i reconèixer que els jueus tenien el dret a la igualtat i a la ciutadania en una base comunal, i no només individual. Va incloure esforços de la comunitat per integrar-se a les seves societats com a ciutadans, i va ocórrer gradualment entre finals del segle xviii (amb la Il·lustració i l'Haskalà) i principis del segle xx. Diverses nacions van abolir o reemplaçar lleis discriminatòries contra els jueus. Abans de l'emancipació, la major part de jueus eren apartats de la resta de la societat en zones residencials; l'emancipació era un dels objectius centrals entre els jueus europeus, que van treballar a les seves comunitats per aconseguir la integració en la majoria de societats i una millor educació. Molts van ser actius en l'àmbit polític i cultural a la societat civil europea a mesura que els jueus aconseguien la ciutadania plena. Van emigrar a països que oferien millors oportunitats socials i econòmiques, com l'Imperi Rus i França. Alguns es van passar al socialisme, i altres al nacionalisme jueu, el sionisme.
rdf:langString يُشير مفهوم تحرر اليهود (بالإنجليزية: Jewish emancipation)‏ إلى العملية الخارجية (والداخلية مثل هاسكالا) في مختلف دول أوروبا المتمثلة في القضاء على المعوقات اليهودية، مثل كوتا اليهودية، التي خضع لها اليهود الأوروبيون في ذلك الوقت، والاعتراف باليهود باعتبارهم مؤهلون للمساواة وحقوق المواطنة. وقد تضمنت هذه العمليات جهود أفراد المجتمع من الداخل لقبول اليهود بينهم. حدثت العمليات بشكل تدريجي بين أواخر القرن الثامن عشر وأوائل القرن العشرين. وجاء تحرر اليهود في أعقاب عصر التنوير وحركة هاسكالا التنويرية اليهودية. ألغت دول مختلفة القوانين التمييزية السابقة المطبقة على اليهود على وجه التحديد في أماكن إقامتهم. قبل بدء عمليات التحرر، كان أغلب اليهود معزولين في مناطق سكنية بعيدة، تُدعى الغيتو، عن بقية المجتمع؛ إذ عُدَّ التحرر هدفًا رئيسيًا لليهود الأوروبيين في ذلك الوقت، والذين عملوا لتحقيق الإدماج الاجتماعي في مجتمعات الأغلبية والالتزام بممارسات التعليم الأوسع نطاقًا. أصبح العديد منهم ناشطين سياسيًا وثقافيًا داخل المجتمع المدني الأوروبي الأوسع مع حصول اليهود على المواطنة الكاملة. هاجر بعضهم أيضًا إلى بلدان توفر فرصًا اجتماعية واقتصادية أفضل، مثل الإمبراطورية الروسية وفرنسا. انضم بعض اليهود الأوروبيين إلى الاشتراكية والبعض الآخر إلى الصهيونية.
rdf:langString Als jüdische Emanzipation bezeichnet man den Weg der Juden vom Rand der christlichen Mehrheitsgesellschaft, wo sie eine rechtlich, religiös und sozial diskriminierte Minderheit waren, in die Mitte der Gesellschaft. Ihre Eingliederung begann mit der Haskala, einer Bewegung, die in den 1770er und 1780er Jahren in Berlin und Königsberg entstand, und führte im Laufe der Aufklärung schließlich auch zur Anerkennung als gleichberechtigte Staatsbürger. Der Begriff „Juden-Emanzipation“ taucht ab 1817 auf. Bis dahin wurde die Thematik als „bürgerliche Verbesserung“, „Naturalisation“ oder „Gleichstellung“ der Juden beschrieben.
rdf:langString Kiel juda emancipiĝo aŭ juda emancipado oni nomas la vojon de la judoj ekde la rando de la kristana plimulta socio, kie ili estis jure, religie kaj socio diskriminaciita malplimulto, en la centron de la socion. Ilia integrado resp. integriĝo komenciĝis per la rekono kiel egalrajtaj civitanoj ekde la epoko de klerismo. Homaj rajtoj koncedataj sendepende de religia aneco fariĝis distingilo de la civiligita nacioŝtato: unue en Usono per la deklaro de la homrajtoj je Virginio en 1776, poste en Francujo post la franca revolucio de 1789. La 27-an de septembro 1791 la nacia asembleo deklaris la egalrajtigon de ĉiuj francaj judoj. La germanaj ŝtatoj, kiuj diversgrade staris fare de Napoleono sub influo de Francujo, sen limigoj emancipis la judojn, ekzemple la Ĉefduklando Berg kaj la Reĝlando Vestfalio. La germanlingvaj ŝtatoj enkondukis ekde 1797 ĝis 1918 la leĝan egalrajtigon de la judoj ne per unufoja ŝtata suverena akto, sed iom post iom per unuopaj paŝoj, ofte denove limigitaj, kiujn ili dependigis de la sukceso de la „edukpolitiko“ kontraŭ la judaj regato. En Prusujo la judoj fariĝis civitanoj nur per la judoedikto el 1812, la lasta el la reformoj, kiun enkondukis Karl August von Hardenberg. Reviziitaj versioj de la svisa federacia konstitucio garantiis al la judoj en 1866 la rajton de libera elekto de la loĝejo kaj finfine en 1874 ankaŭ la rajton de libera praktikado de ilia religio. Per tio ekde 1874 ĉiuj judoj de okcidenta kaj meza Eŭropo estis samrajtaj civitanoj de siaj ŝtatoj. Nazia Germanujo forprenis per la Nurenbergaj leĝoj el 1935 de la judoj ĉiujn fundamentajn rajtojn, post kiam la nazioj diskriminaciis ilin jam ekde 1933 kaj plej malfrue ekde la komenco de la Dua Mondmilito 1939 ekstermis ilin. La termino „juda emancipado“ aperas ekde 1817. Ĝis tiam oni priskribis la temon kiel „civitana plibonigo“, „naturaligo“ aŭ „egalstatigo“ de la judoj.
rdf:langString La emancipación de los judíos de Europa, más conocida como la emancipación judía, fue el proceso que tuvo lugar en gran parte de los Estados de Europa a partir de la segunda mitad del siglo XVIII hasta principios del siglo xx, que conllevaba sobre todo la eliminación de las restricciones impuestas a los judíos y su equiparación con los demás ciudadanos, aplicándoles la igualdad de trato como ciudadanos de pleno derecho.​​ El proceso, que pretendía acabar con siglos de racismo, discriminación y aislamiento de la , se desarrolló en el marco de la Ilustración, tanto en el plano externo (como la eliminación de las ) como en el plano interno, representado por la Ilustración judía (Haskalá) y el esfuerzo de las comunidades judías por integrarse en las sociedades locales de forma completa. Aunque los judíos ya estaban integrados en sectores como la ciencia, medicina, filosofía, economía o literatura, la integración social y religiosa significaría a la postre la aparición del judaísmo liberal y su separación del judaísmo más halájico, a partir de ese momento llamado ortodoxo. Como resultado de su emancipación, los judíos se vieron más implicados en la sociedad civil, en la vida política y en el ámbito militar, llegando algunos a ostentar altos rangos en conflictos como la Primera Guerra Mundial. Otras consecuencias fueron una emigración judía a países con mejores oportunidades sociales y económicas, como el Reino Unido y Estados Unidos, como también —aunque más tarde— el desarrollo y afiliación a corrientes políticas como el socialismo y el sionismo (aunque este último no se vería muy apoyado hasta después de las olas de antisemitismo de principios del siglo xx). Aunque la emancipación judía se refiere sobre todo a la judería europea, también se considera como tal la concesión de derechos a los judíos en algunos Estados de América bajo regímenes europeos o de procedencia europea, entre ellos Estados Unidos, México (bajo Maximiliano) y Brasil, como también países con comunidades judías procedentes de Europa, como Marruecos.​
rdf:langString Jewish emancipation was the process in various nations in Europe of eliminating Jewish disabilities, e.g. Jewish quotas, to which European Jews were then subject, and the recognition of Jews as entitled to equality and citizenship rights. It included efforts within the community to integrate into their societies as citizens. It occurred gradually between the late 18th century and the early 20th century. Jewish emancipation followed the Age of Enlightenment and the concurrent Haskalah, or Jewish Enlightenment. Various nations repealed or superseded previous discriminatory laws applied specifically against Jews where they resided. Before the emancipation, most Jews were isolated in residential areas from the rest of the society; emancipation was a major goal of European Jews of that time, who worked within their communities to achieve integration in the majority societies and broader education. Many became active politically and culturally within wider European civil society as Jews gained full citizenship. They emigrated to countries offering better social and economic opportunities, such as United Kingdom and the Americas. Some European Jews turned to socialism and others to Zionism.
rdf:langString L'émancipation des Juifs désigne le processus de libération des Juifs en Europe et dans le monde, qui leur a permis d'obtenir la citoyenneté et la pleine égalité de leurs droits avec leurs concitoyens. Si la France a été la première à attribuer la pleine égalité de droits aux Juifs par le vote de l'Assemblée constituante en 1791 au début de la Révolution française, il faut rappeler que le processus d'émancipation a débuté juridiquement avec l'édit de tolérance de Joseph II d'Autriche (1781) qui accorde la liberté de culte aux Protestants comme aux Juifs, l'édit de tolérance de Louis XVI (1787) et en Allemagne avec la conjonction de la philosophie des Lumières et de la Haskalah (dont le plus illustre représentant est Moïse Mendelssohn). L'émancipation se traduit par une série d'actes législatifs par laquelle les États ont reconnu la citoyenneté aux Juifs. En France, la Terreur a empêché un temps chrétiens et juifs de pratiquer leur religion, mais l'égalité de droits a été confirmée sous Napoléon Ier. Dans le reste de l'Europe, l'émancipation qui s'est faite au XIXe siècle, a conduit à la disparition au moins formelle des ghettos et à l'égalité des chances pour les Juifs, en Europe occidentale et en Amérique. Là où elle s'est heurtée à une plus grande opposition, dans l'Empire russe particulièrement, les Juifs se sont plus volontiers tournés vers les mouvements révolutionnaires ou le sionisme.
rdf:langString De emancipatie van de Joden is de langzaam verlopen gelijkstelling of emancipatie van de Joden aan de andere burgers of onderdanen. In het christelijke Europa werden de Joden vanwege hun afkomst en godsdienst eeuwenlang als vreemdelingen gezien. Ook het geboorterecht gold voor Joden niet. Joden mochten geen land bezitten, bepaalde beroepen niet uitoefenen, geen lid van gilden zijn en werden op tal van manieren gediscrimineerd. Het antisemitisme werd in het recht vastgelegd. De Europese verlichting en de daarin doorgevoerde scheiding van kerk en staat gaf de impuls voor de gelijkstelling van alle burgers, christenen en Joden. In Frankrijk waar de Franse Revolutie de Joden en de protestanten emancipeerde was in eerste instantie veel verzet merkbaar. In de meeste landen in de wereld is de juridische gelijkstelling van de Joden voltooid. Als laatste Europese staat schafte het Ottomaanse rijk het dhimmi-systeem in 1908 in zijn geheel af, nadat reeds in 1856 met het Hatt-i Humayun een volledige gelijkberechtiging van niet-moslims in het vooruitzicht was gesteld. De maatschappelijke gelijkstelling wordt in een aantal landen door antisemitisme of haat tegen de Joodse staat Israël bemoeilijkt. In de Sharia worden Joden en christenen gediscrimineerd, met name in het procesrecht waarin hun getuigenis minder waard is dan die van een moslim. Toch zijn de Joden en christenen, "Dhimmi" genoemd, daarin niet rechteloos.
rdf:langString L‘emancipazione degli ebrei fu un processo esterno ed interno che si sviluppò in varie nazioni e vide l'espansione dei diritti della popolazione ebraica d'Europa, compreso il riconoscimento dei diritti di cittadini paritari, e l'assegnazione formale di cittadinanza ai singoli individui. Comprese l'impegno nell'ambito delle varie comunità di integrarsi nella società come cittadini. Occorse gradualmente a partire dal XVIII secolo fino al XX secolo. L'emancipazione ebraica fece seguito all'Età dell'Illuminismo e alla concomitante Haskalah (Illuminismo ebraico). Varie nazioni abrogarono o sostituirono precedenti leggi discriminatorie applicate in particolare contro ebrei nei loro luoghi di residenza. Prima dell'emancipazione, la maggior parte degli ebrei erano isolati in zone residenziali ai margini della società; l'emancipazione fu un importante obiettivo degli ebrei europei di quel tempo, che operarono nelle proprie comunità per raggiungere l'integrazione nella società maggioritaria e un'istruzione più ampia. Molti divennero attivi politicamente e culturalmente all'interno della più vasta società civile europea, man mano che gli ebrei acquisivano la piena cittadinanza. Emigrarono in paesi che offrivano migliori opportunità sociali ed economiche, come ad esempio la Gran Bretagna e le Americhe. In seguito, soprattutto quando confrontati da regimi oppressivi come l'Impero russo o da antisemitismo costante, alcuni ebrei europei e non solo si volsero verso movimenti rivoluzionari come il socialismo e il sionismo e anche l'anarchismo.
rdf:langString Emancypacja Żydów – wewnętrzny i zewnętrzny proces wyswobadzania się Żydów w Europie spod dyskryminujących regulacji prawnych, dążący do formalnego nadania obywatelstwa Żydom i zrównania ich praw z innymi. Proces ten trwał od schyłku XVIII do początku XX wieku. Częścią tego procesu były przeobrażenia wewnątrz wspólnot w celu ich obywatelskiej integracji z otaczającymi społecznościami. Dążenie do emancypacji Żydów zainicjowały przemiany epoki Oświecenia oraz wtórującego mu oświecenia żydowskiego, zwanego Haskalą. Kolejne państwa sukcesywnie odrzucały lub zastępowały wcześniejsze akty prawne, ukierunkowane na dyskryminację mieszkańców żydowskich. Przed emancypacją, w wielu częściach Europy Żydzi musieli mieszkać w wytyczonych dzielnicach, zwanych gettami, izolowanych od reszty społeczeństwa. Emancypacja była głównym celem wielu przedstawicieli ówczesnych europejskich Żydów, którzy działali na rzecz zintegrowania ze społeczeństwami większościowymi i krzewienia wśród ludności żydowskiej szerokiej edukacji. Wielu z nich było politycznie i kulturalnie aktywnych w ramach europejskich społeczeństw obywatelskich. Część emigrowała do krajów oferujących lepsze warunki społeczne i ekonomiczne, takich jak Wielka Brytania czy kraje obu Ameryk. W późniejszym czasie, zwłaszcza na skutek doświadczenia ucisku opresyjnych reżimów (np. w Imperium Rosyjskim) czy postępującego antysemityzmu, część Żydów zwróciła się ku socjalizmowi lub syjonizmowi.
rdf:langString A Emancipação judaica foi o processo interno e externo de libertação dos judeus da Europa, incluindo o reconhecimento de seus direitos como cidadãos iguais e a concessão formal de sua cidadania como indivíduos. Tal processo ocorreu gradualmente entre o final do século XVIII e o início do século XX. Esse movimento acompanhou o Iluminismo e o Haskalá e contribuiu para a abolição das leis discriminatórias que eram aplicadas especificamente contra os judeus em vários países. Antes da emancipação a maioria dos judeus era praticamente "trancada" do resto da sociedade, portanto, a emancipação foi uma importante vitória dos judeus europeus daquela época. Isso levou a ativa participação e o reconhecimento dos judeus dentro da vasta sociedade civil europeia, como também a emigração oferecendo melhores oportunidades, especialmente na Grã-Bretanha e nas Américas. Mais tarde, os judeus da Europa voltaram-se para movimentos revolucionários, especialmente quando enfrentaram regimes opressivos como o Império Russo ou especificamente para a Política judaica no caso do Sionismo, quando enfrentaram um contínuo antisemitismo.
rdf:langString Эмансипа́ция евре́ев — процесс освобождения от ограничений в правах представителей еврейского этноса и иудейского вероисповедания, происходивший в государствах Европы и Америки, а также Османской империи в основном с XVIII века.
rdf:langString 犹太解放运动(英語:Jewish emancipation)是欧洲犹太人权利自18世纪起从外在和内在同时争取的这一进程。包括同等公民权利的认定,以及个人公民身份的授予等。成果来自于社区内的努力,使得得以整合进入社会而成为公民。这一运动随着启蒙时代与同时期的犹太启蒙运动开始,自18世纪末起逐渐地发展直至20世纪初截止。许多国家废除或终止了之前针对当地犹太人的歧视性法律。在解放前,大多数欧洲的犹太人被迫居住于远离其他社会的犹太区。解放是欧洲犹太人那时的一个主要目标,希望他们的社群能够整合进入主流社会并接受良好教育。许多犹太人在拿到完全公民身份后,在欧洲文明社会中开始在政治和文化上变得激进。他们移民到可以提供更好社会经济机会的国家,比如英国和美洲。后来,尤其当遇到一些如俄罗斯帝国之类的压迫性政权或是持续的反犹主义发生时,一些欧洲犹太人转向了革命运动,如社会主义和锡安主义。
xsd:nonNegativeInteger 26585

data from the linked data cloud